2. ORÍGENS DEL JOC
• Iran: fa 3000 anys. Sonalls i mobles miniatures
d’argila.
• Grècia i Roma: el joc formava part de la vida
quotidiana.
– Algunes joguines: pilotes de cuir, bales, baldufes o
nines d’ós o ceràmica
• Edat mitjana: acostumaven a jugar amb
elements naturals i la classe social alta amb
joguines fetes per a ells.
– Època musulmana: girafes de fang.
3. ORÍGENS DEL JOC
• Etapa moderna, renaixement: es
recupera el valor els jocs a l’aire lliure
com els de pilota, corda o interiors com
les nines o caixes sorpreses.
– Moltíssimes obres d’art reflecteixen la
importància del joc en la vida quotidiana.
5. ORÍGENS DEL JOC
• S. XVII, sorgeix el pensament pedagògic
modern, concept el joc educatiu com un
element que facilita l’aprenentatge.
• S. XVIII el joc com a instrument
pedagògic s’imposa amb força entre els
pensadors de l’època.
• S. XIX: amb la revolució industrial els
infants tenen poc temps per jugar.
Sorgeixen escoles pedagògiques: Fröbel,
Decroly, Pestalozzy, Montessori.
6. Teories Clàssiques.
1. Teoria de la potència superflua de Schiller
2. Teoria de l'excés d'energia de Spencer
3. Teoria del descans de Lazarus
4. Teoria de la recapitulació de Hall
5. Teoria de l'exercici preparatori de Groos
Teories modernes.
1. Teoria General del joc de Buytendijk
2. Teoria de l'autoexpressió de Freud
3. Teoria de la ficció de Claparède
4. Teoria de Piaget
5. Teoria sociohistòrica de Vigotsky i Elkonin.
6. Teoria ecològica de Brofenbrenner
Teories pedagògiques.
1. Freidrich W. A. Froebel
2. Rosa i Carolina Agazzi
3. Ovide Decroly
4. Maria Montessori
5. Célestin Freinet
6. Elionor Goldschmied
TEORIES SOBRE EL JOC.
7. Teories clàssiques 1.
F.V Schiller
• JOC = plaer relacionat amb l’excés d’energia, que es
pot manifestar físicament o estèticament.
• El joc permet disminuir l’energia que no ha consumit el
cos per satisfer les necessitats biològiques bàsiques.
• Influència més important de Schiller sobre les teories
posteriors ha estat la noció de PLAER.
TEORIA DE LES
NECESSITATS O DE LA
POTÈNCIA
SUPÈRFLUA.
8. Teories clàssiques 2.
H. Spencer
• JOC = resultat de l’excés d’energia.
• Éssers vius tenen una quantitat d’energia diària. Però
no tots els éssers la consumeixen en igual proporció.
• Espècies inferiors consumeixen molta energia en
satisfer les necessitats bàsiques.
• Espècies més complexes (ex: humans), utilitzen menys
energia per satisfer necessitats bàsiques.
• Energia sobrant la poden utilitzar per invertir en altres
activitats. En el cas dels humans, els infants no poden
participar d'activitats serioses i inverteixen aquesta
energia en activitats supèrflues, com el joc i les arts.
• Activitats lúdiques = activitats de luxe i una despesa
malgastadora d’energia.
TEORIA DE L’EXCÉS
D’ENERGIA
9. Teories Clàssiques 3.
Moritz LAZARUS
• Rebat la teoria d’Spencer. El joc no produeix
despesa d’energia.
• El joc és un sistema per relaxar els individus
i recuperar energia en un moment de
cansament.
• Les ocupacions noves: sobreesforç i alt
nivell concentració.
• El joc no és mai nou del tot.
• Els adults utilitzen el joc per alliberar
tensions.
TEORIA DE LA
RELAXACIÓ
10. Teories clàssiques 4.
STANLEY HALL
• Joc com a reproducció de tasques de la vida dels
seus avantpassats.(agrada jugar amb l’aigua-
peixos o pujar als arbres- rememoren primats...)
• Aquestes activitats passen d’una generació a la
següent mitjançant evolucions d’espècie.
• L'infant juga per eliminar les funcions
rudimentàries que en la vida actual ja són inútils
i propiciar el desenvolupament.
TEORIA DE LA
RECAPITULACIÓ
11. Teories clàssiques 5.
K. GROOS
• Joc com a activitat que serveix per practicar o entrenar
habilitats que seran útils per a la vida adulta. Suposa una
manera de practicar els instints abans de que estiguin
totalment desenvolupats.
• Inspirat en la teoria de Darwin (selecció natural i adaptació)
• Les persones i animals efectuen dos tipus d’activitats a les
primeres etapes de la vida:
- Dirigides a cobrir les necessitats bàsiques
(progenitors)
- Activitats amb l’objectiu de maduració dels òrgans
mitjançant la pràctica. (jocs)
• Aquesta teoria és una de les més estudiades, defensades i
esmenades per les diferents disciplines del S. XX
• Ja que considera el joc com un factor que intervé en el
desenvolupament general de les persones.
TEORIA DE L’EXERCICI
PREPARATORI O
PREEXERCICI
12. Teories modernes 1.
Buytendijk.
Teoria General del Joc
• Punt de partida oposat a Gross (teoria preexercici). 2
objeccions:
• L’activitat motora no necessita ser assajada per
funcionar. Els mecanismes nerviosos en què es
basen aquestes conductes maduren
independentment de l’exercici realitzat.
• Exercicis preparatoris existeixen però no són un
joc. Ex: caminar.
• L’infant juga perquè el seu caràcter infantil no li permet
una activitat seriosa i sistemàtica com la feina d’un
adult.
• En analitzar la conducta infantil, estipula 4 condicions
que possibiliten el joc:
1. Ambigüitat dels moviments.
2. Caràcter impulsiu dels moviments.
3. Actitud emotiva davant la realitat.
4. Timidesa i rapidesa a avergonyir-se.
• Critica idea del joc com a manifestació d’instints aïllats,
sinó impulsos més generals. 3 impulsos: llibertat, desig
de fusió i tendència a la reiteració o a jugar sempre al
mateix.
•Estableix que juguen per la
necessitat del moment.
13. Teories modernes 2.
Freud.
Teoria de l’autoexpressió
• El joc és una via que permet a l'infant expressar les
seves necessitats i satisfer-les.
• En un principi Freud només vinculava el joc al principi de
plaer, després s’adonà que en el joc infantil actuen
també les experiències de la vida real de l'infant.
• El joc passarà a ser també una via a través de la qual
l'infant expressarà de manera inconscient situacions
conflictives que l’angoixen.
• Amb l'avantatge que ara, en el joc, els esdeveniments
reals, traumàtics no dominen el subjecte sinó que és ell
que els domina.
• El joc esdevindria així un mitjà per canalitzar l'angoixa
provocada per les experiències reals.
• Seran aquestes característiques del joc infantil les que
en permetran la utilització com a instrument de
diagnòstic i de teràpia dels conflictes infantils.
•Estableix una analogia entre els
somnis i el joc simbòlic.
Tots dos permeten la projecció
de l'inconscient i la realització
de desitjos insatisfets.
14. Teories modernes 3.
Claperède
Teoria de la ficció.
• La clau del joc és el seu component de ficció.
• En el joc es poden satisfer els desitjos, superar
allò que està prohibit o a què no es té accés.
• En el joc l’infant pot ser protagonista de les
situacions creades, cosa que la societat li
impedeix.
• el joc permet compensar les privacions del món
que l'envolta.
Classificació de jocs: Jocs d’expermientació:
1- Jocs sensorials.
2- Jocs motors.
3- Jocs intel·lectuals.
4- Jocs afectius.
•Joc= actitud diferent de
l’organisme davant de la
realitat.
•El joc és una manera
d'interactuar amb la realitat
que és determinada per factors
interns de qui juga i no per les
condicions i circumstàncies de
la realitat externa.
15. Teories modernes 4.
Piaget.
Teoria cognitivista.
• Dos mecanismes per a l’adaptació:
1- Assimilació
permet a l'infant transformar la realitat segons les seves
necessitats i així facilitar-ne la comprensió.
L'infant deforma la realitat en benefici de la seva
organització interna.
2- Acomodació.
L’infant s reorganitza les seves pautes de conducta en
funció de la pressió del món exterior.
L’infant s’ajusta a les condicions externes.
L’equilibrament:
Es produeix quan els dos primers mecanismes es donen
amb equilibri.
L’infant va oscil·lant entre acomodacions i assimilacions i
per tant es va relacionant amb el medi i va incorporant
les experiències a la seva pròpia activitat reajustant-les
amb les experiències obtingudes.
• El joc és un reflex de les
estructures cognitives de
l’infant i contribueix a
l'establiment de noves
estructures mentals.
• El joc és el mitjà que utilitza
l’infant per adaptar-se al món
físic i social que l’envolta (el
món d l’adult).
• Va descriure el
desenvolupament intel·lectual i
va distribuir per edats els
diferents jocs.
16. Evolució del joc:
Les transformacions que experimenten les estructures intel·lectuals de l'infant es manifesten també en
el tipus de joc.
1- Joc en paral·lel o joc egocèntric
Durant aquest joc apareix la capacitat de simbolització.( Representació d’una situació no present, de
forma individual).
2- Joc simbòlic socialitzat.
El símbol es socialitza i passa a tenir el mateix significat per a tots els participants.
Més endavant el joc es transforma en joc de
regles, que necessita la representació
simultània de les accions dels diferents
jugadors. La pràctica va fent cada cop més
complexes les regles que regulen les seves
interaccions lúdiques. També canviarà la seva
concepció de la regla: d'identificar les regles
coma quelcom extern, invariable, procedent
de l'adult, a ser producte d’un acord entre
els jugadors.
17. Teories modernes 5.
Vigotsky .
Teoria sociocultural de la
formació de les capacitats
psicológiques superiors
Bases:
Dues línies de canvi evolutiu que conflueixen en
l'ésser humà:
1- Funcions de supervivència: Depenen de la biologia
i consisteixen en les variacions que tenen lloc en els
organismes com a efecte de la necessitat d’adaptació
al medi.
2- Funcions específiques humanes: fan referència a
les modificacions produïdes pel fet de viure en
societat. Són socioculturals.
El fet de viure en comunitat = la necessitat de
comunicar-se i l'aparició del llenguatge = una
reestructuració de les funcions biològiques i l'aparició
de les capacitats superiors (capacitats intel·lectuals).
La memòria, l'atenció, la percepció i el pensament serien
atributs que es presenten inicialment de manera natural o
elemental i que el procés d’adquisició de la cultura els
converteix en socialitzats o superiors.
El joc ajuda al desenvolupament de les capacitats físiques i
psíquiques superiors.
•El joc neix de la necessitat de
saber, conèixer i dominar els
objectes.
•El joc condiciona el
desenvolupament.
•El joc evoluciona a mesura
que l'infant creix.
18. Evolució del joc en l’infant:
1- Basat en imitar la realitat de la manera més exacta possible (escenificar situacions i interaccions
que l'infant observa en els adults. L’imaginari i la realitat són molt properes)
2- Aparició del joc simbòlic (l'infant és capaç de separar l'objecte del seu significat ) i pren
consciència de les relacions amb els altres = pas del joc individual al joc social (necessita la
cooperació dels altres nens per tal que tinguin papers complementaris al seu. En aquest pas no
interessen les regles és un joc imperfecte).
3- Ajustament de regles on tot l’interès de l’infant estarà dirigit a la realització conscient d’un
propòsit per tal d'aconseguir-lo.
4-Busqueda d’ establiment d’ unes normes i que tots les respectin.
El joc com el motor del
desenvolupament infantil en tant
que crea contínuament zones
de desenvolupament
pròxim (ZDP).
ZDP és l'espai que separa la
capacitat d'un infant de realitzar
una tasca o problema
individualment, utilitzant únicament
els seus propis recursos de la
de realitzar-la amb l'ajut d'una altra
persona més experimentada.
19. BROFENBRENNER 1979
TEORIA ECOLÒGICA
• La seva teoria es basa en què el desenvolupament de cada persona
està afectat per les interaccions dels sistemes: microsistemes
(amics, família, veïns, escola), mesosistemes (interacció
microsistemes), exosistemes (situació mesosistemes),
macrosistemes (cultura i política), cronosistema (història) i
globosistema (medi ambient).
• Hi ha una correspondència entre l’entorn de l’infant i els tipus de
joc.
• Joc és un moment d’interacció bidireccional.
• Gran importància pel desenvolupament de l'infant la relació escola
– pares. (mesosistema)
20. Teories modernes 6.
Brofenbrenner .
Teoria ecològica
• La seva teoria es basa en què el desenvolupament de
cada persona està afectat per les interaccions dels
sistemes: microsistemes (amics, família, veïns, escola),
mesosistemes (interacció microsistemes), exosistemes
(situació mesosistemes), macrosistemes (cultura i
política), cronosistema (història) i globosistema (medi
ambient).
• Gran importància pel desenvolupament de l'infant la
relació escola – pares. (mesosistema)
•Hi ha una correspondència
entre l’entorn de l’infant i els
tipus de joc.
•Joc és un moment
d’interacció bidireccional.
21. Teories pedagògiques 1.
Freidrich W
Paper de l’educador:
•parar atenció i tenir cura del joc infantil facilitant-lo,
creant espais apropiats, dirigint aquest joc i donant-li el
paper preponderant que té en el procés educatiu d'aquesta
etapa.
Objectius següents:
1- Exercitar la força i l'agilitat dels cos.
2- Desenvolupar els sentits, la intuïció, la creativitat.
3- Establir vincles afectius i tenir control de la voluntat.
Material (dons o regals):
Materials variat que dóna a l'infant moltes opcions
Ex:
pilotes de diferents colors agafades a un cordill, capses que
contenen materials geomètrics de diferent tipus (cubs,
prismes triangulars, figures que poden donar lloc a
diferents composicions...).
•Donava molta importància a
l'educació preescolar i
considerava el joc un dels
mitjans fonamentals.
•El joc és la primera activitat
instintiva de l’infant i per tant
serà base per al seu futur
desenvolupament com a
persona.
22. Teories pedagògiques 2.
Rosa i Carolina Agazzi
• Àmbits o activitats a desenvolupar:
1- exercicis de la vida pràctica.
2- exercicis de llenguatge.
3- educació musical.
4- exercicis de discriminació intel·lectual.
5- manualitats.
6- jardineria i horticultura.
7- joc…
• Objectius :
- desenvolupar habilitats i destreses variades com
l'adquisició d'hàbits de la vida quotidiana
- expressió d'afectes, desitjos, idees mitjançant la
paraula.
- educar l'oïda i modular la veu.
- classificar els objectes, etc.
•Basada en el respecte a la
llibertat i espontaneïtat de
l’infant.
•Aportació original:
utilitzar materials reciclats
per jugar i per a qualsevol
altre tipus d’activitat a
l'aula infantil.
23. Teories pedagògiques 3.
Ovide Decroly
Dos principis:
• Globalització:
l'infant percep la realitat com un tot, no com un
conjunt de parts interrelacionades entre elles.
• Interès:
la intervenció educativa estarà en funció de les
necessitats de l’infant.
El joc que s'ofereix a l'infant ha de reunir les
qualitats següents:
• Ha d'estar adaptat a les seves capacitats.
• Ha d'afavorir les tendències positives de l'infant.
• Ha de contribuir al desenvolupament de
l'observació.
• Ha de crear bons hàbits.
• Ha de ser variat per tal de mantenir l'interès.
• Objectiu general:
“preparar l’infant per la vida”
• El joc, necessitat infantil, com
el mitjà idoni per a
l'autoeducació de l'infant i per
al seu desenvolupament
sensorial, motor i intel·lectual.
24. Teories pedagògiques 4.
Maria Montessori
Bases:
Períodes sensibles:
Moments passatgers i limitats a l’adquisició d’un determinat
aprenentatge que els infants passen i en els que es troben en
un moment de sensibilització excepcional que els permet
adquirir aquell aprenentatge concret amb molta facilitat
Ambient preparat:
S’ha de crear un ambient organitzat per al nen per fomentar un
millor aprenentatge i creixement. En aquest ambient s’hi
desenvolupen els aspectes socials, emocionals i intel·lectuals i
han de respondre a les necessitats d’ordre i seguretat. El seu
disseny han de respondre als principis de bellesa, ordre, han de
ser lluminosos i càlids, en els que hi hagi llenguatge, plantes, art,
música, llibres…
El paper de l’adult:
- guiar l’infant, estar al seu servei i cultivar la humilitat, la
responsabilitat i l’amor, propiciant un clima positiu perquè es
doni l'aprenentatge.
- ser observador i organitzar els materials en funció de la
capacitat de l'infant, respectant la llibertat i la individualitat de
cada infant.
- estar en continu aprenentatge desenvolupament personal.
Material :
ordenat i organitzat, centrat en els sentits i l’objectiu del qual és
desenvolupar la intel·ligència.
•L’infant posseeix una
capacitat meravellosa i
única, té una ment
absorbent que els
permet aprendre-ho tot
d’una manera inconscient.
•La ment de l’infant té una
capacitat d’absorció
il·limitada.
25. Teories pedagògiques 5.
Célestin Freinet
Bases.
•El centre d'interès constitueix el punt de partida de
l'activitat educativa. A partir d'un tema interessant per a
l'infant, s'organitzen les activitats de les diferents àrees
d'aprenentatge.
•La seva metodologia para atenció a:
-la necessitat de la seguretat de l'infant.
-a la necessitat de l’infant a d'estar actiu.
-a la seva capacitat de l’infant de passar fàcilment del joc al
treball.
-a la participació de l'infant en el seu propi procés
d'aprenentatge, i així es fa cada vegada responsable de les
seves accions.
•L'escola ha de tractar de trobar noves formes de relació
entre l'infant i el medi, l'infant i l'educador, i l'infant i la
comunitat.
•El paper de l’educador:
- No és la persona que conté el coneixement.
- Ha de ser antiautoritari.
- Ha d’orientar els infants respectant problemes que
tenen i respectant als seus propis interessos.
- Ha d’organitzar un ambient atractiu i estimulador per
al desenvolupament infantil.
• El coneixement és el resultat
de l’acció , l’experiència i
l’exercici.
• Precursor dels tallers i racons
a les escoles.
26. Teories pedagògiques 6.
Elionor
Goldschmied
Materials:
•La panera dels tresors per als infants en el primer any de vida.
Objectiu: afavorir el desenvolupament de l'infant i
com una eina que li permet aprendre de
si mateix, de seu entorn immediat i de les
persones que l'envolten, jugant tot sol amb
objectes comuns.
•El joc heurístic, adient per al segon any.
Objectiu: desenvolupar les capacitats infantils; en
aquest cas, l'infant ha madurat prou i la seva
acabada d’estrenar capacitat de desplaçar-
se li obre noves possibilitats.
És un joc en el qual, a través d'un material
obert –és a dir, poc estructurat–, l'infant
experimenta amb els objectes descobrint i
entenent les possibilitats d'aquests
materials.
• “un sistema d’educació en
el que a l’infant se li
ensenya a descubrir por sí
mateix les coses”
• Propostes metodològiques
més actuals per a la llar
d'infants.
