Podologia infantil. Conceptes bàsic per l’Atenció PrimàriaPediatriadeponent
Definició de podologia pediàtrica.
Patrons de normalitat. Patrons d'alarma. Criteris de derivació. Onicocriptosi. Berrugues plantars. Nevus. Peus plans, peus buits, talàlgia de Sever, Köheler, Perthes, dolors de creixement.
Tractaments amb suport plantar.
Anar descalç, calçat adient.
Porteig del bebé? Caminadors?
Qué és el son? Quina finalitat té? Trastorns del son. Insomni, parasòmnies, Trastorn de retard de fase. Trastorn del moviment relacionat amb el son. SAHOS.
El Dr. Sergi Navarro, cap de la Unitat de Cures Pal·liatives Pediàtriques de l'Hospital Sant Joan de Déu, ens explica el perquè de la existència d'aquesta unitat en el suport als pacients i a les famílies.
Podologia infantil. Conceptes bàsic per l’Atenció PrimàriaPediatriadeponent
Definició de podologia pediàtrica.
Patrons de normalitat. Patrons d'alarma. Criteris de derivació. Onicocriptosi. Berrugues plantars. Nevus. Peus plans, peus buits, talàlgia de Sever, Köheler, Perthes, dolors de creixement.
Tractaments amb suport plantar.
Anar descalç, calçat adient.
Porteig del bebé? Caminadors?
Qué és el son? Quina finalitat té? Trastorns del son. Insomni, parasòmnies, Trastorn de retard de fase. Trastorn del moviment relacionat amb el son. SAHOS.
El Dr. Sergi Navarro, cap de la Unitat de Cures Pal·liatives Pediàtriques de l'Hospital Sant Joan de Déu, ens explica el perquè de la existència d'aquesta unitat en el suport als pacients i a les famílies.
Repàs a les patologies ORL més freqüents a l'edat pediàtrica i orientació sobre la necessitat de derivació urgent, diferida o programada a la consulta d'ORL.
Cribratge de patologia importada en nens immigrants assimptomàticsPediatriadeponent
Aproximació al cribratge de la patologia importada en nens i nenes immigrants assimptomàtics. Xerrada dins del #CFCLleida15. Dra. Maria Espiau Guarner. Hospital Universitari Vall d'Hebron. Unitat de Patologia Infeccionsa i Immunodeficiències de Pediatria.
Este documento resume información sobre alergias alimentarias mediadas e inmediatas por IgE, incluyendo su clasificación, características, diagnóstico y tratamiento. Se discuten las pruebas cutáneas, de IgE específica y provocación oral para diagnosticar alergias alimentarias. El tratamiento incluye evitación de alérgenos, medicamentos para síntomas y desensibilización. Se enfatiza la importancia de distinguir entre sensibilización e historia clínica de alergia real para evitar dietas innecesarias
Crecimiento intrauterino y composición corporal. Tesis doctoral.Pediatriadeponent
1) Factores intrauterinos y de la infancia temprana, como el peso al nacer, la nutrición intrauterina, el hábito tabáquico materno durante el embarazo y la alimentación en los primeros meses de vida, tienen un papel importante en la programación del desarrollo corporal y en el riesgo posterior de obesidad y enfermedades asociadas.
2) Los recién nacidos pequeños para su edad gestacional (PEG) presentan un mayor riesgo de obesidad en la vida adulta debido a alteraciones en la composición corporal
Repàs a les patologies ORL més freqüents a l'edat pediàtrica i orientació sobre la necessitat de derivació urgent, diferida o programada a la consulta d'ORL.
Cribratge de patologia importada en nens immigrants assimptomàticsPediatriadeponent
Aproximació al cribratge de la patologia importada en nens i nenes immigrants assimptomàtics. Xerrada dins del #CFCLleida15. Dra. Maria Espiau Guarner. Hospital Universitari Vall d'Hebron. Unitat de Patologia Infeccionsa i Immunodeficiències de Pediatria.
Este documento resume información sobre alergias alimentarias mediadas e inmediatas por IgE, incluyendo su clasificación, características, diagnóstico y tratamiento. Se discuten las pruebas cutáneas, de IgE específica y provocación oral para diagnosticar alergias alimentarias. El tratamiento incluye evitación de alérgenos, medicamentos para síntomas y desensibilización. Se enfatiza la importancia de distinguir entre sensibilización e historia clínica de alergia real para evitar dietas innecesarias
Crecimiento intrauterino y composición corporal. Tesis doctoral.Pediatriadeponent
1) Factores intrauterinos y de la infancia temprana, como el peso al nacer, la nutrición intrauterina, el hábito tabáquico materno durante el embarazo y la alimentación en los primeros meses de vida, tienen un papel importante en la programación del desarrollo corporal y en el riesgo posterior de obesidad y enfermedades asociadas.
2) Los recién nacidos pequeños para su edad gestacional (PEG) presentan un mayor riesgo de obesidad en la vida adulta debido a alteraciones en la composición corporal
En aquesta sessió s’explicarà breument l’estructura del cervell i quines funcions controla, com és la vida d’una neurona des que neix fins a que envelleix i mor i quina conseqüència té per les nostres funcions la degeneració de determinades neurones (les malalties neurodegeneratives, com a exemple). Què poden fer els investigadors per entendre les malalties neurodegeneratives i descobrir noves dianes terapèutiques?
Conferència de la Dra. Esther Pérez-Navarro, Departament de Biologia Cel·lular, Immunologia i Neurociències, Facultat de Medicina, Universitat de Barcelona, Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), Centro de Investigación Biomédica en Red sobre Enfermedades Neurodegenerativas (CIBERNED).
1) La autoinflamación es un mecanismo de enfermedad que causa inflamación sin una causa infecciosa identificada. 2) Existen diferentes patrones clínicos de enfermedades autoinflamatorias como episodios recurrentes o inflamación persistente. 3) El hemograma juega un papel importante en el diagnóstico al mostrar anormalidades como trombopenia.
Rinitis al·lèrgica a l'edat pediàtrica. És la malaltia crònica més freqüent a l'edat pediàtrica. Prevalença, factors de risc, etiologia, diagnòstic i tractament.
Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024Pediatriadeponent
Repàs a les diverses eines per a valorar l'anquiloglòssia en el context de la dificultat per l'alletament matern. Tractament quirúrgic. Anquiloglòssia, parla i malposició dental.
Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?Pediatriadeponent
Definició de malaltia rara/minoritària. Recursos per a professionals, famílies. Centres de recerca.
https://pedretina.org/ i https://stargardtgo.blogspot.com/
La alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCAPediatriadeponent
El documento presenta información sobre la detección y abordaje inicial de los trastornos de la conducta alimentaria (TCA) en la consulta de atención primaria. La presentación discute la diferencia entre los trastornos de la ingesta alimentaria y los TCA, describe los principales TCA (anorexia nerviosa, bulimia nerviosa y trastorno por atracón), e indica cómo detectar posibles casos de TCA en la consulta primaria y los primeros pasos para abordarlos.
Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023Pediatriadeponent
Fisiopatologia de la hiperbilirubinèmia en el període neonatal. Icterícia. Risc d'encefalopatia bilirubínica i kernicterus. Mesura de la bilirubina. Noves indicacions de tractament segons edat gestacional i dies de vida.
Introducció al concepte de Cures Centrades en el Desenvolupament i la Família (CCDF) en l'atenció al nadó prematur. Estrés i desenvolupament neurosensorial, el paper de la família com a cuidadora del nadó.
NIDCAP: cura del nadó d'una manera més individualitzada i a través de l'observació. Teoria Sinactiva.
Alimentació saludable. Estil de vida saludable vs dieta.
Canvi d'hàbits. Model mare/pare. Establiment de límits. Reforçaments. Gestió de conflictes. Alternatives als càstigs. El perill psicològic de les dietes.
Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023
Hipoacúsia infantil 1a part
1.
2. L’audició és la propietat de captar i
interpretar el so, definit aquest com les
ones sinusoïdals que provoquen les
vibracions de les molècules del medi
extern al individu.
El sistema auditiu està format per un
gran nombre d’estructures que
s’encarreguen de l’anàlisi de les ones
sonores.
3.
4. L’audició en el ésser humà té un paper
funcional molt superior respecte a
d’altres espècies, donat que el mitjà
fonamental de comunicació entre els
homes mitjançant una complexa
activitat funcional és el que anomenem
llenguatge.
Si no tenim audició en el moment
d’adquirir el llenguatge, no tindrem
llenguatge.
5. 1- Segons la localització anatòmica.
2- En funció de la seva gravetat.
3- En funció de la seva etiologia.
6. 1- De transmissió:
Tap de cera.
Perforació timpànica.
Ocupació de l’OM.
Lesió de cadena
d’ossets.
2- De percepció (neurosensorial).
3- Mixtes: lesió als dos nivells.
9. Es poden classificar segons el moment
de l’adquisició en:
Prenatal.
Perinatal.
Post natal.
Es consideren congènites aquelles que
tenen relació amb els factors prenatals i
perinatals.
10.
11. 1- Hipoacúsia profunda 1/1000 naixements.
2- Hipoacúsia moderada 3/1000 naixements.
3- 90% de les hipoacúsies les famílies són normoients.
4- 40% dels nens sords tenen un origen no genètic.
5- Causes adquirides perinatals: hipòxia, prematuritat,
infeccions i traumatisme cranial.
6- CMV és la infecció intrauterina més freqüent i una
causa important de retard mental i de HNS. S’ha de
fer un seguiment fins l’edat escolar pel risc de
hipoacúsia tardana.
7- La rubèola en el primer trimestre de l’embaràs pot
provocar HNS en el 50% dels casos.
13. Lesions a palmes, plantes i a nivell
urogenital.
Cara de vell.
Rinitis.
Ulceracions a les mucoses.
Hepatosplenomegàlia.
Queratitis.
Hipoacúsia greu variable.
14. 1er trimestre de l’embaràs: 17% malf.
Severes.
3er trimestre: 65% tindrà malaltia encara
que serà asimptomàtica.
Mortalitat global del 12%.
Seqüeles severes: retard mental,
convulsions, espasticitat, trastorns de la
visió i HNS.
15. La causa més freqüent és per
incompatibilitat Rh.
Nivells superiors a 25 mg/dl.
Provoca lesions retrococlears.
La pèrdua auditiva pot anar de 30 -90
dB amb una caiguda per d’amunt de
2000 Hz.
16. La incidència d’hipoacúsia en el
prematur varia entre el 5 i el 23%.
És el principal factor etiològic
d’hipoacúsia perinatal.
És una HNS greu o profunda en un 85%
del casos.
18. És una agenèsia del laberint ossi i
membranós.
Hi ha una cavitat única sense estructures
epitelials.
19. El caragol té 1,5 espires.
Absència del paret interescalar,
dilatació quística vestibular.
Representa un 30% de les malf. de
l’oïda interna, unilateral 35% i bilateral
65%.
HNS moderada o severa.
Pot associar-se a Sd. Malf. Com KlippelFeil, Waardenburg, Alagille...
20.
21. És la malf. més freqüent de la còclea.
Hi ha una aplàsia del sàcul i de les
espires coclears inferiors.
La hipoacúsia afecta a les freqüències
mitges i altes, amb restes auditives a les
greus.
Apareix associada a malalties adquirides
intraúter con la rubèola i el CMV.
22. És una aplàsia parcial de l’espira basal
de la còclea.
Dóna lloc a una HNS lentament
progressiva de les freqüències altes que
s’atura a l’edat adulta.
23. Hipoacúsies sindròmiques (30%). Hi ha uns 400.
Hipoacúsies no sindròmiques (70%).
Fins ara es coneixen:
57 gens que donen lloc a H. autosòmica
recessiva.
49 gens autosòmic dominant.
5 gens lligats al cromosoma X.
Els tres més freqüents a Espanya són: DFNB1,
herència mitocondrial 1555 A→G i DFNB9.
24. Aquests gens codifiquen diferents
proteïnes:
- de membrana
- associades a la membrana.
- citoesquelet.
- matriu extracel·lular.
- reguladors de transcripció.
28.
És una causa freqüent de sordesa
neurosensorial de l’adult.
29.
30.
31.
32.
33.
34.
Afecta al 5/1000 del nou nats vius.
1/1000 és profunda.
4/1000 és moderada.
Un 80% de les HNS estan presents al néixer.
Un 50% del nens tenen factors de risc.
En un 90% dels casos els pares són
normoients .
Fins un 40% de les severes i profundes són
candidats a implant coclear.
35. Elevada incidència: 5/1000.
2. Fase inicial assimptomàtica ( prèvia al
desenvolupament del llenguatge).
3. Seqüeles si el diagnòstic és tardà.
4. Detecció precoç→ tract. Precoç.
5. Tenim tècniques de diagnòstic precoç
(OEA i PEATC).
1.
36. De 0 a 28: dies.
1. Estància >48 hores a la UCI.
2. Hipoacúsia familiar.
3. Malformacions craniofacials.
4. Infeccions intrauterines TORCHS.
5. Hipòxia APGAR 0-4 1er min. 0-6 als 5 min.
38. 29 dies a 2 anys (hipoacúsia tardana)
1. Meningitis.
2. Traumatisme cranial.
3. Història familiar de hipoacúsia.
4. Síndromes associats a HNS progressiva:
Usher, neurofibromatosis...
5. Otitis mitjana recurrent.
39. A Espanya al començaments del anys
90 s’estableixen els 1ers sistemes de
detecció.
A Catalunya és obligatori a partir de
l’agost de 2010.
Al Hospital Universitari Arnau de Vilanova
de Lleida vam començar l’any 1994
amb TEOAES a nens de risc. Universal al
2007 amb OEAA i amb PEAA el 2011.
58. 1.
2.
3.
Normal: Rinne positiu. Weber centrat.
HNS dreta: Rinne positiu bilat. Weber
cap a l’esquerra.
H.transmissió dreta: Rinne negatiu dret,
positiu esquerra. Weber cap a la dreta.
63. Hipoacúsia de transmissió: etiològic.
Hipoacúsia mixta: primer tractar el
component transmissiu i després
revaluar.
Hipoacúsia neurosensorial:
moderada i severa: pròtesi auditiva i
avaluar resultats.
profunda: pròtesi auditiva 6 mesos i
revaluar, valorar implant coclear.