Tema 1 de Narrativa. 2n de BAT

1. NARRATIVA
(segona meitat segle XX)

2. NARRATIVA: TEMES 1 a 5
TEMA 1: Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys
posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció
narrativa de l’època.
TEMA 2: Explica les característiques més importants de l’obra literària
d’Enric Valor.
TEMA 3: La producció literària de Mercé Rodoreda incideix sobre la
psicologia dels persontages. Estàs d’acord amb aquesta asseveració?
Explica per què.
TEMA 4: Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat?
Reflexiona sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del
context sociocultural.
TEMA 5: Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó
reflecteix la societat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa.

3. NARRATIVA CATALANA

4. TEMA 1
Explica en quina mesura el context
sociopolític dels anys posteriors a la
Guerra Civil fins als anys 70 condiciona
la producció narrativa de l’època.

5. CONTEXT SOCIOPOLÍTIC
Els anys de la II República i la La situació després de la
Guerra Civil Guerra Civil
● Democratització del país. ● Abolició de les institucions
Descentratlització. Estatuts democràtiques.
d'Autonomia. Cooficialitat ● Reducció de drets civils i
lingüística.
llibertats: d'expressió,
● Repartiment i cultiu de les terres d'associació, de premsa.
● Lluita contra l'analfabetisme ● El català deixa de ser llengua
cooficial.
● Expansió urbana i rural de la
cultura. ● Truncament de les aspiracions
reformistes i progressites de
● Rebuig a la confessionalitat
l'Espanya republicana.
religiosa de l'Estat.

6. UNA AULA DURANT L'ÈPOCA FRANQUISTA

7. TRETS DE LA IDEOLOGIA DEL
RÈGIM FRANQUISTA
● Règim políticament no democràtic: prohibició dels partits
polítics i els sindicats obrers.
● Ideologia filofeixista: autoritarisme militar, principis
falangistes, rebuig del marxisme i les llibertats.
● Imperialisme i protecció capitalista.
● Confessionalisme religiós de l'Estat: nacional catolicisme.
● Caciquisme i classisme
● Autoritarisme patern.
● Masclisme.
● Xenofòbia. (p.315)

8. DESPRÉS DE LA GUERRA
● Les dues Espanyes
Espanya dividida entre vencedors i vençuts.
Europa i el món occidental donen l'esquena a
l'Espanya franquista: tancament de les fronteres,
impossibilitat d'estudis per a les classes no
benestants: condemna al país a l'aïllament.
● Els dos exilis
L'interior: el silenci dels que s'hi van quedar. Doble
censura: temàtica i lingüística.
i l'exterior: més de mig milió de persones:
intel·lectuals, literats, artistes van abandonar el país.

9. LA NARRATIVA DURANT EL
RÈGIM FRANQUISTA
MARIA AURÈLIA CAPMANY
JOAN PERUCHO
LLORENÇ VILLALONGA PERE CALDERS

10. La narrativa durant el règim franquista
● No va ser el gènere literari més conreat. Resultava
més viable publicar i escriure poesia.
● La narrativa catalana sofrí una etapa de silenci per
diferents causes:
● vigilància de la censura,
● exili d'escriptors,
● desconfiança i desconeixement dels gustos del
públic,
● carestia de les edicions, precarietat econòmica
general.

11. Etapes i tendències de la narrativa durant el
franquisme

12. ANYS 40
● Silenci. Provocat per la censura
o l'exili. Obligà els novel·listes a
guardar les obres per a temps
millors.
● El panorama a València era
desolador. Tot i això el 1943 es
crea l'editorial Torre
especialitzada en poesia.
● Només els premis literaris van
pal·liar un poc aquesta situació.
Els guardons econòmics
ELX, 1940 incentivaren la creació (Premi
Joanot Martorell a Barcelona.
1946).

13. ANYS 50
● Herència de la narrativa de
preguerra: tradició i religió.
● Les novel·les no obeeixen als
nous corrents europeus i
nord-americans del moment.
● Mantenen una narració
tradicional, fulletonesca i
desfasada. Els temes tractats
pertanyen al passat.
● El 1957 sorgeixen noves
veus: M. A. Capmany, M.de
VENEDORS DE GELATS. ELX 1950 Pedrolo, J. Perucho, J.
Sarsanedas i J.M. Espinàs.

14. ANYS 60
● Es produeix el resorgiment valencià. A
principis dels 60 es publiquen algunes
novel·les dels exiliats.
● Es demandaven novel·les realistes però
a Europa ja triomfava l'existencialisme.
● Apareixen noves editorials en català:
Edicions 62, Tres i Quatre.
● El 1960 Enric Valor publica L'ambició
d'Aleix de temàtica costumista i rural,
seguint els models del segle XIX.
● El 1966 Maria Beneyto assumeix
tècniques més innovadores a La dona
forta.

15. ANYS 70
● La Generació dels 70
incorpora ingredients de
l'experimentalisme
narratiu.
● Apareixen els narradors
que produeixen obres
de denúncia social.
● A València continua
ELX ANYS 70. LLIT DEL RIU VINALOPÓ havent-hi buidor
narrativa.

16. Tendències de la narrativa durant el franquisme
● Novel·la psicològica
● Novel·la realista
● Novel·la fantàstica
● Novel·la de la
imaginació i de l'absurd
● Novel·la experimental

17. NOVEL·LA PSICOLÒGICA
● La novel·la psicològica pretén indagar i explicar el
pensament i la conducta dels individus, en un afany
d'analitzar en profunditat l'ésser humà.
● Tendència que predominà fins la dècada dels 60.
Suposava la línia continuista de les obres anteriors a la
guerra.
● Autors i obres destacades:
● Joan Sales amb Incerta glòria
● Mercé Rodoreda amb La plaça del diamant i
Mirall Trencat

18. NOVEL·LA REALISTA
● Reflexiona sobre les difícils condicions de vida de la
postguerra espanyola, de l'europea i la
hispanoamericana.
● Preval la voluntat de testimoniatge, de retratar la
societat i de denunciar les injústicies.
● Barreja estratègies novel·lesques de dues fonts:
● Tècniques del segle XIX: narrador onmiscient i
voluntat de representació totalitzadora de la societat.
● Recursos innovadors de la narrativa objectivista nord-
americana o de la nouveau Roman francesa: detall
en els edeveniments narrats, esquematisme en els
personatges.

19. La novel·la realista
La novel·la realista és el corrent paral·lel al de
Neorealisme del cinema italià: Vitorio de Sica
(Ladri di biciclette, 1950) o Luchino Visconti (La
terra trema, 1953)

20. NOVEL·LA REALISTA (II)
TENDÈNCIES
●
Realisme testimonialista: Conjunt d'obres d'autors exiliats.
Testimoni de la Guerra Civil, de la vida als camps de
concentració a França, etc. Destaquen Josep Maria Espinàs i
Enric Valor.
● Realisme de base existencialista: Influït per l'esixtencialisme
francés. Presenta l'home com a víctima de situacions absurdes
que no troba sentit al món que l'envolta, denúncia la situació
política de postguerra. Destaca: Maria Aurèlia Capmany.
● Realisme mític: Un narrador subjectiu explica els seus records
i reprodueix fragments d'unes memòries. Els llocs, els
personatges i els ambients esdevenen mítics. Detaca: Llorenç
Villalonga.

21. NOVEL·LA FANTÀSTICA
● Té dos camins: l'evasió
i la mitificació de la
realitat.
● Caracteritzats per
l'humor, els jocs irònics
JORDI SARSANEDAS
entre realitat i fantasia, i
el fons històric barrejat
amb elements
imaginatius.
JOSEP M. ESPINÀS

22. NOVEL·LA DE LA IMAGINACIÓ I
DE L'ABSURD
● Obri un enfocament
modern en el
plantejament dels
arguments de les
novel·les i en els valors
transmesos. Un dels narradors més interessants
● L'autor més important del panorama literari del segle XX.
és Pere Calders. Té predilecció per situacions
extraordinàries, per esdeveniments
poc freqüents i per l'atzar.
● Obres: Cròniques de la veritat
oculta, Invasió subtil i altres contes.

23. NOVEL·LA EXPERIMENTAL
L'experimentalisme es conjuga amb
aspectes de la reflexió existencialista.
Amadeu Fabregat marca el pas del
realisme a l'experimentalisme,
darrere de l'estela de l'Ulisses de
James Joyce, amb especial ús del
monòleg interior.
Manuel de Pedrolo és el màxim
representant d'aquest corrent amb
Text/Càncer (1974), a més va
escriure la novel·la de ciència-ficció
Mecanoscrit del segon origen (1974).