2. Quèquicom “JUGUEM?” TV3
1. Per què és important el joc segons el vídeo?
2. Què fan els animals a l’hora que juguen?
3. On podem veure amb facilitat el joc espontani dels
infants?
4. Què ens condiciona els tipus de joc que podem fer?
5. Què ens permet observar-los?
6. Què aprenen amb els jocs?
7. Què es diu del joc lliure i del dirigit?
8. Què és la jugabilitat?
9. Quins beneficis tenen els videojocs?
4. 1.1. EL JOC COM A RECURS LÚDIC
0 El joc es considera com un dels millors recursos per
afavorir el desenvolupament integral de l’infant.
0 No es pot entendre el procés educatiu sense pensar en
el joc.
0 Com a educadors/es hem de tenir en compte que les
activitats lúdiques que proposem als infants estiguin
ajustades al seu nivell maduratiu, a l’espai de què
disposem i al moment del dia per tenir èxit en la
proposta.
0 Hi ha unes tipologies de joc que s’han d’estudiar per la
seva utilitat en el procés educatiu o per l’èxit que tenen
entre els infants.
8. Alguns tipus de joc
0 Els jocs dels més petits
0 Els jocs de falda.
0 La panera dels tresors.
0 El joc heurístic.
0 El joc psicomotriu.
0 El joc educatiu.
0 El joc tradicional.
0 El joc multicultural.
0 El joc competitiu i el no competitiu.
0 El joc i les noves tecnologies.
9. Els jocs de falda (I)
En què consisteix?
0 Es poden considerar una de les primeres activitats
lúdiques dels infants amb les persones adultes.
0 Es componen d’un text, música i uns moviments:
0 El text acostuma a ser divertit i reiteratiu
0 La música molt senzilla
0 Els moviments simples. Normalment serveixen per conèixer
parts del cos o donar una certa emoció al joc.
0 En molts casos ens ha arribat per tradició oral.
0 Per treballar-los és convenient posar-se d’acord entre ell
professionals i amb la família per seguir la mateixa versió.
10. Els jocs de falda (II)
0 Com s’hi juga?
0 La persona adulta s’asseu, es posa l’infant a la falda i comença a
cantar i moure-li diferents parts del cos al ritme de la música.
0 Quan i on es poden fer?
0 Es poden realitzar en qualsevol moment del dia.
0 S’ha de tenir temps i fer-los amb calma.
0 L’espai haurà de ser còmode.
0 Què desenvolupen?
0 Descobrir el seu cos, treballar el llenguatge oral, el ritme, el
llenguatge musical i el moviment, i l’establiment de vincles afectius.
0 A quina edat es poden fer?
0 Els jocs de falda es poden començar a fwer a partir dels 4-5 mesos, ja
que en aquesta edat els infants ja s’aguanten asseguts.
11. La panera dels tresors (I)
En què consisteix?
0 La panera dels tresors és una activitat que
consisteix en situar en el sòl una panera
plena d’objectes de tal manera que els nens
i nenes, asseguts al seu costat, puguin
accedir fàcilment a ells i explorar-los
sensorialment.
12. La panera dels tresors (II)
Alguns dels objectius són:
0 Desenvolupar la capacitat de coordinació ull-mà-boca.
0 Estimular auditiva, visual, tàctil, olfactiva i gustativa.
0 Afavorir el coneixement dels objectes de l’entorn.
0 Afavorir la curiositat innata per descobrir les qualitats de
les coses que troba al seu abast.
0 Oferir la possibilitat d’aprendre per si sol.
0 Augmentar la capacitat de concentració.
0 Desenvolupar la capacitat d’exploració.
0 Estructurar el pensament.
13. La panera dels tresors (III)
Aspectes organitzatius. Edat dels nens i nenes.
0 S’inicia quan els infants ja són capaços de
romandre asseguts durant un cert temps,
normalment cap als 5 o 6 mesos de vida.
0 S’ha d’abandonar quan comencen a caminar.
0 Els infants han de poder accedir a la panera en
grups de tres.
14. La panera dels tresors (IV)
Aspectes organitzatius. Selecció dels objectes.
0 Els objectes s’han de seleccionar en funció d’una sèrie de
qualitats:
0 Han de ser de diferents materials.
0 Han de despertar al màxim els sentits: diferents textures, pesos,
volums, colors, sons, etc.
0 Han de despertar el màxim interès i, per això, han de ser
objectes que generalment no estiguin al seu abast.
0 La panera ha de complir una sèrie de condicions:
0 Ha de ser prou gran perquè hi càpiguen tots els objectes i prou
petita perquè els infants puguin accedir-hi amb facilitat.
0 Ha de ser estable per evitar que es bolqui quan els nens /nenes
es doni suport en ella.
15. La panera dels tresors (V)
Intervenció de l’educador/a.
0 Directament amb els nens i nenes:
0 Asseguda a prop de la panera per observar els tres nens
i nenes.
0 No ha d’interferir en la seva acció però ha d’oferir
seguretat amb la seva mirada i amb la seva presència.
0 Organitzant els recursos. Haur{ d’organitzar
l’espai i reposar{ els materials quan s’espatllin i
rentarà els que es vagin embrutant.
16. La panera dels tresors (VI)
Avaluació
0 Avaluació de l’activitat:
0 Observar les preferències, els processos, les activitats i
les actituds dels infants amb cada objecte.
0 Elaborar una pauta d’observació que permeti fer una
anàlisi i una valoració del joc de cada nen o nena.
0 Avaluació del procés:
0 Reflexionar sobre com es va desenvolupant l’activitat i
sobre tots els aspectes que influeixen en ella.
17. El joc heurístic (I)
0 El joc heurístic consisteix en el descobriment, l’exploració i
l’experimentació.
0 Alguns dels objectius que es treballen són:
0 Romandre assegut.
0 Aixecar del sòl de forma autònoma.
0 Desenvolupar la coordincaió ull-mà.
0 Coordinar els moviments de les dues mans.
0 Realitzar accions com tapar i destapar, omplir i buidar, obrir i tancar, etc.
0 Ordenar i organitzar objectes.
0 Experimentar i identificar les qualitats perceptives de determinats
objectes.
0 Localitzar els objectes mitjançant les orientacions verbals de l’educador.
0 Establir relacions entre els objectes: comparar, classificar, etc.
0 Escollir lliurement entre l’oferta de material.
0 Iniciar-se en l’h{bit de compartir.
0 Acostumar-se a treballar en una atmosfera de calma i de tranquil·litat.
0 Adquirir l’h{bit de recollir a l’acabar.
18. El joc heurístic(II)
Aspectes organitzatius. Edat i duració.
0 Adreçat a infants d’entre 12 (comença a caminar) i els
24 mesos (inici del llenguatge)
0 El número de participants per sessió serà
d’aproximadament uns 8.
0 S’ha de posar en pr{ctica durant uns 8 mesos, però es
pot reduir en funció de l’edat i les característiques del
grup.
0 Normalment es realitzen unes 2 sessions per setmana,
d’una hora de durada cadascuna.
19. El joc heurístic(III)
Aspectes organitzatius. Els materials.
0 Els objectes:
0 S’han d’obtenir a partir de les existències de l’entorn.
0 Han de ser fàcilment manipulables, sòlids i susceptibles de ser
combinats entre ells.
0 S’aconsella disposar d’entre 20 i 30 tipus d’objectes diferents.
0 Els contenidors:
0 Són recipients d’una mida més gran que el material de joc i
han de ser susceptibles de contenir alguns objectes cadascun.
0 Han de ser sempre els mateixos i és convenient que cada
participant en tingui 3 o 4.
0 Les bosses:
0 Es necessiten tantes bosses com classes d’objectes s’hagin
recollit.
0 Cada bossa ha de ser prou gran per contenir uns 50 objectes
iguals.
20. El joc heurístic(IV)
Desenvolupament del joc. 1a fase. Preparació.
0 L'educadora o educador selecciona quatre bosses amb
objectes dins i prepara alguns contenidors.
0 Distribueix el material entre quatre o cinc punts de la
sala allunyats (focus d'activitat) entre si.
0 A cada focus d'activitat hi haurà 4 o 5 contenidors i
entre 20 i 25 objectes trets de cadascuna de les bosses
seleccionades anteriorment.
0 Cada tipus d'objecte de cada focus d'activitat es col∙loca
formant un munt sense que es barregin els uns amb els
altres.
0 La resta de material que s’ha d’utilitzar es retira.
21. El joc heurístic(V)
Desenvolupament del joc. 2a fase. Exploració i
combinació d’objectes.
0 Els nens i nenes se senten atrets pels objectes. Primer
solen quedar quiets i observar i, a continuació,
decidir‐se per uns objectes determinats.
0 Cadascú va al seu ritme i efectua les combinacions de
material que se li ocorren.
0 El temps d'aquesta fase és d'uns 20 o 25 minuts, però
dependrà del grau d'implicació i concentració que
tinguin els infants aquell dia.
0 L'educador/a ha de passar a la fase següent quan
donin senyals de cansament.
22. El joc heurístic(VI)
Desenvolupament del joc. 3a fase. La recollida.
0 Quan un o dos nens o nenes donen senyals de cansament
l'educador/a ha de començar a retirar alguns contenidors.
En un primer moment retirarà només els que ja no
s'utilitzen.
0 A continuació, haurà d'agafar les bosses i des de la cadira
convidar els nens i nenes que ja no mostren interès a que
recullin.
0 L'activitat de recollida dels primers nens o nenes servirà
d'exemple per a la resta.
0 L'activitat finalitza quan ja no queda res per recollir.
0 Seguidament es pengen les bosses en un lloc visible per a
que els infants comprenguin que activitats joc s'ha acabat.
23. El joc heurístic(VII)
L’avaluació.
0 Del progrés dels nens i nenes. Alguns dels aspectes
avaluables que es poden observar:
0 Aspectes generals del joc
0 Aspectes relacionats amb la fase d’exploració d’objectes.
0 Aspectes relacionats amb la fase de recollida.
0 De la tasca educativa:
0 S'han d'avaluar les condicions generals de l'activitat, el
seu procés i el progrés al llarg de les sessions.
25. Fes una comparació sistemàtica entre la
cistella dels tresors i el joc heurístic
26. El joc psicomotriu (I)
0 El terme psicomotricitat expressa inequívocament
relació entre els processos psíquics i motors, ja que:
0 El moviment no pot ser concebut sense un psiquisme
que el faci possible.
0 El fet psíquic no és possible sense cap forma de
moviment.
0 El joc psicomotriu ajuda a l’infant a prendre
consciència del seu esquema corporal, a formar la
seva pròpia imatge i a relacionar‐se amb l'entorn.
27. El joc psicomotriu (II)
Aspectes que es treballen. La percepció
0 La percepció visual:
0 L'agudesa visual.
0 El seguiment visual.
0 La memòria visual.
0 La diferenciació de figures i formes.
0 L'estabilitat perceptiva.
0 La percepció auditiva:
0 L'agudesa auditiva.
0 El seguiment auditiu.
0 La memòria auditiva.
0 La percepció tàctil: textura, temperatura i pressió.
0 La percepció gustativa.
0 La percepció olfactiva.
28. El joc psicomotriu (III)
Aspectes que es treballen. L’esquema corporal.
0 La estructura corporal.
0 La postura.
0 L’equilibri.
0 La respiració i relaxació.
0 La lateralitat
29. El joc psicomotriu (IV)
Aspectes que es treballen. La coordinació.
0 Aprendre a controlar el cos quan està en
moviment. Aspectes relacionats:
0 Coordinació dinàmica general.
0 Coordinació dinàmica específica.
0 Organització de l’espai.
0 Organització del temps.
30. El joc psicomotriu (V)
Aspectes que es treballen. La expressió
corporal.
0 L'expressió L expressió corporal li permetrà sortir
fora del seu propi ser i expressar creant una altra
realitat amb els seus moviments i els seus gestos.
0 Això serà possible per dues raons:
0 L’infant descobreix que pot expressar sentiments i
emocions amb el moviment i el gest.
0 La persona adulta pot ensenyar a utilitzar la mirada, el
gest o la postura i a utilitzar el seu cos com a mitjà de
comunicació.
31. El joc psicomotriu (VI)
L’edat i el joc psicomotor.
0 Cap al primer any de vida els infants juguen principalment a jocs
psicomotors:
0 El joc de llançar objectes que després els hi són retornats.
0 Jocs d'omplir i buidar.
0 Jocs de construccions i destruccions.
0 Jocs de persecució.
0 Quan l’infant comença a sentir‐se segur i té una certa facilitat per
interaccionar amb l'entorn apareix l'anomenada explosió
motriu, que li permetrà jocs molt estimulants: les caigudes, els
girs o les situacions d'equilibri i desequilibri.
0 Amb l'inici i l'evolució del joc simbòlic, sorgeixen els jocs que
necessiten d'una certa precisió.
32. El joc psicomotor (VII)
El paper de l’adult
0 La persona adulta dóna seguretat a tot el procés.
0 És convenient que aquesta persona se situï en un lloc on pugui
connectar amb l’infant amb una mirada, doncs aquests
necessiten sentir estimats i observats.
0 El treball de psicomotricitat s'ha de fer de manera no directiva,
procurant que els nens i nenes vagin descobrint i experimentant
les seves pròpies possibilitats i limitacions.
0 Cal evitar demostracions, limitar les explicacions i reduir les
consignes al mínim necessari.
0 S'han de valorar els èxits obtinguts per estimular la realització de
noves activitats i per potenciar la seguretat i confiança.
33. El joc psicomotor (VIII)
Organització dels recursos
0 La distribució del temps. Exemples de materials:
MIRALL GRAN
0 L’organització de l’espai. MATALASSETS
HOOLA-HOPS
BANCS
0 Selecció d’ús del material: CORDES
0 Material específic. GOMES ELÀSTIQUES
MOCADORS GRANS
0 Material no específic. PILOTES
0 Altres materials. PALS
MÚSICA
PAPEL CONTINU
LLÀPIÇOS…
34. El joc psicomotor (IX)
Avaluació del joc psicomotor
0 L'avaluació s'ha L’avaluació s’ha de contemplar a l'inici
de la programació de les activitats.
0 L'avaluació ha de servir com a punt de referència per a
les següents propostes motores.
0 L'avaluació ha de dedicar un temps a valorar
l'adequació de l'espai, l'horari, els materials, les
possibilitats reals del grup i l'actuació de la persona
adulta.
És recomanable utilitzar una taula d'observació, que servirà com a
instrument d'avaluació formativa i d'informació per a altres persones
que també participen en l'educació de l’infant
35. El joc educatiu
0Anomenem “joc educatiu/didàctic” al
tipus de joc dissenyat per DECROLY per a
l’etapa d’Infantil.
0Decroly presentava les seves activitats en
forma de joc per desperatr l’inter’es dels
infants.
0Es proposat per l’adult, no és espontani.
36. El joc educatiu
Característiques
1. Afavoreix el desenvolupament d’habilitats mentals
(atenció, memòria i comprensió) i coneixemements.
2. Es realitzen generalment de forma individual.
3. Solen ser jocs d’interior i es juguen asseguts.
4. Els materials solen ser senzills i lleugers, atractius
visualment i manipulables per al nen/a.
5. Solen ser material barat i f{cil d’aconseguir.
6. Busquen el desenvolupen de competències i
capacitats.
37. El joc tradicional (I)
0 El joc tradicional és aquell característic d'una zona determinada en la qual
està molt arrelat i que es transmet de generació en generació.
0 Condicions que ha de complir:
0 Són els jocs típics de cada zona o regió, però al mateix temps són
patrimoni de la humanitat.
0 Constitueixen un element socialitzador i integrador important dins de les
activitats infantils.
0 Els jocs tradicionals es passen de generació en generació:
0 A través de les persones de més edat.
0 A través de la pràctica natural del propi joc.
0 En la societat actual la transmissió de les tradicions en general i del joc en
particular és difícil.
38. El joc tradicional (II)
Recursos
0 Els materials són escassos i en tot cas els poden construir els
propis jugadors amb objectes de la natura o materials pobres.
0 En molts jocs tradicionals la música o textos recitats són els
elements centrals del joc.
0 No solen tenir regles fixes i, encara que es parteix d'una base,
acostuma a prevaler el consens entre els jugadors.
0 Les normes poden modificar en funció de l'espai disponible,
del nombre de participants, de la diferència d'edat dels
participants o de les seves destreses.
39. El joc tradicional (III)
Tipus de jocs tradicionals i perspectiva educativa
0 És important conèixer molts jocs populars per poder escollir el
més adequat a cada situació.
0 La varietat de jocs és molt ampla: rotllana, de picar de mans, de
corda, de gomes, de falda, etc.
0 S’hi pot jugar en l’{mbit de l’educació formal, no formal i
l’informal, qualsevol espai es bo: ludoteques, esplais, colònies,
festes, al carrer, etc.
0 Els educadors i les educadores en esbarjo i lleure són els
professionals tenen una gran responsabilitat en que aquest
component de la cultura lúdica popular no es perdi.
40. El joc tradicional (IV)
Aportació educativa
0 Afavoreixen la comunicació i l'adquisició del llenguatge.
0 Afavoreixen l'acceptació d'una certa disciplina social.
0 Faciliten la integració de l'individu en la societat.
0 Inicien els nens i nenes en l'acceptació de les regles comunes
compartides.
0 Desenvolupen habilitats psicomotores.
0 Permeten descobrir l'entorn on viuen.
0 Ajuden als nens i nenes a autoafirmar millorant la seva autoestima.
0 Contribueixen al desenvolupament cognitiu, afectiu i social dels
infants.
0 Fomenten la transmissió d'usos lingüístics.
0 Possibiliten el coneixement de si mateixos i dels altres.
0 Permeten la relativització del guanyar i el perdre.
0 Ajuden a facilitar la integració de persones o grups amb problemes
d'adaptació.
41. Activitats
0A què jugàven els teus pares i
els teus avis? Rescata els jocs
populars que et siguin possible i
realitza una fitxa didàctica de
cada un d’ells.
42. El joc competitiu
0 En el joc competitiu uns jugadors competeixen
contra els altres per aconseguir una finalitat.
0 Característiques:
0 Sempre hi ha un guanyador o un equip guanyador i un
perdedor o un equip perdedor.
0 La pressió que existeix per aconseguir la major
puntuació sol generar falta de llibertat i angoixa
psicològica.
0 Normalment estan molt organitzats i excessivament
orientats a la victòria.
Si es dóna excessiva importància al resultat del joc, és
possible que els infants no dubtin en mentir i fer trampes
perquè per a ells la finalitat última serà guanyar
43. Cas pràctic
0 Estas a un aula de 3 a 6 anys en l’interval que acaben
de dinar i s’incorporen a l’aula en l’horari de tarda i
observes que hi ha molta conflictivitat entre ells en
aquest temps. Com pots abordar la situació d’una
forma lúdica?
0 Solució: decideixes buscar informació sobre jos
cooperatius per valorar si amb la posada en
pràctica disminueix la competitivitat entre ells del
moment.
44. El joc cooperatiu
0 El joc cooperatiu és aquell on tot el grup treballa per aconseguir
un objectiu comú.
0 Es juga pel plaer de jugar, no per aconseguir un premi.
0 Els participants es diverteixen sense por de no assolir objectius.
0 Afavoreix la participació de tots.
0 Els participants es veuen com a companys, no com a enemics.
0 Cada participant tenen un paper destacat dins del joc.
0 La finalitat consisteix a superar‐se a si mateix, no als altres.
0 Es viu com una activitat conjunta, no individual.
0 Es desenvolupa en ambients molt diversos, utilitzant objectes
variats, per edats i amb agrupacions de nens i nenes també
diferents.
0 Ajuda a aprendre a conviure amb les diferències dels altres.
45. El joc cooperatiu. Valors
0 La cooperació.
0 L'empatia.
0 La comunicació.
0 La participació.
0 La construcció d'una realitat social positiva.
0 L'estima i el concepte positiu d'un mateix.
0 L'alegria.
Els nens i nenes educats en la cooperació,
l'acceptació i l'èxit tenen més possibilitats de
desenvolupar una personalitat sana i equilibrada
46. El joc cooperatiu en educació
infantil
0 El joc cooperatiu es pot i s'ha de treballar en l'educació
infantil.
0 En menors de 3 anys és molt difícil treballar els jocs
cooperatius, però tot I així es pot intervenir en aquesta
direcció.
0 A partir dels 3 anys és aconsellable iniciar‐se en ells. Els
nens i nenes d'entre 3 i 7 anys són prou receptius com per
extrapolar el joc cooperatiu adreçat a altres activitats no
dirigides.
0 Els jocs cooperatius són molt adequats per treballar en la
creació i la consolidació d'un grup.
0 Es pot practicar en entorns formals, no formals i informals.
47. TIPUS DE JOCS COOPERATIU
DE PRESENTACIÓ Conèixer noms de la resta del grup, relaxar
l’ambient i facilitar la comunicació activa.
DE CONEIXEMENT Conèixer millor als demés i estimular la
comunicació.
DE COOPERACIÓ Fomentar la participació
DE RESOLUCIÓ DE Rebre recolzament del grup, prendre decissions i
CONFLICTES buscar solucions.
DE DISTENCIÓ Millorar el clima grupal
D’AFIRMACIÓ Adquirir seguretat en un mateix i el grup, potenciar
l’acceptació, valorar qualitats i limitacions pròpies i
adquirir un bon concepte d’un mateix.
DE CONFIANÇA Ambient de recolzament i solidaritat
DE COMUNICACIÓ Es creen interaccions psitives.
D’AIGUA I ARENA Els infants disfruten amb el plaer de mullar-se i
embrutar-se
48. Activitat 1
Elabora o busca en internet o en
llibres un joc cooperatiu de
cadascun dels tipus que acabem
de veure. Els corregirem a
classe.
49. Activitat 2
Rercorda el joc competitiu
de “les cadires musicals” i
transforma’l en un joc
cooperatiu.
50. Jocs competitius versus jocs
cooperatius
0 En els jocs cooperatius els participants s'adonen que la consecució
dels seus objectius és en part conseqüència de les accions dels altres,
mentre que en el joc competitiu aquesta és incompatible amb la
consecució dels objectius dels altres.
0 Els integrants de grups cooperatius valoren les accions dels seus
companys amb més facilitat que els dels grups competitius.
0 Els integrants de grups cooperatius són més sensibles a les
demandes dels altres membres del grup que els integrants de grups
competitius.
0 Els membres de grups cooperatius s'ajuden amb més freqüència que
els de grups competitius.
0 Els grups cooperatius tenen una major productivitat en termes
qualitatius.
0 Hi ha una manifestació d'amistat major en els grups cooperatius que
en els competitius.
51. Per debatir…
0 Alguns autors opinen que com que vivim
en un món competitiu, si estem educant als
infants per enfrontar-se al món, és vital
que a l’escola es desenvolupen en un
entorn també competitiu on els jocs també
duen ser-ho. Debatim doncs, fins a quin
punt penseu que són necessaris els jocs
competitius a l’escola. Com els aplicaríeu
voslatres??
52. El joc multicultural
0 Són jocs populars o tradicionals d’altres cultures/països.
0 Objectius dels jocs multiculturals:
0 Fomenten la interculturalitat i el respecte a la diversitat.
0 Aprofundir en el desenvolupament de l'autonomia, creativitat,
responsabilitat i llibertat, tant individual com del grup.
0 Possibilitar el descobriment d'altres cultures a través del seu
patrimoni lúdic.
0 Oferir eines per a que es conegui millor la pròpia cultura i altres
cultures diferents.
0 Valorar la diversitat i l'enriquiment cultural que suposa el entrar
en contacte amb altres cultures.
0 Contribuir a la interrelació entre nens de diferent edat, gènere i
condició.
0 Afavorir la comunicació.
