1. LES JOGUINES
UNITAT FORMATIVA 1
NUCLI FORMATIU 4

2. Aproximació al concepte
Cas pràctic
Estem a principi de curs i ets tutor d’un
aula de 2-3 anys. Has decidit desembalar
les joguines de construcció amb la
participació dels infants. Després de jugar
una estona amb les construccions veus
que els infants es posen a jugar amb les
capses i els envasos. ¿Per què passa
això?

3. Aproximació al concepte
Solució

4. Aproximació al concepte
• Per tant, el concepte de joguina podria ser:
“qualsevol objecte
comercialitzat o no, trobat
casualment o creat per sí
mateix que l’infant utilitza per
jugar”

5. Connexió entre joc i joguina
• Podem afirmar que el joc i la joguina
estan tan intrínsicament units que no
poden existir l’un sense l’altra?
• Doncs no, segons diversos estudis i el
que hem aprés fins ara, els infants es
poden passar hores jugant sense cap
mena de material de suport (quan juguen
amb el seu cos, el fet i amagar, veig-veig,
etc…)

6. Conclusió: són les joguines objectes
bàsics per jugar?
• El joc arriba primer i la joguina el segueix, per
tant, deduïm que la joguina no és
imprescindible en el joc infantil.
• Qualsevol objecte pot canviar de finalitat.
• Malgrat que les joguines no són
imprescindibles, la majoria dels infants les
utilitzen en el seu joc.

7. Definicions de Joguina
• P. Borotav: “malgrat l’abundància i la diversitat
esmentades, la joguina és l’accesori que
constitueix per si mateix l’element suficient del
joc”.
• Pel que a la seva funció; “només l’ús confereix a
la joguina el seu caràcter definitiu, un objecte
concebut com a joguina i que serveixi per a un
altra finalitat i no es faci servir per jugar, no és
una joguina”

8. Definicions de joguina
• M. de Borja: “un element especialment pensat,
dissenyat i elaborat per estimular i diversificar el
joc humà”.
• Pel que a la seva funció; “realitzats per
entretenir els infants, n’estimulen l’activitat a
partir de la qual incideixen en el
desenvolupament del cos, la motricitat,
l’afectivitat, la intel·ligència, la creativitat, la
sociabilitat”

9. Característiques de la joguina (I)
• La joguina SÍ ha de ser vista com un objecte
de joc que afavoreixi la llibertat d’elecció del
joc, que desenvolupi capacitats, que inciti
sempre la creativitat i la imaginació i que
enriqueixi el joc.
• La joguina NO ha de ser mai un objecte per
observar, amb més o menys vida pròpia, que
predetermini l’activitat lúdica dels infants.

10. Característiques de la joguina (II)
• Pot ser necessari, però no imprescindible.
• La joguina és qualsevol objecte que, en mans de
l’infant, l’incita al joc.
• Moltes joguines comercialitzades de vegades no
són utilitzades per jugar.
• Molts objectes que legalment no són considerats
joguines són utilitzades per alguns infants per jugar.
• El realment important no és la joguina en si, sinó el
valor que cada nen o nena li doni.
• No existeix una joguina que sigui la millor, perquè
depèn de les necessitats que satisfaci i del valor
que cada nen o nena li adjudiqui.

11. Funcions de la joguina
• Interessar als infants, despertant les seves ganes de
jugar.
• Afavorir la progressió del joc en les etapes evolutives,
facilitant tots els tipus de joc.
• Recolzar el desenvolupament infantil en totes les
dimensions.
• Respondre a les necessitats dels infants que l’utilitzen.
• Potenciar el joc però no substituir-lo.
• Fomentar la creativitat i imaginació de l’infant.
• Afavorir la llibertat d’acció de l’infant.

12. La joguina al llarg del temps
• 1r període: JOGUINES DE FABRICACIÓ
PRÒPIA.
• 2n període: LA FABRICACIÓ
ARTESANAL I MANUFACTURERA.
• 3r període: LA FABRICACIÓ
INDUSTRIAL.

13. La joguina al llarg del temps
1r període: JOGUINES DE FABRICACIÓ PRÒPIA.
• Elaborats manualment a partir de materials senzills obtinguts del
medi natural, fabricats per els adults o pels propis nens.
• Primeres joguines trobades fa més de 3000 anys a.C. a l’Iràn
(ex: animals en miniatura).
• A tumbes egipcies s’han trobat nines de drap, pilotes, daus,
bales…
• A l’època clàssica, les joguines mostraven els valors de la seva
filosofia de vida.
– Grècia: alguns jocs educatius
– Roma: armes i soldats
• La cultura àrab va introduir jocs orientals, especialment d’atzar i
taula (escacs, dames…)
• De l’època medieval queden objectes d’argila (cavalls, genets,
bales…) i més endavant soldadets de plom.

14. La joguina al llarg del temps
2n període: LA FABRICACIÓ ARTESANAL I
MANUFACTURERA. (S. XV fins meitat s.XX)
• La joguina passa a ser elaborada per a la seva
distribució i venda.
• Les joguines seran les mateixes però canvien els
materials amb què estan fetes i els acabats.
– Varietat de joguines bèl·liques i nines (cavalls gronxadors,
casa de nines, nines de porcellana, soldats de metall…
classes altes)
– Elaboració dels primers jocs educatius
• Amb l’arribada de la Rev. Industrial (s.XIX) s’inicia la
fabricació en sèrie i s’amplia el mercat.
– Les joguines són més reals.
– Segeix sent un bé exclusiu de les classes privilegiades.

15. La joguina al llarg del temps
3r període: LA FABRICACIÓ INDUSTRIAL
Mitjans s. XX fins ara:
• La joguina passa a ser un producte de fabricació
industrial a gran escala.
• Les joguines arriben pràcticament a tots els
nens i nenes en els països desenvolupats,
gràcies als nous materials més econòmics.
• S’incorpora l’electricitat i noves tecnologies a les
joguines.
• Ús dels mitjans de comunicació.

16. Les joguines primàries, joguines de
sempre
• E.A. Arkin: les joguines primàries són les
que sempre han satisfet les necessitats
dels infants al llarg de tota la història.
• Es poden classificar en:
– Joguines sòniques. (sonalls, picarols…)
– Joguines figuratives. (nines, animals, …)
– Joguines dinàmiques. (pilotes, baldufes…)
– Armes (espases, pistoles…)
– Cordes (per jocs de corda o danses)

17. Organització i selecció del material lúdic
Hem de tenir en compte:
• Els recursos materials per al joc poder ser
comercialitzats però també qualsevol material o
objecte.
• L’edat dels infants (a l’hora de seleccionar materials).
• Les joguines han de ser de fàcil maneig,
senzilles de forma i creadores d’activitat.
• Les joguines han de ser variades i suficients
però amb mesura, ja que en excés pot provocar
dispersió i originar apatia i rebuig.

18. Criteris per a la classificació de les
joguines (I)
• Consisteix en una divisió de les joguines agrupades
en grans famílies o etapes de joc:
En qualsevol
classificació és
– (E) 1. Joc d’exercici/funcional imprescindible l’edat.
– Totes les empreses
(S) 2. Joc simbòlic. fabricants estan
– (A) 3. Joc de construcció obligades a col·locar de
manera visible l’edat a
– (R) 4. Joc de regles. la qual va destinat el
producte
El sistema ESAR (creat per Denis Garon) s’ha convertit en
un referent per a qualsevol tipus de classificació

19. Classificació segons l'àrea de desenvolupament fomentada

20. Cas pràctic
• Andreu és un nen escolaritzat a l’aula d’1-2 anys
d’una escola infantil. Les seves respostes són
prou lentes i també la seva percepció. Elegiries per
a ell una joguina per a bebés, com un tapis sensorial,
o un polsador de causa-efecte habitual en aules d’1-2
anys?

21. Criteris per a la classificació de les
joguines (II)
L’edat del destinatari:
destinatari
• La joguina ha de ser adequada a l’edat de
l’infant i més encara, al seu nivell
maduratiu. Una joguina és adequada en
aquest sentit quan permet realitzar a
l’infant accions que sap fer o que pot
arribar a fer, és a dir, que respon a les
seves possibilitats d’acció.

22. Qualitat i seguretat de les joguines (I)
• La seguretat és prioritària en la selecció
de les joguines.
• Podem seguir aquestes variables:
– Idoneïtat de fabricació: materials i acabats
amb els quals està feta, el més adequat
possible.
– Ús adequat: no ha de posar en perill la
seguretat ni la salut dels infants o tereceres
persones.

23. Qualitat i seguretat de les joguines (II)
Per tant, serà imprescindible disposar de:
• Uns criteris exigibles de qualitat que tota joguina ha de
complir.
• Una normativa i un desplegament legislatiu que reguli
les condicions de seguretat de les joguines i en
delimiti les responsabilitats dels diferents agents
implicats.
• Unes institucions encarregades de supervisar,
certificar i garantir que les joguines compleixen els
requisits de qualitat i seguretat exigibles.
• Una vigilància estricta que garanteixi l’aplicació
d’aquestes lleis.

24. Qualitat i seguretat de les joguines (III)
Criteris de qualitat:
Tot i la normativa i
l'existència d'institucions
específiques que
• Qualitat material dissenyen mesures i
controls
• Qualitat formal per a garantir la seguretat
de les joguines,
• Qualitat educativa moltes vegades, algunes
joguines escapen
d’aquests controls i poden
fer perillar la
seguretat dels infants.

25. Qualitat i seguretat de les joguines (IV)
Criteris de qualitat
Qualitat material:
•La qualitat material suposa que els
materials utilitzats han de ser sòlids, estar
exempts de perills i no ser tòxics.
•Algunes de les característiques que han
d’incorporar són:
 Ser resistents a l‘ús i evitar peces
sofisticades que puguin ser fàcilment destruïdes
amb els cops.
No presentar arestes que puguin provocar
ferides a l’infant.
La mida de les peces s’ha d’adequar a l’edat.
Fàcils de netejar
No contenir productes tòxics, ja que l’infant
sovint se’ls duu a la boca.

26. Qualitat i seguretat de les joguines (V)
Criteris de qualitat
Qualitat formal
• La qualitat formal es refereix a que l’aspecte, la forma
i la utlització siguin agradables i simples.
• És recomanable que les joguines siguin fàcils de
muntar i guardar.
• Serà necessari escollir joguines que els infants puguin
manejar fàcilment i que els resultin atractius (color,
forma, etc.)

27. Qualitat i seguretat de les joguines (VI)
Criteris de qualitat
Qualitat educativa
• La qualitat educativa fa referència a que la joguina
s’adapti a les necessitats i nivell de desenvolupament
del nen o nena.
• Ha d’afavorir no solament el desenvolupament de
capacitats com la lectura, escrptiura o matemàtiques,
sinó també, la creativitat, afectivitat, adquisició
d’hàbits, etc.
• La majoria de joguines i objectes de joc, si s’utlitzen
adequadament, són educatius.

28. Qualitat i seguretat de les joguines (VII)
La seguretat de la joguina. Marc legislatiu.
Normativa base Europea: Directiva 88/378,
de 3 de maig de 1988, relativa a
l'aproximació de la legislació dels estats
membres sobre seguretat de les joguines.
Normativa espanyola: Reial decret
880/1990, de 29 de juny, pel qual s'aproven
les normes de seguretat de les joguines.
Modificada per Reial decret 204/1995, de 10
de febrer.
Normativa autonòmica:
•Aplicació de la normativa estatal i
autonòmica.
•Atribucions en la inspecció i l'adopció de
mesures cautelars o la imposició de sancions
davant l‘ incompliment de la normativa.
•Funcions de formació, divulgació de la
informació i prevenció.

29. ACTIVITAT
• Abans de desglossar el contingut
fonamental del Reial Decret, localitza el
document en internet. Realitza una
lectura/anàlisis del Reial Decret 880/1990
i completa la següent graella.
Posteriorment ho posarem en comú a
l’aula.
• http://www.boe.es/boe/dias/2011/08/31/pdfs/B

30. GRAELLA (Doc. 4.3 i 4.4 pàg. 78)
ANÀLISIS DEL REIAL DECRET 880/1990 SOBRE NORMES DE
SEGURETAT EN LES JOGUINES
DEFINICIÓ DE JOGUINA
PRODUCTES QUE NO ES
CONSIDEREN JOGUINES
EXIGÈNCIES ESSENCIALS DE SEGURETAT
REQUISITS DE LA
PROPIETATS RISCOS A EVITAR
JOGUINA
FÍSIQUES I MECÀNIQUES
INFLAMABILITAT
PROPIETATS QUÍMIQUES
ELÈCTRIQUES
HIGIENE
ADVERTÈNCIES DE PRECAUCIÓ EN L’ÚS I MANEIG

31. Reial Decret 880/1990 sobre la seguretat de
les joguines
• La normativa defineix que són joguines els productes
concebuts destinats al joc per nens i nenes de 0 a 14 anys.
(buscar llistat de productes no considerats joguines, annex I)
• Es prohibeix la comercialització de les joguines que no
compleixen les exigències de seguretat establertes en
l’annex II, d’aquest Reial Decret (art. 3). En el mencionat
annex es desglossen totes les exigències de seguretat en
quant a les propietats físiques, mecàniques, elèctriques,
químiques, d’inflamabilitat i higièniques que han de tenir les
joguines.
• Advertències i indicacions de les precaucions d’ús i
maneig de les joguines que han de tenir les joguines.

32. NORMATIVA SOBRE JOGUINES
Una joguina ha d’observar tres condicions:
• NORMATIVA: complir la normativa estatal, informar
del funcionament de la joguina, situacions de risc
per ús inadequat i precaucions.
• CONSUM: a l’hora de comprar-la, l’hem de
seleccionar atenent el seu valor lúdic i educatiu.
• ÚS: evitar posar en perill la seguretat i salut dels
infants i de tercers per un ús inadequat.

33. NORMATIVA SOBRE JOGUINES
Requisits mínims de la normativa de la UE per
tal que les joguines siguin segures i que es
puguin comercialitzar:
1. Les propietats mecàniques i físiques (una
joguina de fusta no pot tenir estelles)
2. Els materials no es poden inflamar
3. La composició química (no pot estar feta amb
substàncies tòxiques)
Els fabricants o representants, distribuidors i
comerciants estan obligats a complir aquesta normativa

34. NORMATIVA SOBRE JOGUINES
EL MARCATGE:
MARCATGE
• Per poder comercialitzar joguines
legalment a la UE, els fabricants i/o
distribuidors han de comprovar el
compliment de la normativa per a cada
joguina i col·locar el marcatge (CE) com a
garantia de seguretat.

35. NORMATIVA SOBRE JOGUINES
LA SEGURETAT DEL MÉS PETITS
• Les joguines que puguin resultar
perilloses per a nens i nenes menors de 3
anys han de portar el símbol de limitació
0-3.
• En aquestes edats la normativa no permet
joguines amb peces petites o separables.

36. NORMATIVA SOBRE JOGUINES
INFORMACIONS OBLIGATÒRIES
La joguina ha d’anar acompanyada de les informacions
següents de manera indeleble, llegible i visible:
•El marcatge CE.
•Nom del fabricant o del seu representant a la Unió Europea.
Domicili o raó social.
•Informació d’ús i muntatge en castellà o en un altre idioma
oficial del lloc on es compri la joguina.
•En joguines perilloses han d’aparèixer els advertiments
corresponents sobre la prevenció de riscos.
•Quan calgui, l’advertiment: No és convenient per a nens
menors de 3 anys (o 36 mesos) o el símbol 0-3, acompanyat
del risc específic que motiva l’exclusió.

37. NORMATIVA SOBRE JOGUINES
INFORMACIONS OBLIGATÒRIES
L’edat a la qual va dirigida la joguina, així
com les recomanacions educatives, són
informacions optatives que el fabricant no
està obligat a facilitar, però que s’utilitzen
habitualment per orientar el consumidor. En
alguns casos, però, és necessari especificar
l’edat mínima de l’usuari per evitar
determinats riscos.

38. Qualitat i seguretat de les joguines (VIII)
Institucions que garanteixin la qualitat i seguretat
en la joguina
• AENOR: Normalització de la joguina.
– Distintiu N. Es certifica que durant el procés de
fabricació s’ha de complert la normativa establerta
• AIJU (Institut Tecnològic de la Joguina)
– Potenciar la investigació en el sector de la joguina.
– Informar als consumidors sobre quines empreses
ofereixen garanties de qualitat de la Guia de la
Joguina. http://www.guiadeljuguete.com

39. La joguina i la transmissió de valors (I)
• Més enllà dels aspectes normatius, els adults hem
d’escollir les joguines tenint en compte que, per mitjà del
joc que proposen, s’ha d’estimular el creixement de
l’infant.
• Han de transmetre valors positius com ara la
cooperació, el respecte als altres i al medi ambient, i
evitar joguines que transmetin valors sexistes o que
incitin a la violència.
• Repercuteix negativament en els nens i nenes:
– La manca o defecte de joguines.
– L’excés o superabundància de joguines.

40. La joguina i la transmissió de valors (II)
El defecte de joguines genera desigualat
• Desigualtat social: la possessió de joguines delimita la
condició social.
• Desigualtat cultural i educativa: la manca de joguines
priva els nens i nenes que no en tenen de les
possibilitats de desenvolupament que aporten.
• Desigualtat afectiva: erròniament es percep la recepció
de joguines com un termòmetre de l’afecte.

41. La joguina i la transmissió de valors (III)
És perjudicial l’excés de joguines? (pàg. 213
paraninfo)
• En cap cas és necessària una gran quantitat de joguines
per a aguadir del joc.
• La compra d’una joguina no ha de ser mai una acció
irreflexiva ni impulsiva.
• El consum i el com es consumeixen aquestes joguines
reflectirà els valors en els que s’està educant a l’infant.
• Els rituals socials augmenten el consumisme de
joguines.

42. La joguina i la transmissió de valors (IV)
La joguina reciclada
• Las tres “R” (reduir, reutilitzar, reciclar)
• Augmenta la sensibilitat i el compromís amb la
sostenibilitat mediambiental.
• Es veu reflectit a nivell educatiu que cada dia són més
els professionals que opten per la joguina reciclada en
les seves dues variants:
– TALLERS DE CONSTRUCCIÓ DE JOGUINES
• www.unicef.org/colombia/pdf/juguetes.pdf
– REUTILITZACIÓ DE JOGUINES
• Muntar mercats per intercanviar joguines i acostumar als infants a
compartir.
• (Fira de la Joguina de Tona)

43. La joguina i la transmissió de valors (V)
La joguina reciclada
• Material de l’hogar
• Material d’oficina
• Material de botigues
• Material sanitari
• Material de teixits
• Material industrial

44. La joguina i l’educació per la pau
Controvèrsia respecte els jocs i joguines
bèl·liques:
• La joguina bèl·lica crea o afavoreix
l’agressivitat en els infants.
• La joguina bèl·lica canalitza l’agressivitat
de manera positiva i sense
conseqüències.

45. La joguina i la perpetuació de rols (I)
• S’entén com comportaments sexistes aquells que
contribueixen a la perdurabilitat i l’agreujament de la
discriminació entre gèneres.
• Els comportaments sexistes es manifesten en una sèrie de
rols, estereotips i connotacions clarament diferenciadors i
discriminatoris del sexe masculí respecte al femení.
En quina mesura contribueix el joc a la
perpetuació de rols de gènere?

46. La joguina i la perpetuació de rols (II)
Quan s’inicia l’adopció de rols sexistes?
• Des de bressol inculcant als infants amb jocs i
joguines diferenciades segons el sexe.
• A les primeres edats, quan encara les joguines no són
escollides de manera indiferenciada.
• Amb l’entrada al joc simbòlic: rol futur de cada sexe.
Encara es tolera que juguin amb tot tipus de joguines.
• A primària és inconcedible que el nen jugui amb
cuinetes o nines, tot i que les nenes ho fan amb
joguines de nens.

47. La joguina i la perpetuació de rols (III)
CONSIDERACIONS SOBRE LA JOGUINA:
• La joguina, utilitzada correctament, pot ajudar a
famílies i professionals en la lluita contra el sexisme.
• Facilitar una joguina diferent a un nen que a una nena
pot provocar, a escala cognitiva, un desenvolupament
diferencial.
• Les joguines sexistes perpetuen la diferenciació i la
jerarquització de rols.
• És més freqüent que els nens juguin amb joguines
tradicionalment associades al seu gènere d’una
manera més dirigida i rígida que les nenes.

48. Mitjans de comunicació i publicitat
de la joguina (I)
Les joguines en la publicitat
La publicitat de joguines presenta unes característiques:
• Manca de realisme de les joguines presentades en els
anuncis publicitaris.
• El desajustament entre la visió del producte i la realitat.
• Sobre estimulació que fa que els infants no tinguin una idea
ajustada del que els hi agrada o del que volen en realitat.
• Reforç dels valors sexistes, classistes o bèl·lics.
• La publicitat de joguines se sustenta en dos tipus de
missatges:
– El dirigit al públic infantil al que crea el desig del producte.
– El dirigit a les persones adultes que han de comprar‐lo.

49. Mitjans de comunicació i
publicitat de la joguina (II)
Els fabricants ofereixen la venda de joguines a través
de la publicitat que no és utilitzada de forma
informativa, sinó persuasiva.
La llei 25/1994 redacta en el seu article 16 com
“Protecció dels menors en front de la publicitat i la
televenda”. En aquest article s’especifica:

50. La publicitat per TV no contindrà imatges o missatges que puguin
perjudicar moral o físicament als menors i es deuen respectar
els següents principis:
• No incitar directament als menors a la compra d’un producte o
servei explotant la seva inexperiència, ni persuadir als
pares/tutors, perquè comprin el producte/servei en qüestió.
• No deurà explotar la confiança dels infants en els seus pares,
professors i altres persones, com personatges de ficció.
• No podrà, sense motiu justificat, presentar als infants en
situacions perilloses.
• No deu induir a l’errada sobre les característiques de les
joguines, ni sobre la seva seguretat, capacitat i aptituds
necessàries en l’infant per utilitzar determinada joguina sense
produir mal a ell o a tercers.
• La publicitat o televenda dirigides a menors ha de transmetre
una imatge igualitària, plural i no estereotipada (sexe).

51. Famílies i educadors davant la
publicitat (I)
Els professionals de l'educació haurien d'educar,
mitjançant programes de formació, les famílies per tal que
siguin conscients que:
• La publicitat explota pautes de comportament social i
reforça valors dominants, encara que no siguin adequats.
• Existeix un tipus de publicitat infantil que sap com, quan i
on dirigir‐se per causar el màxim impacte en l’infant.
• La televisió crea hàbits inadequats, provoca dependència,
anul·la el poder crític i aniquil·la la creativitat i la
imaginació. La publicitat accentua aquests efectes i els
explota en el seu profit.

52. Famílies i educadors davant la
publicitat (II)
• La publicitat estableix estratègies per tal de generar
nous desitjos.
• Davant d’aquesta pluja d'informació, els infants
s'acostumen des d’edat molt primerenca a demanar
tot allò que la televisió els presenta.
• Només a través de l'educació, la formació i la
informació es pot pal·liar l'efecte negatiu que pot
causar la publicitat i evitar l formació d'hàbits de
consum inadequats.