1. UNITAT FORMATIVA 3
IMPLEMENTACIÓ D’ACTIVITATS D’OCI I
LLEURE
NUCLI FORMATIU 3:
DISSENY, IMPLEMENTACIÓ I AVALUACIÓ DE
L’ACTIVITAT LÚDICA

2. 3.1. LES ACTIVITATS LÚDIQUES
 La implementació d’un projecte pretén aconseguir
mitjançant una sèrie d’activitats que els infants
assoleixin els objectius i continguts establerts a la
planificació.
 ACTIVITATS : REPRESENTACIÓ DEL PROJECTE
(Aquestes activitats representen el grau més concret
d’actuació dins del marc d’un projecte)
 Han d’arribar a tothom: INTEGRACIÓ
 Han de ser VARIADES i ADAPTADES a la
DIVERSITAT (segons les NEE)
 Existeixen moltes tipologies d’activitats.

3. Doc.3.1. Les activitats extraescolars
 Les activitats extraescolars per a infants es
realitzen després de la sortida del centre
educatiu, generalment utilitzant els espais.
 La tipologia d’activitats:
 Activitats artístiques
 Activitats lúdiques
 Activitats de formació
 La durada d’aquests tipus d’activitats:
 D’un sol dia
 D’un període curt de temps
 Durant un trimestre, tot el curs escolar, un o dos
dies per setmana.
Estan
organitzades per
institucions
públiques i
privades. Les
AMPA solen
oferir algunes
d’elles en l’espai
físic del centre
escolar.

4. 3.2. EL DISSENY DE L’ACTIVITAT
LÚDICA
 Per dissenyar una activitat lúdica caldrà:
 Determinar els OBJECTIUS ESPECÍFICS que volem
aconseguir.
 ESTRATÈGIA més adequada.
 EDAT i NOMBRE dels participants.
 TEMPS
 ESPAI i RECURSOS MATERIALS
 Especificar el PAPER DE L’EDUCADOR/A i tipus
d’ajuda que ha de prestar.
 DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT:
presentació, desenvolupament i finalització.
 VARIACIONS i ADAPATCIONS possibles.
 PAUTES D’AVALUACIÓ.

5. Guia per al disseny d’una activitat

6. 3.3. Implementació de les activitats
lúdiques
 La posada en marxa de les activitats lúdiques es
correspon amb la planificació del projecte que
hem programat.
 En funció de les característiques cada projecte
pot requerir uns objectius, metodologia i
estratègies d’implementació diferenciats.
 Exemples:
 Sortides o excursions.
 Parc infantil fix.
 Parc infantil de Nadal.

7. 3.3.1. Implementació d’una sortida o
excursió (I)
 Una EXCURSIÓ és una activitat que consisteix a
recórrer certa extensió de territori amb l’objectiu
d’ampliar els coneixements sobre la zona que es
visita, divertir-se o fer esport.
 Les excursions i les activitats que en elles es
realitzin han d’estar relacionades amb els
coneixements previs dels infants i dels seus
interessos (centres d’interès, projectes…)

8. 3.3.1. Implementació d’una sortida o
excursió (II) – Objectius en la programació de les
excursions
 Ajudar la manera de caminar als diferents tipus de
terrenys.
 Desenvolupar la capacitat d’observació.
 Descobrir les pròpies capacitats físiques
(còrrer, saltar, etc.)
 Conèixer diferents entorns.
 Desenvolupar els esquemes temporals i espacials
(orientació i organització)
 Afavorir el llenguatge i la comunicació.
 Facilitar el pas a la generalització.
 Desenvolupar la capacitat d’empatia.
 Adquirir procediments i destreses.
 Afavorir el desenvolupament de valors positius
(tolerància, solidaritat, …)
 Potenciar el desenvolupament de l’autonomia personal.
 Respectar el medi, el patrimoni cultural com el natural.

9. 3.3.1. Implementació d’una sortida o
excursió (III)
L’ORGANITZACIÓ
L’abans El durant El després

10. 3.3.1. Implementació d’una sortida o
excursió (IV)
 L’ABANS: Preparació de l’excursió.
 Triar el lloc, en funció de:
 Els objectius programats
 L’edat
 Distància des del lloc d’origen.
 Nombre de participants.
 Comunicar-ho a direcció per que sigui aprovada.
 Quins educadors/es aniran.
 Mitjà de transport més adequat.
 Organitzar activitats que es realitzaran.
 Redactar una nota informativa per als pares.
 Demanar autorització als pares o tutors legals.
 Preparació d’enganxines identificatives per als alumnes.
 Preparació de la farmaciola de primers auxilis, telèfon
mòbil, diners en efectiu, material lúdic i altres materials
necessaris.

11.  El DURANT. El desenvolupament de l’excursió.
 Tenir preparades les activitats lúdiques que es faran
durant el viatge.
 Realitzar les activitats lúdiques programades.
 L’actitud de l’educador/a, que haurà de:
 Vetllar per la seguretat dels nens i nenes al seu càrrec.
 Escoltar activament quan els infants li comenten els
seus descobriments.
 Actuar quan sorgeixin situacions conflictives.
 Ser el referent dels nens i nenes en tot moment.
 Ser respectuós amb el medi i fer respectar.
3.3.1. Implementació d’una sortida o
excursió (VI)
Les excursions són una oportunitat que no s'ha de
desaprofitar per treballar els valors, els hàbits i les
actituds

12. 3.3.1. Implementació d’una sortida o
excursió (VII)
 El DESPRÉS. Seguiment i avaluació.
 Activitats de síntesi: Activitats que ajudin als infants a
ordenar i sistematitzar els continguts apresos.
 L'avaluació i la valoració. S'ha de fer l'avaluació:
 Dels alumnes: si han assimilat els continguts.
 Del procés: Comprovar la conveniència del lloc en
relació amb els objectius proposats i les activitats
realitzades.
Per tal d'optimitzar tots els recursos és convenient fer una
fitxa de cada excursió que reculli el lloc que s'ha
visitat, els possibles objectius a treballar, el cost
aproximat i el grau de compliment de les expectatives

13. 4. El joc en diferents entorns
 És interessant que els infants puguin tenir
experiències en entorns diferents als habituals.
 Així els entorns que vulguem elegir per tal de
desenvolupar activitats lúdiques que hem planificat
han de complir una sèrie de criteris que facilitin el
desenvolupament amb èxit d’activitats i el benestar
dels infants, és a dir, que han de ser:
 Segurs: sense elements que suposin un perill i
higiènics.
 Accessibles: tenint en compte l’edat i les possibilitats
de mobilitat i acció dels infants.
 Funcionals: per a les activitats que es plantegen a la
programació.

14.  Podem distingir entre altres els següents:
 EL PATI EXTERIOR
 ELS PARCS I JARDINS
 LA LUDOTECA
 ELS HOSPITALS
 LA NATURA
4. El joc en diferents entorns

15. 4.1. El pati exterior
 Ha de ser un espai habitual en el joc dels infants.
 Cada escola infantil té una estructura arquitectònica
distinta depenent de l’edat, de l’edifici, del seu espai
exterior, de la legislació per la qual es regeixen les
instal·lacions segons la comunitat autònoma o
ajuntament, etc.
 Pedagògicament s’ha de mirar que els infants de 0-3
tinguin un espai habilitat per a ells específicament i un
horari d’ús prioritari, en cas que l’escola tingui infants
més grans.

16. 4.1.1. El pati exterior.
 Zones del pati exterior
 Zona de sorra
 Zona de gronxadors, adequats a l’edat.
 Zona de pista (desplaçaments)
 Altres construccions (cases de fusta, etc.)
 Tipus de joc que promou el pati exterior:
 Joc en moviment (gronxadors)
 Joc sensorial i manipulatiu (zona de sorra)
 Inici de joc simbòlic (juguen a casetes...
Facilitar altres tipus de materials específics
de cada zona per afavorir el joc dels infants
en les diferents zones

17. 4.2. Els parcs i jardins
 Els parcs i jardins són eines metodològiques
fonamentals i molt interessants en educació
infantil.
 És convenient realitzar una vista prèvia, per
comprovar els espais.
 Es tindrà en compte la seguretat, accessibilitat i
la funcionalitat:
 En quant a seguretat que les zones estiguin
diferenciades per edats, senyalitzades i lluny de
carreteres. Higiene.
 Deu ser un lloc accessible, tant si anem caminant o
en transport.
 Ha de comptar amb els recursos que esperem per
a portar a terme l’activitat programada.

18. 4.3. La ludoteca
 Les ludoteques són uns equipaments especialitzats en el joc i la joguina, uns punts de
trobada per a infants i joves que tenen com objectiu principal la participació en el
desenvolupament integral de la persona, intensificant les relacions entre els infants, com
també les relacions entre aquests i el món dels adults.
Com a equipaments especialitzats, atenen els usuaris individuals i els col·lectius
(escoles, entitats del lleure, etc.). Les entitats poden visitar i gaudir de l'equipament, o
rebre assessorament tècnic sobre educació mitjançant el joc, les joguines, etc.
Es coordinen amb institucions i serveis especialitzats d'atenció a la infància.
Presten servei d'assessorament sobre el joc i les joguines a pares, educadors, estudiosos
o interessats en el tema.
L'espai d'una ludoteca està organitzat per zones, aquestes estan determinades pel tipus
de joc: construcció, imitació a la vida, psicomotricitat, taula o societat.

19. 4.4. Els hospitals
 Per a infants que hagin de ser hospitalitzats.
 Davant d’aquestes dificultats resulta necessari:
 Considerar al nen/a com un ser global, afavorint
l’afectivitat.
 Incorporar educadors, com a figura de referència, que
s’ocupen d’altres tipus de necessitats que no siguin
mèdiques.
 Crear espais de joc i oferir diferents activitats lúdiques
adaptades a les seves possibilitats.
 Facilitar l’explicació sobre els diferents processos per
els que va a passar l’infant en relació a la seva malaltia.
 Afavorir la possibilitat de que algun familiar pugui
acompanyar al nen/a durant la seva estada a l’hospital.

20.  http://www.menudoscorazones.org/
 Asociació sense ànim de lucre relacionada amb
infants amb problemes cardiacs. Dins de les seves
activitats es troben l’acompanyament i el joc
creatiu.
 http://pequelia.es/14209/la-fundacion-curarte/
 Organització sense ànim de lucre, que té com
objectiu millorar la qualitat de vida dels infants
hospitalitzats
4.4. Els hospitals (webs)

21. 4.5. La natura
 Els infants d’aquestes edats troben en la natura un
medi ric en estímuls i possibilitats de joc.
 El contacte amb l’entorn facilita l’elaboració de
projectes lúdics que ajuden als infants a:
 Descobrir les seves possibilitats d’acció en un medi
diferent a l’habitual.
 Tenir contacte amb el medi natural, de vegades tan
allunyat de l’entorn urbà.
 Desenvolupar actituds de respecte i cura cap a la
natura.
 Realitzar activitats novedoses, gaudint de les diferents
possibilitats que el medi ens ofereix.

22. 4.5.1. La natura
 Alguns espais amb contacte directe amb el medi
natural on els infants podràn interactuar amb els
diferents ecosistemes poden ser:
 HORT ESCOLAR
 GRANJA-ESCOLA
 AULES DE NATURA

23. L’avaluació de l’activitat lúdica (I)
 L’avaluació de les activitats lúdiques, realitzada
sistemàticament, ens permetrà comparar els
resultats obtinguts amb l’activitat i els
resultats previstos i, si cal, introduir-hi
modificacions i rectificacions.
 Per norma general, ens trobarem amb infants de
0-6 anys i les persones adultes que els
acompanyen. Cal tenir-ho en compte a l’hora
d’avaluar.
 L’observació directa és la millor manera
d’avaluar les activitats lúdiques amb infants

24.  Disseny i elaboració d’un instrument
d’observació
 Per elaborar un instrument d’observació serà
necessari seguir una sèrie de passos:
 Consensuar els aspectes a observar.
 Definir i seleccionar els indicadors específics.
 Escollir i aplicar la guia o graella.
L’avaluació de l’activitat lúdica (II)

25. Disseny i elaboració d’un instrument
d’observació
Què es vol observar?
 A què ha de respondre l’observació?
 Quin objecte es pretén amb el joc.
 Quin tipus d’activitats es plantejaran i com es
portaran a la pràctica.
 Quins materials i recursos necessitarem.
 Com s’organitzaran els grups.
 De quina manera es motivarà els infants.
 Com s’avaluarà la conducta, l’actitud i el progrès de
cada infant.
 Quina informació es registrarà, quan i com
L’avaluació de l’activitat lúdica
(III)

26. L’avaluació de l’activitat lúdica
(IV)
Disseny i elaboració d’un instrument
d’observació
Què es vol observar?
 Quins àmbits es volen prioritzar?
 Psicomotor
 Cognitiu
 Emocional
 Social

27.  Disseny i elaboració d’un instrument
d’observació
 Definició i selecció d’indicadors
 Els indicadors han de referir-se a comportaments
clara i directament observables i corresponents a
les categories a avaluar.
 S’hauran de redactar de forma clara i unívoca.
 Seran definits per al registre i la detecció
d’informació relativa a:
 Adequació de les programacions de les activitats lúdiques,
objectius, continguts, recursos, espais, actitud de
l’educador, etc.
 Àmbits de desenvolupament d’observar en l’infant.
 Serà necessària una selecció el més acotada
L’avaluació de l’activitat lúdica
(V)

28.  Disseny i elaboració d’un instrument
d’observació
 Elecció i aplicació de la taula
 Escollir la taula que s’ajusti a les necessitats
específiques de les conductes, situacions i àmbits
que es vol observar.
 En el moment d’aplicar hauran d’evitar al màxim els
efectes distorsionadors.
L’avaluació de l’activitat lúdica
(VI)
Per evitar que l'elevada estructuració de la taula
d'observació constrenyi en excés la informació
de la realitat, serà convenient complementar
amb instruments més amplis, com el diari i
l'anecdotari

29.  L’autoavaluació com a procés de reflexió
 Pel que fa al grup.
 Pel que fa a l’equip de monitors i monitores.
 Pel que fa als objectius.
 Pel que fa a les activitats.
 Pel que fa a les activitats quotidianes.
 Pel que fa a l’espai.
 Pel que fa als recursos.
 Pel que fa al mateix procés d’avaluació.
L’avaluació de l’activitat lúdica (VII)