1. Municipi Lector o com ajudar
els nostres fills a ser lectors
Joan Portell Rifà
Sant Vicenç dels Horts, 2014
Jo sóc allò que he llegit i allò
que estic disposat a llegir.
Jaume Cabré

2. Mirem què ens diuen les xifres:
- Estudi realitzat a 800 persones:
- 400 mestres i professors (amb formació)
- 400 alumnes de l’IOC (Institut Obert de Catalunya. Adults en procés
d’obtenció de l’ESO)
- Enquesta realitzada al llarg del 2010 on s’investiga els factors que
poden portar a una persona a ser lector o no.

3. 1 2 3
1
2
3
Mestres i professors Estudiants IOC
Et consideres bon lector?
SI NO ns/nc
Mestres i professors 66% 29% 5%
Estudiants IOC 46% 53% 1%

4. T'explicaven contes?
Si; 310; 81%
No; 75; 19%
NS/NC1; 1; 0%
T'explicaven contes? IOC
NS/NC; 4; 1%
Si; 244; 65%
No; 130; 34%

5. Hi havia lectures a casa? IOC
Si; 240; 76%
No; 75; 24%
NS/NC; 1; 0%
Hi havia lectures a casa?
NS/NC; 3; 1%
No; 34; 9%
Si; 349; 90%

6. Lector literari
Lector social

7.  En l’estudi sobre els Hàbits de lectura dels infants y joves de
Catalunya, (Consell Català del Llibre Infantil y Juvenil en 2009),
una de les conclusions que es va destacar respecte a l’estudi
anterior realitzat el 2004-05 fou que:
– Existeix una clara millora de la implicació dels pares en
la lectura dels seus fills. Destaca el paper de la família
en la recomanació i obsequi de llibres (el 73,6% dels
nens enquestats van declarar que les seves famílies els
recomanen i regalen llibres)

8. Finlàndia, el nostre referent?
 Els pares finlandesos creuen que la família
és més responsable que l’escola de
l’educació dels fills (55%)
MELGAREJO, J. (2005): El sistema educativo finlandés: la formación del
profesorado deprimaria y secundaria obligatoria. Barcelona, Universitat Ramon
Llull/Blanquerna.Tesis doctoral, Director: Francesc Pedró; Tutora: Montserrat
Castelló.

9. SUBSISTEMA SOCIOCULTURAL
És format por una xarxa d’institucions:
 guarderies,
 preescolar,
 biblioteques,
 centres esportius,
 centres de formació musical,
 corals,
 esglésies,
 cinemes, teatres, escoles de teatre,
 serveis socials, etc.

10. El lector social s’ha d’apropar a la lectura amb:
– Estratègies que animin a llegir, a desenvolupar el denominat
gust per la lectura.
– Estratègies que amplien la lectura, que la vinculen a tot tipus
d'experiències.
– Provocar al voltant seu oportunitats lectores, situacions en les
quals la lectura sigui un complement.
– Motivar-lo perquè la lectura sigui un bé de consum cultural a
imatge i semblança de la música, el cinema o la roba.
– La lectura ha de ser identificadora de grup: jo llegeixo perquè
desitjo ser com el tu i ser dels teus.

11. Municipi Lector
Programa de motivació a la lectura

12. Què és Municipi Lector?
 Una proposta per a la difusió de la lectura a infants i
joves de qualsevol municipi. Hi poden estar
involucrades entitats de tota mena, ja siguin públiques
o privades, familiars o extrafamiliars, etc.

13. Objectius generals
 Aconseguir un major nivell de lectura en els nens i
nenes del municipi.
 Implicar a totes les entitats del municipi, així com a
tots els ciutadans, en l’assoliment de l’objectiu
anteriorment citat.
 Assolir un compromís ferm per part de tota la
societat envers la lectura i el desenvolupament de la
mateixa.
 Formar ciutadans compromesos i responsables.

14. Estructura del programa
LECTORS /
LECTORES
SOCIALS
PARES I MARES
ESCOLA / IES / CRPBIBLIOTECA
ClijCAT
Consell Català del Llibre Infantil
i juvenil
Departament de Cultura de
la Generalitat de Catalunya
ADMINISTRACIÓ
LOCAL
CONSELL DE LECTURA

15. Què fa la llar/l’escola/l’institut?
– Dinamitzar la lectura fora de l’àmbit de l’àrea de
llengua (gust per la lectura).
– Proposar activitats a l’entorn de la lectura.
– Coordinar-se amb la biblioteca a fi i efecte
d’optimitzar els recursos de la vila.
– Fer la feina coordinadament amb altres entitats com,
per exemple:
 Lots temàtics
 10 minuts de lectura diaris
 Visites a la biblioteca
 Aniversari lector…

16. Què fa la biblioteca?
– Ser el pal de paller pel que fa a la difusió i gestió del
fons de la biblioteca (competència informacional)
– Servir de punt de consulta.
– Ser punt de difusió i dinamització d’assessorament
per a pares i mares.
– Optimitzar les hores d’obertura de la biblioteca
d’acord amb les necessitats.
– Ser punt de trobada a tota persona lectora així com a
educadors i pares.

17. Què fan els pares i mares?
– Prendre un compromís ferm a l’entorn de la lectura.
– Formar part i participar activament de xerrades i
col·loquis a l’entorn de la importància de la lectura.
– Establir moments de lectura a casa.
– Participar del servei de préstec de la biblioteca i
assistir-hi.
– Formar part del Consell de Lectura.

18. I l’administració (Ajuntament i Departament de
Cultura de la Generalitat de Catalunya)?
– Dotar econòmicament el projecte per a la seva
viabilitat.
– Es compromet a recolzar el projecte durant un
període prou llarg com per veure’n els fruits -5 anys-.
– Oferir els mitjans humans i materials de la biblioteca
per poder adequar les seves activitats a assolir els
objectius marcats en el projecte.

19. Què fa el Consell Català del Llibre Infantil i
Juvenil (ClijCAT: www.clijcat.cat)?
– Ofereix els professionals necessaris per a la gestió i dinamització del
projecte -1 persona-.
– Ofereix les eines per a l’adquisició del fons bàsic de la biblioteca.
– Vetlla pel bon funcionament del projecte Municipi Lector.
– Proposa i ofereix la possibilitat d’assistència i participació a les activitats
del poble a autors, il·lustradors...
– Avalua els progressos de l’aplicació del projecte.
– Gestiona els fons que el Departament de Cultura de la Generalitat de
Catalunya dota per aquest programa, que suposa el 40% del cost total.
– Difon més enllà de Catalunya (CERLALC) aquest programa de motivació a
la lectura.

20. I els nens i nenes lectors/es?
 Participen activament en les activitats del Programa.
 Disposen d’assessorament i dinamització d’activitats
a l’entorn de la lectura, ja sigui a dins o a fora del
centre escolar.
 Disposen d’una carpeta que serà la seva memòria
lectora.

21. El Consell de Lectura
 És l’òrgan encarregat del seguiment de Municipi Lector.
 És el responsable de gestionar i avaluar les activitats a curt,
mitjà i llarg termini, i aplicar els correctius necessaris per assolir
els objectius marcats.
 Aquest seguiment s’efectua en reunions mensuals en les que
hi són presents els representants de totes les entitats que
formen part del Municipi Lector.
 És format per representants de:
– AMPAS
– Centres educatius del Municipi
– Biblioteca
– ClijCAT
– Administració municipal
– ...

22. Resultats obtinguts:
 Evolució de la puntuació mitjana dels centres a l’avaluació de sisè d’educació
primària durant el període 2009-2012 (llengua catalana i llengua castellana) i 2010-
2012 (llengua anglesa).
Variació de la puntuació mitjana ((any final-anyinicial)/any inicial)*100
Centres del
programa Municipi
Lector
Centres de nivell
de complexitat
mitjana (B)
Conjunt de
Catalunya
Competència
lingüística en llengua
catalana
+7% +4,4% +4,4%
Competència
lingüística en llengua
castellana
+4,9% +3,8% +3,8%
Competència
lingüística en llengua
anglesa
+8,4% +5,7% +6,3%

24. Publicitat de llibres infantils i juvenils als carrers de Mollerussa (Lleida)

25. HI ESTEU TOTS CONVIDATS!