Espirometria de qualitat. Dr. Joan Escarrabill. Pla Director de Malalties de l'Aparell Respiratori.
Jornada tècnica de digitalització d'espirometries, organitzada pel Pla Director de Malalties de l'Aparell Respiratori, PDMAR i la Fundació TicSalut el 11 de novembre de 2013
Unitat de Diabetis, Endrocrionologia i Nutrició (UDEN) a la Regió de Girona, ...Societat Gestió Sanitària
Mercè Fernàndez. Servei Endocrinologia. Hospital Josep Trueta de Girona. Presentat en el marc de la Jornada "Com fer efectiva la continuïtat assistencial millorant l'experiència del pacient" organitzada per la Societat Catalana de Gestió Sanitària, Sedisa i Abbvie el 21 de setembre de 2018.
Espirometria de qualitat. Dr. Joan Escarrabill. Pla Director de Malalties de l'Aparell Respiratori.
Jornada tècnica de digitalització d'espirometries, organitzada pel Pla Director de Malalties de l'Aparell Respiratori, PDMAR i la Fundació TicSalut el 11 de novembre de 2013
Unitat de Diabetis, Endrocrionologia i Nutrició (UDEN) a la Regió de Girona, ...Societat Gestió Sanitària
Mercè Fernàndez. Servei Endocrinologia. Hospital Josep Trueta de Girona. Presentat en el marc de la Jornada "Com fer efectiva la continuïtat assistencial millorant l'experiència del pacient" organitzada per la Societat Catalana de Gestió Sanitària, Sedisa i Abbvie el 21 de setembre de 2018.
Per tal de reduir les llistes d’espera de dermatologia, facilitar l’accessibilitat i la integració entre nivells assistencials tot garantint la continuïtat assistencial es va començar una prova pilot de teledermatologia a l’Equip d’Atenció Primària Manresa-2, estenent-se posteriorment a la resta del Bages a principis del 2011, Berguedà (maig 2012) i Solsonès (juliol del 2012).
L’ús de la telemedicina facilita l’accessibilitat i, a més, disminueix el temps d’espera,
en els diagnòstics i tractaments, entre la consulta d’atenció primària (AP) i la
d’atenció hospitalària.
Alternatives a l’hospitalització convencional (AHC) Hospital Verge de la Cinta. Blanca Cuevas.
Exposició dels diferents dispositius articulats des del HUVC, considerats AHC.
Per tal de reduir les llistes d’espera de dermatologia, facilitar l’accessibilitat i la integració entre nivells assistencials tot garantint la continuïtat assistencial es va començar una prova pilot de teledermatologia a l’Equip d’Atenció Primària Manresa-2, estenent-se posteriorment a la resta del Bages a principis del 2011, Berguedà (maig 2012) i Solsonès (juliol del 2012).
L’ús de la telemedicina facilita l’accessibilitat i, a més, disminueix el temps d’espera,
en els diagnòstics i tractaments, entre la consulta d’atenció primària (AP) i la
d’atenció hospitalària.
Alternatives a l’hospitalització convencional (AHC) Hospital Verge de la Cinta. Blanca Cuevas.
Exposició dels diferents dispositius articulats des del HUVC, considerats AHC.
En un exercici marcat novament per la dificultat del context econòmic, l’Institut Català de la Salut ha complert
una vegada més amb els objectius del contracte programa fixat pel CatSalut i ha incrementat l’activitat
quirúrgica major en un 3,68% respecte de l’any anterior.
Trobar feina és quelcom complicat per a tothom, i més tenint en compte les èpoques que estem, però la cosa es complica més quan es pateix una discapacitat, ja sigui
física, psíquica i/o sensorial.
La integració laboral per les persones amb discapacitat no és només una qüestió econòmica, sinó de socialització, d’autoestima i d’autosatisfacció i independència.
Poder dur el mateix estil de vida que la major part de la societat és un repte per aquest col·lectiu.
Les polítiques d’ocupació específiques per persones amb discapacitat tenen com a objectiu principal corregir les desigualtats laborals i fomentar la incorporació del mercat
laboral i el manteniment de llocs de treball per aquest col·lectiu, però no tot depèn, ni pot dependre, de les lleis i les normes, sinó que cal una conscienciació social i superar
els prejudicis existents relacionats amb les discapacitats.
Les persones amb discapacitat poden fer moltes més coses del que ens pot semblar des d’un bon principi. No sempre cal fer adaptacions al centre laboral perquè hi puguin
accedir, sinó que a vegades cal, simplement, mirar el grau adequació del lloc de treball; si no pot fer un tipus de tasques, de segur que en pot fer unes altres.
L’accessibilitat laboral, té, doncs, diverses dimensions: hem de parlar d’accessibilitat física, però també d’accessibilitat social, amb l’objectiu que les persones amb
discapacitat puguin tenir les mateixes condicions que la resta de la ciutadania, accessibilitat personal per fomentar el desenvolupament individual i la participació social; accessibilitat tecnològica que millora, facilita i possibilita l’accés al món laboral.
L’any 2009 i l’any 2010, ASPRODIS, l’Ajuntament de Sallent i l’EAP Sallent van organitzar unes jornades amb l’objectiu de sensibilitzar a la població sobre les discapacitats i al mateix temps donar eines als professionals, així com donar a conèixer en primera persona la convivència amb discapacitats.
Arxiu de posters de la I Jornada de Seguretat en Atenció Primària Catalunya C...ICS Catalunya Central
Visualització dels pòsters presentats a la I Jornada de Seguretat a l'Atenció Primària Catalunya Central, que s'ha celebrat a l'Ateneu Igualadí, el 25 de setembre de 2014.
Objective: To describe the professional stance and opinion of the attendees of the 1st Conference on Primary Care (PC) in rural areas (Berga, May 6th, 2011)
Design: Descriptive cross-sectional study
Participants: Conference attendees were invited to participate. A total of 77
(58.3%) responded.
Primary method of measurement: Self-completed questionnaire of 22 closed-ended questions about the profession, employment situation in PC, and their opinions about PC.
Results:Of the respondents, 61% were family medicine physicians and 75% worked in rural PC. The majority worked at PC clinics more than 10km or 20min from their reference hospital. Almost 59% did not encounter other professionals of their field more than once a week. About 96% thought a rural medicine rotation was necessary for family medicine and community medicine residents, while 80.4% believe it was necessary for other specialties as well. The most important advantage to rural medicine is the integrated approach to patients, and the main inconvenience is professional isolation. Rural PC professionals feel more valued by their patines (4.43/5) than their colleagues in other settings (2.48) or in administration (2.32).
Conclusions: The main disadvantage of rural PC is the greater feeling of isolation. One positive aspect of rural PC is the integrated approach to patients.
Rural PC professionals feel more valued by patients than their counterparts in urban settings or in administration.
L´atenció primària rural a catalunya. situació i opinió dels assiICS Catalunya Central
Article especial publicat al Butlletí de la CAMFiC. Estudi descriptiu transversal de la Unitat de Suport a la Recerca ICS Catalunya Central.
A finals de 2010, des del Col•legi Oficial de Metges de Barcelona es posen les bases per a l’organització d’una jornada dedicada a l’atenció primària en el món rural. Amb la col•laboració de diferents associacions professionals: Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), Societat Catalana de Pediatria i Institut Català de la Salut (ICS), s’organitza aquesta I Jornada, a la ciutat
de Berga, el dia 6 de maig de 2011 amb una
participació de 132 assistents.
Aprofitant aquesta ocasió, des de la Unitat de Suport a la Recerca de la Catalunya Central - IDIAP Jordi Gol, es va creure interessant saber l’opinió dels participants sobre diferents aspectes de l’atenció primària al món rural. Per
aquest motiu es va distribuir una enquesta amb 22 preguntes de resposta múltiple en la qual es demanaven dades sobre la situació del centre de salut en el qual reballen els enquestats, anys d’experiència en l’atenció primària rural i la seva opinió sobre la docència en el món
rural, la valoració de la seva relació amb altres professionals i els avantatges i inconvenients del món rural.
SEGURIDAD DEL USO DE MEDICAMENTOS: INHIBIDORES DE LA BOMBA DE PROTONES, ¿PARA...ICS Catalunya Central
Rovira. C, Bonet.A
Servei d’ Atenció Primària Bages-Berguedà. Gerència Territorial de la Catalunya Central. Institut Català de la Salut
Congrès Sociedad Española de Farmacéuticos de Atención Primaria.
2. Introducció
A la Catalunya Central les llistes d’espera de
dermatologia havien augmentat de manera considerable
durant els anys 2010-2011.
Per intentar revertir aquesta tendència a finals del 2010
es va començar una prova pilot de teledermatologia a
l’Equip d’Atenció Primària Manresa-2.
Degut als bons resultats, la teledermatologia es va
estendre a la resta del Bages a principis del 2011,
Berguedà (maig 2012) i Solsonès (juliol del 2012).
2
3. Introducció
L’ús de la Teledermatologia facilita l’accessibilitat, a
més de disminuir el temps d’espera en els diagnòstics i
tractament de l’usuari entre la consulta d’atenció primària
i l’atenció hospitalària.
Objectius
Facilitar l’accessibilitat i la comunicació entre
l’atenció primària i l’atenció hospitalària
Millorar la integració entre nivells assistencials tot
garantint la continuïtat assistencial
Reduir les llistes d’espera de dermatologia
3
4. Circuit de derivació i resposta
1.
El personal d’AP procedeix a la fotografia de lesions
dubtoses, adjuntant-les a la història clínica del pacient i
creant un arxiu de fotografies identificades
2.
El metge d’AP descriu el motiu de consulta mitjançant el
MEAP on s’indiqui que es demana el servei de
Teledermatologia
3.
El personal administratiu via SIAP:
• Programa la visita no presencial a l’agenda del
dermatòleg (NO programar pel mateix dia)
H
C
4
5. Circuit de derivació i resposta
•
Programa una VISITA tipus VIRTUAL a l’agenda del
professional metge/metgessa de primària que origina la
demanda una setmana més tard de la data de visita
donada per el dermatòleg (com a recordatori de revisió
del resultat de la derivació)
Resposta del dermatòleg amb diagnòstic i tractament: si
en el pla de maneig recomanen una visita presencial al
dermatòleg o cirurgià, es demana una derivació
mitjançant ORDRE CLÍNICA. En cas contrari, el
dermatòleg especificarà el tractament i seguiment que cal
fer des de l’atenció primària
En casos complicats o urgents, es pot utilitzar la consulta via
e-mail (sense fotos) amb resposta en 24-48h
4.
H
C
5
6. Resultats - Resolució
Durant el 2011 al Bages, les dues dermatòlogues
de l’hospital de referència varen visitar 7.125
pacients, d’aquests, el 5,5% varen ser a través de
la teledermatologia.
De gener a setembre del 2012, el servei de
dermatologia ha fet 5.005 visites presencials, el
27,9% a través de teledermatologia. De les visites
de teledermatologia només un 56% s’han
convertit en visites presencials.
6
7. Resultats- Llistes d’espera
S’ha dut a terme un anàlisi retrospectiu de les
dades de llista d’espera del Bages en el període
2009-2012, comparant 2 períodes:
període pre-teledermatologia (gener 2009-juliol 2011)
període post teledermatologia (agost 2011-desemb 2012)
Les visites presencials del primer període van tenir
una mediana de llista d’espera de 30 (P25 = 8,
P75=52) dies enfront dels 20 (P25 = 7; P75= 52) dies del
segon
7
8. Resultats- Llistes d’espera
Les visites de teledermatologia, només incloses en
el segon període, van tenir una mediana de llista
d’espera de 3 (P25 = 1; P75 = 5) dies
Agregadament, la mediana dels dies de llista
d’espera s’ha reduït dels 30 (IC95%: 29-32) dies als
16 (IC95%: 15-17)
8
9. Criteris de derivació (ampliats)
Dubtosa priorització de lesió de pell
Incertesa sobre destinació: dermatologia vs.
Cirurgia
Lesió única o lesions localitzades en una regió
petita:
•
•
•
•
•
•
•
Queratosi actínica i seborreica
Berruga i moluscum contagiosum
Lesions fúngiques que no responen al tractament
Acné lleu i localitzat
Psoriasi localitzada
Dermatitis localitzada
Valoració de nevus aïllat
9
10. No derivar a TeleDermatologia
NO derivar a teledermatologia:
Psoriasis generalitzada
Acné moderat – greu
Dermatitis atòpica generalitzada
Rash cutani
Control mapes de nevus de tot el cos
(mapeig)
10
11. Discussió
Cal destacar que hi ha un diferència important
entre les 2 dermatòlogues del Bages per el que fa
a la conversió de visites virtuals a presencials.
Eina de formació continuada per a l’AP
Satisfacció dels pacients i professionals
Entesa entre proveïdors
Projecte cost-eficient: 0€ inversió
Projecte innovador referència a Catalunya
Manca de Càmeres a tots els Centres
11