SlideShare a Scribd company logo
1 of 45
Jaume I



                Ramon Llull




                Tirant lo Blanch


         LA LITERATURA
                                               Crònica de R.
                                                Muntaner



Ausiàs
         MEDIEVAL         MÒNICA HERRUZ

March

            DEL SEGLE XII AL SEGLE XV
LA LITERATURA MEDIEVAL
      segles XII- XV
   La poesia trobadoresca
   Ramon Llull
   Les grans cròniques
   La novel·la cavalleresca. Tirant lo Blanch
   Ausiàs March
   L’humanisme. Bernat Metge
LA LITERATURA MEDIEVAL
                   segles XII- XV

Jurament de               Relació de vassallatge
  fidelitat:
    Els nobles
 estaven obligats
a jurar fidelitat al
    seu senyor
      feudal.
La societat medieval
La cultura cortesana als     La cultura als monestirs   La cultura popular
          castells                (segles XII i XIII)
      (segles XII i XIII)




                               Clergat(oratores)        Pagesia(laboratores)
Noblesa (bellatores)




                              Literatura religiosa i       Literatura oral
 Literatura cortesana:                 moral
   Poesia trobadoresca
                                                          en llengua vulgar
                                      en llatí                 (català)
en llengua vulgar (occità)
La societat medieval: els tres estaments socials



                    Clergat
                  (oratores)


                 Noblesa
               (bellatores)

               Pagesia
            (laboratores)
La poesia trobadoresca
   Per què sorgeix a les corts feudals?
    A partir del segle XI         als castells feudals
                                  d’Occitània, Catalunya i oest
                                  d’Itàlia




             naixement d’una cultura pròpia

                 Exaltació de la cavalleria

                  Poesia trobadoresca
La poesia trobadoresca
La poesia trobadoresca

 Temes de la poesia trobadoresca



        Amorós      bèl·lic (de guerra) i/o
                    polític



        cançó      sirventès
La poesia trobadoresca




       TROBAIRITZ (dones trobadores)
La poesia trobadoresca
     als territoris de parla catalana
                Trobadors catalans més famosos



                     Guillem de Cabestany (cançó)
                    Guillem de Berguedà (sirventès)


                            Cerverí de Girona


                          Cançoneta leu e plana

http://www.los40.com/musica/artista/maria-
mar-bonet/breviari-d-
amor/1997008l40l40mus_17.Bes#ancla
Versions actuals de poemes trobadorescos



Escoltar la versió musicada completa que en va fer en
Francesc Ribera, Titot, cantant del desaparegut grup
Brams i actual cantant dels grups Mesclat i Ara mateix.
Titot agafa l’obra de Guillem de Berguedà, l’adapta
i la tradueix de l’occità i la publica en un doble
compacte. Cal recordar que la música dels diferents
poemes estan fetes per músics d’arreu dels Països
Catalans.
Evidentment, hi trobarem La cançoneta lleu i plana i el
sirventès Canto plorant ple de tristor, dedicats tots dos
a un dels destinataris dels seus poemes: Ponç de
Mataplana.


    http://www.youtube.com/watch?v=N1DM2ZY-nlM
RAMON LLULL (1235-1315)

   Qui era Ramon Llull?
1. De jove, trobador
    Era un noble que vivia a la cort de Jaume II, de Mallorca. I es dedicava
    al conreu de la poesia trobadoresca. Però va viure una experiència que
    li va canviar la vida: se li va aparèixer Jesús crucificat.




             La conversió de Ramon Llull a la vida religiosa
RAMON LLULL (1235-1315)
2. Més de quaranta anys dedicats a escriure
 Llull és considerat el primer escriptor en llengua
   catalana i una de les figures de la literatura universal.
 És el primer escriptor europeu que utilitza una

   llengua romànica (català) per tractar temes elevats que
   llavors només eren reservats al llatí.
RAMON LLULL (1235-1315)
   Va escriure sermons, crítica social i política, tractats científics
    i filosòfics, narracions, poemes, etc. Els va redactar en català,
    llatí i àrab.
   Va escriure més de 250 llibres.
   Des del punt de vista literari, destaquem dues novel·les:
   Llibre d’Evast e Blanquerna (inclou el Llibre d’Amic e Amat)
   Fèlix o Llibre de meravelles (inclou el Llibre de les bèsties)
RAMON LLULL (1235-1315)
3. El mestre de l’exemple
 Ramon Llull és un mestre que vol donar lliçons de bon
   comportament (moral) i de doctrina cristiana (teologia).
   Per aconseguir-ho, se serveix de         l’exemple

   Un exemple és una narració breu que l’autor usa per tal
    de transmetre al lector (o oïdor) un ensenyament.
              L’exemple del pastor, l’infant i el llop (p. 186)


   Per tant, la literatura era per a Llull un vehicle d’expressió
    per poder transmetre millor el seu pensament.
RAMON LLULL (1235-1315)
4. Llull, defensor de l’ordre establert
              Llibre de les bèsties:
 Apòleg protagonitzat per animals que ens parla

  de la política.
 Els animals reprodueixen el comportament

  humà amb les seves virtuts i els seus defectes.
  Exemple: La rata que l’ermità féu convertir en donzella
RAMON LLULL (1235-1315)
5. Llull, poeta religiós
   A banda de compondre poesia trobadoresca a la seva joventut,
    va escriure també poemes religiosos i biogràfics:
   Cançó del “Blanquerna” (dedicat a la Verge Maria).
   Cant de Ramon (biogràfic).


6. Missioner i màrtir
   Activitat missionera i aventurera al llarg de la seva vida.
Va viatjar per Europa (França, Itàlia…), nord d’ Àfrica (Tunis…)
  amb al finalitat de fer arribar el seu Art (teoria lul·liana de
  pensament) per a la conversió dels infidels a la fe cristiana.
LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES
                 medievals catalanes
       Jaume I




Crònica de Ramon
Muntaner

                   Imatge de Jaume I
                                       Crònica de Bernat Desclot
LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES
     Context històric europeu
   Els segles XIII i XIV l'Europa del nord i de
    l'oest comença a configurar-se com la
    coneixem actualment: al nord s'agrupen els
    estats escandinaus i, a l'oest, les fronteres
    d' Anglaterra i de França se situen ja,
    aproximadament, en el mateix lloc que ara.
    Al centre, Alemanya està dividida en petits
    estats independents per damunt dels quals es
    troba la figura de l'emperador.
   Els canvis més significatius es produeixen
    al sud: al sud-oest, els regnes de la
    Península Ibèrica guanyen,
    progressivament, terreny a l'Islam; al centre,
    Itàlia es troba fragmentada entre els Estats
    Pontificis, el regne de Sicília i les ciutats-
    estat mercantils (Gènova, Pisa i Venècia);
    i, a l'est, l'Imperi Bizantí, constantment
    amenaçat durant aquests segles pels pobles
    asiàtics, caurà definitivament en mans dels
    turcs a mitjan del segle XV.
LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES
    Context històric europeu
   Els regnes cristians                                       La Península Ibèrica

    Els primers regnes -Astúries (més tard
    Lleó), Navarra, Castella i Aragó- i
    comtats -Catalunya- peninsulars
    cristians sorgits al nord de la
    Península Ibèrica per fer front als
    musulmans, amb el temps havien
    donat lloc a quatre estats: el regne de
    Portugal (independitzat del regne de
    Castella i Lleó l'any 1139), el regne de
    Castella (resultant de la unió, el 1230,
    dels regnes de Castella i Lleó), el regne
                                                D'aquests, els tres amb terres fronteres amb l'Islam,
    de Navarra, i el regne Aragó (resultant     Portugal, Castella i Aragó, són els que estendran
    de la unió, l'any 1137, del comtat de       els seus dominis a expenses dels territoris
    Catalunya amb el regne d'aquest             almohades.
    mateix nom).                                A finals d'aquest segle els musulmans ocupaven
                                                únicament el regne de Granada, que comprenia les
                                                províncies de Màlaga, Granada i Almeria.
LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES
   Context històric europeu
                                            La Mediterrània

                                            La Mediterrània dels segles XIII-XIV es
                                            troba repartida entre tres grans
                                            civilitzacions: la cristiana, al nord i a
                                            occident; la musulmana, al sud; i la
                                            bizantina a l'orient. El desig d'expansió
                                            de les principals potències europees
                                            per aquest mar crea constants i
                                            importants conflictes pel domini de la
                                            zona -i de les seves rutes comercials-
                                            al llarg d'aquests segles.

La Corona d'Aragó, que n'aconseguirà el domini de la part occidental,
s’expandirà per tota la costa mediterrània. Això va propiciar una gran expansió
del comerç català, sobretot, durant el segle XIII.
LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES

    Crònica de Jaume I o      Crònica de Bernat Desclot o
      Llibre dels Feits       Llibre del rei en Pere

   Es tracta d’unes             Aquesta crònica tracta
    memòries del mateix           sobretot dos grans
    rei Jaume I. Hi               temes:
    apareixen aspectes           la conquesta de Sicília.
    íntims i humans del
                                 La invasió de
    rei al costat dels fets
                                  Catalunya pels
    de la conquesta de
                                  francesos i el seu
    Mallorca i València.
                                  alliberament pel rei
                                  Pere II el Gran.
LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES

                                       Crònica de Pere III el
Crònica de Ramon Muntaner                  Cerimoniós
   És la més ambiciosa:             Pretén justificar les
    comprèn cinc regnats.             accions dutes a terme
    Els protagonistes en són          durant el seu regnat.
    els reis i el mateix autor,      Expliquen l’època de
    que explica les empreses          plenitud de la Catalunya
    diplomàtiques i militars.         medieval i la seva
                                      expansió fins a convertir-
                                      se en un dels grans
                                      països de l’Europa
                                      medieval.
LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES

La intenció      Divulgar uns fets que servissin
dels              d’exemple als futurs governants
cronistes         catalans.
                 Exaltar les gestes dels reis de la corona
                  catalanoaragonesa.
                 Justificar les accions polítiques i
                  militars que els monarques van dur a
                  terme.
La novel·la cavalleresca. Tirant lo Blanch

   1. Les primeres novel·les de
    cavallers
   2. L’amor en les novel·les de
    cavalleria
   3. La novel·la cavalleresca del
    segle XV
   4. La novel·la Tirant lo Blanch
   5. Joanot Martorell


                                      Il·lustració que representa els
                                       cavallers de la Taula Rodona
La novel·la de cavalleria
                       1. Les primeres novel·les de cavallers
On i quan van aparèixer?              A França a la 2a meitat del segle XII.
On se situa l’acció?                  Gran Bretanya, la Bretanya francesa i
                                      Irlanda (“matèria de Bretanya”).
Qui són els protagonistes?            Cavallers virtuosos (forts, intel·ligents,
                                      galants, generosos, fidels…)
Què han de fer els protagonistes?     La recerca d’aventures per aconseguir
                                      l’amor d’una dama.
En quins espais es produeixen les     En terres hostils. Sovint hi apareixen
aventures?                            fenòmens màgics.
Quin és l’autor més important?        Chrétien de Troyes
Obres més importants                  -“El lleó agraït “(dins d’ El cavaller del lleó).
                                      -Lancelot o el cavaller de la Carreta.
                                      -Perceval.
                                      -Anònim, El romanç de Tristany i Isolda.
Mapa de Gran Bretanya,
  Cornualla, País de Gal·les,
      Irlanda i Escòcia




En aquests territoris se situen les
novel·les de cavalleria; per això
s’anomenen “matèria de Bretanya”
La novel·la de cavalleria
2. L’amor en les novel·les de
   cavalleria
 La passió amorosa entre cavaller i

   dama sol ser habitual en aquest
   tipus de novel·les.
 Normalment la passió és gràcies al

   resultat d’un producte màgic i no
   d’un enamorament normal.
 Per exemple, al capítol titulat“El
   filtre d’amor” a l’obra Tristany i
   Isolda.                              Miniatura que representa el viatge
                                        de Tristany i Isolda a Cornualla
3. La novel·la cavalleresca del segle XV

                     La novel·la cavalleresca del segle XV
On i quan va aparèixer?           A Europa al segle XV.

Quina és la seva finalitat?       Reflectir el món real dels cavallers de l’època.

Qui són els protagonistes?        Cavallers amb trets més humanitzats i
                                  creïbles.
Com són les situacions?           Molt més reals.

En quins espais es produeixen les Llocs coneguts de la nostra geografia.
aventures?
Exemples de novel·les             Anònim, Curial e Güelfa
cavalleresques                    Joanot Martorell, Tirant lo Blanch
Comparativa entre la novel·la de cavalleria i
             la novel·la cavalleresca

      Novel·les de cavalleria        Novel·les cavalleresques

   Obres de tradició francesa      Obres més modernes
   Plenes d’elements               Personatges humanitzats
    meravellosos i                  Accions realistes
    personatges sobrehumans
                                    Ambients històrics i
   Ambients irreals i plens         geogràficament propers
    de fantasia
La novel·la cavalleresca

4. La novel·la Tirant lo Blanch
   Tirant lo Blanch és la novel·la que dóna dimensió
    humana al cavaller literari.


4.1 Tirant, enamorat
   L’amor és un dels temes més importants a la novel·la.
    Tirant s’enamora de la princesa Carmesina.
                La declaració de Tirant (p. 195)



              Roman de la Rose
                                                Roman de la Rose
La novel·la cavalleresca
4.2 Tirant, capità general
   La guerra és un dels altres temes importants de la
    novel·la. Aquí és on Tirant demostra que és un
    general hàbil i astut, i que domina l’estratègia i
    la tàctica militars.
La novel·la cavalleresca
5. Joanot Martorell
   L’autor de Tirant lo Blanch va néixer a València el 1410 i va
    morir el 1465. Era noble i fou armat cavaller. De tarannà
    lluitador, va disposar sempre de missatgers que feien
    arribar les seves lletres de batalla a cavallers amb qui
    estava enemistat.
   La vida de Martorell a la cort anglesa li va permetre
    d’entrar en relació amb cavallers europeus.
   Martorell era un gran lector i estava molt ben informat de
    tot el que passava al món de la seva època.
1. El cavaller, AUSIÀS MARCH

Retrat            Ausiàs March va néixer a Gandia (País
d’Ausiàs         Valencià) el 1397. Als 16 anys es convertí en
March com a      propietari de la finca familiar. Sis anys més tard,
falconer reial   March és armat cavaller i intervingué en una
del rei Alfons
el Magnànim      expedició militar a Sardenya i a Còrcega.

                  A partir de 1425, March es dedicà a la seva
                 propietat:
                 •Millora dels conreus
                 •L’exercici de la caça
                 •La creació literària
AUSIÀS MARCH
   El 1437 es va casar amb Isabel Martorell (la
    germana de Joanot Martorell). I al cap de dos
    anys va morir. March es tornà a casar el 1443
    amb Joana Escorna. No va tenir descendència
    dins dels matrimonis, però se sap pel seu
    testament que va tenir 5 fills extramatrimonials.
   Ausiàs March va morir el 1459. La seva vida fou
    la pròpia d’un cavaller del segle XV: de jove,
    militar, de gran, administrador de la seva finca
    feudal.
Ausiàs March



           Primera pàgina del
           manuscrit de les Obres
           d’Ausiàs March
AUSIÀS MARCH
2. Ausiàs March, “mestre d’amor”
 March és un poeta que parla contínuament de

  l’amor. Però, per al poeta, l’amor és sempre un
  problema que el té profundament preocupat. Ja
  que diferencia entre un amor honest
  (espiritual) i un amor sensual (carnal). Ell diu
  que desitja el primer, malgrat reconeix que es
  veu dominat pel segon.
    Poema IV: “Així com cell qui desitja vianda” (p. 200)
AUSIÀS MARCH
3. Ausiàs March, especialista en imatges i
   comparacions
 Té una gran facilitat per crear imatges i

   comparacions per tal d’expressar el seu
   pensament. Per exemple: el poema XLVI (46),
   p. 202, en què compara la seva situació
   amorosa, plena de preocupacions, amb un
   viatge per mar carregat de perills.
AUSIÀS MARCH
4. Ausiàs March, sempre diferent
 March se sol presentar sempre com un

  personatge diferent:
 ell viu l’amor més profundament que ningú

 ell pateix turments que ningú pot resistir

 ell ha assolit una saviesa amorosa única…

 Per exemple: el poema LXVIII (48), p. 203
AUSIÀS MARCH
5. Ausiàs March, creador de la lírica en català
 És el primer escriptor que fa que tota la seva

   poesia sigui totalment en llengua catalana.

        Poesia d’Ausiàs March            Poesia trobadoresca
      Poesia en català                Poesia en occità
      Expressa el seu pensament       Els trobadors expressen
      de manera original i sincera    l’amor amb els mateixos
                                      tòpics de sempre
      La relació amorosa es tracta    Els trobadors són vassalls de
      entre iguals, tant ell com la   la seva estimada, a qui
      dona són persones reals,        anomenen la meva senyora
      amb virtuts i defectes          (midons)
AUSIÀS MARCH
   Pel que fa al contingut de la seva obra, els seus poemes
    parlen d’ell, de la seva vida, dels seus problemes amorosos,
    dels seus problemes morals, i ho fa de manera viscuda i
    sincera.
   Pel que a la mètrica, utilitza el decasíl·lab amb cesura
    després de la quarta.
             4 síl·labes + 6 síl·labes = 10 síl·labes
         (primer hemistiqui) +(segon hemistiqui)
   Els poemes presenten cobles o estrofes de vuit versos
    que solen rimar ABBACDDC; l’última, la tornada, de
    quatre versos.
   Utiltiza els senyals: Llir entre cards i Plena de seny.
L’HUMANISME. BERNAT METGE

   L’humanisme és un moviment filosòfic i
    cultural que sorgeix a Itàlia durant el segle XIV, i
    constitueix la base del Renaixement, que
    s’imposarà arreu d’Europa en el segle XVI.
   Els humanistes són una minoria d’intel·lectuals
    i literats atrets pel món de les humanitats; és a
    dir, de les lletres i la cultura del món clàssic
    grecollatí.
   Els humanistes són defensors de la condició
    humana                antropocentrisme
1. L’humanisme a Catalunya

   Els introductors de l’humanisme italià en
    terres catalanes foren els funcionaris de la
    Cancelleria reial *(l’oficina del rei), ja que eren
    grans coneixedors del llatí. I de seguida es van
    familiaritzar amb autors com Dante, Petrarca i
    Boccaccio.
         *La Cancelleria reial era l'organisme administratiu de la
         Corona d'Aragó creada al segle XIII, i s'ocupava de la
         redacció de tot tipus de documents administratius: lletres
         reials, llicències, certificacions, etc. Els textos es
         redactaven en català o aragonès i en llatí, però a partir
         de la segona meitat del segle XIV, majoritàriament en
         català.
2. BERNAT METGE
   Bernat Metge (1340/45-1413), un dels
    funcionaris de la Cancelleria reial, és
    l’escriptor que millor va assimilar la
    influència de l’humanisme italià.
   L’obra més important de Metge fou Lo somni
    (1399). El va escriure amb l’objectiu de
    convèncer el rei Martí l’Humà de la seva
    innocència.
   El tema que Lo somni planteja és
                                                      Mostra de la primera pàgina
    l’enfrontament o el debat entre:                  del manuscrit de Lo somni

   El pensament humanista (defensor de la
    raó, la filosofia i la ciència).             Va imitar l’estil i el contingut
                                                 d’obres de grans autors llatins
   El pensament medieval (dominat pel           (Ciceró i Ovidi) i d’humanistes
    dogma de la fe cega).                        italians (Petrarca i Boccaccio).

More Related Content

What's hot

Presentació quadre cronològic literatura catalana
Presentació quadre cronològic literatura catalanaPresentació quadre cronològic literatura catalana
Presentació quadre cronològic literatura catalana
guestf610e697
 
Unitat 2. La Poesia Trobadoresca
Unitat 2. La Poesia TrobadorescaUnitat 2. La Poesia Trobadoresca
Unitat 2. La Poesia Trobadoresca
Fàtima
 

What's hot (20)

2 Les quatre grans Cròniques
2 Les quatre grans Cròniques2 Les quatre grans Cròniques
2 Les quatre grans Cròniques
 
Bernat Metge
Bernat MetgeBernat Metge
Bernat Metge
 
Ramon Llull
Ramon LlullRamon Llull
Ramon Llull
 
Ausiàs March
Ausiàs MarchAusiàs March
Ausiàs March
 
La Poesia Trobadoresca
La Poesia TrobadorescaLa Poesia Trobadoresca
La Poesia Trobadoresca
 
Literatura trobadoresca
Literatura trobadorescaLiteratura trobadoresca
Literatura trobadoresca
 
Humanisme. bernat metge. lo somni (Àlex Lluch)
Humanisme. bernat metge. lo somni (Àlex Lluch)Humanisme. bernat metge. lo somni (Àlex Lluch)
Humanisme. bernat metge. lo somni (Àlex Lluch)
 
La decadència
La decadènciaLa decadència
La decadència
 
Joanot Martorell i el Tirant lo Blanc
Joanot Martorell i el Tirant lo BlancJoanot Martorell i el Tirant lo Blanc
Joanot Martorell i el Tirant lo Blanc
 
Les Quatre Grans Cròniques
Les Quatre Grans CròniquesLes Quatre Grans Cròniques
Les Quatre Grans Cròniques
 
Presentació quadre cronològic literatura catalana
Presentació quadre cronològic literatura catalanaPresentació quadre cronològic literatura catalana
Presentació quadre cronològic literatura catalana
 
El realisme
El realismeEl realisme
El realisme
 
La Poesia Trobadoresca
La Poesia TrobadorescaLa Poesia Trobadoresca
La Poesia Trobadoresca
 
Literatura trobadoresca
Literatura trobadorescaLiteratura trobadoresca
Literatura trobadoresca
 
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XXLITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
 
Ramon Llull 3r eso
Ramon Llull 3r esoRamon Llull 3r eso
Ramon Llull 3r eso
 
Unitat 2. La Poesia Trobadoresca
Unitat 2. La Poesia TrobadorescaUnitat 2. La Poesia Trobadoresca
Unitat 2. La Poesia Trobadoresca
 
LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS.APUNTS
LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS.APUNTSLAURA A LA CIUTAT DELS SANTS.APUNTS
LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS.APUNTS
 
Oda a espanya
Oda a espanyaOda a espanya
Oda a espanya
 
La Crònica de Jaume I
La Crònica de Jaume ILa Crònica de Jaume I
La Crònica de Jaume I
 

Similar to Literatura medieval: del segle XII al segle XV. (Autora: Mònica Herruz)

Literatura catalana segles XIV i XV
Literatura catalana segles XIV i XVLiteratura catalana segles XIV i XV
Literatura catalana segles XIV i XV
Lluis Rius
 
La narrativa medieval fins barroc
La narrativa medieval fins barrocLa narrativa medieval fins barroc
La narrativa medieval fins barroc
Pilar Gobierno
 
Les quatre grans cròniques
Les quatre grans cròniquesLes quatre grans cròniques
Les quatre grans cròniques
Dolors Taulats
 
Literatura edat mitjana
Literatura edat mitjanaLiteratura edat mitjana
Literatura edat mitjana
INTEF
 

Similar to Literatura medieval: del segle XII al segle XV. (Autora: Mònica Herruz) (20)

Introducció històrica de l'època medieval (correcte)
Introducció històrica de l'època medieval (correcte)Introducció històrica de l'època medieval (correcte)
Introducció històrica de l'època medieval (correcte)
 
Aproximació a l’ edat mitjana
Aproximació a l’ edat mitjanaAproximació a l’ edat mitjana
Aproximació a l’ edat mitjana
 
Narrativa medieval
Narrativa medievalNarrativa medieval
Narrativa medieval
 
Literatura medieval catalana
Literatura medieval catalanaLiteratura medieval catalana
Literatura medieval catalana
 
APUNTS CATALÀ 2n trim..pdf
APUNTS CATALÀ 2n trim..pdfAPUNTS CATALÀ 2n trim..pdf
APUNTS CATALÀ 2n trim..pdf
 
Literatura catalana segles XIV i XV
Literatura catalana segles XIV i XVLiteratura catalana segles XIV i XV
Literatura catalana segles XIV i XV
 
Literatura medieval. introducció
Literatura medieval. introduccióLiteratura medieval. introducció
Literatura medieval. introducció
 
La narrativa medieval fins barroc
La narrativa medieval fins barrocLa narrativa medieval fins barroc
La narrativa medieval fins barroc
 
Literatura medieval I
Literatura medieval ILiteratura medieval I
Literatura medieval I
 
Les quatre grans cròniques
Les quatre grans cròniquesLes quatre grans cròniques
Les quatre grans cròniques
 
La_poesia_trobadoresca_1r_bat
La_poesia_trobadoresca_1r_batLa_poesia_trobadoresca_1r_bat
La_poesia_trobadoresca_1r_bat
 
Lapoesiatrobadoresca 100213153755-phpapp01
Lapoesiatrobadoresca 100213153755-phpapp01Lapoesiatrobadoresca 100213153755-phpapp01
Lapoesiatrobadoresca 100213153755-phpapp01
 
Història de la literatura catalana. La narració
Història de la literatura catalana. La narracióHistòria de la literatura catalana. La narració
Història de la literatura catalana. La narració
 
Literatura edat mitjana
Literatura edat mitjanaLiteratura edat mitjana
Literatura edat mitjana
 
Art romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesArt romànic context i característiques
Art romànic context i característiques
 
Lit. s.xvi xviii
Lit. s.xvi xviiiLit. s.xvi xviii
Lit. s.xvi xviii
 
Les quatre grans cròniques
Les quatre grans cròniquesLes quatre grans cròniques
Les quatre grans cròniques
 
Tema 3 resum
Tema 3 resumTema 3 resum
Tema 3 resum
 
Època medieval s. XII i XIII
Època medieval s. XII i XIIIÈpoca medieval s. XII i XIII
Època medieval s. XII i XIII
 
Literatura catalana medieval- TEORIA
Literatura catalana medieval- TEORIALiteratura catalana medieval- TEORIA
Literatura catalana medieval- TEORIA
 

More from Mònica Herruz

Unitat 5: Estudi de l'oració. L'estructura interna. (Autora: Mònica Herruz)
Unitat 5: Estudi de l'oració. L'estructura interna. (Autora: Mònica Herruz)Unitat 5: Estudi de l'oració. L'estructura interna. (Autora: Mònica Herruz)
Unitat 5: Estudi de l'oració. L'estructura interna. (Autora: Mònica Herruz)
Mònica Herruz
 
El teatre (i) unitat 18 (Autora: Mònica Herruz)
El teatre (i) unitat 18 (Autora: Mònica Herruz)El teatre (i) unitat 18 (Autora: Mònica Herruz)
El teatre (i) unitat 18 (Autora: Mònica Herruz)
Mònica Herruz
 
El Romanticisme. (Autora: Mònica Herruz)
El Romanticisme. (Autora: Mònica Herruz)El Romanticisme. (Autora: Mònica Herruz)
El Romanticisme. (Autora: Mònica Herruz)
Mònica Herruz
 
Història de la literatura catalana (Autora: Mònica Herruz)
Història de la literatura catalana (Autora: Mònica Herruz)Història de la literatura catalana (Autora: Mònica Herruz)
Història de la literatura catalana (Autora: Mònica Herruz)
Mònica Herruz
 
Mercè Rodoreda Mirall Trencat. (Autora: Mònica Herruz)
Mercè Rodoreda Mirall Trencat. (Autora: Mònica Herruz)Mercè Rodoreda Mirall Trencat. (Autora: Mònica Herruz)
Mercè Rodoreda Mirall Trencat. (Autora: Mònica Herruz)
Mònica Herruz
 
Els Diftongs. (Autora: Mònica Herruz)
Els Diftongs. (Autora: Mònica Herruz)Els Diftongs. (Autora: Mònica Herruz)
Els Diftongs. (Autora: Mònica Herruz)
Mònica Herruz
 

More from Mònica Herruz (6)

Unitat 5: Estudi de l'oració. L'estructura interna. (Autora: Mònica Herruz)
Unitat 5: Estudi de l'oració. L'estructura interna. (Autora: Mònica Herruz)Unitat 5: Estudi de l'oració. L'estructura interna. (Autora: Mònica Herruz)
Unitat 5: Estudi de l'oració. L'estructura interna. (Autora: Mònica Herruz)
 
El teatre (i) unitat 18 (Autora: Mònica Herruz)
El teatre (i) unitat 18 (Autora: Mònica Herruz)El teatre (i) unitat 18 (Autora: Mònica Herruz)
El teatre (i) unitat 18 (Autora: Mònica Herruz)
 
El Romanticisme. (Autora: Mònica Herruz)
El Romanticisme. (Autora: Mònica Herruz)El Romanticisme. (Autora: Mònica Herruz)
El Romanticisme. (Autora: Mònica Herruz)
 
Història de la literatura catalana (Autora: Mònica Herruz)
Història de la literatura catalana (Autora: Mònica Herruz)Història de la literatura catalana (Autora: Mònica Herruz)
Història de la literatura catalana (Autora: Mònica Herruz)
 
Mercè Rodoreda Mirall Trencat. (Autora: Mònica Herruz)
Mercè Rodoreda Mirall Trencat. (Autora: Mònica Herruz)Mercè Rodoreda Mirall Trencat. (Autora: Mònica Herruz)
Mercè Rodoreda Mirall Trencat. (Autora: Mònica Herruz)
 
Els Diftongs. (Autora: Mònica Herruz)
Els Diftongs. (Autora: Mònica Herruz)Els Diftongs. (Autora: Mònica Herruz)
Els Diftongs. (Autora: Mònica Herruz)
 

Recently uploaded (6)

App del mes de maig ins alcarras Duolingo
App del mes de maig ins alcarras DuolingoApp del mes de maig ins alcarras Duolingo
App del mes de maig ins alcarras Duolingo
 
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestació
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestacióRealitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestació
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestació
 
sopar en família dels alumnes de tercer de ESO
sopar en família dels alumnes de tercer de ESOsopar en família dels alumnes de tercer de ESO
sopar en família dels alumnes de tercer de ESO
 
FESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdf
FESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdfFESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdf
FESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdf
 
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptx
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptxPresentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptx
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptx
 
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels pols
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels polsRealitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels pols
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels pols
 

Literatura medieval: del segle XII al segle XV. (Autora: Mònica Herruz)

  • 1. Jaume I Ramon Llull Tirant lo Blanch LA LITERATURA Crònica de R. Muntaner Ausiàs MEDIEVAL MÒNICA HERRUZ March DEL SEGLE XII AL SEGLE XV
  • 2.
  • 3. LA LITERATURA MEDIEVAL segles XII- XV  La poesia trobadoresca  Ramon Llull  Les grans cròniques  La novel·la cavalleresca. Tirant lo Blanch  Ausiàs March  L’humanisme. Bernat Metge
  • 4. LA LITERATURA MEDIEVAL segles XII- XV Jurament de  Relació de vassallatge fidelitat: Els nobles estaven obligats a jurar fidelitat al seu senyor feudal.
  • 5. La societat medieval La cultura cortesana als La cultura als monestirs La cultura popular castells (segles XII i XIII) (segles XII i XIII) Clergat(oratores) Pagesia(laboratores) Noblesa (bellatores) Literatura religiosa i Literatura oral Literatura cortesana: moral Poesia trobadoresca en llengua vulgar en llatí (català) en llengua vulgar (occità)
  • 6. La societat medieval: els tres estaments socials Clergat (oratores) Noblesa (bellatores) Pagesia (laboratores)
  • 7. La poesia trobadoresca  Per què sorgeix a les corts feudals? A partir del segle XI als castells feudals d’Occitània, Catalunya i oest d’Itàlia naixement d’una cultura pròpia Exaltació de la cavalleria Poesia trobadoresca
  • 9. La poesia trobadoresca Temes de la poesia trobadoresca Amorós bèl·lic (de guerra) i/o polític cançó sirventès
  • 10. La poesia trobadoresca TROBAIRITZ (dones trobadores)
  • 11. La poesia trobadoresca als territoris de parla catalana Trobadors catalans més famosos Guillem de Cabestany (cançó) Guillem de Berguedà (sirventès) Cerverí de Girona Cançoneta leu e plana http://www.los40.com/musica/artista/maria- mar-bonet/breviari-d- amor/1997008l40l40mus_17.Bes#ancla
  • 12. Versions actuals de poemes trobadorescos Escoltar la versió musicada completa que en va fer en Francesc Ribera, Titot, cantant del desaparegut grup Brams i actual cantant dels grups Mesclat i Ara mateix. Titot agafa l’obra de Guillem de Berguedà, l’adapta i la tradueix de l’occità i la publica en un doble compacte. Cal recordar que la música dels diferents poemes estan fetes per músics d’arreu dels Països Catalans. Evidentment, hi trobarem La cançoneta lleu i plana i el sirventès Canto plorant ple de tristor, dedicats tots dos a un dels destinataris dels seus poemes: Ponç de Mataplana. http://www.youtube.com/watch?v=N1DM2ZY-nlM
  • 13. RAMON LLULL (1235-1315)  Qui era Ramon Llull? 1. De jove, trobador Era un noble que vivia a la cort de Jaume II, de Mallorca. I es dedicava al conreu de la poesia trobadoresca. Però va viure una experiència que li va canviar la vida: se li va aparèixer Jesús crucificat. La conversió de Ramon Llull a la vida religiosa
  • 14. RAMON LLULL (1235-1315) 2. Més de quaranta anys dedicats a escriure  Llull és considerat el primer escriptor en llengua catalana i una de les figures de la literatura universal.  És el primer escriptor europeu que utilitza una llengua romànica (català) per tractar temes elevats que llavors només eren reservats al llatí.
  • 15. RAMON LLULL (1235-1315)  Va escriure sermons, crítica social i política, tractats científics i filosòfics, narracions, poemes, etc. Els va redactar en català, llatí i àrab.  Va escriure més de 250 llibres.  Des del punt de vista literari, destaquem dues novel·les:  Llibre d’Evast e Blanquerna (inclou el Llibre d’Amic e Amat)  Fèlix o Llibre de meravelles (inclou el Llibre de les bèsties)
  • 16. RAMON LLULL (1235-1315) 3. El mestre de l’exemple  Ramon Llull és un mestre que vol donar lliçons de bon comportament (moral) i de doctrina cristiana (teologia). Per aconseguir-ho, se serveix de l’exemple  Un exemple és una narració breu que l’autor usa per tal de transmetre al lector (o oïdor) un ensenyament. L’exemple del pastor, l’infant i el llop (p. 186)  Per tant, la literatura era per a Llull un vehicle d’expressió per poder transmetre millor el seu pensament.
  • 17. RAMON LLULL (1235-1315) 4. Llull, defensor de l’ordre establert Llibre de les bèsties:  Apòleg protagonitzat per animals que ens parla de la política.  Els animals reprodueixen el comportament humà amb les seves virtuts i els seus defectes. Exemple: La rata que l’ermità féu convertir en donzella
  • 18. RAMON LLULL (1235-1315) 5. Llull, poeta religiós  A banda de compondre poesia trobadoresca a la seva joventut, va escriure també poemes religiosos i biogràfics:  Cançó del “Blanquerna” (dedicat a la Verge Maria).  Cant de Ramon (biogràfic). 6. Missioner i màrtir  Activitat missionera i aventurera al llarg de la seva vida. Va viatjar per Europa (França, Itàlia…), nord d’ Àfrica (Tunis…) amb al finalitat de fer arribar el seu Art (teoria lul·liana de pensament) per a la conversió dels infidels a la fe cristiana.
  • 19. LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES medievals catalanes Jaume I Crònica de Ramon Muntaner Imatge de Jaume I Crònica de Bernat Desclot
  • 20. LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES Context històric europeu  Els segles XIII i XIV l'Europa del nord i de l'oest comença a configurar-se com la coneixem actualment: al nord s'agrupen els estats escandinaus i, a l'oest, les fronteres d' Anglaterra i de França se situen ja, aproximadament, en el mateix lloc que ara. Al centre, Alemanya està dividida en petits estats independents per damunt dels quals es troba la figura de l'emperador.  Els canvis més significatius es produeixen al sud: al sud-oest, els regnes de la Península Ibèrica guanyen, progressivament, terreny a l'Islam; al centre, Itàlia es troba fragmentada entre els Estats Pontificis, el regne de Sicília i les ciutats- estat mercantils (Gènova, Pisa i Venècia); i, a l'est, l'Imperi Bizantí, constantment amenaçat durant aquests segles pels pobles asiàtics, caurà definitivament en mans dels turcs a mitjan del segle XV.
  • 21. LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES Context històric europeu  Els regnes cristians La Península Ibèrica Els primers regnes -Astúries (més tard Lleó), Navarra, Castella i Aragó- i comtats -Catalunya- peninsulars cristians sorgits al nord de la Península Ibèrica per fer front als musulmans, amb el temps havien donat lloc a quatre estats: el regne de Portugal (independitzat del regne de Castella i Lleó l'any 1139), el regne de Castella (resultant de la unió, el 1230, dels regnes de Castella i Lleó), el regne D'aquests, els tres amb terres fronteres amb l'Islam, de Navarra, i el regne Aragó (resultant Portugal, Castella i Aragó, són els que estendran de la unió, l'any 1137, del comtat de els seus dominis a expenses dels territoris Catalunya amb el regne d'aquest almohades. mateix nom). A finals d'aquest segle els musulmans ocupaven únicament el regne de Granada, que comprenia les províncies de Màlaga, Granada i Almeria.
  • 22. LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES Context històric europeu La Mediterrània La Mediterrània dels segles XIII-XIV es troba repartida entre tres grans civilitzacions: la cristiana, al nord i a occident; la musulmana, al sud; i la bizantina a l'orient. El desig d'expansió de les principals potències europees per aquest mar crea constants i importants conflictes pel domini de la zona -i de les seves rutes comercials- al llarg d'aquests segles. La Corona d'Aragó, que n'aconseguirà el domini de la part occidental, s’expandirà per tota la costa mediterrània. Això va propiciar una gran expansió del comerç català, sobretot, durant el segle XIII.
  • 23. LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES Crònica de Jaume I o Crònica de Bernat Desclot o Llibre dels Feits Llibre del rei en Pere  Es tracta d’unes  Aquesta crònica tracta memòries del mateix sobretot dos grans rei Jaume I. Hi temes: apareixen aspectes  la conquesta de Sicília. íntims i humans del  La invasió de rei al costat dels fets Catalunya pels de la conquesta de francesos i el seu Mallorca i València. alliberament pel rei Pere II el Gran.
  • 24. LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES Crònica de Pere III el Crònica de Ramon Muntaner Cerimoniós  És la més ambiciosa:  Pretén justificar les comprèn cinc regnats. accions dutes a terme Els protagonistes en són durant el seu regnat. els reis i el mateix autor,  Expliquen l’època de que explica les empreses plenitud de la Catalunya diplomàtiques i militars. medieval i la seva expansió fins a convertir- se en un dels grans països de l’Europa medieval.
  • 25. LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES La intenció  Divulgar uns fets que servissin dels d’exemple als futurs governants cronistes catalans.  Exaltar les gestes dels reis de la corona catalanoaragonesa.  Justificar les accions polítiques i militars que els monarques van dur a terme.
  • 26. La novel·la cavalleresca. Tirant lo Blanch  1. Les primeres novel·les de cavallers  2. L’amor en les novel·les de cavalleria  3. La novel·la cavalleresca del segle XV  4. La novel·la Tirant lo Blanch  5. Joanot Martorell Il·lustració que representa els cavallers de la Taula Rodona
  • 27. La novel·la de cavalleria 1. Les primeres novel·les de cavallers On i quan van aparèixer? A França a la 2a meitat del segle XII. On se situa l’acció? Gran Bretanya, la Bretanya francesa i Irlanda (“matèria de Bretanya”). Qui són els protagonistes? Cavallers virtuosos (forts, intel·ligents, galants, generosos, fidels…) Què han de fer els protagonistes? La recerca d’aventures per aconseguir l’amor d’una dama. En quins espais es produeixen les En terres hostils. Sovint hi apareixen aventures? fenòmens màgics. Quin és l’autor més important? Chrétien de Troyes Obres més importants -“El lleó agraït “(dins d’ El cavaller del lleó). -Lancelot o el cavaller de la Carreta. -Perceval. -Anònim, El romanç de Tristany i Isolda.
  • 28. Mapa de Gran Bretanya, Cornualla, País de Gal·les, Irlanda i Escòcia En aquests territoris se situen les novel·les de cavalleria; per això s’anomenen “matèria de Bretanya”
  • 29. La novel·la de cavalleria 2. L’amor en les novel·les de cavalleria  La passió amorosa entre cavaller i dama sol ser habitual en aquest tipus de novel·les.  Normalment la passió és gràcies al resultat d’un producte màgic i no d’un enamorament normal.  Per exemple, al capítol titulat“El filtre d’amor” a l’obra Tristany i Isolda. Miniatura que representa el viatge de Tristany i Isolda a Cornualla
  • 30. 3. La novel·la cavalleresca del segle XV La novel·la cavalleresca del segle XV On i quan va aparèixer? A Europa al segle XV. Quina és la seva finalitat? Reflectir el món real dels cavallers de l’època. Qui són els protagonistes? Cavallers amb trets més humanitzats i creïbles. Com són les situacions? Molt més reals. En quins espais es produeixen les Llocs coneguts de la nostra geografia. aventures? Exemples de novel·les Anònim, Curial e Güelfa cavalleresques Joanot Martorell, Tirant lo Blanch
  • 31. Comparativa entre la novel·la de cavalleria i la novel·la cavalleresca Novel·les de cavalleria Novel·les cavalleresques  Obres de tradició francesa  Obres més modernes  Plenes d’elements  Personatges humanitzats meravellosos i  Accions realistes personatges sobrehumans  Ambients històrics i  Ambients irreals i plens geogràficament propers de fantasia
  • 32. La novel·la cavalleresca 4. La novel·la Tirant lo Blanch  Tirant lo Blanch és la novel·la que dóna dimensió humana al cavaller literari. 4.1 Tirant, enamorat  L’amor és un dels temes més importants a la novel·la. Tirant s’enamora de la princesa Carmesina. La declaració de Tirant (p. 195) Roman de la Rose Roman de la Rose
  • 33. La novel·la cavalleresca 4.2 Tirant, capità general  La guerra és un dels altres temes importants de la novel·la. Aquí és on Tirant demostra que és un general hàbil i astut, i que domina l’estratègia i la tàctica militars.
  • 34. La novel·la cavalleresca 5. Joanot Martorell  L’autor de Tirant lo Blanch va néixer a València el 1410 i va morir el 1465. Era noble i fou armat cavaller. De tarannà lluitador, va disposar sempre de missatgers que feien arribar les seves lletres de batalla a cavallers amb qui estava enemistat.  La vida de Martorell a la cort anglesa li va permetre d’entrar en relació amb cavallers europeus.  Martorell era un gran lector i estava molt ben informat de tot el que passava al món de la seva època.
  • 35. 1. El cavaller, AUSIÀS MARCH Retrat  Ausiàs March va néixer a Gandia (País d’Ausiàs Valencià) el 1397. Als 16 anys es convertí en March com a propietari de la finca familiar. Sis anys més tard, falconer reial March és armat cavaller i intervingué en una del rei Alfons el Magnànim expedició militar a Sardenya i a Còrcega.  A partir de 1425, March es dedicà a la seva propietat: •Millora dels conreus •L’exercici de la caça •La creació literària
  • 36. AUSIÀS MARCH  El 1437 es va casar amb Isabel Martorell (la germana de Joanot Martorell). I al cap de dos anys va morir. March es tornà a casar el 1443 amb Joana Escorna. No va tenir descendència dins dels matrimonis, però se sap pel seu testament que va tenir 5 fills extramatrimonials.  Ausiàs March va morir el 1459. La seva vida fou la pròpia d’un cavaller del segle XV: de jove, militar, de gran, administrador de la seva finca feudal.
  • 37. Ausiàs March Primera pàgina del manuscrit de les Obres d’Ausiàs March
  • 38. AUSIÀS MARCH 2. Ausiàs March, “mestre d’amor”  March és un poeta que parla contínuament de l’amor. Però, per al poeta, l’amor és sempre un problema que el té profundament preocupat. Ja que diferencia entre un amor honest (espiritual) i un amor sensual (carnal). Ell diu que desitja el primer, malgrat reconeix que es veu dominat pel segon. Poema IV: “Així com cell qui desitja vianda” (p. 200)
  • 39. AUSIÀS MARCH 3. Ausiàs March, especialista en imatges i comparacions  Té una gran facilitat per crear imatges i comparacions per tal d’expressar el seu pensament. Per exemple: el poema XLVI (46), p. 202, en què compara la seva situació amorosa, plena de preocupacions, amb un viatge per mar carregat de perills.
  • 40. AUSIÀS MARCH 4. Ausiàs March, sempre diferent  March se sol presentar sempre com un personatge diferent:  ell viu l’amor més profundament que ningú  ell pateix turments que ningú pot resistir  ell ha assolit una saviesa amorosa única…  Per exemple: el poema LXVIII (48), p. 203
  • 41. AUSIÀS MARCH 5. Ausiàs March, creador de la lírica en català  És el primer escriptor que fa que tota la seva poesia sigui totalment en llengua catalana. Poesia d’Ausiàs March Poesia trobadoresca Poesia en català Poesia en occità Expressa el seu pensament Els trobadors expressen de manera original i sincera l’amor amb els mateixos tòpics de sempre La relació amorosa es tracta Els trobadors són vassalls de entre iguals, tant ell com la la seva estimada, a qui dona són persones reals, anomenen la meva senyora amb virtuts i defectes (midons)
  • 42. AUSIÀS MARCH  Pel que fa al contingut de la seva obra, els seus poemes parlen d’ell, de la seva vida, dels seus problemes amorosos, dels seus problemes morals, i ho fa de manera viscuda i sincera.  Pel que a la mètrica, utilitza el decasíl·lab amb cesura després de la quarta. 4 síl·labes + 6 síl·labes = 10 síl·labes (primer hemistiqui) +(segon hemistiqui)  Els poemes presenten cobles o estrofes de vuit versos que solen rimar ABBACDDC; l’última, la tornada, de quatre versos.  Utiltiza els senyals: Llir entre cards i Plena de seny.
  • 43. L’HUMANISME. BERNAT METGE  L’humanisme és un moviment filosòfic i cultural que sorgeix a Itàlia durant el segle XIV, i constitueix la base del Renaixement, que s’imposarà arreu d’Europa en el segle XVI.  Els humanistes són una minoria d’intel·lectuals i literats atrets pel món de les humanitats; és a dir, de les lletres i la cultura del món clàssic grecollatí.  Els humanistes són defensors de la condició humana antropocentrisme
  • 44. 1. L’humanisme a Catalunya  Els introductors de l’humanisme italià en terres catalanes foren els funcionaris de la Cancelleria reial *(l’oficina del rei), ja que eren grans coneixedors del llatí. I de seguida es van familiaritzar amb autors com Dante, Petrarca i Boccaccio. *La Cancelleria reial era l'organisme administratiu de la Corona d'Aragó creada al segle XIII, i s'ocupava de la redacció de tot tipus de documents administratius: lletres reials, llicències, certificacions, etc. Els textos es redactaven en català o aragonès i en llatí, però a partir de la segona meitat del segle XIV, majoritàriament en català.
  • 45. 2. BERNAT METGE  Bernat Metge (1340/45-1413), un dels funcionaris de la Cancelleria reial, és l’escriptor que millor va assimilar la influència de l’humanisme italià.  L’obra més important de Metge fou Lo somni (1399). El va escriure amb l’objectiu de convèncer el rei Martí l’Humà de la seva innocència.  El tema que Lo somni planteja és Mostra de la primera pàgina l’enfrontament o el debat entre: del manuscrit de Lo somni  El pensament humanista (defensor de la raó, la filosofia i la ciència). Va imitar l’estil i el contingut d’obres de grans autors llatins  El pensament medieval (dominat pel (Ciceró i Ovidi) i d’humanistes dogma de la fe cega). italians (Petrarca i Boccaccio).