Download to read offline
![POESIA EIVISSENCA LLUNA PAGESA (fragments) Aquesta lluna pagesa aquí és més lluna que enlloc. Sortia grossa i encesa, ara ha pres un color groc. Ja no veu carro ni mula ni el bestiar que recull. Si avorrida, ho dissimula alta i clara com un ull. Temps ha que dorm la gallina i els al.lots ja són al llit. Na Xamena diu: "Au, vine", a l'home mig adormit. No fa cas de petiteses la lluna. Vol camp obert. Sèquies, pins, camins, maleses: tot ho mira amb aire expert. Amiga de l'olibassa, de la granota i el mart. (Qui dorm i qui va de caça, i qui mai troba que és tard.) Vetlla el vent que sempre alena, i la font que sempre neix, i l'ona damunt l'arena, i, amb un badall, jo mateix. [...] Lladre i adúlter, a l'una volen anar d'amagat. Es queixen: "Aquesta lluna!" I troba una ombra el pecat. [...] La lluna de lloc es muda, la lluna fa el seu camí. La serena cau menuda i arriba que tot té fi. Marià Villangómez](https://image.slidesharecdn.com/poesia-120103040118-phpapp01/85/Poesia-7-320.jpg)
Poesia
- 1. POESIA L’art dela paraula
- 2. La poesia estàformada per versos i estrofes Els versos són cadascuna de les línies d’un poema. A la nit el meu gat, (vers) demana sardina en un plat . (vers) Les estrofes són el conjunt de versos Sóc el picamosques, i pico tan fi que quan se n'adonen (estrofa) ja sóc allí. Les mosques agreugen la lletjor del món; i quan ha de ploure, (estrofa) que feixugues són!
- 3. MÈTRICA DE LAPOESIA Consisteix en contar les síl·labes de cada vers. NORMES - Sinalefa : Unim la darrera vocal d’una paraula amb la vocal o h de la següent. Ex: A/na/v a a/ pes/car -Si la darrera paraula del vers és aguda hem de sumar 1. Ex: Un a a /ra/nya/ f a e l /di/nar 6 +1= 7 -Si la darrera paraula del vers és esdrúixola hem de restar 1. Ex: Pa/reix /fà/cil /la /mè/tri/ca 8 – 1= 7
- 4. BOMBOLLES Vi/ne a/fer/ bom/bo/lles, 6 - que/ tinc/ un/ tas/só 5+1 6a ple/ d'ai/gua i/ sa/bó. 5+1 6a Mi/ra/ com/ vo/le/ien 6 - i /bri/llen/ al/ sol 5+1 6b tot/ fent/ tor/nas/sol! 5+1 6b Si/ la/ més/ bo/ni/ca 6 - pro/ves/ d'a/ga/far, 5+1 6c se't /fon/ a/ la/ mà... 5+1 6c I et/ que/des/ en /dub/te 6 - de/ si /l'has/ bu/fat 5+1 6d o ho/ has/ som/ni/at! 5+1 6d
- 5. TIPUS DE RIMESCONSONANT Quan es repeteixen les vocals i les consonants Això era una rat eta que embrutava l'escal eta ASSONANT Quan es repeteixen només les vocals Quan seràs mort, enc a r a faràs créixer una fl a m a .
- 6. TIPUS DE VERSOSART MENOR El vers té 8 síl·labes o menys. ART MAJOR El vers té més de 8 síl·labes.
- 7. POESIA EIVISSENCA LLUNAPAGESA (fragments) Aquesta lluna pagesa aquí és més lluna que enlloc. Sortia grossa i encesa, ara ha pres un color groc. Ja no veu carro ni mula ni el bestiar que recull. Si avorrida, ho dissimula alta i clara com un ull. Temps ha que dorm la gallina i els al.lots ja són al llit. Na Xamena diu: "Au, vine", a l'home mig adormit. No fa cas de petiteses la lluna. Vol camp obert. Sèquies, pins, camins, maleses: tot ho mira amb aire expert. Amiga de l'olibassa, de la granota i el mart. (Qui dorm i qui va de caça, i qui mai troba que és tard.) Vetlla el vent que sempre alena, i la font que sempre neix, i l'ona damunt l'arena, i, amb un badall, jo mateix. [...] Lladre i adúlter, a l'una volen anar d'amagat. Es queixen: "Aquesta lluna!" I troba una ombra el pecat. [...] La lluna de lloc es muda, la lluna fa el seu camí. La serena cau menuda i arriba que tot té fi. Marià Villangómez