1. Vincle de l'aferrament

2. D'on pensau que surt la teoria
del vincle de l'aferrament?
- D’una necessitat?
- Un descobriment?
- D’una casualitat?
….

3. Si un infant viu amb crítica,
aprèn a condemnar.
Amb hostilitat, aprèn a barallar-se.
Amb burles, aprèn a ser tímid.
Amb vergonya, aprèn a
sentir-se culpable.

4. Amb tolerància, aprèn a ser pacient.
Amb recolzament,
aprèn a tenir confiança.
Amb elogis, aprèn a valorar.
Amb justícia, aprèn a ser just.
Amb seguretat, aprèn a tenir fe.
Amb aprovació, aprèn a estimar-se
a sí mateix.
Amb acceptació i amistat, aprèn
a trobar amor en el món.

5. I ara,
què pensau?

6. Bowlby
INFLUÈNCIES
- Etologia: Branca de la psicologia que estudia
la conducta dels animals en el seu medi natural.
- Lorenz: vincle amb la mare (teoria instintiva).
- Harlow: necessitat universal del contacte.
- Experiència en institucions on residien infants privats
de la figura materna, el conduiren a formular la seva
“TEORIA DE L'AFERRAMENT”.

7. CONCEPTE DE L’AFERRAMENT
L'aferrament és el vincle afectiu que el nadó estableix
amb les persones que s'ocupen d'ell, que cobreixen les seves
necessitats bàsiques, el cuiden i li donen seguretat emocional.

8. cura sensible de l'adult
+ capacitats emocionals
i cognitives del nadó
=
consolidació vincle afectiu segur

9. Fases
Fase pre- aferrament
(0 a 6 setmanes)
Predilecció per rostres humans.
Reconeix veu i olor de la mare.
Se senten bé amb qui sigui
mentre tengui les necessitats
bàsiques cobertes.

10. Fase de formació de l’aferrament
(de 6 setmanes a 6/8 mesos)
- Preferència per la mare encara
que no rebutja els desconeguts.
- Demostra a través dels
somriures i vocalitzacions
diferenciades.

11. Fase de l’aferrament ben definit
(6/8 mesos fins 18 mesos)
- Principi de la fase:
ANSIETAT DE SEPARACIÓ
- Final de la fase:
POR A LES PERSONES
DESCONEGUDES
Relacionat amb la noció de
PERMANÈNCIA de Piaget

12. Fase de formació d’una relació recíproca:
(+18 mesos)
En aquest moment ja han elaborat una representació
interna del vincle de l'aferrement establert

13. Un niño que sabe que su figura de apego
es accesible y sensible a sus demandas le
da un fuerte y penetrante sentimiento
de seguridad, y le alimenta a valorar
y continuar la relación (John Bowlby).

14. MARY AINSWORTH
http://www.youtube.com/watch?v=QTsewNrHUHU

15. Tipus d’aferrament
AFERRAMENT SEGUR
Infants amb el vincle afectiu
ben establert i que juguen i
exploren sense por.

16. AFERRAMENTS INSEGURS
- Aferrament evasiu: indiferència
- Aferrament d’oposició: dependència forta cap a
la mare. Són “rencorosos”.
- Aferrament desorganitzat: infants insegurs i
desorientats, tenen conductes confuses i
contradictòries.

17. L'aferrament segur, doncs, guarda relació amb la
sensibilitat de la mare a les senyals de l’infant,
mentre que les tres formes d'aferrament insegur
estan relacionades amb el rebuig matern i la
falta de predictibilitat de la mare.
L'aferrament segur incrementa el
desenvolupament de la seguretat interna, de
l'autovàlua de l'autonomia.

18. Factors que condicionen la formació
del vincle de l’aferrament
LA DESAPARICIÓ DE LA FIGURA DE L’AFERRAMENT
A partir dels estudis de R. Spitz, es descubreix
que quan desapareix la figura de l’aferrament i no
hi ha la possibilitat d’establir un nou vincle íntim
afectiu, surgeixen dificultats emocionals.

19. LA QUALITAT DE LA CURA
I LES CARACTERÍSTIQUES PRÒPIES DEL NADÓ
Cuidadora: Sensibilitat, capacitat de cooperació,
accessibilitat, disponibilitat cap al nadó.
Nadó: El temperament del nadó no condiciona el vincle
sempre i quan rebin les cures i l’atenció emocional
necessària. En el cas dels nadons amb discapacitats o
altres problemes (sumats a recolzaments socials
insuficients), la relació i vincle emocional pot sentir-se
resentida negativament.

20. SINCRONIA EN LA RELACIÓ
Consisteix en un diàleg o una interacció
coordinada on la sensibilitat de la figura de
l’aferrament té un paper fonamental per
respondre les senyals del nadó.
LA SINCRONIA ÉS EN Sí UN VINCLE
D’AFERRAMENT SEGUR.

21. CONTEXT FAMILIAR
La relació de la parella,
la participació del pare
i altres circumtàncies
familiars poden influïr
en la formació d’aquest
llaç emocional.

22. CONTEXT CULTURAL
Hem de tenir en
compte que les
costums i tradicions són
diferents en cada
cultura.
Ex: com i quan es
separa el nadó de la
seva mare o figura de
l’aferrament.

23. Tipus d’aferrament de la mare i el pare
El tipus de vincle afectiu que els seus pares van
establir amb aquests nous pares, i el record que en
tenen, infuenciarà en la manera que ells actuaran
amb els seus fills i per tant en el vincle que
estableixin. Surgeixen així els següents tipus de pares
que proporcionaran diferents tipus de vincle afectiu:
TIPUS DE PARES FUTUR FILLS
AUTÒNOMS NADONS SEGURS
DESENTESOS FILLS EVASIUS
PREOCUPATS REBELS

24. Estabilitat de l’aferrament
Els tipus d’aferrament que rep un infant en els
seus primers temps, condicionarà el seu
desenolupament socioafectiu.
Vincle segur: millors habilitats socials.
Vincle insegur: problemes per relacionar-se
socialment.

25. L’aferrament és la base segura damunt la
qual construïm una personalitat i un
desenvolupament socioafectiu positiu.
Tot i això, la manca d’un vincle afectiu durant els
primers temps de l’infant, es reversible en part, sempre i
quan la situació canviï.

26. Com traslladam aquesta teoria a l’escola?

27. “Deprivació materna”
Institut Lóczy

28. Marc de Recolzament
de la Figura Docent
TRIANGLE DE L’APRENENTATGE
ALUMNAT
DOCENTS ACTIVITAT

29. AFERRAMENT EVITATIU
- Són infants que els provoca pànic demanar ajuda,
callats, distants, es centren en la feina.
- Necessiten estar molt pautats i conèixer les normes des
d’un principi per sentir-se segurs
- Com es detecta? Es detecta a partir de l’ansietat de
l’infant quan la figura d’aferrament s’apropa.
RECURSOS: contes, metàfores, jocs estructurats amb
regles, ordenació d’objectes, jocs matemàtics concrets.
ALUMNAT
DOCENTS ACTIVITAT

30. AFERRAMENT AMBIVALENT
Sobreprotecció de la mare
Infant: negació de la separació, autonomia i establir noves formes
de relació.
Es manifesten com impulsius o fràgils i expressen la ràbia amb la
mare. Necessiten un constant recolzament de la mestra.
Recursos: ensenyar-li a descobrir les seves qualitats i que pensi
amb ell mateix a través de l’objecte transitori, treball en petit grup,
jocs de taula, etc.
ALUMNAT
DOCENT ACTIVITAT

31. AFERRAMENT DESORGANITZAT
Són infants que han patit abús emocional, físic o sexual
per part dels pares (drogo- dependents….) i han pogut
estar abandonats...Es manifesten amb la desconfiança…
Com actuen? Conducta complicada: desafiant i irracional
Prioritats a oferir: seguretat i predilecció
Reforços positius, entendre el missatge amagat de la
rabieta…
Equips interdisciplinaris
ALUMNAT
DOCENT ACTIVITAT

32. Escola Comprensiva i Inclusiva
Formació del docent:
repercusions en
l’ensenyament i en
l’aprenentatge
Recolzament entre els
mestres: empatia, ajuda,
oferir recursos, etc.
Detecció precoç: importància
de la prevenció
Oferir ajuda tant a l’infant
com a la seva família

33. Elaborat per:
Ana Orfila
Montse Carné
Maria Truyol
Mercè Rodríguez