Programacio ed infantil

PROGRAMACIÓ DEL CICLE
D’EDUCACIÓ INFANTIL
CEIP SON FERRER
ELABORAT EL CURS 2011/2012 PER LA COMISSIÓ DE COORDINACIÓ PEDAGÒGICA
APROVAT EN SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DE CLAUSTRE AMB DATA DE
APROVAT PER CONSELL ESCOLAR AMB DATA DE

1
∗ CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA O MATÈRIA A LES COMPETÈNCIESCONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA O MATÈRIA A LES COMPETÈNCIESCONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA O MATÈRIA A LES COMPETÈNCIESCONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA O MATÈRIA A LES COMPETÈNCIES
BÀSIQUESBÀSIQUESBÀSIQUESBÀSIQUES
∗ ADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS OBJECTIUSADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS OBJECTIUSADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS OBJECTIUSADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS OBJECTIUS
∗ RELACIÓ DELS BLOCS DE CONTINGUTS AMB LES COMPETÈNCIESRELACIÓ DELS BLOCS DE CONTINGUTS AMB LES COMPETÈNCIESRELACIÓ DELS BLOCS DE CONTINGUTS AMB LES COMPETÈNCIESRELACIÓ DELS BLOCS DE CONTINGUTS AMB LES COMPETÈNCIES
BÀSIQUESBÀSIQUESBÀSIQUESBÀSIQUES
∗ ENFOCAMENTS METODOLÒGICSENFOCAMENTS METODOLÒGICSENFOCAMENTS METODOLÒGICSENFOCAMENTS METODOLÒGICS
o Criteris per al disseny de les activitats amb atenció als diferents
nivells d’aprenentatge
o Metodologia general del cicle i treball per competències
o Criteris per a l’organització del temps i dels espais. Formes
d’organització de l’aula
o Materials i recursos didàctics i activitats complementàries
∗ AVALUACIÓAVALUACIÓAVALUACIÓAVALUACIÓ
o Adequació i seqüència dels criteris d’avaluació
o Procediments d’avaluació i criteris de qualificació de l’aprenentatge
de l’alumnat
∗ MESURES DE REFORÇ I SUPORT. CRITERIS PER ELABORAR LESMESURES DE REFORÇ I SUPORT. CRITERIS PER ELABORAR LESMESURES DE REFORÇ I SUPORT. CRITERIS PER ELABORAR LESMESURES DE REFORÇ I SUPORT. CRITERIS PER ELABORAR LES
ADAPTACIONS PER A L’ALUMNAT AMB NESE.ADAPTACIONS PER A L’ALUMNAT AMB NESE.ADAPTACIONS PER A L’ALUMNAT AMB NESE.ADAPTACIONS PER A L’ALUMNAT AMB NESE.
∗ TRACTTRACTTRACTTRACTAMENT DE LA LECTURA, LES TIC I ELS VALORSAMENT DE LA LECTURA, LES TIC I ELS VALORSAMENT DE LA LECTURA, LES TIC I ELS VALORSAMENT DE LA LECTURA, LES TIC I ELS VALORS
Trets que configuren la tipologia del centre
Titularitat Pública. Depenent de la Conselleria d’Educació i
Cultura del Govern de les Illes Balears
Etapes educatives Educació infantil (2n cicle) i Educació primària
Nombre d’unitats 6 unitats a infantil i 12 a primària
Jornada lectiva Jornada continuada (9-14 hores per als alumnes i
9-15 hores per al professorat).
Serveis Servei d’escoleta matinera: 7-9 hores (gestionat
per l’APIMA del centre)
Servei de menjador: de 14 a 16 hores (gestionat
per una empresa concessionària)
Servei d’activitats extraescolars: de 16 a 19 hores
(gestionat per l’APIMA i l’Ajuntament de Calvià
Programa de reforç educatiu: coordinat per
l’Ajuntament de Calvià

2
∗ CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREACONTRIBUCIÓ DE L’ÀREACONTRIBUCIÓ DE L’ÀREACONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA O MATÈRIA A LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES. ADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS OBJECTIUS.O MATÈRIA A LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES. ADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS OBJECTIUS.O MATÈRIA A LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES. ADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS OBJECTIUS.O MATÈRIA A LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES. ADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS OBJECTIUS.
SELECCIÓ I SEQÜÈNCIA DELS CONTINGUTSSELECCIÓ I SEQÜÈNCIA DELS CONTINGUTSSELECCIÓ I SEQÜÈNCIA DELS CONTINGUTSSELECCIÓ I SEQÜÈNCIA DELS CONTINGUTS
ÀREA DE CONEIXEMENT DE SI MATEIX I AUTONOMIA PERSONAL
3 ANYS
OBJECTIUS CONTINGUTS REL.OBJ CAP.
1. Incrementar la consciencia de sí mateix a
través del moviment, el joc i la interacció.
2. Conèixer el propi cos i descobrir les seves
possibilitats d’acció i expressió.
3. Adquirir progressivament seguretat emocional i
afectiva per establir vincles nous.
BLOC1:EL COS I LA PRÒPIA IMATGE
• El cos humà. Exploració, identificació de les característiques del
cos.
• Utilització dels sentits en la vida quotidiana per percebre
sensacions i percepcions del propi cos.
• Regulació i control progressiu de les necessitats bàsiques del
cos.
• Identificació, comprensió i expressió dels propis sentiments.
BLOC2: JOC I MOVIMENT
• Gust pel joc i l’activitat sensoriomotriu com a mitjà de plaer i
relació amb els altres.
• Control progressiu del cos i el moviment.
BLOC3: L’ACTIVITAT I LA VIDA QUOTIDIANA.
• Habilitats per a la interacció i col laboració amb els adults i
iguals.
• Actitud d’ajuda, col laboració i cooperació amb els altres.
BLOC4: LA CURA I LA SALUT.
• Pràctica d’hàbits d’higiene, cura personal, alimentació i descans.
2
1
3
3
1
1
3
4
1, 2
1
4

3
4. Ajustar progressivament els ritmes individuals
a les rutines de la vida quotidiana i del grup.
• Petició i acceptació d’ajuda.
• Col laboració en el manteniment de la higiene de l’entorn.
4
4
4 1,4
4 ANYS
1. Formar-se una imatge ajustada i positiva de
sí mateix a través del moviment, del joc i de la
interacció amb els altres.
2. Conèixer i representar el seu propi cos,
descobrint les seves possibilitats d’acció i
expressió, coordinant i controlant cada vegada
amb major precisió gestos i moviments.
3. Actuar de forma cada vegada més autònoma
en les activitats habituals, gaudint de les
pròpies descobertes i conquestes.
4. Adquirir progressivament seguretat afectiva i
emocional, identificant els propis sentiments i
ser cada cop més capaços d’expressar-los.
5. Respectar les característiques, diferències,
sentiments i necessitats dels altres.
6. Realitzar de manera cada cop més autònoma
activitats habituals i tasques senzilles per
resoldre problemes de la vida quotidiana.
BLOC1:EL COS I LA PRÒPIA IMATGE
• L’esquema corporal i els propis canvis físics ( talla, pes...)
• Acceptació i valoració de sí mateix.
• Reconeixement de la identitat i característiques dels altres,
acceptant-les i valorant-les.
• Identificació i valoració dels seus propis sentiments.
• Demostració d’afecte cap als altres.
• Identificació, manifestació, regulació i control progressiu de les
necessitats bàsiques del cos.
BLOC2: JOC I MOVIMENT
• Gust pel joc i per l’activitat sensoriomotriu.
• Participació positiva en les experiències sensoriomotrius.
• Comprensió i acceptació de les normes de joc.
• Control del seu cos i del moviment.
• Nocions bàsiques d’orientació en l’espai i en el temps i també de
coordinació de moviments.
BLOC3: L’ACTIVITAT I LA VIDA QUOTIDIANA.
• Les activitats de la vida quotidiana.
• Normes que regulen la vida quotidiana.
1
2
5
4
4
2
1
1
2
2
7
6
1
1
1
1
4
1, 4
1, 4

4
7. Orientar-se i actuar de forma més autònoma en
els espais quotidians relacionats amb les
vivències periòdiques i amb les rutines diàries.
8. Adquirir hàbits i actituds relacionades amb el
benestar, la seguretat, la higiene,
l’alimentació...
9. Desenvolupar actituds i hàbits de respecte,
ajuda, col laboració i responsabilitat evitant
comportaments de submissió o autoritarisme.
• Adquisició d’hàbits d’organització, constància, atenció, esforç...
• Reconeixement i acceptació de l’error.
• Responsabilitat, participació en les tasques de grup i en l’ús
compartit dels objectes i espais.
• Actitud d’ajuda, participació i col laboració amb els altres.
BLOC4: LA CURA I LA SALUT.
• Hàbits d’higiene personal i de l’entorn.
• Petició i acceptació d’ajuda en situacions necessàries en què
sigui necessari, acceptant i valorant l’ajuda d’altres persones en
situacions relacionades amb l’atenció personal i amb la salut.
• Comprensió i acceptació de les normes de comportament en el
menjar, desplaçament, descans, higiene i ordre.
6
6
6
9
9
9
1,2
4
9
1
4

5
5 ANYS
1. Conèixer i representar el propi cos, regulant
el moviment, el to i la postura en funció de
l'objecte i de l'acció efectuada.
2. Identificar i acceptar els propis sentiments,
emocions, necessitats, vivències o
preferències i ser cada cop més capaços de
denominar-los, expressar-los, regular-los i
comunicar-los als altres.
3. Identificar i respectar les característiques,
diferències, sentiments, emocions,
necessitats, vivències i preferències dels
altres rebutjant les actituds discriminatòries.
4. Realitzar activitats habituals augmentant el
sentiment d'autoconfiança i la capacitat
d'iniciativa, i desenvolupant estratègies per
satisfer les seves necessitats bàsiques, per
organitzar el treball i comprovar els nous
aprenentatges.
5. Orientar-se i actuar cada cop més
autònomament utilitzant de forma adequada
termes bàsics relatius a l'organització de
l'espai i del temps.
6. Ajustar progressivament els ritmes
individuals a les rutines de la vida
quotidiana i del grup.
7. Progressar en l’adquisició d’hàbits i actituds
relacionades amb l'enfortiment de la salut,
l'ordre i el treball, apreciant i gaudint de les
situacions quotidianes d'equilibri i benestar
físic i emocional.
BLOC 1. EL COS I LA PRÒPIA IMATGE
• Representació de l’esquema corporal i percepció dels
propis canvis físics (talla, pes,..) i de l’adquisició de
noves habilitats i competències relacionades amb el pas
del temps.
• Acceptació i valoració ajustada i positiva de sí mateix i de
les pròpies possibilitats i limitacions, esforçant-se per
vèncer les dificultats superables.
• Identificació, comprensió i expressió dels propis
sentiments, emocions, vivències, preferències i
interessos, respectant també els altres. Control
progressiu dels sentiments, emocions i superació de
temors.
• Demostració d’afecte a altres infants i adults, valorant les
seves demostracions d’afecte i responent amb actitud
positiva.
• Identificació i comprensió progressiva de la pròpia
història personal en relació amb la vida familiar i social i
amb les experiències més significatives.
BLOC 2. JOC I MOVIMENT
• Gust pel joc i per l’activitat sensoriomotriu com a base de
l’activitat quotidiana, valorant-los com a mitjà de plaer i
de relació amb els altres.
• Comprensió, acceptació i posada en pràctica de normes
per jugar, participació en la seva regulació i valoració de
la seva necessitat.
• Estima i satisfacció per la quietud i el repòs en contrast
amb l’activitat motriu dinàmica.
• Exploració i presa de consciència de les pròpies
1
2
2
3
2
4
6
6
4
1
2
4
1-3
1-2
4
1

6
possibilitats i limitacions perceptives, motrius i
expressives, mostrant confiança en les pròpies
possibilitats d'acció. Simulació de rols diferenciats i
d'estats d'ànim diversos en situacions de joc. Iniciativa en
l'acció i en els nous aprenentatges, mantenint una actitud
de superació de les dificultats.
• Valoració i respecte per les possibilitats i limitacions
perceptives, motrius i expressives dels altres.
BLOC 3. L’ACTIVITAT I LA VIDA QUOTIDIANA
• Acceptació de les pròpies possibilitats i limitacions en la
realització de tasques en la vida quotidiana.
• Adquisició d’hàbits elementals d’organització, constància,
atenció, iniciativa i esforç en la pròpia activitat, valorant el
treball propi i dels altres.
• Reconeixement i acceptació de l’error com a part del
procés d’aprenentatge i esforç per vèncer les dificultats
superables, planificant accions per a superar-les i
comprovant els propis aprenentatges.
BLOC 4. LA CURA PERSONAL I LA SALUT
• Pràctica d’hàbits d’higiene, cura personal, alimentació i
descans. Col laboració i participació en les activitats,
utilitzant adequadament els espais i objectes.
3
2
7
4
7

7
ÀREA DE CONEIXEMENT DE L’ENTORN
3 ANYS
1. Observar i explorar de forma activa estímuls
sensorials i del propi entorn.
2. Conèixer alguns elements de l’entorn
sociocultural més proper: la barriada.
3. Identificar i valorar alguns trets culturals
propis de les Illes Balears: festes, tradicions,
costums…
4. Identificar canvis a l’entorn i del propi cos,
lligats al pas del temps i de les rutines
quotidianes.
5. Conèixer i valorar els components bàsics del
medi natural.
6. Iniciar-se en les habilitats matemàtiques i en
el seu llenguatge.
BLOC1:MEDI FÍSIC, ELEMENTS, RELACIONS I MESURA.
• Exploració, manipulació i reconeixement d’objectes i
matèries de l’entorn a través dels sentits i les accions.
• Primeres vivències i representació del temps.
• Resolució de problemes quotidians mitjançant recursos
matemàtics.
• Colors primaris: vermell, blau i groc. Colors secundaris:
verd.
• Dimensions: Llarg/curt - Alt/baix - Gran/petit
• Petites classificacions a partir d’una consigna (color,
forma o tamany)
• Nombres ordinals: primer i segon
• Seriacions lògiques de dos elements
• Quantificadors bàsics: un, molts i pocs
• Nombres cardinals: 1, 2, 3
• Associació i reproducció grafia-quantitat: 1, 2 i 3
• Iniciació en la direccionalitat dels nombres
• Comptatge d’elements fins a 10
• Iniciació a les nocions bàsiques relacionades amb la
mesura de diverses magnituds: longitud.
• Formes geomètriques: triangle, quadrat i cercle
• Cossos a l’espai: Dalt/baix, Davant/darrere, Tancat/obert
mesura del temps: Abans/ara/després, Avui/demà, Dies
de la setmana, Dia/nit, Poca estona/molta estona
• Resolució de problemes mitjançant el comptatge
d’elements
1
4
6
5
5
5
5
2
2
3
3
4
4
4
2,3,4
2

8
BLOC2: APROXIMACIÓ A LA NATURA.
• Identificació d’éssers vius.
• Interès i gust per les relacions amb els animals i les plantes,
una actitud activa de curiositat, respecte i cura.
• Observació dels fenòmens naturals (pluja, vent, dia, nit...)
• Sensibilització envers la bellesa de la natura.
• Aproximació als canvis produïts pel pas de les estacions:
observació de l’entorn i de la roba
• Introducció als hàbits de reciclatge i d’estalvi d’aigua i
energia
• Diferenciació i classificació dels següents materials: plàstics
i envasos; paper i cartró; rebuig
BLOC3: CULTURA I VIDA EN SOCIETAT.
• La família i l’escola com a primers grups socials de
pertinença.
• Observació i exploració de l’entorn sociocultural més
immediat: carrer, barri, lloc on es troba l’escola...
• Reconeixement, valoració i respecte per les manifestacions
culturals i pels trets d’identitat de l’entorn.
• Adaptació a l’escola i presa de consciència de pertànyer a
un nou grup social (escola)
• Aula i resta d’espais de l’escola (identificació i coneixement)

9
4 ANYS
1. Observar i explorar de forma activa estímuls
sensorials del propi entorn, mostrant interès
formulant preguntes i generant interpretacions
sobre fets significatius.
2. Observar els canvis i transformacions dels
materials a través de la manipulació i
l’experimentació.
3. Relacionar-se amb els altres, de forma cada
cop més equilibrada i satisfactòria.
4. Participar activament en les activitats que es
proposen en l’entorn escolar.
5. Conèixer diferents grups socials i alguns
elements de l’entorn sociocultural proper, com
per exemple la barriada.
6. Identificar i valorar alguns trets culturals propis
de les Illes Balears: festes, tradicions,
costums...
7. Respectar les cultures diferents de la pròpia.
8. Iniciar-se en les habilitats matemàtiques i en el
seu llenguatge a partir de situacions
significatives, manipulant elements,
col leccions, identificant-ne qualitats i atributs, i
establint relacions d’agrupament, classificació,
comparació, ordre i quantificació.
9. Descobrir i emprar les aplicacions
matemàtiques en situacions quotidianes.
10. Mostrar interès pel coneixement i cura del medi
natural valorant a importància de la seva
conservació.
BLOC1:MEDI FÍSIC, ELEMENTS, RELACIONS I MESURA.
• Actuació sobre els objectes provocant reaccions, canvis, i
transformacions, observant i verbalitzant els resultats i les
emocions viscudes.
• Actitud positiva i solidària per compartir els objectes i les
experimentacions.
• Quantificació de col leccions.
• Ús de la sèrie numèrica.
• Exploració i identificació de situacions quotidianes en què és
necessari mesurar.
• Identificació de formes planes.
• Nocions bàsiques d’orientació i situació dins l’espai.
• Representació del temps.
• Resolució de problemes utilitzant diverses estratègies i recursos
matemàtics.
• Colors primaris: vermell, blau i groc. Colors secundaris: verd,
taronja, lila, rosa, marró, gris, blanc i negre.
• Dimensions: Llarg/curt, Alt/baix, Gran/petit, Gruixat/prim,
Ample/estret, Gran/mitjà/petit
• Petites classificacions a partir de dues consignes (color, forma o
tamany)
• Anticipació de possibles conseqüències en el procés de canvi i
transformació dels objectes.
• Nombres ordinals: primer, segon i tercer
• Seqüències lògiques de tres elements
• Quantificadors bàsics: un, molts, pocs, cap, més que i menys
que
• Reproducció i grafia dels nombres cardinals 1,2,3,4,5,6
• Iniciació en la direccionalitat correcta dels nombres
• Introducció a la suma
2
3
8
8
9
8
8
8
9
1
1
1
5
7
5
3
3
4
1,4
3,4
3
2,3
3, 4
3

10
• Iniciació a les nocions bàsiques relacionades amb la mesura de
diverses magnituds: longitud i temps
• Iniciació a les unitats de mesura natural: mà i peu.
• Formes geomètriques: triangle, quadrat, cercle i rectangle
• Cossos a l’espai: Dalt/baix, Davant/darrere, Tancat/obert,
Dedins/defora, Lluny/a prop
• Iniciació a les nocions bàsiques relacionades amb la mesura del
temps: Abans/ara/després, Ahir/avui/demà, Dies de la setmana,
Dia/nit, Poca estona/molta estona
• Iniciació en el pas de les estacions de l’any com a mesura del
temps
• Resolució de problemes mitjançant el comptatge d’elements i la
iniciació a la suma
BLOC2: APROXIMACIÓ A LA NATURA.
• Identificació d’éssers vius.
• Exploració de l’entorn.
• Observació de fenòmens del medi natural ( pluja,
vent...)formulant hipòtesi sobre les seves causes i
conseqüències.
• Iniciació en la diferenciació dels canvis produïts pel pas de les
estacions
• Iniciació en la formulació d’hipòtesis sobre les causes i les
conseqüències d’alguns fenòmens del medi natural
• Introducció als hàbits de reciclatge i d’estalvi d’aigua i energia
• Diferenciació i classificació dels següents materials: plàstics i
envasos; paper i cartró; rebuig
• Procés de reciclatge: fases i importància
BLOC3: CULTURA I VIDA EN SOCIETAT.
• Establiment de vincles de relació interpersonal amb els
4
6
7
3

11
membres del grup social al qual pertany.
• Interès i respecte per la diversitat cultural.
• Observació i exploració de l’entorn sociocultural més immediat:
el barri.
• Realització de tasques i rutines escolars habituals.
• Reconeixement, valoració i respecte per les manifestacions
culturals de les Illes Balears i pels trets d’identitat de l’entorn.
• Reconeixement i respecte per alguns trets d’altres cultures.
• Fiançament del coneixement del carrer i del barri
• Coneixement dels diferents serveis presents al barri i iniciació
en el procés de coneixement de la seva ubicació
5 ANYS
1. Relacionar-se amb els altres, interioritzant
progressivament les pautes de comportament
social acceptades col lectivament i ajustades a
la pròpia conducta.
2. Participar activament en la presa de decisions
de caràcter grupal (converses, assemblees,
negociacions, votacions, torns de paraula,...),
col laborant en el manteniment i cura dels
objectes i espais col lectius.
3. Conèixer diferents produccions culturals, valors
i formes de vida generant actituds d’amistat,
confiança, respecte i estimació.
4. Conèixer alguns elements de l'entorn
sociocultural proper com és la barriada.
5. Identificar i valorar alguns trets culturals propis
de les Illes Balears: festes, tradicions,
costums,... participant activament d’algunes.
BLOC 1. MEDI FÍSIC, ELEMENTS, RELACIONS I MESURES
• Interès i gust per resoldre situacions, vivències,
necessitats, problemes, interessos... mitjançant els
recursos matemàtics.
• Actitud positiva i solidària per compartir els objectes i
experimentacions, observacions i vivències personals i
col lectives que s'hi relacionen, amb respecte i cura cap
als objectes propis, dels altres i col lectius i valorant-ne
l'ús adequat.
• Ús contextualitzat i significatiu dels nombres ordinals.
• Ús contextualitzat, oral i escrit, de la sèrie numèrica per
comptar i dels nombres cardinals referits a quantitats
manejables en situacions reals.
• Identificació de situacions quotidianes en què és
necessari mesurar i ús d'instruments de mesura.
7
1
7
7
7
7
4
2-3
4
3

12
6. Respectar les cultures diferents de la pròpia,
valorant-les com a font d’enriquiment i
d’aprenentatge i aproximar-se al coneixement
d'entorns llunyans significatius.
7. Descobrir algunes aplicacions de la matemàtica
en la realitat quotidiana i participar de forma
activa en les experiències, plantejant i verificant
hipòtesi de solució de situacions i aportant
estratègies personals de resolució
8. Conèixer i valorar els components bàsics del
medi natural i algunes de les seves relacions,
canvis i transformacions, desenvolupant
actituds de cura, respecte i responsabilitat que
contribueixin al seu equilibri i conservació:
consum racional, estalvi energètic i d'aigua,
reciclatge, reutilització...
• Identificació de formes planes i tridimensionals en
elements de l'entorn i exploració dels cossos
geomètrics elementals.
• Ubicació temporal d'activitats de la vida quotidiana.
• Resolució de problemes utilitzant diverses estratègies i
recursos matemàtics. Reflexió i presa de consciència
dels processos viscuts en la resolució de problemes. Ús
de la representació ( dibuixos, diagrames, símbols,
gestos,...) per organitzar, registrar i comunicar idees
matemàtiques.
• Iniciació al treball científic: anticipació, formulació
d’hipòtesi, comprovació i comunicació dels resultats de
les activitats realitzades.
• Colors primaris: vermell, blau i groc. Colors secundaris:
verd, taronja, lila, rosa, marró, gris, blanc i negre.
Tonalitats de colors: clar i obscur.
• Dimensions: Llarg/curt, Alt/baix, Gran/petit,
Gruixat/prim, Ample/estret, Gran/mitjà/petit
• Classificacions a partir de diverses consignes: pertany i
no pertany, semblança i diferència.
• Formulació d’hipòtesis i previsió de les conseqüències
en el procés de canvi i transformació dels objectes.
• Nombres ordinals: 1r, 2n, 3r, 4t, 5è i darrer.
• Seqüències lògiques de quatre elements
• Quantificadors bàsics: Un/molts, Molts/pocs, Cap/més
que/menys que, Igual que, Tants com
• Grafia i reproducció dels nombres cardinals
0,1,2,3,4,5,6,7,8,9,10
• Direccionalitat correcta dels nombres
• Sumes sense dur. Format horitzontal i vertical.
mesura de diverses magnituds: longitud, pes, capacitat i
temps.
• Iniciació a les unitats de mesura natural: mà, peu i braç.
8
8
8
8
8
8
2
1
3-4
3
2
2-3

13
• Iniciació a les unitats de mesura arbitràries: corda, llistó,
rellotge i balança.
• Formes geomètriques: triangle, quadrat, cercle,
rectangle, rombe i oval.
• Formes tridimensionals: esfera i piràmide
• Cossos a l’espai: Dalt/baix, Davant/darrere,
Tancat/obert, Dedins/defora, Lluny/a prop, Al costat
de..., Damunt/davall
mesura del temps: Abans/ara/després, Ahir/avui/demà,
Dies de la setmana, Dia/nit, Poca estona/molta estona,
Matí/horabaixa
• Iniciació en el pas de les estacions de l’any com a
mesura del temps
• Iniciació en la comprensió dels mesos de l’any
mitjançant el calendari
• Resolució de problemes mitjançant el comptatge
d’elements, la suma sense dur i la iniciació a la resta
BLOC 2. APROXIMACIÓ A LA NATURA
• Observació de característiques, comportaments, hàbitats,
funcions i canvis en els éssers vius. Aproximació del cicle vital
dels éssers vius, del naixement a la mort.
• Sensibilització i valoració de les conseqüències més
perceptibles que tenen les intervencions de les persones dins el
medi natural.
• Responsabilitat cada cop major en l’ús racional de l’energia i els
recursos, adquirint hàbits de reciclatge, reutilització de materials
i realitzar activitats individuals i de grup que contribueixin a
l’estalvi de recursos naturals. Valoració del paper de les
persones en la conservació, transformació i recuperació de
l'entorn.
• Interès per incorporar hàbits de recerca individuals i col lectius
(observació, planificació, formulació d’hipòtesis, recollida
4
1
7

14
d’informació,...) partint dels propis interessos.
• Diferenciació dels canvis produïts pel pas de les estacions
• Formulació d’hipòtesis sobre les causes i les conseqüències
d’alguns fenòmens del medi natural
• Introducció als hàbits de reciclatge i d’estalvi d’aigua i energia
• Diferenciació i classificació dels següents materials: plàstics i
envasos; paper i cartró; rebuig
• Procés de reciclatge: fases i importància
BLOC 3. CULTURA I VIDA EN SOCIETAT
• Establiment i valoració dels vincles de relació interpersonal amb
els membres dels grups socials als qual pertany, mostrant
interès i disposició favorable per establir relacions respectuoses,
afectives i recíproques amb nins i nines amb una actitud
d’acceptació de les diferències.
• Observació i exploració de l’entorn sociocultural més immediat:
carrer, barri, poble o ciutat; dels elements que trobam,
ocupacions, serveis en la vida de la comunitat, acceptant les
normes bàsiques establertes que regulen la vida en ella
(circulació, serveis,...)
• Disposició per compartir i per resoldre conflictes quotidians a
través dels diàleg de forma progressivament autònoma, atenent
especialment a la relació equilibrada entre nins i nines i
defensant els propis drets i opinions amb actitud progressiva de
respecte capa a les opinions diferents.
• Utilització de diverses estratègies per extreure noves
informacions: observació, manipulació, exploració de fonts
diverses i dels nous coneixements per modificar les pròpies
actuacions.
• Ampliació del nucli de referència: Son Ferrer, Calvià, Mallorca
• Ubicació dels diferents serveis presents al barri

15
ÀREA DE LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ
3 ANYS
1. Utilitzar la llengua com a instrument de
comunicació i representació, aprenentatge,
plaer i expressió, i valorar la llengua oral com un
mitjà de relació amb els altres.
2. Expressar emocions, necessitats, sentiments,
desitjos, idees i fantasies mitjançant la llengua
oral i altres llenguatges.
3. Explorar i gaudir de les possibilitats expressives
del cos, d’objectes, materials i instruments.
4. Comprendre missatges d’altres infants i adults.
5. Iniciar-se en els usos socials de la lectura i
escriptura.
6. Emprar el llenguatge artístic com a instrument
d’expressió i representació
7. Conèixer, respectar i estimar la cultura i la
llengua pròpia de les Illes Balears.
8. Aproximar-se al coneixement d’obres artístiques
expressades en diferents llenguatges.
9. Iniciar-se en l’escolta, interpretació i participació
en cançons, danses i jocs musicals.
BLOC 1. LLENGUATGE VERBAL
ESCOLTAR, PARLAR I CONVERSAR
• Utlització i valoració progressiva de la llengua oral per
relacionar-se.
• Atenció i interès envers els textos, narracions, missatges i relats
orals.
APROXIMACIÓ A LA LLENGUA ESCRITA.
• Aproximació i valoració de la utilitat de la llengua escrita com a
mitjà de comunicació, informació i plaer.
APROXIMACIÓ A LA LITERATURA.
• Escolta i comprensió de textos de tipologies diverses.
• Cura dels llibres i contes i desig d’utilitzar-los.
BLOC 3: LLENGUATGE ARTÍSTIC.
• Recerca de processos personals de creació a través de
l’experimentació i de l’exploració de les possibilitats artístiques.
• Apropament a referents artístics.
• Exploració de les possibilitats sonores de la pròpia veu i la dels
companys, del propi cos, d’objectes quotidians i d’instruments
musicals.
• Participació activa i plaer per a la interpretació i per la
participació en cançons, danses i jocs musicals.
2,4
1
5
5
5
6
8
3
9
2
2
2,3
2
1,3,4

16
• Observació de les manifestacions culturals de les Illes Balears.
BLOC 4: LLENGUATGE CORPORAL.
• Descobriments i experimentació de gestos i moviments com a
recursos corporals per a l’expressió i la comunicació.
7
3
4
3
3
4 ANYS
comunicació, de representació, aprenentatge,
plaer i expressió, i valorar la llengua oral com
un mitjà de relació amb els altres i de
regulació de convivència.
2. Expressar les emocions, idees, necessitats,
sentiments, desitjos...mitjançant el llenguatge
oral.
3. Adquirir progressivament els recursos
conversacionals necessaris per a la
comunicació amb els altres.
4. Comprendre els missatges dels altres.
5. Comprendre i reproduir textos orals i literaris i
de tradició cultural.
l’escriptura.
d’expressió personal i de representació
d’experiències.
8. Aproximar-se al coneixement d’obres
• Utilització de la llengua oral per relacionar-se, evocar i relatar fets,
explorar coneixements, expressar i comunicar idees, opinions,
necessitats, sentiments, interessos i vivències i per ajudar-se en
la regulació de la pròpia conducta i de les altres.
• Ús de lèxic variat.
• Participació, iniciativa i escolta activa en situacions habituals,
reals i funcionals.
• Atenció i interès envers els textos i narracions orals de tradició
cultural.
APROXIMACIÓ A LA LLENGUA ESCRITA.
• Aproximació i valoració de la llengua escrita com a mitjà de
comunicació, informació i plaer, mostrant interès per explorar els
seus elements i utilitzant el vocabulari específic per a referir-se
als elements bàsics que configuren el text escrit: títol, portada,
1
1
3
5
6
1
1
1
4
1, 4

17
artístiques expressades en diferents
llenguatges.
9. Interessar-se, apreciar i respectar les
representacions artístiques dels altres.
10. Conèixer, respectar i estimar la cultura i la
llengua pròpia de les Illes Balears.
11. Iniciar-se en la utilització de les tecnologies de
la informació i comunicació.
12. Iniciar-se en l’ús oral d’una llengua
estrangera.
13. Iniciar-se en l’escolta, interpretació i
participació en cançons, dances i jocs
musicals.
il lustració, paraula...
• Iniciació al coneixement del codi escrit a través de la identificació
de paraules significatives i usuals.
• Observació i ús de diferets suports de la llengua escrita.
• Iniciació a l’ús de la escriptura i la lectura.
APROXIMACIÓ A LA LITERATURA.
• Els textos: escolta i comprensió de textos de tipologies diverses,
tradicionals i contemporanis ( contes, relats, rondalles, llegendes,
poesies, rimes o endevinalles, dites, refranys,
embarbussaments...) com a font de plaer i d’aprenentatge,
mostrant interès per fer-ho.
• Interès per compartir interpretacions, sensacions i emocions.
• Recitació de poemes.
• Participació en jocs lingüístics.
• Utilització de la biblioteca i cura dels libres i contes.
BLOC 2: LLENGUATGE AUDIOVISUAL I TECNOLOGIES DE LA
INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ.
• Iniciació en l’ús d’alguns instruments tecnològics com a elements
de comunicació.
BLOC 3: LLENGUATGE ARTÍSTIC.
• Expressió i comunicació de fets, sentiments, emocions, vivències
i fantasies a través de produccions plàstiques.
• Observació, interès i valoració de les manifestacions culturals de
les Illes Balears.
• Audició atenta de fragments o d’obres musicals.
• Participació activa i plaer per la interpretació i per la participació
en cançons, danses i jocs musicals ( cantarelles, jocs de triar...)
BLOC 4: LLENGUATGE CORPORAL.
6
6
6
10
2
5
1
6
11
7
10
13
13
1, 4
1
4
4
4
4
2
2

18
• Descobriments i experimentació de gestos i moviments com a
recursos corporals per a l’expressió i la comunicació de
sentiments, emocions, estats d’ànim i necessitats, mostrant
confiança en les pròpies possibilitats expressives.
• Representació espontània de personatges, fets i situacions de joc
simbòlic.
• Gust per l’assistència i joc dramàtic.
2
2
2
5 ANYS
comunicació, de representació, aprenentatge,
plaer i expressió i valorar la llengua oral com
un mitjà de relació amb els altres i de
regulació de la convivència.
2. Expressar emocions, necessitats,
sentiments... triant el que millor s'ajusti a la
intenció i a la situació i servint-se de la forma
progressiva del gest, el moviment, paraules,
imatges, sons...
3. Adquirir recursos convencionals augmentant
el bagatge lèxic i ajustant cada cop més el
missatge als diferents contextos i
interlocutors.
4. Comprendre, reproduir i recrear alguns textos
orals, mostrant actituds de valoració, plaer i
interès cap a ells.
escriptura explorant el seu funcionament en
contextos significatius i valorant-les com a
instrument de comunicació, informació i plaer.
d'expressió personal i de representació
• Actitud d’escolta i respecte cap als altres en diàlegs i converses
col lectives, utilitzant adequadament les normes socials que
regulen l’intercanvi lingüístic: torn de paraula, to de veu, fórmules
de cortesia,... i amb una actitud positiva cap a la comprensió i
producció de missatges en la llengua catalana pròpia de les Illes
Balears.
• Comprensió de la idea global de textos orals senzills en llengua
estrangera, en rutines i situacions habituals a l’aula, mostrant una
actitud positiva.
APROXIMACIÓ A LA LLENGUA ESCRITA
• Iniciació al coneixement de codi escrit a través de la identificació
de paraules i frases escrites significatives i usuals, percebent
semblances i diferències entre elles.
• Observació, manipulació i ús, gradualment autònom, de diferents
suports de la llengua escrita: llibres, revistes, cartells, etiquetes,
mitjans audiovisuals i informàtics... per obtenir informació,
1
3
5
5
2
1-2
2
2

19
d'experiències i de situacions reals o
imaginàries, mostrant una actitud de curiositat
envers la manipulació sensorial d'objectes i
l'experimentació amb diverses tècniques.
7. Aproximar-se al coneixement d’obres
artístiques expressades en diferents
llenguatges i, progressivament, als elements
que les composen, realitzant activitats
creatives, de representació i expressió
artística.
8. Identificar i respectar algunes manifestacions
artístiques i expressives d'altres cultures,
significatives per l'infant, representades dins
el grup o llunyanes.
9. Iniciar-se en la utilització de les tecnologies
de la comunicació i la informació com a
recurs d’aprenentatge, recerca i de joc, fent-
ne un ús cada cop més responsable i crític.
10. Iniciar-se en l'escolta , interpretació i
participació en cançons, danses i jocs
musicals.
11. Iniciar-se en l’ús oral d’una llengua estrangera
per comunicar-se en activitats dins l’aula, i
mostrar interès i gust per participar en
aquests intercanvis comunicatius.
utilitzant de forma progressivament ajustada la informació que
proporcionen.
• Iniciació en l’ús de l’escriptura i la lectura amb finalitats reals,
funcionals, pràctiques i significatives, mostrant gust i interès per
la producció de missatges amb traç cada cop més precís i
llegible.
APROXIMACIÓ A LA NATURA
• Participació creativa en jocs lingüístics per a divertir-se i per
aprendre.
• Dramatització de textos literaris senzills, mostrant interès i plaer
per expressar-se amb l'ajuda de recursos extralingüístics.
• Utilització de la biblioteca amb respecte i cura, valorant els llibres
i la lectura coma un recurs informatiu, d’entreteniment i plaer.
BLOC 2. LLENGUATGE AUDIOVISUAL I TECNOLOGIES DE LA
INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ
• Aproximació i interès per la interpretació de missatges, textos,
relats orals produïts per audiovisuals ( pel lícules, videojocs, CD
Rom, jocs d’ordinador,...), distingint progressivament entre la
realitat i la representació i valorant de forma cada cop més crítica
els seus continguts i la seva estètica.
BLOC 3: LLENGUATGE ARTÍSTIC
• Interès per incorporar hàbits de treball en l'elaboració de
produccions artístiques individuals i col lectives (planificació,
experimentació i ajustament), tenint cura i ordre dels materials i
instruments utilitzats.
• Reconeixement de sons d’alguns instruments musicals;
discriminació d’alguns dels seus trets distintius, (llarg/curt,
4
4
6
5
9
7
10
6
3
1-3
3
4
3
2

20
fort/suau, agut/greu,...) i del so/ silenci.
BLOC 4. LLENGUATGE CORPORAL
• Utilització de les possibilitats motrius del propi cos en relació a
l’espai i al temps amb intenció comunicativa i mostrant-hi gust i
interès.
• Participació en activitats de dramatització, danses, joc simbòlic i
altres jocs d'expressió corporal (jocs individuals i compartits, joc
• Participació activa i plaer per la interpretació i per la participació
en cançons, danses i jocs musicals ( cantarelles, cançons per
triar,...)
• Utilització de les possibilitats motrius del propi cos en relació a
l’espai i al temps amb intenció comunicativa i mostrant-hi gust i
interès.
• Representació espontània de personatges, fets i situacions en
jocs simbòlics, individuals i compartits. Participació en activitats
de dramatització, danses, jocs simbòlics i d’expressió corporal
lliure i joc reglat)
10
6
6
6
6
2

21
∗ ADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS OBJADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS OBJADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS OBJADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS OBJECTIUSECTIUSECTIUSECTIUS
a) Descobrir i conèixer el propi cos i el dels altres, les seves possibilitats d’acció i aprendre a respectar les
diferències.
b) Observar, explorar i reflexionar sobre el seu entorn familiar, natural i social, mantenint una actitud de
curiositat i un esperit crític, tenint en compte el nivell maduratiu dels infants.
c) Adquirir progressivament autonomia en les activitats habituals i en les seqüències temporals i espacials
quotidianes.
d) Desenvolupar les seves capacitats afectives i actuar cada cop amb més seguretat i confiança en si
mateixos.
e) Relacionar-se positivament amb els altres i adquirir progressivament pautes elementals de convivència i de
relació social, així com exercitar-se en la resolució pacífica de conflictes.
f) Desenvolupar habilitats comunicatives en diferents llenguatges i formes d’expressió:
∗ Iniciar-se en la comunicació en una llengua estrangera.
∗ Iniciar-se en la lectura i l’escriptura
∗ Iniciar-se en el control del moviment, el gest, el ritme i en els llenguatges visual, artístic i musical.
∗ Iniciar-se en les habilitats relacionades amb les tecnologies de la informació i de la comunicació.
g) Iniciar-se, desenvolupar i adquirir habilitats logicomatemàtiques.
h) Gaudir de les manifestacions culturals presents a l’entorn, conèixer les més identificatives de les Illes
Balears i respectar les d’altres llocs.
i) Adoptar hàbits bàsics d’higiene i salut corporal i alimentària.
j) Desenvolupar globalment les capacitats cognitives, sensorials, motrius i de reconeixement i construcció de
les emocions mitjançant el joc i el moviment.

22
∗ RELACIÓ DELS BLOCS DE CONTINGUTS AMB LES COMPETÈNCIES BÀSIQUESRELACIÓ DELS BLOCS DE CONTINGUTS AMB LES COMPETÈNCIES BÀSIQUESRELACIÓ DELS BLOCS DE CONTINGUTS AMB LES COMPETÈNCIES BÀSIQUESRELACIÓ DELS BLOCS DE CONTINGUTS AMB LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Competències bàsiques1Àrees curriculars
CL CM AA SC AIP CA TID MF
Àrea de coneixement de si mateix i autonomia personal
El cos i la pròpia imatge X X
Joc i moviment X X
L’activitat i la vida quotidiana X X X X X X
La cura personal i la salut X
Àrea de coneixement de l’entorn
Medi físic: elements, relacions i mesura X X X
Aproximació a la natura X X
Cultura i vida en societat X X X
Àrea de llenguatges: comunicació i representació
Llenguatge verbal: escoltar, parlar i conversar / aproximació a la llengua escrita /
aproximació a la literatura
X X
Llenguatge audiovisual i tecnologies de la informació i la comunicació X X X X
Llenguatge artístic X X
Llenguatge corporal X X X
1
Sigles de les diferents competències: CL (comunicació lingüística); CM (matemàtica); AA (aprendre a aprendre); SC
(social i ciutadana); AIP (autonomia i iniciativa personal); CA (cultural i artística); TID (tractament de la
informació i competència digital); MF (coneixement i interacció amb el món físic).

23
* ENFOCAMENTS METODOLÒGICS
o Criteris per al disseny de les activitats amb atenció als diferents nivells
d’aprenentatge
Planificar les activitats tenint en compte els diferents ritmes d’aprenentatge. És molt
important que les activitats del cicle d’educació infantil siguin el més experimentals i
manipulatives possible. D’aquesta manera, es garanteix la plena participació de tots els
alumnes independentment de les seves capacitats, al seu ritme i desenvolupant al màxim
les seves potencialitats.
Recollir a la programació d’aula les mesures per atendre els diferents ritmes
d’aprenentatge. És molt important que la programació d’aula reculli possibles mesures de
diversificació de la programació. Això significa que, com més tancada sigui l’activitat, més
necessària es farà aquesta tasca de preveure i planificar els diferents nivells d’activitat per
als diferents ritmes d’aprenentatge. La consecució dels diferents objectius ha d’estar
recollida a la programació.
Utilitzar els grups cooperatius i la figura del company/tutor per garantir les màximes
oportunitats a tots els alumnes. La primera fase de l’aprenentatge cooperatiu, consistent a
crear una cohesió de grup forta i estable, serà la premissa bàsica a l’hora de treballar
aquest àmbit al nostre cicle. Això no exclou, no obstant això, el disseny i implementació
d’activitats de caire cooperatiu, la qual cosa esdevé imprescindible a la nostra escola.
Utilitzar diferents estratègies metodològiques i diferents models de pensament per adaptar
les activitats als diferents estils cognitius i d’aprenentatge. L’horari setmanal de cada grup
ha d’esdevenir un clar exemple de diversificació metodològica. Això implica que hi ha
d’haver activitats sistematitzades en les quals es garanteixin els diferents models de
pensament associats a diferents estratègies metodològiques,.
Combinació de diferents tipus d’activitats: visuals, auditives i kinestèsiques. Molt en relació
amb el punt anterior, és fonamental que les activitats siguin presentades combinant les
diferents vies sensorials a través de les quals copsam la informació. Aquest aspecte és
imprescindible per garantir una igualtat d’oportunitats.
Elaborar les adaptacions curriculars pertinents per tal de garantir l’adaptació del currículum
ordinari a la realitat dels nostres alumnes. La millor adaptació curricular que es pot fer al
nostre cicle és fer les activitats el més obertes possible, amb l’objectiu de poder oferir una
programació oberta i diversificada a tots els alumnes. Només en el cas d’aquells infants
que necessitin, donades les seves característiques, una adaptació curricular significativa,
aquesta es durà a terme d’acord als models de centre i amb la col laboració de l’equip de
suport.
Potenciar al màxim les adaptacions d’accés per tal d’obrir al màxim el currículum i evitar
adaptacions significatives innecessàries. Aquest punt, molt lligat a l’anterior, tracta de
posar l’èmfasi en la necessitat de potenciar les adaptacions d’accés per tal d’evitar
adaptacions que empobreixin el currículum ordinari. La figura del suport serà clau en tot
allò que fa referència a facilitar l’accés de tots els infants a les activitats programades.
Introduir i potenciar diferents modalitats d’avaluació: observació, elaboració de projectes,
experiments, demostracions, productes escrits, recerques, debats, revisió i discussió de
documents, observació directa de l’aplicació dels coneixements, valoració del treball fet,
autoavaluació, rúbriques d’avaluació, exàmens orals, valoració de dossiers,...
Potenciar les activitats intercicles i la figura de l’aula germana com a instruments a l’hora
de promoure l’ajuda entre iguals.
Tenir en compte la figura del suport a l’hora de programar per tal de potenciar al màxim
una programació diversificada

24
Treballar diferents tècniques d’estudi que facilitin la comprensió i la interiorització dels
aprenentatges, així com garantir la inclusió d’activitats sistematitzades de caire memorístic
que permetin als infants desenvolupar aquesta capacitat d’una forma lúdica.
Adaptar les feines de casa als diferents nivells d’aprenentatge: adaptacions d’accés,
ampliacions, reduccions, etc. Les feines de casa, que s’introdueixen a partir del 2n
trimestre de 4 anys i també es desenvolupen durant tot el curs de 5 anys, seran el més
significatives possible i relacionades amb allò que en aquell moment s’estigui treballant a
casa. La finalitat màxima d’aquestes tasques és mostrar a les famílies allò que es fa a
l’escola i introduir hàbits de feina a la llar.
Introduir a la programació d’aula les adaptacions curriculars necessàries en cada cas, de
manera que, si un mestre falta, el mestre substitut conegui les adaptacions que ha de fer
als alumnes amb NESE.

25
o Metodologia general del cicle i treball per competències
Aquest punt que s’exposa a continuació, té com a finalitat exposar, d’una forma clara i esquemàtica, els acords als quals ha arribat el cicle per
treballar les competències bàsiques. Les activitats que s’hi detallen es treballen als diferents nivells, de manera que tots els infants les han treballat
quan acaben el cicle. En elles hi estan implicats tots els mestres del cicle, així com els diferents especialistes que col laboren amb l’alumnat de 3 a 6
anys.
Competència en
comunicació
lingüística
Competència
matemàtica
Competència
social i ciutadana
Competència per
aprendre a
aprendre
Competència
cultural i artística
Competència en el
tractament de la
informació i digital
Competència en la
interacció amb el
medi físic
Competència en
autonomia i
iniciativa personal
Assemblea Taller de matemàtiques Assemblees de resolució
de conflictes
Taller de filosofia 3-18 Projecte d’art en
col laboració amb el cicle
de 0-3 anys
Programa d’informàtica
des dels 3 anys
Sortides i visites pel barri Assemblea
Tallers d’estimulació del
llenguatge
Feinetes diverses per
treballar les matemàtiques
Aules germanes Taller d’experiments Treball de l’art a totes les
aules
Blocs d’aula Hort escolar Treball dels hàbits
d’iniciativa i autonomia
personal
Taller de lectoescriptura Introducció a l’estadística i
l’anàlisi gràfica
Projecte de mediació Assemblea Visita als museus Pilar i
Joan Miró, Fundació
March i Es Baluard
Introducció a l’estadística i
l’anàlisi gràfica
Reciclatge i
conscienciació
mediambiental
El protagonista
Taller de filosofia 3-18 Assemblea Programa de berenars
solidaris
Aprenentatge cooperatiu Taller de filosofia 3-18 Assemblea La notícia Els encarregats de la
setmana
Taller d’experiments Material específic per
treballar la competència
matemàtica
Programa d’educació
viària
Programa d’informàtica
des dels 3 anys
Diferents tallers artístics
programats al llarg del
curs
Taller d’experiments Implicació de les famílies
en les propostes per nivell:
el protagonista, els oficis i
la notícia
Psicomotricitat des dels
3 anys
Feinetes el cap de
setmana
Reciclatge i
conscienciació
mediambiental
Música des dels 3 anys Taller de matemàtiques Setmana cultural Programa d’educació
viària
Bon dia per megafonia Aprenentatge cooperatiu Projectes de treball Treball de les festes i
altres commemoracions
Contes Projecte de jocs de pati
Blocs d’aula Intercanvi de cartes amb
altres classes i bústia rosa
Feinetes diverses per
treballar la lecto
Projectes de treball
Anglès des dels 3 anys
Fulletó i bústia rosa
El protagonista
La sorpresa
La notícia
Els oficis

26
* Criteris per a l’organització del temps i dels espais. Formes d’organització
de l’aula
L’organització de l’aula al cicle d’educació infantil serà, sempre, en grup, tenint
en compte la idiosincràsia pròpia d’aquesta etapa, així com l’objectiu general de
centre que determina que l’aprenentatge cooperatiu serà un dels eixos
metodològics bàsics.
Les classes estaran distribuïdes per racons, estratègia metodològica que permet
treballar determinats continguts curriculars mitjançant espais planificats
prèviament i que tenen com a finalitat bàsic la relació inequívoca de joc-treball a
l’etapa d’educació infantil.
Les tutores dels diferents grups, a l’àmbit de les reunions de cicle, determinaran,
a principi de curs, els racons que treballaran a l’aula, a fi d’intentar oferir varietat
d’espais als nostres alumnes. Al mateix temps, cada aula potenciarà un
determinat racó de joc simbòlic, intentant evitar repetir, any rere any, el mateix
racó, amb les mateixes seqüències d’activitat, les mateixes rutines lingüístiques i
els mateixos materials.
Tots els espais de les aules, els banys, els passadissos i els vestíbuls són
considerats espais educatius, per la qual cosa l’equip de mestres vetllarà per la
seva cura estètica i pedagògica. Els vestíbuls i els passadissos seran espais
comunicatius, en els quals els infants i els mestres mostraran allò que es treballa
a l’aula i transmetran la nostra filosofia educativa. Es parteix de la base que la
documentació és essencial per crear un bon projecte d’escola.
Tot i que els espais esdevenen els espais comunicatius per excel lència, el cicle
d’educació infantil disposa d’un espai virtual imprescindible per mostrar a la
comunitat educativa la feina del dia a dia a les aules: els blogs d’aula. Cada aula
disposa d’un blog que va “creixent” amb els infants, de manera que es crea una
biblioteca virtual de la vida acadèmica de cada grup. Aquests espais virtuals
representen uns espais fonamentals en la nostra manera d’entendre l’educació i
la documentació que d’ella se’n deriva.
El cicle d’educació infantil utilitzarà tots els espais que necessita per al
desenvolupament de la present programació. Aquests espais són:
• Sala de psicomotricitat, per a les activitats dedicades a aquest moment,
així com per a totes aquelles activitats que requereixin d’un espai ampli.
• Aula de música, per al desenvolupament d’aquesta àrea.
• Aula d’anglès, per al desenvolupament d’aquesta àrea.
• Aula d’informàtica, per al desenvolupament d’aquesta àrea.
• Biblioteca, per al desdoblament de les sessions d’informàtica i per a l´ús
de la pissarra digital interactiva, quan calgui.
• Pati d’educació infantil, per al moment d’esplai i per a d’altres activitats
en què sigui necessari disposar d’un espai ampli a l’aire lliure
• Aules i vestíbuls, per a desdoblaments, treballs en petits grups, entre
d’altres.

27
És important assenyalar que els espais esmentats anteriorment són els que el
cicle utilitza de manera sistemàtica, però que es pot utilitzar qualsevol espai del
centre, sempre i quan romangui disponible per al seu ús. Al mateix temps, cal
esmentar que el cap d’estudis elaborarà una proposta d’assignació d’espais a
principi de curs per aquells desdoblaments o tallers fixes ja previstos a la
programació de principi de curs. Així mateix, en el cas que es programin noves
modalitats organitzatives que requereixin nous espais, aquests es poden
reservar al tauló d’espais ubicat a la sala de professors.
Quant a l’organització del temps, és important assenyalar una sèrie de qüestions
fonamentals en el dia a dia a les aules d’educació infantil:
• Assemblea: la primera sessió del matí es dedica a l’assemblea,
assignant-li el temps que correspongui a cada tram d’edat. Aquest
moment resulta vital per a una primera comunicació amb el grup i per
establir la primera rutina, tan necessària per a l’estabilitat dels infants.
• Anglès: l’assignació del temps per aquesta àrea s’incrementarà a
mesura que es passi de nivell. Així, a 3 anys s’hi dedicaran 30 minuts
setmanals; 45 minuts a 4 anys; i dues sessions de 30 minuts a 5 anys.
D’aquesta manera, es tenen en compte les característiques evolutives i
maduratives dels infants d’aquests trams d’edat.
• Psicomotricitat: la psico es desenvoluparà a partir de dues sessions
íntegres, de tal manera que els mestres d’aquest àmbit puguin disposar
del temps suficient per planificar i implementar els moments de les
rutines d’entrada i sortida, el de joc sensoriomotor, el de joc simbòlic i el
moment de representació. Partint de la base que tots els moments són
imprescindibles en el desenvolupament de la pràctica psicomotriu, és
necessari garantir-ne el temps necessari per dur-los a terme. Al nivell de
3 anys sempre hi haurà dos mestres a l’aula, mentre que a 4 i 5 anys, la
primera hora la farà el mestre d’educació física i la segona conjuntament
amb la tutora del grup de referència.
• Música: totes les sessions d’aquesta àrea seran de 45 minuts, seguint
els mateixos criteris esmentats a l’àrea de llengua anglesa.
• Hàbits: el treball dels hàbits i les rutines d’higiene, alimentació i salut
esdevé fonamental en la nostra programació, per la qual cosa és
necessari dotar aquest àmbit del temps necessari. Així, s’intentarà,
sempre que sigui possible, que la tercera sessió diària es reservi per
aquesta finalitat. En aquest apartat també hi incloem el temps necessari
per a la relaxació un cop acaba l’esplai.
• Tallers: al llarg de la setmana, els grups de 4 i 5 anys, duran a terme
quatre tallers concentrats en dues sessions després del pati. Els infants
s’agruparan en quatre grups internivells heterogenis, els quals aniran
rotant setmanalment pels diferents tallers (lectoescriptura,
matemàtiques, experiments i filosofia).
En general, podem dir que l’organització del temps girarà, sempre, al voltant
dels interessos i les necessitats dels infants, partint del principi bàsic de
l’educació lenta, per la qual fem una aposta decidida a nivell de cicle.
"L'educació lenta i el retorn a la veritable qualitat dels aprenentatges i de l'educació són
dos aspectes íntimament lligats" (Domènech, J.)

28
Al cicle d’educació infantil fem nostres els 15 principis de l’educació lenta:
1. L’educació és una activitat lenta.
2. Les activitats educatives han de definir el temps necessari per ser
realitzades, no a l’inrevés.
3. En educació, menys és més.
4. L’educació és un procés qualitatiu.
5. El temps educatiu és global, i està interrelacionat.
6. La construcció d’un procés qualitatiu ha de ser sostenible.
7. Cada infant- i cada persona- necessita un temps sostenible per
aprendre.
8. Cada aprenentatge ha de realitzar-se en el moment oportú.
9. Per aconseguir aprofitar més bé el temps, cal prioritzar les finalitats de
l’educació i definir-les.
10. L’educació necessita temps sense temps.
11. Cal retornar temps a la infància.
12. Hem de repensar el temps entre persones adultes i infants.
13. El temps dels educadors s’ha de redefinir.
14. L’escola ha d’educar el temps.
15. L’educació lenta forma part de la renovació pedagògica.

29
o Materials, recursos didàctics i activitats complementàries
Els materials i els recursos didàctics que guiaran l’actuació dels mestres i dels
alumnes són els següents:
Qualsevol material proper, interessant i atractiu per als infants.
Qualsevol material pot ser objecte d’aprenentatge, i aquesta és la
premissa bàsica que guiarà la nostra actuació docent.
Totes les feinetes que es facin han de tenir un sentit i han d’estar
encaminades a un objectiu plenament definit i conegut per mestres i
infants. La significativitat dels aprenentatges serà l’eix clau a l’hora de
programar les feines i tasques que duguin a terme els infants.
L’horari setmanal estarà sistematitzat al voltant de diferents moments
que representin la significativitat d’un enfocament global. Així, els
aprenentatges giraran al voltant d’aquests moments, els quals vendran
definits per variables properes als interessos dels infants.
Cada nivell programarà, a principi de curs, atenent a la metodologia
pròpia del cicle, la qual determina que es treballi a partir d’unes
determinades estratègies, les quals esdevenen el fil conductor a l’hora
d’elaborar el material de treball.
No és imprescindible que qualsevol procés didàctic conclogui amb una
tasca escrita. Existeixen altres maneres de representar el procés
d’aprenentatge, les quals cal potenciar i estimular (llenguatge oral,
representacions plàstiques, TIC, etc.).
Els materials i els recursos didàctics propis dels racons de joc/treball
tendran una importància cabdal. És vital tenir cura del manteniment
d’aquests racons, creant espais atractius i educatius. El material dels
racons s’ha d’anar renovant fent les tasques cada cop més complexes,
de manera que aquestes s’adeqüin al nivell maduratiu dels infants del
grup-classe.
Tot i que es partirà, sempre, de la significativitat dels aprenentatges i de
material que parteixi d’elements reals i coherents amb aquest
plantejament, també es disposarà d’uns quadernets de matemàtiques
que potenciaran i complementaran la feina que fem al voltant d’aquesta
àrea.
La setmana cultural, les famílies, el protagonista, la sorpresa, la notícia,
entre moltes d’altres activitats i estratègies que es treballen
sistemàticament a les nostres aules, esdevindran el guió, el fil conductor
de la nostra proposta didàctica, de manera que l’elaboració de material
que se’n derivi serà vital per crear propostes d’aprenentatge eficaces.

30
Les sortides complementàries seran un recurs didàctic clau. En aquest
aspecte, però, diferenciarem entre les sortides a l’entorn més proper, i
les sortides fora de l’abast del nucli de Son Ferrer. Quant a les primeres,
cal esmentar que es potenciaran al màxim. En aquest sentit, l’educació
infantil és l’etapa clau per potenciar i dinamitzar el coneixement de
l’entorn proper, crear vincles estables amb aquest entorn, aprendre a
tenir-ne cura, gaudir de la seva riquesa natural, social i cultural, entre
d’altres. Es faran sortides periòdiques per Son Ferrer amb la finalitat
d’obrir l’escola a l’exterior i aprofitar l’entorn com a recurs didàctic de
primer ordre. Els diferents serveis educatius, esportius, culturals i
sociocomunitaris esdevindran objecte de coneixement i se’n potenciarà
l’accés educatiu. Pel que fa a les sortides didàctiques més enllà de Son
Ferrer, els objectius que les guiaran estaran sempre en consonància
amb l’interès dels infants, i intentaran potenciar la cultura i els valors
propis. Durant el cicle tots els infants visitaran, com a mínim tres
museus de la nostra illa (3 anys Fundació Pilar i Joan Miró; 4 anys
Fundació March; i 5 anys Museu d’Art Modern i Contemporani “Es
Baluard”). A més a més d’aquestes visites, es potenciaran totes les
sortides que tenguin l’experimentació com a eix clau i la natura com a
context de referència. Finalment, quant a aquest punt, en acabar el cicle
es programaran unes colònies de dos dies o una sortida conjunta de tot
el cicle, aspecte a decidir en funció del percentatge d’alumnes inscrits a
les colònies, el qual no pot abaixar, en cap cas, del 85%.
Les famílies esdevenen, també, un recurs de primer ordre per apropar la
realitat als nostres infants. És per aquest motiu, que la seva inclusió a
l’aula resulta fonamental si volem eliminar l’artificiositat que, sovint,
envolta el món escolar. Els pares i mares dels nostres infants
participaran, plenament, d’activitats programades de forma sistemàtica
al llarg del curs (3 anys el protagonista; 4 anys els oficis; 5 anys la
notícia); ens acompanyaran a les diferents sortides complementàries;
celebraran les festes conjuntament amb l’equip de mestres i l’alumnat; i
intervindran en diferents propostes i moments educatius que sorgeixin al
llarg del curs.
Els diferents agents educatius presents a l’entorn també es converteixen
en recursos molt valuosos. Així, mantindrem un contacte periòdic amb
els responsables de la biblioteca municipal (visites i contacontes), el
servei de policia local (educació viària), l’IMEB (diferents activitats que
s’oferten a principi de curs) i l’equip educatiu de l’escoleta de Son
Ferrer, amb el qual compartim un seminari de formació conjunta i
organitzam activitats periòdiques i sistematitzades de coordinació i
intercanvi.
Finalment, les festes són, possiblement, el recurs que configura d’una
forma més clara i pautada allò que fem a l’aula. Així, partirem de les
festes pròpies per treballar els continguts que es detallen en aquest
document i que configuren el currículum propi de l’etapa. Les festes són,
per definició, objecte d’interès per part dels infants i, per tant, la seva
vessant lúdica i cultural fa que esdevinguin un dels eixos clau d’aquesta

31
programació. Les festes que es treballaran anualment són:
o Bunyolada amb motiu del dia de les verges
o Nadales (concert per als infants de l’escoleta i concert
per a les famílies)
o Sant Antoni (torrada popular amb les famílies)
o Carnestoltes (dia de disfresses a nivell de cicle)
o Dia de la Pau (festa conjunta a nivell de centre)
o Sant Jordi i dia del llibre
o Setmana cultural
o Festa de fi de curs (gran festa l’horabaixa amb les
famílies)
o Cerimònia de graduació per als infants de 5 anys i les
seves famílies

32
∗ AVALUACIÓ
o Adequació i seqüència dels criteris d’avaluació
1. Saber explorar i reconèixer les parts, les possibilitats i característiques del seu propi cos.
Expressar-se amb les pròpies emocions i iniciar-se en la seva identificació.
2. Participar en el joc, a través del moviment, assimilant sensacions referides a l’espai i al
temps i amb una comprensió progressiva de la necessitat d’unes normes.
3. Tenir interès i confiança en els altres i sentir-se part del grup, establint relacions
afectives positives mútues.
4. Fer de manera autònoma, progressivament, activitats habituals referents a la pròpia
cura, a les tasques escolars i en la relació amb els altres.
5. Identificar característiques i regularitats en l’entorn natural, social i cultural, i utilitzar els
recursos gràfics per recollir i comunicar les observacions.
6. Fer anticipacions i comparacions dels resultats de les experimentacions, emprant les
mesures adequades i la seva representació gràfica.
7. Aplicar estratègies de càlcul, comparar, ordenar, classificar, reconèixer patrons i
verbalitzar-ho.
8. Usar la llengua oral, el gest i les imatges per expressar idees, desitjos, sentiments i
emocions; escoltar i participar de manera activa en situacions habituals de conversa i
d’aprenentatge amb l’ús d’un llenguatge no discriminatori, i amb actitud de respecte vers
altres cultures i diferents llengües.
9. Mostrar interès per la descoberta progressiva de les relacions entre el text oral i l’escrit,
iniciar-se en l’ús funcional de la lectura i l’escriptura. Crear de manera individual i
col lectiva petits textos i dibuixos.
10. Manifestar les habilitats necessàries per poder escoltar, observar, interpretar i crear en
els diferents llenguatges: verbal, corporal, plàstic, musical, matemàtic i audiovisual, i
incorporar la iniciació als instruments tecnològics (TIC).
A més a més de tots aquests criteris de caire més general, els criteris d’avaluació des d’on
partim per dur a terme el procés d’avaluació de l’alumnat són els recollits a l’informe
d’aprenentatge que es lliura trimestralment a les famílies. Aquest informe, derivat del
programa de gestió educativa Gestib, recull diferents indicadors que exposen l’evolució de
l’alumne en els diferents àmbits, àrees i competències.
Per una altra banda, els objectius i continguts recollits a la present programació, en el seu
punt 1, són el referent a partir del qual partim per, posteriorment, avaluar el procés de
l’alumnat.

33
o Procediments d’avaluació i criteris de qualificació de
l’aprenentatge de l’alumnat
Els procediments d’avaluació que s’utilitzen per avaluar l’aprenentatge de
l’alumnat són:
Observació directa i participant: el principal instrument d’avaluació
de què disposam a l’etapa d’educació infantil és l’observació.
L’observació va més enllà d’una simple mirada. Es tracta de fer
una escolta activa d’allò que viu l’infant, dels seus processos
d’aprenentatge, de la interacció amb els seus iguals, del mode en
què copsa i interioritza els aprenentatges escolars, entre d’altres.
Per dur a terme aquesta observació, disposem de múltiples
moments:
• Moments de joc reglat: psicomotricitat i joc per
racons
• Moments de joc lliure: psicomotricitat i jocs de
pati
• Moments d’aprenentatge pautat
• Moments de feina en grup
• Moments de feina individual
• Altres
L’observació esdevé, doncs, fonamental en el nostre dia a dia. És
important enfocar progressivament la mirada, passant d’una
observació més natural a observacions cada cop més pautades i
estructurades. Al mateix temps, resulta d’una gran utilitat
contrastar les nostres observacions amb altres agents educatius
implicats: famílies, reforç de l’Ajuntament, especialistes, figures de
suport, etc.
Rúbriques: les rúbriques són un instrument d’avaluació en el qual
s’estableixen criteris per nivells, mitjançant la disposició d’escales,
que permeten determinar la qualitat de l’execució dels alumnes en
unes tasques específiques. Es potenciarà l’avaluació a partir
d’aquests instruments per tal de tenir els criteris el més
consensuats possible i objectivar l’avaluació. Aquestes rúbriques
s’utilitzaran, prioritàriament, als tallers internivell que es fan a 4 i 5
anys.
Proves de nivell: en finalitzar cada curs, les mestres tutores duran
a terme unes proves estàndard d’avaluació elaborades pel propi
cicle atenent als objectius de l’etapa. Aquestes proves recullen els
aprenentatges adquirits a les àrees de llengua i matemàtiques i el
recull d’informació que s’extreu és fonamental per establir les
prioritats del següent curs, així com per fer un traspàs òptim
d’informació al tutor/a del curs vinent.
Juntes d’avaluació i reunions d’equip educatiu: aquestes reunions
són moments de trobada i reflexió professional conjunta per
consensuar i clarificar els criteris de qualificació de l’aprenentatge

34
de l’alumnat. Es tracta de posar en comú els punts forts i febles
del grup, en general, i de determinats casos particulars en què
calgui incidir-hi especialment.
Participació del mestre de suport d’educació infantil a les reunions
setmanals de l’equip de suport: el mestre de suport d’educació
infantil participarà, setmanalment, a les reunions que programa
l’equip de suport de manera que pugui aportar la informació
necessària per avaluar i fer les propostes d’intervenció
necessàries amb els alumnes amb NESE. A més a més, serà
l’encarregat de transmetre les demandes d’intervenció que els
mestres tutors/es facin a l’Equip d’Orientació Educativa i
Psicopedagògica.
Anàlisi de treballs i feinetes dels alumnes: les feinetes i demés
treballs que realitzi l’alumne/a a l’escola i/o a casa seran una font
d’informació important a l’hora d’avaluar el seu progrés, però mai
l’única. Aquest font d’informació ha de ser complementada amb
les comentades anteriorment.
Entrevista inicial a 3 anys: durant el primer trimestre de 3 anys,
les mestres tutores duran a terme una entrevista inicial amb les
famílies, la qual, juntament amb una prova inicial elaborada per
l’equip de mestres, serà la base a partir de la qual es començarà
a treballar amb el grup i amb cada infant de forma
individualitzada.
Moments de feina en equips d’aprenentatge cooperatiu

35
∗ MESURES DE REFORÇ I SUPORT. CRMESURES DE REFORÇ I SUPORT. CRMESURES DE REFORÇ I SUPORT. CRMESURES DE REFORÇ I SUPORT. CRITERIS PER ELABORAR LESITERIS PER ELABORAR LESITERIS PER ELABORAR LESITERIS PER ELABORAR LES
ADAPTACIONS PER A L’ALUMNAT AMB NESE.ADAPTACIONS PER A L’ALUMNAT AMB NESE.ADAPTACIONS PER A L’ALUMNAT AMB NESE.ADAPTACIONS PER A L’ALUMNAT AMB NESE.
Partint de la lògica de l’heterogeneïtat i dels principis de l’escola inclusiva, el nostre centre
parteix de la base que els criteris que contribueixen a millorar l’èxit escolar han de ser oberts,
flexibles i universals. Partint d’aquesta premissa, el treball en xarxa i el suport contextualitzat i
generalitzat, són les eines bàsiques que posam a disposició de l’alumnat per millorar i arribar a
assolir l’èxit escolar.
Entenem el suport de la següent manera:
o Els suports es repartiran, equitativament, entre els diferents grups d’educació infantil.
o Durant cada trimestre, a les sessions de les juntes d’avaluació, es farà una valoració
de l’organització dels suports i, si s’escau, es reorganitzaran de manera que cobreixin
les demandes de tots els grups.
o L’equip de suport és l’òrgan encarregat de vetllar pel bon funcionament dels suports i
per proposar i dur a terme les modificacions necessàries.
o Els membres de l’equip de suport es repartiran per cicles, de manera que cada cicle
tengui el seu referent de suport. El/la mestre/a d’audició i llenguatge intervindrà a tots
els cicles de manera preventiva i, ocasionalment, de forma més individualitzada quan
l’avaluació psicopedagògica així ho determini.
o El suport és generalitzat, és a dir els seus destinataris són tots els alumnes.
o El model de suport està d’acord amb una concepció del currículum com un element
comú i de cohesió, però a la vegada obert i flexible.
o La metodologia i la filosofia del suport han d’anar estretament lligats.
o Emfasitzam el caire preventiu del suport (mai recuperador).
o Per tal de garantir aquest caire preventiu, el suport partirà de propostes inclusives
que impliquin el mestre de suport en la dinàmica de l’aula. Algunes estratègies
adequades segons el nostre model de suport són:
∗ Desdoblaments
∗ Tridesdoblaments
∗ Tallers
∗ Grups cooperatius
∗ Tutoria compartida
∗ Petits grups heterogenis
∗ Altres estratègies inclusives
Per altra banda, el protocol a seguir quan el tutor/a detecta que un infant presenta dificultats en
el procés d’aprenentatge, és el següent:
o Fer la demanda d’intervenció per a l’equip d’orientació educativa i psicopedagògica
(segons el model del centre)
o Lliurar aquesta demanda al membre de l’equip de suport que intervé al cicle
o Aquest membre de l’equip de suport posarà en coneixement de la resta de l’equip
aquesta demanda a fi d’articular les mesures adients al cas
o La demanda serà recollida per la persona competent en cada cas, segons es
consignin unes necessitats o unes altres (avaluació del llenguatge, avaluació
psicopedagògica o intervenció sociofamiliar)
o També durant la reunió, l’equip de suport emplenarà l’apartat per emplenar a la
reunió de l’equip de suport, consignant, així mateix els professionals que
intervindran inicialment

36
o Un cop l’equip de suport ha rebut la demanda, s’inicia el procés d’avaluació i suport
per tal d’afavorir l’èxit escolar de l’alumne/a en qüestió
Per altra banda, les adaptacions per a l’alumnat amb NESE es faran segons el model que la
Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears disposa per als centres educatius
sostinguts amb fons públics. Aquest document s’haurà d’elaborar a principi de curs i haurà de
recollir el nivell de competència curricular de l’alumnat, les mesures de suport necessàries i la
proposta d’intervenció. A més a més, cada trimestre el tutor/a haurà d’emplenar l’apartat
trimestral relatiu al progrés de l’alumne.
En el cas que l’adaptació sigui significativa, s’hauran d’adaptar, eliminar o substituir els objectius
i continguts de referència curricular que sigui necessari. S’intentarà, sempre que sigui possible,
prioritzar les adaptacions no significatives, a fi de no empobrir el currículum. En tot cas, si
l’informe psicopedagògic considera que cal fer una adaptació curricular significativa, aquesta
serà fruit del consens de tots els membres que intervenen amb l’infant i serà revisada
periòdicament atenent a l’evolució del propi alumne/a.
En ambdós casos, és prescriptiu que la família estigui assabentada del procés d’intervenció i així
ho autoritzi mitjançant el model que el centre posa a disposició de tots els mestres implicats.

37
∗ TRACTAMENT DE LA LECTURA, LES TIC I ELS VALORSTRACTAMENT DE LA LECTURA, LES TIC I ELS VALORSTRACTAMENT DE LA LECTURA, LES TIC I ELS VALORSTRACTAMENT DE LA LECTURA, LES TIC I ELS VALORS
Lectura
El tractament de la lectura al cicle d’educació infantil ve determinat per una paraula
clau: significativitat. Els infants han de veure i percebre que les seves produccions
escrites tenen un significat, per la qual cosa cal partir, SEMPRE, d’elements propers i
vinculats al seu entorn emocional més proper.
A 3 anys, aquest fet, implica, necessàriament, partir del nom propi, com el principal
element escrit que prové de la seva realitat, la seva identitat i la seva idiosincràsia com
a persona. El nom conté unes lletres, a partir de les quals cal començar a treballar per
tal de donar sentit a un món que al principi resulta tan arbitrari com el de la lectura i
l’escriptura.
Qualsevol activitat o proposta educativa que es plantegi al voltant dels processos de
lectura i escriptura ha de partir de quelcom significatiu: una sortida, una festa, els
companys, els raons, els tallers,... És a dir, propostes que tenguin sentit per a ells i a
les quals se sentin vinculats d’una forma activa. Des d’aquest punt de vista, és
important tenir propostes sistematitzades que permetin treballar aquests processos,
com pugui ser el protagonista a 3 anys, la sorpresa o els oficis a 4 anys i la notícia a 5
anys. Sistematitzant aquestes propostes s’aconsegueix que l’infant realitzi produccions
cada cop més elaborades a partir, sempre, d’una escriptura espontània i funcional.
A mesura que anem avançant al cicle, es potenciarà l’escriptura de frases i textos de
forma lliure, adaptant al nivell a l’etapa en què es trobi cada infant. En aquest sentit, tot
i que el nivell de maduresa del grup en general i de cada infant en particular determini
la proposta plantejada, cal tenir molt en compte els mínims en relació a aquests
processos:
OBJECTIUS MÍNIMS QUE S’HAN D’ACONSEGUIR PER NIVELLS
3 ANYS
Escriptura:
o Diferenciada
o Escriure el seu nom
Lectura: reconèixer el seu nom entre uns altres i el d’alguns companys i
companyes
Grafia: lletra de pal
4 ANYS
Escriptura: sil làbica amb valor sonor convencional
Lectura:
o Reconèixer el seu nom i el dels companys i companyes
o Reconèixer el nom d’algun conte, títol, cançons, logotips,...
o Reconèixer els dies de la setmana treballats
5 ANYS
Escriptura:
o Sil labicoalfabètica
o Escriure nom i primer llinatge
Lectura: desxifrar paraules i/o el contingut senzill d’un text
Grafia: introducció a la lletra lligada i escriptura de textos lliures en lletra de pal

38
Evidentment, aquests objectius mínims són, com molt bé diu el seu propi
encapçalament, mínims. Aquesta consideració tracta de posar l’accent en la necessitat
de respondre a les necessitats de cada infant, donat que ens trobarem nins i nines que
tenguin capacitat suficient per progressar més enllà d’aquests objectius mínims. Així,
per exemple, ens trobarem amb infants a 4 anys que ja desxifren paraules, o infants a
5 anys que ja són capaços de crear petits textos escrits de forma espontània. El valor
principal de la lectura i l’escriptura és que, pel fet de tractar-se d’un procés, es pot
adaptar una proposta a la varietat de nivells que conformen un grup-classe. Per altra
banda, amb aquells infants que presenten més necessitats, caldrà fer-hi les
adaptacions oportunes, allargant les etapes, organitzant el suport i, si s’escau, pautant
encara més les diferents activitats proposades. La premissa bàsica és que, com més
oberta sigui una activitat, més respondrà a les necessitats de tots els alumnes.
Per norma general, i per acord de cicle, s’estableix que cada nivell comptarà amb una
activitat setmanal fixa per treballar la lectura i l’escriptura de forma lliure a partir de
propostes significatives, les quals partiran d’elements cada cop més amplis
(començant pel nom propi a 3 anys i acabant per petits textos a 5 anys). Als nivells de
3 i 4 anys la lectura i l’escriptura es presentaran com a processos estretament lligats, la
diferenciació entre els quals serà més notòria a mesura que avancem en el cicle, per
arribar a 5 anys, quan ja diferenciarem entre lectura i escriptura com a processos
diferenciats.
A més a més, del treball a l’aula, a partir del 2n trimestre de 4 anys, tots els infants se’n
duran a casa activitats per fer durant el cap de setmana. Aquestes activitats tendran
com a objectius crear lligams entre allò que es fa en l’àmbit familiar amb allò que es fa
a l’escola. Abans, però, de començar a fer feinetes a casa, i aprofitant la reunió
metodològica del 2n trimestre, les mestres d’aquest nivell explicaran les diferents fases
de la lectoescriptura i la metodologia general quan a aquest àmbit, fent un incís
especial en les característiques següents:
o La funcionalitat de la lectura i l’escriptura
o La importància de partir d’elements propers per als infants
o La varietat de textos presents al nostre context
o La necessària associació entre so-grafia
o La globalitat en l’enfocament metodològic de la lectura i l’escriptura
o L’associació de les grafies als noms dels companys/es o, en el seu defecte, a
elements vinculats a l’alfabet present a totes les classes d’educació infantil i
primer cicle de primària
o Altres elements d’interès
TIC
El treball de les TIC al cicle d’educació infantil tractarà de donar resposta a la
necessitat de fer competents els nostres alumnes digitalment, al mateix temps que els
fem competents socialment i aprofitam els múltiples avantatges de l’aprenentatge
cooperatiu.
Així doncs, s’estableix, per acord de cicle, treballar, a partir del nivell de 4 anys, els
amics especials, és a dir, parelles estables durant un període de temps determinat que,
també funcionaran d’aquest manera, a les sessions d’informàtica que duu a terme el

39
+1 de l’etapa. Així doncs, durant un cop a la setmana, i durant una sessió de 30
minuts, el +1 s’emportarà el grup a la sala d’informàtica i treballarà continguts propis
d’aquesta programació, a partir de les TIC, i per parelles. Al nivell de 3 anys, el grup
serà desdoblat, començant a principi de curs amb petits grups per, progressivament,
arribar fins a la meitat de la classe, aproximadament, a partir del 2n trimestre (un cop
superat el període d’adaptació).
A principi de cicle, s’incidirà, especialment, en el coneixement de les diferents parts de
l’ordinador i en el seu ús. El ratolí serà, doncs, el principal elements a treballar i, amb
ell, la necessària coordinació viso-manual per manejar-lo. Posteriorment, a mesura que
avancem al llarg del cicle, s’introduiran activitats cada cop més complexes, incidint en
el coneixements d’altres elements de hardware i de software com la impressora o els
altaveus, en el cas dels primers, i els programes de processament de textos o Internet,
en el cas dels segons.
Els continguts a treballar durant les sessions d’informàtica vénen definits pel quadre
següent:
Continguts Programes
educatius
Activitats
Jclic
Webs
educatives
Processadors
de textos
Programació
Maneig del ratolí x x x x
Jocs/activitats educatives x x x
P3
Activitats webs educatives x
Maneig del ratolí x x x x
P4
Activitats webs educatives x
Maneig del ratolí x x x x x
Webs educatives x
Imprimir utilitzant la icona x x x
P5
Encendre i apagar l’ordinador i la pantalla x
A més a més de les sessions d’informàtica, l’equip de cicle pot fer ús de les diferents
pissarres digitals interactives disponibles al centre, així com de l’equip de canó
projector i ordinador portàtil present a l’edifici d’educació infantil i d’ús preferent del
cicle.
És un objectiu prioritari per al cicle acabar de dotar les aules d’educació infantil d’un
ordinador per aula, a fi de poder crear un racó específic per al treball de les TIC.
Actualment, disposen d’ordinador d’aula les aules de 4 anys A, 5 anys A i 5 anys B.
Valors
El treball dels valors és una àrea prioritària al nostre cicle, la qual es treballa diàriament
a les aules i, de forma més sistematitzada a través d’uns hàbits fixes. Possiblement, el
moment idoni per al treball dels valors sigui l’assembla que, totes les aules, duen a
terme després del pati, durant la qual es tracten els conflictes succeïts durant el temps
de joc lliure en el moment d’esplai. El temps de pati, tot i estar cada cop més regulat a
través del projecte de jocs de pati creat ja fa tres cursos, resulta el moment més

40
conflictiu i alhora més ric per al treball de les normes i els valors. Resulta fonamental
fer reflexionar als infants sobre els jocs que desenvolupen, les pautes que s’hi
estableixen i, sobretot, les pautes de resolució d’aquests conflictes. Per resoldre’ls
disposen, al pati, d’alumnes mediadors del 3r cicle d’educació primària que tracten de
resoldre petits conflictes d’interessos, i dels mestres que resolen els conflictes que es
consideren més difícils de resoldre o que vénen acompanyats de petites agressions
físiques o verbals.
Com hem dit, aquestes assemblees són vitals per al coneixement i interiorització de les
normes del centre, per a la resolució d’aquests conflictes, i per a la recerca de noves
pautes de comportament associades a valors positius com el respecte, la solidaritat,
l’ajuda entre iguals, o el diàleg.
Per corregir possibles conductes contràries a les normes bàsiques de convivència, el
cicle i el centre en el seu conjunt disposa de tot un seguit de projectes enumerats i
explicats a la seva concreció curricular i a la present programació, la posada en
funcionament dels quals resulta vital per al desenvolupament de conductes cada cop
més adequades i més en consonància amb els models socials establerts:
o Aules germanes: coneixement i respecte entre companys del mateix centre
o Mediació: aprendre a resoldre petits conflictes a partir del diàleg
o Berenars solidaris: iniciar-se en el coneixement de la solidaritat com a valor, a
partir de petites aportacions que després redundin en benefici de determinats
col lectius socials
o Educació viària: iniciació en l’aprenentatge de les normes bàsiques del vianant
o Reciclatge i consciència mediambiental
o Aprenentatge cooperatiu, per tal de partir d’un model social en què el grup n’ha
de ser la base i el referent
o Jocs de pati, per regular i normativitzar aquest moment de joc lliure
o Intercanvi de cartes i bústia rosa, per crear un model lingüístic basat en les
“paraules dolces” i en el reconeixement dels altres
o Amics especials, per conèixer tots els nostres companys i cohesionar el grup
o Encarregats, per assumir petites responsabilitats consensuades pel grup
Tots aquests projectes van acompanyats, necessàriament, d’un treball diari, continu i
constant dels diferents valors que defensam com a centre. El respecte envers les
diferències individuals, l’ajuda mútua, la col laboració, la no discriminació per raons de
qualsevol tipus, entre d’altres seran els nostres referents durant tota l’etapa de manera
que els infants interioritzin les pautes de comportament que necessiten per ser
persones competents a nivell social.
En el cas dels infants que, per raons diverses, tenen més dificultats per interioritzar i
acomplir les normes, tot l’equip educatiu s’implicarà de forma coordinada amb
l’objectiu de sumar esforços i no estigmatitzar els infants més vulnerables. Se seguiran
protocols establerts per l’equip a fi que l’infant percebi una resposta unificada i
coherent amb els plantejaments que se li transmeten. En aquest mateix sentit, la
família haurà de sumar-se a aquest plantejament i seguir les pautes que se li
transmetin des de l’escola, facilitant-li tot el material i les estratègies que siguin
necessàries per corregir possibles conductes disruptives. L’escola de pares i mares, i
el blog destinat a tal efecte, seran bons instruments i moments d’intercanvi de pautes

41
parentals adequades.
Finalment, quant a aquest punt, cal destacar la importància d’enfocar la mirada sota
l’òptica de la prevenció, amb l’objectiu d’evitar l’aparició de conductes contràries a les
normes de convivència, entenent el treball dels valors com a una inversió de futur i
com a una manera de fer competents els nostres alumnes per afrontar els múltiples
reptes amb què es trobaran al llarg de la seva vida.

42
ANNEX
Programació dels tallers al cicle d’educació infantil
Els tallers d’experimentació, igual com els ambients d’aprenentatge, pretenen donar resposta a
la necessitat d’articular propostes didàctiques diversificades, significatives i properes a la manera
real com els infants interactuen amb el seu entorn. Aquesta premissa bàsica, juntament amb un
replantejament del projecte educatiu del nostre centre, fa necessària una programació el més
experimental possible que reuneixi dues característiques bàsiques:
Una ràtio baixa, per tal de potenciar al màxim la participació de tots els alumnes i atendre
la diversitat de tots els integrants del grup
Una programació exhaustiva dels procediments a seguir, però alhora prou oberta i flexible
per adaptar-se a les necessitats dels infants a qui va adreçada.
Quins són els objectius dels tallers?
Aquesta programació té els següents objectius:
o Aprendre a partir de l’experimentació sobre el món que ens envolta.
o Descobrir altres maneres d’arribar al coneixement.
o Ajudar els infants a centrar-se en sí mateixos per tal de poder connectar-se amb allò que
fan.
o Gaudir de l’aprenentatge compartint les pròpies motivacions.
o Cercar el coneixement utilitzant les noves tecnologies.
o Assimilar i fomentar les capacitats d’aprenentatge tot tenint en compte les competències
bàsiques.
Quin serà l’alumnat participant?
L’alumnat destinatari d’aquesta programació inclou tots els alumnes de
4 i 5 anys. L’alumnat de 3 anys no participa d’aquest projecte pel fet
que l’equip educatiu l’inicia de forma experimental i considera que els
més petits necessiten la creació d’una atmosfera el més tranquil la i
pausada possible per poder desenvolupar-se òptimament.
Es realitzaran grups heterogenis entre l’alumnat del nivell corresponent intentant que els
agrupaments afavoreixin l’intercanvi entre tot l’alumnat i l’aprenentatge cooperatiu. Per potenciar
al màxim aquesta heterogeneïtat i per crear vincles entre l’alumnat, els tallers seran sempre
internivell.

43
Com serà l’organització espacial i temporal?
Els tallers es duran a terme de 12 a 14 hores atès que aquesta franja horària
és la més adequada per dur a terme propostes de caire experimental. Els
mestres assignats al grup recolliran els alumnes i aniran a les aules
assignades pel cap d’estudis a principi de curs. L’aula destinada a
l’experimentació sempre serà la mateixa donat que és el taller que necessita d’una major
quantitat de material. Els altres espais seran les aules dels grups corresponents i una altra aula
d’educació infantil.
Com serà l’organització dels recursos humans?
Durant la franja horària destinada als tallers, els dos grups de 4 o 5 anys
tendran assignats els dos mestres de suport de l’etapa, la qual cosa permet
que, juntament als dos mestres tutors, aquell nivell disposi d’un total de 4
mestres. Aquest fet implica una ràtio aproximada de 10-12 nins/es per
taller.
Quins tallers es duran a terme?
Els tallers proposats són:
Taller de lectoescriptura creativa
Taller de matemàtiques vivenciades
Taller de filosofia
Taller d’experiments
Quina metologia guiarà aquesta programació?
L’objectiu d’aquests tallers és crear sinèrgies entre els infants i l’aprenentatge,
creant ponts reals entre l’escola i la vida real, dotant de significativitat allò que
fem a les nostres aules, potenciant la part més creativa dels nostres alumnes
i atenent la diversitat de ritmes i interessos que configuren les nostres
classes. Es tracta, en definitiva, de crear un bon ambient d’experimentació que ajudi els nostres
alumnes a augmentar el seu bagatge cultural i de coneixement.
La metodologia serà activa, experimental, participativa, lúdica i interactiva. La unió de tots
aquests condicionants serà imprescindible per assolir els objectius esmentats a l’inici d’aquesta
programació.

44
Quina serà la seqüència didàctica que seguiran els tallers programats?
La seqüència didàctica serà la següent:
1.Creació d’un clima d’aula adequat per a l’aprenentatge
2.Definició de la tasca. Motivació i coneixements previs
3.Planificació de la tasca (què hem de fer, estructura, material,…)
4.Recerca d’informació / formulació d’hipòtesis
5.Formació d’una opinió / proposta de resolució
6.Representació
7.Comunicació
8.Transferència
Com s’organitzarà l’avaluació?
L’avaluació tindrà en compte tres eixos diferenciats:
Avaluació de la programació
Avaluació de l’alumnat
Avaluació de la intervenció dels mestres
a) Avaluació de la programació: aquesta avaluació es durà a terme periòdicament en el marc
de les reunions de cicle i, trimestralment, en una reunió destinada a tal efecte. A final de
curs es faran les propostes pertinents a la memòria anual del centre a fi d’introduir les
modificacions oportunes de cara al curs vinent.
b) Avaluació de l’alumnat: el professorat participant als tallers disposarà d’una rúbrica que
emplenarà durant la realització del taller (o just en acabar). Aquesta rúbrica (s’adjunta a la
pàgina següent) inclourà ítems referents a participació, motivació, interès i progrés. Durant
la reunió trimestral, es farà una revisió i anàlisi de la documentació recollida.
c) Avaluació de la intervenció dels mestres: durant les reunions periòdiques de cicle, els
mestres participants als tallers exposaran possibles dubtes o impediments a l’hora de
planificar adequadament els tallers. Aquesta coavaluació serà l’eix formatiu del
professorat.

45
Rúbrica d’avaluació
Alumnes Participació Motivació Progrés Puntuació final
* Marcar una creu en cadascuna
de les subcolumnes
(participació, motivació i
progrés). L’ordre és seqüencial
(primera columna més
puntuació) i es correspon amb
els nombres 1, 2 i 3. Un cop
fetes les creus corresponents,
cal fer-ne la suma final i escriure
el resultat a la darrera columna.
Participa de
forma activa a
l’activitat
proposada
Participa en
moments
puntuals de
l’activitat
Pràcticament no
participa. Es
mostra dispers.
Mostren una
motivació
alta envers
la tasca
Es mostren
motivats, però
després de la
presentació
d’elements
motivadors
Mostren una
baixa o
nul la
motivació
envers la
tasca
Progressa
de forma
significativa
en la
resolució de
l’activitat
proposada
Progressa
en la
resolució de
l’activitat
proposada
Progressa,
amb suport,
en la
resolució de
l’activitat
proposada
* Un cop sumades les puntuacions de les tres
subcolumnetes, s’obtindrà una puntuació entre 3 i
9, la qual, juntament amb l’observació serà un
indicador vàlida a l’hora d’avaluar els ítems
recollits a la present rúbrica.

Programacio ed infantil

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Programacio ed infantil

Similar to Programacio ed infantil (20)

More from Imma Clua

More from Imma Clua (20)

Programacio ed infantil