L’ús de la telemedicina facilita l’accessibilitat i, a més, disminueix el temps d’espera,
en els diagnòstics i tractaments, entre la consulta d’atenció primària (AP) i la
d’atenció hospitalària.
Tríptico informativo del curso sobre lectura crítica de artículos diagnósticos.
Programa de competencias transversales de FSE.
Grupo apendix.cat
idcsalud Hospital Universitari Sagrat Cor
L’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha estat admès, el mes de febrer de 2012, a candidat a Centre Compromès amb l'Excel•lència en Cures pel Programa BPSO, promogut per Registered Nurses Association of Ontario-Canadà (RNAO), Unitat d’Investigació en Cures de Salut Inveten-isciii i el Centre Col•laborador Espanyol de l’Institut Joanna Briggs-Australia. Duració del projecte: tres anys.
L’ús de la telemedicina facilita l’accessibilitat i, a més, disminueix el temps d’espera,
en els diagnòstics i tractaments, entre la consulta d’atenció primària (AP) i la
d’atenció hospitalària.
Tríptico informativo del curso sobre lectura crítica de artículos diagnósticos.
Programa de competencias transversales de FSE.
Grupo apendix.cat
idcsalud Hospital Universitari Sagrat Cor
L’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha estat admès, el mes de febrer de 2012, a candidat a Centre Compromès amb l'Excel•lència en Cures pel Programa BPSO, promogut per Registered Nurses Association of Ontario-Canadà (RNAO), Unitat d’Investigació en Cures de Salut Inveten-isciii i el Centre Col•laborador Espanyol de l’Institut Joanna Briggs-Australia. Duració del projecte: tres anys.
El mes de juliol de 2012 va entrar en funcionament la Unitat d’Atenció a la Cronicitat i Complexitat (UACC) de la Gerència Territorial de la Catalunya Central de PER treballar en col•laboració amb els equips d’atenció primària (EAP), hospitals i residències geriàtriques de la comarca del Bages, per tal d’establir aliances entre els diferents proveïdors sanitaris, censar els pacients crònics complexos (PCC), i ampliar el model d’atenció dels pacients en situació de “final de la vida”.
La implantació de dispositius d’accés subcutani (reservoris) per l’administració de quimioteràpia en pacients amb neoplàsies, és una tècnica habitual que minimitza de forma important els problemes que el tractament comporta.
Un cop acabat els cicles de tractament, aquests dispositius necessiten manteniment continuat basat en la heparinització periòdica, tècnica que habitualment es realitza als serveis d’Oncologia dels hospitals. La heparinització és una tècnica poc complexa, que no requereix d’una infraestructura i materials molt especialitzats i pot ser realitzada pels professionals d’infermeria de l’A. Primària amb formació adequada.
Aproximadament un 1,4% de la població general pateix una o varies malalties
cròniques avançades i pronòstic de vida limitat.
Aquests pacients requereixen:
Una visió integral de les necessitats.
Atenció majoritàriament pal·liativa
Planificació de decisions anticipades per gestionar apropiadament les crisis.
Major atenció i suport a l’estructura cuidadora.
Els traumatismes són la principal causa de mortalitat i discapacitat en la població menor de 44 anys d’edat. L’assistència al pacient politraumàtic adulta l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH) és una realitat palpable,que suposa una part important de la seva activitat com a centre d’alta tecnologia. Segons l’ordenació del model organitzatiu del CatSalut, el nostre centre és un Centre d’Atenció al Trauma nivell3(CAT-P3e).
Presentació a càrrec de Joan MV Pons. AQUAS, en el marc de la jornada Decisions clínicas compartidas. Las lecciones de Victor Montori, celebrada al Paranimf de Facultat de Medicina de la UB el 19 de maig de 2017.
Abordatge PCC-MACA en el 7 x 24 en una ABS: Imma Ferré.
Descripció del model d’abordatge del 7 x 24 en una ABS d’àmbit rural que assumeix l’equip d’AP.
Gestió, qualitat i deshumanització - Jordi VarelaJordi Varela
V Jornada Comitè assistencial: "Una medicina sense sostre? Què ens ha passat? Deshumanització i Medicina: disseccionant les causes" Parc Sanitari Sant Joan de Déu - 24 de maig de 2017
Els circuits hospitalaris ambulatoris de diagnòstic ràpid de pacients amb malalties potencialment greus ofereixen als equips d’atenció primària (EAP) de Salut una via ràpida d’atenció preferent, eviten visites a urgències i estades hospitalàries, i disminueixen els temps diagnòstics i l’inici de tractaments dels pacients. Els circuits de diagnòstic ràpid ambulatori per a sospita de patologies greus concretes (neoplàsia de pulmó, còlon, mama…) s’han anat desplegant en tots els hospitals de Catalunya. En canvi, existeix una realitat més irregular respecte el desplegament d’aquests circuits per a pacients amb malalties potencialment greus encara no classificables.
Abordatge sanitari i social. Un pla disruptiu per a l'atenció als pacients cr...Jordi Varela
Sessió de cloenda del 51è curs de la Filial del Vallès occidental de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears - 22 de juny de 2017
Unidad de cronicidad y complejidad en el Baix Llobregat NordSilvia Porcuna
Aqui os dejo la presentación que se hizo para la Jornada de enfermería en Prácticas Avanzadas en el Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona.
Es la experiencia de mi trabajo diario como enfermera gestora de casos.
El mes de juliol de 2012 va entrar en funcionament la Unitat d’Atenció a la Cronicitat i Complexitat (UACC) de la Gerència Territorial de la Catalunya Central de PER treballar en col•laboració amb els equips d’atenció primària (EAP), hospitals i residències geriàtriques de la comarca del Bages, per tal d’establir aliances entre els diferents proveïdors sanitaris, censar els pacients crònics complexos (PCC), i ampliar el model d’atenció dels pacients en situació de “final de la vida”.
La implantació de dispositius d’accés subcutani (reservoris) per l’administració de quimioteràpia en pacients amb neoplàsies, és una tècnica habitual que minimitza de forma important els problemes que el tractament comporta.
Un cop acabat els cicles de tractament, aquests dispositius necessiten manteniment continuat basat en la heparinització periòdica, tècnica que habitualment es realitza als serveis d’Oncologia dels hospitals. La heparinització és una tècnica poc complexa, que no requereix d’una infraestructura i materials molt especialitzats i pot ser realitzada pels professionals d’infermeria de l’A. Primària amb formació adequada.
Aproximadament un 1,4% de la població general pateix una o varies malalties
cròniques avançades i pronòstic de vida limitat.
Aquests pacients requereixen:
Una visió integral de les necessitats.
Atenció majoritàriament pal·liativa
Planificació de decisions anticipades per gestionar apropiadament les crisis.
Major atenció i suport a l’estructura cuidadora.
Els traumatismes són la principal causa de mortalitat i discapacitat en la població menor de 44 anys d’edat. L’assistència al pacient politraumàtic adulta l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH) és una realitat palpable,que suposa una part important de la seva activitat com a centre d’alta tecnologia. Segons l’ordenació del model organitzatiu del CatSalut, el nostre centre és un Centre d’Atenció al Trauma nivell3(CAT-P3e).
Presentació a càrrec de Joan MV Pons. AQUAS, en el marc de la jornada Decisions clínicas compartidas. Las lecciones de Victor Montori, celebrada al Paranimf de Facultat de Medicina de la UB el 19 de maig de 2017.
Abordatge PCC-MACA en el 7 x 24 en una ABS: Imma Ferré.
Descripció del model d’abordatge del 7 x 24 en una ABS d’àmbit rural que assumeix l’equip d’AP.
Gestió, qualitat i deshumanització - Jordi VarelaJordi Varela
V Jornada Comitè assistencial: "Una medicina sense sostre? Què ens ha passat? Deshumanització i Medicina: disseccionant les causes" Parc Sanitari Sant Joan de Déu - 24 de maig de 2017
Els circuits hospitalaris ambulatoris de diagnòstic ràpid de pacients amb malalties potencialment greus ofereixen als equips d’atenció primària (EAP) de Salut una via ràpida d’atenció preferent, eviten visites a urgències i estades hospitalàries, i disminueixen els temps diagnòstics i l’inici de tractaments dels pacients. Els circuits de diagnòstic ràpid ambulatori per a sospita de patologies greus concretes (neoplàsia de pulmó, còlon, mama…) s’han anat desplegant en tots els hospitals de Catalunya. En canvi, existeix una realitat més irregular respecte el desplegament d’aquests circuits per a pacients amb malalties potencialment greus encara no classificables.
Abordatge sanitari i social. Un pla disruptiu per a l'atenció als pacients cr...Jordi Varela
Sessió de cloenda del 51è curs de la Filial del Vallès occidental de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears - 22 de juny de 2017
Unidad de cronicidad y complejidad en el Baix Llobregat NordSilvia Porcuna
Aqui os dejo la presentación que se hizo para la Jornada de enfermería en Prácticas Avanzadas en el Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona.
Es la experiencia de mi trabajo diario como enfermera gestora de casos.
The liaison nurse at the Hospital Clinic of Barcelona. A description of the project as it was in the year 2008. The liaison nurse was dedicated to manage patients at risk as an intermediary between primary care and hospital care. Language: Catalan
La MRC és un problema de salut pública per la seva prevalença i la seva estreta relació amb la malaltia cardiovascular, però les iniciatives territorials i multidisciplinàries en aquest camp són escasses. A l’Àrea Integral de Salut (AIS) Dreta de Barcelona es va iniciar fa 14 anys la col•laboració entre els equips d’atenció primària (EAP) i el Servei de Nefrologia de la Fundació Puigvert, 416.125 habitants amb l’objectiu de racionalitzar el seguiment dels pacients i millorar la capacitat de resolució en cada nivell assistencial.
S'estima que aproximadament el 35% de les consultes a Urgències d'Oncologia són de baixa complexitat, tot i que poden requerir una atenció i/o procediment amb caràcter preferent. Des d'aquesta premissa sorgeix la Consulta d'Atenció Immediata -CAI- com a dispositiu de suport a l'atenció continuada del pacient oncològic.
Projecte finalista a la I edició dels Premis als Millors Projectes de Coordinació i Integració de la Sanitat Catalana convocats per la Societat Catalana de Gestió Sanitària.
Alternatives a l’hospitalització convencional (AHC) Hospital Universitari de Bellvitge. Carme Sanclemente.
Exposició dels diferents dispositius articulats des del HUB, considerats AHC.
La Unitat de Diabetis, Endocrinologia i Nutrició Territorial de Girona (UDENTG) es constitueix el 1996 com un equip únic d’endocrinòlegs amb assistència endocrinològica bàsica a nivell de comarques gironines i activitat supraespecialitzada a nivell de l’Hospital Dr. Josep Trueta. El 2006 es procedeix a la seva reestructuració.
Ponència a càrrec de Cristina Carod, directora executiva de l'Hospital Universitari Parc Taulí, en el marc de la sessió L'oportunitat d'introduir la figura dels hospitalistes a les plantes d'hospitalització, celebrada el 13 de febrer de 2019 per la Societat Catalana de Gestió Sanitària i la Societat Catalanobalear de Medicina Interna.
Garantir una atenció sanitària integral de qualitat a les persones institucionalitzades, desenvolupar fórmules assistencials orientades a l’atenció proactiva, coordinar entre els diferents nivells assistencials i l’assistència 7diesx24hores, donar atenció al final de la vida, criteris projecte NECPAL i treballar en l’àmbit de la seguretat, qualitat dels tractaments en base a l’eficàcia, seguretat i eficiència
Presentació a famílies i professionals de la tasca desenvolupada des de l'Hospital de Dia de Castelló de la Plana amb infants amb diagnòstic de càncer.
El punt de vista del farmacèutic directiu. Reptes de la medicina de precisió ...Societat Gestió Sanitària
Ponència a càrrec d'Anna Clopés, adjunta a la Direcció General per a la Gestió del Coneixement, el Medicament, la Innovació i la Recerca de l'Institut Català d'Oncologia. En el marc de la Jornada "Els nous reptes de la medicina de precisió" celebrada el 12 de novembre de 2019 per la Societat Catalana de Gestió Sanitària.
En un exercici marcat novament per la dificultat del context econòmic, l’Institut Català de la Salut ha complert
una vegada més amb els objectius del contracte programa fixat pel CatSalut i ha incrementat l’activitat
quirúrgica major en un 3,68% respecte de l’any anterior.
Trobar feina és quelcom complicat per a tothom, i més tenint en compte les èpoques que estem, però la cosa es complica més quan es pateix una discapacitat, ja sigui
física, psíquica i/o sensorial.
La integració laboral per les persones amb discapacitat no és només una qüestió econòmica, sinó de socialització, d’autoestima i d’autosatisfacció i independència.
Poder dur el mateix estil de vida que la major part de la societat és un repte per aquest col·lectiu.
Les polítiques d’ocupació específiques per persones amb discapacitat tenen com a objectiu principal corregir les desigualtats laborals i fomentar la incorporació del mercat
laboral i el manteniment de llocs de treball per aquest col·lectiu, però no tot depèn, ni pot dependre, de les lleis i les normes, sinó que cal una conscienciació social i superar
els prejudicis existents relacionats amb les discapacitats.
Les persones amb discapacitat poden fer moltes més coses del que ens pot semblar des d’un bon principi. No sempre cal fer adaptacions al centre laboral perquè hi puguin
accedir, sinó que a vegades cal, simplement, mirar el grau adequació del lloc de treball; si no pot fer un tipus de tasques, de segur que en pot fer unes altres.
L’accessibilitat laboral, té, doncs, diverses dimensions: hem de parlar d’accessibilitat física, però també d’accessibilitat social, amb l’objectiu que les persones amb
discapacitat puguin tenir les mateixes condicions que la resta de la ciutadania, accessibilitat personal per fomentar el desenvolupament individual i la participació social; accessibilitat tecnològica que millora, facilita i possibilita l’accés al món laboral.
L’any 2009 i l’any 2010, ASPRODIS, l’Ajuntament de Sallent i l’EAP Sallent van organitzar unes jornades amb l’objectiu de sensibilitzar a la població sobre les discapacitats i al mateix temps donar eines als professionals, així com donar a conèixer en primera persona la convivència amb discapacitats.
Arxiu de posters de la I Jornada de Seguretat en Atenció Primària Catalunya C...ICS Catalunya Central
Visualització dels pòsters presentats a la I Jornada de Seguretat a l'Atenció Primària Catalunya Central, que s'ha celebrat a l'Ateneu Igualadí, el 25 de setembre de 2014.
Objective: To describe the professional stance and opinion of the attendees of the 1st Conference on Primary Care (PC) in rural areas (Berga, May 6th, 2011)
Design: Descriptive cross-sectional study
Participants: Conference attendees were invited to participate. A total of 77
(58.3%) responded.
Primary method of measurement: Self-completed questionnaire of 22 closed-ended questions about the profession, employment situation in PC, and their opinions about PC.
Results:Of the respondents, 61% were family medicine physicians and 75% worked in rural PC. The majority worked at PC clinics more than 10km or 20min from their reference hospital. Almost 59% did not encounter other professionals of their field more than once a week. About 96% thought a rural medicine rotation was necessary for family medicine and community medicine residents, while 80.4% believe it was necessary for other specialties as well. The most important advantage to rural medicine is the integrated approach to patients, and the main inconvenience is professional isolation. Rural PC professionals feel more valued by their patines (4.43/5) than their colleagues in other settings (2.48) or in administration (2.32).
Conclusions: The main disadvantage of rural PC is the greater feeling of isolation. One positive aspect of rural PC is the integrated approach to patients.
Rural PC professionals feel more valued by patients than their counterparts in urban settings or in administration.
L´atenció primària rural a catalunya. situació i opinió dels assiICS Catalunya Central
Article especial publicat al Butlletí de la CAMFiC. Estudi descriptiu transversal de la Unitat de Suport a la Recerca ICS Catalunya Central.
A finals de 2010, des del Col•legi Oficial de Metges de Barcelona es posen les bases per a l’organització d’una jornada dedicada a l’atenció primària en el món rural. Amb la col•laboració de diferents associacions professionals: Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), Societat Catalana de Pediatria i Institut Català de la Salut (ICS), s’organitza aquesta I Jornada, a la ciutat
de Berga, el dia 6 de maig de 2011 amb una
participació de 132 assistents.
Aprofitant aquesta ocasió, des de la Unitat de Suport a la Recerca de la Catalunya Central - IDIAP Jordi Gol, es va creure interessant saber l’opinió dels participants sobre diferents aspectes de l’atenció primària al món rural. Per
aquest motiu es va distribuir una enquesta amb 22 preguntes de resposta múltiple en la qual es demanaven dades sobre la situació del centre de salut en el qual reballen els enquestats, anys d’experiència en l’atenció primària rural i la seva opinió sobre la docència en el món
rural, la valoració de la seva relació amb altres professionals i els avantatges i inconvenients del món rural.
SEGURIDAD DEL USO DE MEDICAMENTOS: INHIBIDORES DE LA BOMBA DE PROTONES, ¿PARA...ICS Catalunya Central
Rovira. C, Bonet.A
Servei d’ Atenció Primària Bages-Berguedà. Gerència Territorial de la Catalunya Central. Institut Català de la Salut
Congrès Sociedad Española de Farmacéuticos de Atención Primaria.
TELEÚLCERES: Innovant en estratègies de coordinació
1. INTRODUCCIÓ
•Teleúlceres neix de la inquietud d’un grup d’infermeres especialistes en ferides cròniques, que treballem en
Atenció Primària (AP) i Atenció Especialitzada
•Amb el suport de les direccions infermeres i la implicació del cap de servei de cirurgia vascular
•Cerquem la coordinació aplicant estratègies transversals que aproximin nivells assistencials
•La telemedicina aplicada a ferides cròniques permet respondre a necessitats especifiques dels nostres
pacients
•Teleúlceres facilita l’accés i redueix temps d’espera aconseguint rapidesa i eficàcia en l’atenció
OBJECTIUS
•Aproximar sectors sanitaris amb sistemes transversals que permetin atenció coordinada i especialitzada
•Augmentar la qualitat percebuda evitant desplaçaments, esperes i incomoditats
•Crear una eina cost efectiva amb el suport de les TICs que permeti gestió de recursos òptima
•Garantir continuïtat assistencial
•Potenciar formació continuada
•Augmentar l’equitat i eficiència en l’atenció
METODOLOGIA
•Consulta virtual per pacients amb ferides cròniques sustentada en una xarxa de registres comunicats (e-CAP),
on es visiten via telemàtica a pacients amb ferides cròniques que presenten algun problema o complicació
•Les infermeres de AP fotografien la lesió, introdueixen el registre fotogràfic en la història, acompanyat d’un
informe que inclou antecedents, exploració, evolució i motiu de consulta i es programa la visita
•La infermera gestora especialista en ferides cròniques de l’hospital valora el cas i respon pel mateix sistema
fent arribar recomanacions de maneig de la lesió i detallant el pla terapèutic a seguir
•Els pacients son atesos en el lloc habitual: domicili o consulta de primària
RESULTATS
•S’inicia el 20/11/ 2012 amb un total de 10 casos
•Edats: entre 46 i 93 anys
•El lloc d'atenció: en 8 casos ha estat el CAP, 1 en residència i 1 en domicili
•Motiu de demanda: 6 pacients per estancament i dificultat en la cura, 1 cas per maneig del dolor, 2 pacients
per coordinació i seguiment i 1 cas per maneig etiològic i facilitar derivació
•Ha reconsultat 1 pacient per la mateixa via i 2 pacients han requerit consulta presencial posterior
•Segons etiologia: 6 casos de IVC, 2 pacients amb UPP, 1 úlcera hipertensiva i 1 cas amb patologia isquèmica
CONCLUSIONS
•Projecte innovador liderat per infermeres que promou interacció entre professionals, acostant diferents sectors
sanitaris
•Sustentat en valors com el coneixement especialitzat i el consens
•La telemedicina facilita el seguiment i permet utilització de recursos adaptats a necessitats específiques,
mantenint al pacient en el seu entorn
•La estratègia promociona la formació dels professionals i és percebuda, per ells, com a molt satisfactòria
Autors: Navarro, M.Ascensió; Badrenas, Anna; Boix, M. Carme; Padilla, Immaculada; Tarrés, Susanna; Valldaura, Carme; Vidal, Josep
IVC/ULC.VENOSA
UPP
ULC. ISQUÈMICA
ULC. HIPERTENSSIVA
6
2
1
1
ETIOLOGIA ÚLCERA
80%
10% 10%
LLOC D'ATENCIÓ
CAP RESIDÈNCIA DOMICILI
6
1
2
1
MOTIU DERIVACIÓ
20%
80%
SEXE
Homes
Dones