1. ELS CENTRES D’INTERÈS
Sílvia Cardona i Areñas
Laura Rigau i Llobet

2. D’ON PARTEIXEN
ELS CENTRES
D’INTERÈS?
Ovide Decroly és un dels primers autors que va defensar la idea
dels centres d’interès i la va portar a la pràctica.
1907 va crear l’escola Decroly-L’Ermitage. Treballa de forma
globalitzadora introduint a poc a poc els centres d’interès com a
mètode pedagògic tenint present sempre les necessitats dels
infants.
ALTRES AUTORS/ES:
John Dewey Maria Montessori Edouard Séguin

3. Principis pedagògics del mètode
 LA GLOBALITZACIÓ:  ELS CENTRES
l’infant primer aprèn de D’INTERÈS: El nen
forma global. Per fer-ho, aprèn el què li interessa
percep el tot. partint de les seves
La seva curiositat el porta a necessitats
investigar i a descobrir les
parts d’aquest a través dels
centres d’interès.

4. Aprenem de forma global: …i després n’analitzem
Analitzem el tot… una part

5. El centre d’interès i les seves
necessitats
El centre d’interès no sorgeix si no hi ha una necessitat
concreta. Hi ha 4 NECESSITATS:
 Necessitat d’alimentar-se
 Necessitat de lluitar contra les adversitats
 Necessitat de defensar-se contra els perills i enemics varis
 Necessitat d’actuar i treballar solidàriament en la societat

6. El centre d’interès i les seves
necessitats
 L’organisme
 Els animals
Aspectes que es poden  Els vegetals
treballar segons cada  Els minerals
necessitat  La societat
 L’Univers
No s’han de treballar de treballar
tots els aspectes en cada necessitat,
sinó que es poden treballar
separadament, treballant-ne un o
fent-ne més d’un

7. Necessitat d’alimentar-se
Centre d’interès: ALIMENTACIÓ
ASPECTES
 L’organisme
 Els animals
 Els vegetals
 Els minerals
 La societat
 L’Univers
Els animals: L’aparell digestiu
La societat: Els aliments del dels remugants
món
L’organisme i els vegetals:
L’organisme: el meu aparell l’hort i els aliments ecològics
digestiu

8. Necessitat de lluitar contra les
adversitats
Centre d’interès: LA PROTECCIÓ
ASPECTES
 L’organisme
 Els animals
 Els vegetals
 Els minerals
 La societat
 L’Univers
Els animals: la funció del
color La societat: la violència
L’organisme: la temperatura
L’Univers i la societat:
reciclem!

9. Necessitat de defensar-se contra
els perills i enemics varis
Centre d’interès: LA DEFENSA
ASPECTES
 L’organisme
 Els animals
 Els vegetals
 Els minerals
 La societat Els animals: la forma, el color, les dents…
 L’Univers
Les plantes: la seva protecció
L’Univers i la societat: La contaminació

10. Necessitat d’actuar i treballar
solidariament en la societat
Centre d’interès: EL TREBALL
ASPECTES
 L’organisme
 Els animals
 Els vegetals
 Els minerals
 La societat
 L’Univers
Els vegetals i la societat: el tractament de la fusta
L’Univers: la importància
dels planetes Els minerals: de què en fem de les
roques?

11. PER ACLARIR IDEES:DE GENERAL A
CONCRET
Necessitat d’alimentar-se
L’alimentació
LA SOCIETAT
Els aliments del món:
A Xina, també menjen
cargols?

12. Tots els centres d’interès es porten
a terme a partir de tres fases
Aquestes fases s’han de realitzar en el
següent ordre i fer-les TOTES!
FASES:
Observació
Associació
Expressió

13. FASE 1: l’observació
 Punt de partida de les activitats i base de
tots els exercicis.
 L’observació provoca diàleg i dóna lloc a
la realització d’activitats múltiples

14.  Cal col·locar l’infant en contacte directe
amb els objectes, fets, esdeveniments…
mitjançant l’observació directa o
indirecta.
Els nostres judicis són encertats en la mesura en què es recolzen
en sensacions nombroses, de les quals conservem un record viu i
precís, en la mesura en què posseïm nocions adequades a la
realitat.

15. Estratègies:
Poques paraules i molts fets.
Assenyalar l’important, fer
observar, detallar, manipular el
material, palpar, olorar, pesar,
experimentar, construir,
col·leccionar, dibuixar, plantar
plantes, confeccionar materials,
fer que els infants actuïn, raonin,
treguin conclusions, retinguin No podem ensenyar coses
informació, enganxar fotografies, si no són davant del nen/a
retalls de revistes,…

16. I el docent com ha d’actuar?
 Ha d’aconseguir desvetllar l’atenció de l’infant
 To planer
 Ha de desprendre confiança
 Infant és el protagonista en el procés
d’observació
 L’observació en un medi natural i real
 El docent ha de donar objectes i recursos
manipulables a l’infant

17. SITUACIÓ CURS
ESCOLAR
-Adreçat a una classe de 10 nens i nenes de Primària.
-L’àrea principal: medi natural. Interdisciplinariament amb l’àrea
de llengua catalana.
-Pregunta inicial: “ Com és que l’insecte pal s’assembla tant a
una branca d’una planta o d’un arbre?”.
-La resta d’alumnes s’han mostrat molt motivats i curiosos
respecte la pregunta. Així doncs, la mestra ha optat per a
treballar per centres d’interès aquest tema.

18. L’EXEMPLE
Necessitat de defensar-se contra els
perills i enemics varis
La defensa
ELS ANIMALS
La funció de la forma en els animals
UN ANIMAL TERRESTRE:
la funció de la forma de l’insecte pal

19. UN ANIMAL TERRESTRE:
la funció de la forma de l’insecte pal
PRIMERA FASE: OBSERVACIÓ
Observació directa Amb el tipus d’activitats anteriors
haurien d’obtenir diverses dades: Observació indirecta
Activitats que podrien portar a
terme:  La forma
Activitats que podrien portar a terme:
 Exercici sensorial (implicar tots els  Parts que té Recerca de documents
sentits) amb un insecte pal real a
l’aula per descobrir com és  Color Consulta a revistes, diaris, articles…
 Manipulació de l’insecte:  Olor
observar-lo amb un Amb el tipus d’activitats anteriors
 Tacte
microscopi amb la pissarra Haurien… d’ampliar i perfeccionar
digital  Objectes o altres elements que s’hi coneixements
assembli
 Formular hipòtesis
 Qualitats essencials i secundàries
 Verificar-les
 Causes i efectes
 Registrar les característiques de
l’insecte  Longitud
 Dibuixar-lo  Pes
 Tirar fotografies  Volum
Aquestes dades podrien ser
registrades en una llibreta digital

20. FASE 2: l’associació
 Fase intermitja entre l’observació i l’expressió
 En aquesta fase es relacionen els coneixements
previs de l’infant amb tota la informació
adquirida al llarg de la fase 1: observació.
Estratègies:
Es potencia l’ordre, la comparació, l’abstracció,
la generalització a través del record, imatges,
textos, cinema…

21.  L’associació pot ser relacionada en l’espai,
i en el temps. COM?
ESPAI TEMPS
On es troba? D’on ve?
Com s’hi troba? Qui ho va descobrir?
Com és el lloc? ( clima, Qui ho va inventar?
ambient…) Com es fa servir ara? I abans?

22. I el docent, com ha d’actuar?
 Ha de buscar un aprenentatge integral: de
forma intel·lectual, sensorial i moral.
 Fer de guia
 Fer-se preguntes: l’insecte pal pot canviar de
forma? És l’únic? Per què ho fa? A on viu?
També canvia el color? Per què té aquesta
forma? De què li serveix? …
 El docent ha d’aconseguir que l’infant
relacioni tot allò observat a la primera fase
amb els coneixements previs

23. UN ANIMAL TERRESTRE:
la funció de la forma de l’insecte pal
SEGONA FASE: L’ASSOCIACIÓ
Activitats que es podrien portar a terme:
 Recerca d’informació en llibres, imatges, gràfics… sobre el medi que envolta l’insecte,
si tots els insectes pal tenen la mateixa forma…
 Interpretar els documents cercats
 Relacionar el que s’ha observat amb la pròpia experiència
A què s’assembla l’insecte pal? Què té en comú amb…? Amb què podem
relacionar-ho? Per què?
Associació en l’espai
•Interpretar imatges
•Visitar a on es troba
•Consultar mapes, gràfics
On es troba? Com s’hi troba? En quines condicions? Què necessita per
viure? Quins són els seus amics? I els enemics? El podríem tenir a classe?
Què necessitaríem?

24. FASE 3: l’expressió
1.Adquirir dades  Fase final del procés
observant i mesurant d’aprenentatge
2.Establir
comparacions entre  Els infants han de
objectes i manifestar el
associacions espai i el pensament de forma
temps entenedora als altres
companys/es.
3.Verificar i corregir a
través de l’expressió.

25.  Maneres d’expressar-nos:
◦ De forma concreta: materialització de les
observacions fetes per l’infant i creacions personals.
Exemples: dibuix lliure, treballs manuals, fang, retallar,
fer un esquema, plastilina, fer una maqueta, crear un
mapa, fer un plànol, un mural, fer un recorregut, cosir,
punxons, crear una història...
◦ De forma abstracta: materialització del pensament a
través de símbols i codis convencionals.
Exemples: llibre de text, llenguatge matemàtic, musical,
gramàtica, lectura, teatre, representacions, expressió
oral, dansa, expressió corporal, mímica...

26. I el docent, com ha d’actuar?
 Assegurar-se que han adquirit la fase 1 i II
 Crear una activitat que els infants hagin
d’expressar i fer servir tots els coneixements
adquirits
◦ Fer un examen avaluant els continguts
◦ Fer un conte

27. UN ANIMAL TERRESTRE:
la funció de la forma de l’insecte pal
TERCERA FASE: L’EXPRESSIÓ
Una manera de fer-ho seria de forma concreta, materialitzant les
observacions a través d’un còmic. L’insecte seria el protagonista i a
partir d’aquí l’infant hauria de crear una història tenint en compte tots
els elements estudiats. En la història hauria de veure-s’hi representada
la importància de la forma de l’insecte.
Els infants crearien el còmic a partir de fotografies tirades per ells/es.
Aquestes serien copiades en un document a l’ordinador i anirien
creant el seu treball final.

28. Com fer el mètode en TIC?
 Utilitzar la PDI
 Recerca d’imatges, vídeos…
 Recerca d’informació
 Fer fotografies
 Publicació del treball a la pàgina web de
l’escola, a la revista de l’escola…
 Crear un blog explicant les observacions,
sensacions que tenen…
 Utilitzar la càmera de vídeo per registrar
dades

29. Què aporta a l’alumnat
treballar per centres d’interès?
 Contacte directe amb la realitat que ens
envolta a través de materials intuïtius i reals
 Estar més preparat per la vida
 Ambient adequat i estimulant
 Aprenentatges progressius: d’allò simple a
allò complex. I d’allò general, a allò concret.
 Facilita l’aprenentatge actiu, ja que l’alumnat
investiga, busca, analitzar, soluciona...
 Afavoreix l’autonomia d’aprenentatge.
 Ús de diferents formes d’organització d’espai
i temps. Per tant, permet treballar
individualment, en grup, en parelles...

30. Característiques generals Materials
 Tenir en compte les  Pedres, botons, papers,
característiques de cada nen/a caixes de colors, sorra, fang,
plastilina, punxons, guixos,
 Objectius flexibles i arròs, pinzells, llapis de
relacionats amb les quatre colors, aliments,
necessitats i els interessos del
nen/a disfresses,…
 Ha de conduir l’aprenentatge
dels infants treballant les tres
fases de forma gradual i
seqüenciada
Com a docents, què hem de
tenir present?

31. L’activitat
ACTIVITAT OBLIGATÒRIA:
 Grups d’unes 4-5 persones,
 Cada grup té assignada una fase.
 Cal buscar una o varies imatges que representin la manera
com portaríeu a terme la fase si fóssiu en una aula.
 Tema en el qual cal centrar-se: On va a parar tot el que
mengem?
 Imatge/s penjades a la carpeta corresponent del grup Centres
d’interès del facebook, juntament amb un comentari, justificant i
argumentant el perquè de la tria de la/les imatges
seleccionades.
S’HAN DE TENIR EN COMPTE LES CARACTERÍSTIQUES I
ESTRATÈGIES DE CADA FASE.

32. L’activitat
ACTIVITAT OPTATIVA:
 Comentar com a mínim una fase,
proposant una nova activitat, donant la
vostra opinió, dient què canviaríeu, etc.,
tot justificant les vostres paraules.