Súnion! t’evocaré de lluny amb un crit d'alegria...
1.
2. Carles Riba
γ Neix el 23 de setembre de 1893 i mor
el 12 de juliol de 1959 a Barcelona
γ Estudià dret i lletres a la seva ciutat
γ Va viatjar a Alemanya, Itàlia i Grècia
durant la dècada del 1920, va
col·laborar amb Pompeu Fabra en
l’elaboració del Diccionari general de
la llengua catalana
γ Es va veure obligat a exiliar-se
a França després de la victòria
franquista que va acabar amb el
govern legítim republicà el 1939
γ 1943 torna a Espanya
3. Un Poeta Noucentista
El Noucentisme:
δ Moviment cultural i ideològic molt present a Catalunya entre
el 1906 i 1923. Dirigit políticament per “la lliga Ragionalista”
(partit polític catalanista conservador – Prat de la Riba)
4. δ Característiques:
·ideari (segons el seu pensador i ideòleg Eugeni d’Ors)
Intervenció i arbistrisme: Trencaments amb l’esponeïtat i el
romanticisme modernista
Classicisme: Raó per sobre dels sentiments (influència grega i romana)
Civilitat: Ciutat i ordre = models
Recerca de la perfecció formal
δ Autors Noucentistes: Eugeni d’Ors (assaig), Guerau de Liost (poesia),
Josep Carner (poesia), Josep Maria de Segarra
(poesia i traducció), Carles Riba (`poesia i traducció)
5. Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
que en el fons del teu salt, sota l'onada rient,
dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc a l'altura,
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.
Núm. 2 de les Elegies de Bierville
6. Tema i context històric
μ El tema principal del poema de Carles Riba és que
l’autor troba a faltar la seva pàtria, ja que va haver
d’exiliar-se a França per culpa de la Post Guerra
Espanyola (1936-1939)
7. ξ Aquesta segona elegia rememora l’enyorada experiència del viatge que
havia fet a Grècia l’any 1927.
ξ En trobar-se perdut i desolat a l’exili francès el poeta evoca exaltat la
imatge recordada del cap de Súnion amb el temple de marbre conservat
de Posidó en un penya-segat a la costa de l’Àtica al sud-est d’Atenes.
ξ El temple de Súnion servia de far i guia als mariners que s’acostaven a
Atenes. El poeta crea la comparació de la funció de Súnion amb la seva
figura que fa de guia per poder tornar a la seva pàtria.
ξ El poema es tracta d'una elegia (poema que designa lamentació).
En aquest cas per haver hagut de fugir del seu poble i per les ànsies de
tornar al seu país.
Anàlisis del poema
8. Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
que en el fons del teu salt, sota l'onada rient,
dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc a l'altura,
λ En aquesta part, el poeta descriu el temple de Súnion tal com és per ell.
9. pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.
λ La segona part, tracta de com el temple exerceix la funció de far que guia als
mariners el qual també el descriu però des d’un altre punt de vista exercint
més la funció de guia, que és el que fa Carles Riba per escriure aquest
poema.
10. Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
que en el fons del teu salt, sota l'onada rient,
dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc a l'altura,
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.
Núm. 2 de les Elegies de Bierville
Personificació
Hipèrbole
comparació
comparació
encavallament
Al·literació
Paradoxa
