2n Bat. Tema 8: Explica les característiques més importants de la producció poètica de Salvador Espriu

1. SALVADOR ESPRIU
Explica les característiques més
importants de la producció poètica de
Salvador Espriu
Prof. Esther Montesinos
2n BAT

2. SALVADOR ESPRIU

3. ESPRIU
ALGUNES DADES BIOGRÀFIQUES:
● Santa Coloma de Farnés 1913-1985.
● Infantesa: Barcelona i Arenys de Mar.
● Llicenciatura en Dret i Història Antiga. Abans de la
guerra.
● 1933. Viatge per la Mediterrània. Relació amb les
mitologies clàssiques.
● Guerra civil. Impotència. Refugi en la literatura.

4. ESPRIU
● Durant tota la dictadura: Nostàlgia pel paradís
perdut. Compartida amb altres poetes com Pere
Quart o Carles Riba.
● OBRES:
– Novel·les curtes: Laia, Ariadna al Laberint
– Prosa poètica: La dansa grotesca de la mort:
un esqueixament satíric, La pluja.
– Poesia de caire metafísic: El sotjador.
–
● En acabar la guerra: dedicació a la poesia.
● Poeta realista més clàssic en català.

5. ESPRIU
EVOLUCIÓ POÈTICA:
POÈTICA
. 1r cicle LÍRIC: Obra
lírica, de concepció
tanatocèntrica. Període
més metafísic.
. 2n cicle REALISTA:
Obra civil, de
concepció social.
Període del realisme
col·lectiu.

6. ESPRIU: CICLE LÍRIC
Cementiri de Sinera (1946).
– Records infantesa. Reflexió sobre la mort.
– Influït per la Bíblia. Creació del mite de Sinera,
amb el qual expressa les seues inquietuds.
– Sinera representa: el món destruït per la
Guerra civil, la seua pàtria i el tràgic destí de
l'home i la seua circumstància plena
d'adversitats.
– En els dos últims poemes, utilitza la 2a
persona: és la mort a qui li encarrega dormir a
Sinera.

7. ESPRIU: CICLE LÍRIC
● S'hi inclouen aspectes grotescos i satírics.
● Camí d'interiorització:
aconsegueix l'experiència mística en Final
del laberint. Aquí segueix principis lligats a la
teologia negativa: un Déu que es comporta
com un cec respecte de la humanitat.
● Pentalogia lírica: Cementiri de Sinera, Les
hores, Mrs. Death, El caminant i el mur, Final
del Laberint.

8. ESPRIU: REALISME: POESIA CIVIL
La pell de brau (1960).
– Poemes de compromís polític i social.
– Poeta convertit en profeta del seu poble.
– Per intentar alliberar-se de la censura.
Identifica Espanya amb el Sepharad històric.
Però parla de la Espanya contemporània a la
dictadura.
● 54 poemes d'anàlisi de la Guerra Civil.
– Denuncia la persecució política
– Planteja la necessitat d'una convivència
pacífica basada en: llibertat, justícia,
tolerància.

9. ESPRIU
● La pell de brau esdevé
una crònica social.
● Testimoni exhaustiu de la
intrahistòria
● Crea un món personal, sustentat
en una geografia mítica de
senzilla interpretació, on
destaca Sepharad.
● A partir de les traduccions creix
la ressonància internacional.
● Es musiquen els seus poemes
per Narcís Bonet i sobretot per
Raimon.

10. ESPRIU: CARACTERÍSTQUES OBRA
POÈTICA
● Capacitat de representar en termes
transcendents la història col·lectiva.
● L'obra ha de ser entesa en clau patriòtica:
consciència moral i nacional de la societat
catalana, amb valors universals.
● To noble, inèdit a l'Espanya de postguerra.

11. ESPRIU: Peculiaritat de la seua obra
● Intel·lectualisme extrem
● Complexitat temàtica i de fonts:
– Assimilació de l'herència mítica de la
humanitat
– Fonts clàssiques: Llibre dels morts de l'antic
Egipte, Bíblia, la tradició mística jueva, la
mitologia grega.
– Creació i presència de mites personals:
Sepharad, Sinera, el laberint.
– Relació de la vida quotidiana amb els mites
clàssics i els tòpics literaris en un joc complex
de desmitificació i de valoració

12. ESPRIU
● Una constant: preocupació pel destí de
Catalunya després de la guerra
● Un tema primordial: la mort.
● Nou punt de vista ètic: abandona la sàtira
inicial i passa a una fase ascètica, tant en la
meditació sobre la mort, com en la lluita
entre germans.

13. ESPRIU: Densitat del seu estil
● Varietat literària: formes líriques, elegíaques,
satíriques i didàctiques.
● Ironia. En La pell de brau barrejada amb
sàtira i èpica.
● Caricatures dibuixades per jocs verbals
(sobretot en la prosa)
● Descriptivisme.

14. ESPRIU: Densitat del seu estil
ESPRIU
● Altres trets lingüístics de la seua riquesa
idiomàtica:
– Absència d'articles en la formació d'oracions
– Pas d'un temps verbal a un altre sense transició
– Presència constant d'al·literacions i paranomàsies
– Vocabulari que crea una esfera conceptual homogènia:
etern, vell, paraula, cant, crim, cec...
– Poesia de símbol. Busca la claredat comunicativa.
Hermetisme dels símbols compensat per rigor conceptual
i la precisió de les idees.
– Complexitat en la sintaxi
– Alternança xocant entre el pintorequisme de caire popular
i la gramàtica gèlida llibresca

15. ESPRIU: El tema de la mort
La poesia d'Espriu: meditació constant i
obsessiva sobre la mort.
Tractada en dues vessants:
● La mort de les persones estimades i
pròximes .
● La mort de l'entorn cultural.

16. SALVADOR ESPRIU
La mortalitat de l'home és ineludible: l'acceptació de la mort
sense cap transcendència, sense connotacions religioses
subratlla la dignitat de l'individu.
La vida amb les seues seduccions i plaers, no és sinó una dèbil
agitació d'interessos immediats, un vertader “laberint grotesc”.

17. SALVADOR ESPRIU