2. GUIÓ
0. Presentació de l’assignatura
1. TEMA 1. FISIOPATOLOGIA DE L’AUDICIÓ
1.a. Sordeses segons grans localitzacions lesió
1.b. Sordeses segons grau
1.c. Sordeses segons moment aparició
1.d. Sordeses segons evolució temporal
3. Professorat
• Dr. Miquel Quer
• Dr. Xavier León
• Dra. Cristina Valero
• Dr. Albert Pujol
Introducció a l'assignatura
16. Català: Otorinolaringologia - Otorrinolaringologia
Castella: Otorrinolaringología (ORL)
Actualment: ORL i Cirurgia de Cap i Coll
Patologia molt prevalent (casi 100% població):
sordesa, refredats, amigdalitis, otitis aguda.....
Introducció a l'assignatura
17. Per què s'agruparen orella,
nas, faringe i laringe?
1. R. Intel·lectuals:
- Comunicats
- Vies aerodigestives sup.
- Patologia intercomunicada
2. R. Pragmàtiques:
- Òrgans cavitaris
- Necessitat il·luminació
Introducció a l'assignatura
18. Manuel García (1801-1906), al 1854
laringoscopi per a visualitzar la laringe y
els plecs vocals.
Presentació (1855) a la Royal Society of
London.
(Germà de María Felicia García: María Malibrán)
Ludwig Türck, al 1857 (Viena).
Johann N. Czermack, en 1857
(Budapest).
Introducció a l’ORL
25. Dr.Miquel
Quer
Director de
Servei
Dr. Xavier
León
Cap de Secció
Laringe-Cap i
Coll
Dr. Cèsar
Orús
Cap de Secció
Otologia
Dr. Joan R
Gras
Cap de Secció
Rinologia
Dra. Cristina
Valero
Metge Adjunt
Laringe
Dra. Anna
Holgado
Metge Adjunt
Laringe
Dra. M. Prado
Venegas
Metge Adjunt
Otologia
Dra. Júlia de
Juan
Metge Adjunt
Otologia
Dra.
Katarzyna
Kolanczak
Metge Adjunt
Rinologia
Dra. María
Casasayas
Metge Adjunt
Rinologia
Introducció a l’ORL
Dr. Albert
Pujol
Metge Adjunt
Otologia
Dra.
Montserrat
López
Metge Adjunt
RAE
26. Cirurgia de Cap i Coll
Oncologia de Cap i Coll
Fa referència al que està entre la base del
crani i el tòrax: multitud de patologia.
Sobresurt la oncològica.
Introducció a l'assignatura
29. Sigmund Freud
(1856-1939)
1923 Càncer cavitat oral
Operat 33 vegades
Provocà la seva mort al
1939
Fundador del
psicoanàlisis i una de
les grans figures
intel·lectuals del
segle XX
Introducció a l'assignatura
34. GUIÓ
0. Presentació de l’assignatura
1. TEMA 1. FISIOPATOLOGIA DE L’AUDICIÓ
1.a. Sordeses segons grans localitzacions lesió
1.b. Sordeses segons grau
1.c. Sordeses segons moment aparició
1.d. Sordeses segons evolució temporal
35. Pèrdua o disminució de l’AUDICIÓ, termes:
1. SORDESA: Trastorn consistent en la manca o l’afebliment de
l’agudesa auditiva (anglès: deafness; hearing loss)
2. HIPOACÚSIA : Trastorn consistent en una disminució de
l’agudesa auditiva (anglès: hipoacusis)
3. COFÒSI: Sordesa complet que afecta una o ambdues orelles
(anglès: total deafness)
Tema 1. Fisiopatologia de l’audició
36. Sordesa:
1. Patologia molt freqüent, augmenta la seva incidència i gravetat amb
l’edat (fins a cert punt, fisiològica).
2. Pot aparèixer a qualsevol edat (nounats fins a vells), però és quasi
universal a partir dels 70 anys (dur d’orella !),
3. Cal entendre les diferents causes i les seves possibles solucions.
Tema 1. Fisiopatologia de l’audició
38. Classificació sordeses:
1. GRANS LOCALITZACIONS DE LA LESIÓ
2. INTENSITAT O GRAU DE LA MATEIXA
3. EDAT PRESENTACIÓ
4. EVOLUCIÓ TEMPORAL
Tema 1. Fisiopatologia de l’audició
39. Classificació sordeses:
1. GRANS LOCALITZACIONS DE LA LESIÓ
2. INTENSITAT O GRAU DE LA MATEIXA
3. EDAT PRESENTACIÓ
4. EVOLUCIÓ TEMPORAL
Tema 1. Fisiopatologia de l’audició
40. GRANS LOCALITZACIONS DE LA LESIÓ:
1. Sordesa o hipoacúsia de transmissió
• Quan l’orella externa o l’orella mitjana NO transmeten el so a la
còclea.
2. Sordesa o hipoacúsia de percepció o neurosensorial
• Produïda per una alteració de la còclea o de la via auditiva
• Pot ser coclear o neural (també anomenada retrococlear, VIII)
3. (S o H mixta)
4. Sordesa central
Tema 1. Fisiopatologia de l’audició
41. Sordesa o hipoacúsia de
transmissió
Sordesa neurosensorial
o de percepció
Sordeses centrals
Orella externa Orella mitjana Orella interna VIII parell Vies auditives i nuclis
Tema 1. Fisiopatologia de l’audició
42. Sordesa o
hipoacúsia de
transmissió
Sordesa neurosensorial
o de percepció
Sordeses centrals
Orella externa Orella mitjana Orella interna VIII parell Vies auditives i nuclis
Tema 1. Fisiopatologia de l’audició
47. Medi aeri: orella mitjana i externa
Tema 1. Fisiopatologia de l’audició
48. SORDESA O HIPOACÚSIA DE TRANSMISSIÓ
(O CONDUCCIÓ)
Tema 1. Fisiopatologia de l’audició
• Deguda a la incapacitat de transmetre
mecànicament les vibracions sonores des del
exterior a l’orella interna.
• Aquests pacients senten el so disminuït
(hipoacúsia).
• Per malalties a l’orella EXTERNA o a l’orella
MITJANA.
• Potencialment recuperables ja sigui amb
tractament mèdic o quirúrgic.
49. • Autofonia (li ressona la veu pròpia)
• Paracúsia de Willis (sent millor a ambients amb soroll)
• Paracúsia de Weber (sent pitjor al mastegar)
SORDESA O HIPOACÚSIA DE TRANSMISSIÓ
(O CONDUCCIÓ)
Tema 1. Fisiopatologia de l’audició
50. Sordesa o hipoacúsia de
transmissió
Sordesa
neurosensorial o
de percepció
Sordeses centrals
Orella externa Orella mitjana Orella interna VIII parell Vies auditives i nuclis
Tema 1. Fisiopatologia de l’audició
51. SORDESA O HIPOACÚSIA NEUROSENSORIAL O DE PERCEPCIÓ
Tema 1. Fisiopatologia de l’audició
• Degudes a la disfunció de les cèl·lules ciliades de la
còclea o a una malaltia del VIII parell.
• Disminució i “distorsió” del so.
• Amb diferència les més freqüents són les degudes a
problemes a la còclea: coclears vs retrococlears
(nervi).
52. Sordesa o hipoacúsia de
transmissió
Sordesa
neurosensorial o
de percepció
Sordeses centrals
Orella externa Orella mitjana Còclea VIII parell Vies auditives i nuclis
Tema 1. Fisiopatologia de l’audició
57. LES CÈLULES CILIADES EXTERNES SÓN MÉS
FRÀGILS
Poden lesionar les CCE:
• Ototòxics (medicaments ...).
• Sorolls excessius (trauma sonor).
• Factors genètics: Sordeses sensorials
hereditàries, congènites o d’aparició tardana.
• Presbiacúsia
Tema 1. Fisiopatologia de l’audició
58. Conseqüències de la lesió preferent de les CCE i
de la seva localització a les espires bassals:
•Pèrdua preferent dels aguts.
•Disminució de la dinàmica auditiva (reclutament).
•Pèrdua de discriminació tonal (regressió fonèmica).
Tema 1. Fisiopatologia de l’audició
59. SORDESA NEUROSENSORIAL COCLEAR
Tema 1. Fisiopatologia de l’audició
• Deguda a problemes en el funcionament de la còclea, que fa
que el estímul sonor no es transmeti a la via auditiva.
• Per malalties a l’orella INTERNA o còclea.
• Múltiples causes.
• Algiacusia (molesten els sons forts)
• Regressió fonètica („oigo pero no entiendo“)
• Acúfens aguts
• Difícilment recuperables.
60. •Audició pitjor a les freqüències agudes (timbres)
•Mala discriminació del llenguatge
•Acúfens aguts
•Rinne +
•Weber cap el cantó més sa
•Audiometria: via òssia = via aèria
•Audiometria verbal: discriminació pobra
•Reclutament positiu
Tema 1. Fisiopatologia de l’audició
61. TRANSMISSIÓ PERCEPCIÓ
Freqüències més af. Totes Aguts
Acufens Més aviat greus Aguts
Rinne Negatiu Positiu
Weber Cap l’orella pitjor Cap l’orella millor
Audiometria tonal VA pitjor VO VA=VO
Audiometria verbal Bona discriminació Pobra
Reclutament NO Sí
Discriminació llenguatge Bona Més dolenta
Tema 1. Fisiopatologia de l’audició
62. Terapèutica: Inexistència d'un tractament eficaç. Excepció, la sordesa
brusca (vasodilatadors, corticoides)
Prevenció: Evitar ototòxics. Evitar sorolls excessius.
Pròtesis acústiques: Quan una sordesa no es pot solucionar i produeix un
trastorn social: correcció amb pròtesis acústica o audiòfon (amplificador
miniaturitzat).
Implantació Coclear: Aplicació quirúrgica d'una orella artificial electrònica,
que estimula directament les terminacions del nervi auditiu dins la còclea.
Tema 1. Fisiopatologia de l’audició
65. Sordesa o hipoacúsia de
transmissió
Sordesa
neurosensorial o
de percepció
Sordeses centrals
Orella externa Orella mitjana Còclea VIII parell Vies auditives i nuclis
Tema 1. Fisiopatologia de l’audició
67. Tema 1. Fisiopatologia de l’audició
Sordeses per afectació VIII
1. Neuropatia auditiva (audiotory neuropathy AN)
2. Di sincronia auditiva (audiotory dyssynchrony AD)
3. Alteració dins l’espectre de neuropatia auditiva (ANSD)
1. Poc freqüents
2. Poden ser congènites o adquirides
3. Neurinoma VIII
4. Els nens amb aquest problema no responen igual be als tractaments clàssics
5. Des del screening neonatal: nens amb la funció de les cèl·lules ciliades
preservades però sense resposta a nivell neural (problema otoemissions front
potencials evocalts).
68. Sordesa o hipoacúsia de
transmissió
Sordesa neurosensorial
o de percepció
Sordeses centrals
Orella externa Orella mitjana Orella interna VIII parell Vies auditives i nuclis
Tema 1. Fisiopatologia de l’audició
69. - Gangli espiral de Corti (1ª neurona)
- VIII parell – CAI
- Nuclis coclears (2ª neurona)
- Via bulbo-talàmica
- Nuclis talàmics (3ª neurona)
- Via talamo-cortical
- Regió temporal
Via directa i ben definida
Tema 1. Fisiopatologia de l’audició
70. Tema 1. Fisiopatologia de l’audició
Processos auditius centrals :
- Es localitzen al anomenat sistema auditiu central.
- Permeten identificar, interpretar i organitzar la
informació auditiva.
- Patologia: trastorn del processament auditiu central
(TPAC = CAPD). De fet és una disfunció auditiva sense
pèrdua auditiva.
72. Trastorn del processament auditiu central (TPAC = CAPD):
• Relativament freqüent (3%- 5% nens en edat escolar).
• Alteració en la recepció, anàlisis i processament de la informació
auditiva
• Aquests nens no poden “entendre” el que senten de la mateixa
manera que la majoria.
• Diagnòstic difícil.
• Tractament multidisciplinari.
Tema 1. Fisiopatologia de l’audició
73. Classificació sordeses:
1. GRANS LOCALITZACIONS DE LA LESIÓ
2. INTENSITAT O GRAU DE LA MATEIXA
3. EDAT PRESENTACIÓ
4. EVOLUCIÓ TEMPORAL
Tema 1. Fisiopatologia de l’audició
74. Llindar auditiu
• És el estímul sonor de menor intensitat que és capaç
de percebre una orella concreta.
Tema 1. Fisiopatologia de l’audició
www.cochlea.org
77. LLEU: 21 – 40 dB
MODERADA: 41 - 70 dB
SEVERA: 71 - 90 dB
PREGONA: > 90 dB
Tema 1. Fisiopatologia de l’audició
CLASSIFICACIÓ SORDESES SEGONS INTENSITAT O GRAU
79. Classificació sordeses:
1. GRANS LOCALITZACIONS DE LA LESIÓ
2. INTENSITAT O GRAU DE LA MATEIXA
3. EDAT PRESENTACIÓ
4. EVOLUCIÓ TEMPORAL
Tema 1. Fisiopatologia de l’audició
80. Segons edat presentació: hipoacúsia i
llenguatge
• Congènita o apareix als primers mesos
de la vida (abans de desenvolupar el
llenguatge)
Hipoacusia
pre locutiva
• Apareix durant el desenvolupament del
llenguatge (abans de fer-ho completa)
Hipoacusia
peri locutiva
• Apareix després de desenvolupar el
llenguatge normal
Hipoacusia
post locutiva
Tema 1. Fisiopatologia de l’audició
82. Classificació sordeses:
1. GRANS LOCALITZACIONS DE LA LESIÓ
2. INTENSITAT O GRAU DE LA MATEIXA
3. EDAT PRESENTACIÓ
4. EVOLUCIÓ TEMPORAL
Tema 1. Fisiopatologia de l’audició
83. CLASSIFICACIÓ SORDESES SEGONS EVOLUCIÓ TEMPORAL
• Hipoacusies estables
• Ototòxics (exemple: cis-platí)
• Hipoacusies progressives
• És el habitual a les neurosensorials.
• Hipoacusies ràpidament progressives
• Hipoacusies autoimmunes
• Hipoacusies brusques
• Hipoacusies fluctuants
• Hidrops cocleovestibular (Meniere )
Tema 1. Fisiopatologia de l’audició
84. GUIÓ
0. Presentació de l’assignatura
1. TEMA 1. FISIOPATOLOGIA DE L’AUDICIÓ
1.a. Sordeses segons grans localitzacions lesió
1.b. Sordeses segons grau
1.c. Sordeses segons moment aparició
1.d. Sordeses segons evolució temporal
Editor's Notes
De transmisión: se deben a lesiones del aparato transmisor de la energía sonora. Se producen por obstrucciones del conducto auditivo externo (CAE) y por lesiones del oído medio, que ocasionan alteración de la membrana timpánica, cadena de huesecillos o ambas estructuras. En general, se consideran potencialmente tratables o recuperables, con tratamiento médico o quirúrgico
De transmisión: se deben a lesiones del aparato transmisor de la energía sonora. Se producen por obstrucciones del conducto auditivo externo (CAE) y por lesiones del oído medio, que ocasionan alteración de la membrana timpánica, cadena de huesecillos o ambas estructuras. En general, se consideran potencialmente tratables o recuperables, con tratamiento médico o quirúrgico
De transmisión: se deben a lesiones del aparato transmisor de la energía sonora. Se producen por obstrucciones del conducto auditivo externo (CAE) y por lesiones del oído medio, que ocasionan alteración de la membrana timpánica, cadena de huesecillos o ambas estructuras. En general, se consideran potencialmente tratables o recuperables, con tratamiento médico o quirúrgico
: dependiendo de la intensidad de la pérdida de audición
Hipoacusia prelocutiva o prelingual: la hipoacusia tiene lugar antes del desarrollo del lenguaje hablado. Va a tener una enorme transcendencia, ya que dificulta o impide el aprendizaje del habla y altera la progresión cultural. • Hipoacusia postlocutiva o postlingual: la hipoacusia aparece cuando el lenguaje está bien desarrollado. La incidencia sobre la expresión hablada será discreta, escasa o nula. • Hipoacusia perilocutiva: cuando la hipoacusia aparece durante la adquisición del lenguaje.
Prenatales (congénitas): son aquellas hipoacusias que aparecen antes del nacimiento. Pueden ser genéticas (trasmitidas por anomalías de un gen) o adquiridas (originadas por actuación de un agente patógeno en el período embrionario o fetal). Además pueden asociarse o no a otras malformaciones congénitas: formas asociadas o sindrómicas (la hipoacusia se asocia a otras anomalías) y formas puras, no sindrómicas o aisladas (el único hecho constatable es la hipoacusia). Es muy importante realizar una buena historia clínica buscando los factores de riesgo que predisponen a padecer una hipoacusia.
Perinatales: son aquellas hipoacusias que aparecen durante el parto o en las primeras horas del periodo neonatal. También es útil recurrir a los indicadores de riesgo (TABLA 1). Al igual que en el apartado anterior, la detección, diagnóstico y tratamiento precoz de la hipoacusia son claves para un correcto desarrollo en la etapa infantil.
Postnatales: son aquellas hipoacusias que aparecen con posterioridad al nacimiento. Aunque existen hipoacusias de origen genético que comienzan a manifestarse después del nacimiento, la mayoría de ellas son adquiridas
Hipoacusias estables: son las que no modifican el umbral de audición con el paso del tiempo. Un ejemplo sería la hipoacusia neurosensorial aguda inducida por aminoglucósidos, que se establece en un momento dado tras la administración del antibiótico, y la pérdida que se ha originado no se incrementa una vez metabolizado y retirado el agente tóxico causal. • Hipoacusias progresivas: aquellas en las que el déficit auditivo va aumentando con mayor o menor rapidez, pero inexorablemente, a lo largo de los años. Es lo más frecuente en las hipoacusias neurosensoriales. • Hipoacusias rápidamente progresivas: son las que evolucionan con gran prontitud, profundizándose en el plazo de algunas semanas o pocos meses. Las hipoacusias autoinmunes suelen seguir este patrón. • Hipoacusias bruscas: son procesos de variada etiopatogenia, en los que la hipoacusia se instaura de forma brusca, en un breve plazo de minutos u horas. • Hipoacusia fluctuante: determinados procesos evolucionan con una audición cambiante. Esta hipoacusia fluctuante aparece en distintas alteraciones del oído y es característica del hidrops cocleovestibular.