1. 1/23/2008
Valors per a un consum responsable de jocs i joguines
Mmaite Martínez. Cordinadora de continguts de Joguina Segura
Resum: L'article analitza els aspectes i concepcions que entren en contradicció amb el consum
responsable de jocs i joguines
Les joguines ocupen un lloc important a l'univers infantil. Només cal que entrem a l'habitació d'un
bebè per a poder comprovar-ho: sonalls, caixes de música, mòbils, ossets de peluix, nines de drap...
Joguines pertot arreu!
Ningú no discuteix sobre els beneficis de jocs i joguines com a mediadors i motivadors de l'activitat
lúdica. La seva principal funció és la d'estimular el joc, afavorint els moments de diversió i
l'exercici de les diverses habilitats i capacitats de l’infant. No obstant això, la societat encara no
valora la joguina com cal, la qual cosa, amb tota seguretat, no afavoreix un consum responsable
perquè, pel que fa a les joguines, la línia entre consum i consumisme es desdibuixa molt fàcilment.
Entenem que això respon fonamentalment a dos aspectes que analitzarem tot seguit:
La falta de concepció de la joguina com a objecte cultural, com a element transmissor de
cultura, necessari per al desenvolupament.
L'extensa quantitat de joguines que un nen adquireix/rep sense passar, en molts casos, per
un procés de selecció raonada i raonable.
La joguina és un objecte necessari en la vida d'un nen. De la mateixa manera que no es pot
concebre la vida dels nens i nenes sense joc, no pot concebre's sense els elements que li donen
suport.
Si bé és evident que un nen que no té joguines se les inventa i que amb aquest exercici sa gaudeix,
hem de tenir en compte que les joguines construïdes expressament per a proporcionar joc als
infants també són necessàries. Són objectes culturals que ens ofereixen recreacions en miniatura del
món real i exhibeixen els últims dominis tècnics del moment. Són testimonis de la seva època que
conviden els més petits a realitzar diverses accions que tenen una influència notable en la seva
socialització i immersió cultural (de la cultura imperant o d'altres cultures en funció de la selecció
que es faci).
Aquesta perspectiva de transmissió cultural determina una reflexió implícita en la selecció que, no
només ens ajuda a conèixer i analitzar les joguines, sinó que també ens facilita preveure la manera
com seran presentades als infants, valorant com maneguen i interpreten la informació que amb elles
els proporcionem.
Concebre la joguina com un element transmissor de cultura provoca un consum diferent: un ninot
d'un superheroi representa un element fantàstic que anima la imaginació; un joc de taula,
l'oportunitat d'engegar una forma sana de diversió compartida amb d'altres; un patinet, l'oportunitat
de posar-se a prova i gaudir de les habilitats… I, sobretot, transmetem que l'important no és tan sols
l'objecte, sinó apropiar-se’n, dominar-lo, gaudir-lo, conèixer-lo, cuidar-lo i responsabilitzar-se’n,
per a així aconseguir que sigui un element a través del qual recrear la realitat que perceben els

2. infants i les seves fantasies, un element que convida a comunicar-se i a compartir o a gaudir dels
seus assoliments.
Alhora, aquesta posició ens duu a valorar la importància de passar prou temps amb aquesta joguina,
per la qual cosa entendrem que el fet de tenir moltes joguines, lluny d'afavorir aquesta apropiació,
la dificulta.
Però encara estem lluny d'aquesta concepció, i la joguina és un dels nombrosos productes que
formen part de la cultura de la possessió. Aquest valor es fa explícit en moments determinats de
l'any, però no exclusivament, ja que aniversaris, finals de curs o fins i tot inicis són excusa per a
regalar a un nen o nena un joc o joguina.
Sovint, aquest acte té l’infant com a destinatari sense tenir en compte la diferència entre necessitat,
il•lusió o simple capritx. Fins a quin punt som conscients que, a través dels nostres regals, hem fet
explícita entre els infants una filosofia de vida determinada segons la qual com més coses es tenen
més èxit s’adquireix? Quina capacitat d'il•lusió, espera o escut contra la frustració estan
desenvolupant els nostres nens i nenes que viuen en la cultura de la possessió, on es pot desitjar tot
i a més de manera immediata?
Triar un regal per a un infant pot ser un acte de comunicació on compartir amb els futurs
consumidors reflexions que els ajudin a viure en una societat de consum. Per a això han de poder
manejar certes habilitats:
Aprendre a valorar l'oferta; per a això és necessari que la coneguin a través de diverses vies.
La televisió n'és una, però també ho són les botigues, les ludoteques, les cases dels amics,
amigues o familiars de la seva edat.
Saber seleccionar i valorar les seves prioritats, comprenent que no tot és necessari i que triar
una joguina comporta desestimar-ne d'altres sense que això suposi una manca.
Responsabilitzar-se de les seves pertinences, apropiar-se'n, com comentàvem anteriorment, i
per a això cal que comptin amb una col•lecció controlable i no amb una d’excessiva que
difícilment poden gestionar.
En definitiva, conèixer l'oferta, dedicar temps a imaginar com serà la proposta més interessant,
valorant les necessitats i les preferències, però també el que ja té l'infant i l'espai on jugarà, així
com el temps que podrà dedicar a jugar, són elements fonamentals.
Des del web http://www.jugueteseguro.coop/ posem a la disposició dels consumidors reflexions,
informacions i estratègies que permetin posar en pràctica aquestes consideracions. S'hi presenten
continguts relacionats amb la joguina des de tres òptiques: la pedagògica i cultural, la del consum i
la de la seguretat. Els continguts, encara que es dirigeixen sobretot als adults, tenen molt en compte
les consideracions dels nens i nenes i ofereixen elements que permeten abordar el tema del consum
amb els petits.
Les joguines són articles molt significatius en la vida d'un nen i d'una nena. Saber seleccionar-les i
consumir-les és un aprenentatge al qual no podem renunciar, ja que tindrà repercussions importants
en la societat del consum on viuen. La visita del Pare Noel o dels Reis Mags ens ofereix una
oportunitat magnífica per a engegar els mecanismes que facilitin aquest aprenentatge. La carta on
se’ls comunica els desitjos i il•lusions acumulats durant un any és una oportunitat d'inestimable
valor perquè petits i grans fem una reflexió compartida on posar en pràctica hàbits de consum
responsable.