SlideShare a Scribd company logo
 Mecanisme: conjunt de peces que guien i transmeten el moviment.
Cadascun té una funció concreta.
 Arbre: barra cilíndrica que gira i transmet el moviment de rotació.
 Eix: suport fix sobre el que gira un element.
 Relació de transmissió: indica les voltes que donarà l’eix de
sortida per cada volta que doni l’eix d’entrada.
 Velocitat: revolucions o voltes per minut (rpm).
 Sentit horari: quan és el mateix que el de les agulles d’un rellotge.
El sentit antihorari és el contrari.
 Rt: relació de transmissió
 n2: velocitat conduïda o de sortida
 n1: velocitat motriu o d’entrada
Rt = n2 / n1
 Els eixos de gir de dues politges s’enllacen en paral·lel utilitzant
una corretja (normalment de cautxú i trapezials).
 Exemples: rentadora, corretja de distribució del cotxe, canvi de
velocitats d’un trepant de columna, embarrats de les fàbriques
(s.XIX, XX).
 Avantatges: senzillesa, transmissions a distàncies grans.
 Inconvenients: lliscament de la corretja, pèrdua de potència.
 Rt: relació de transmissió
 D2: diàmetre de la roda conduïda o de sortida
 D1: diàmetre de la roda motriu o d’entrada
 Rt equivalent: D1=D2
 Rt de reducció: D2>D1
 Rt de multiplicació: D2<D1
Rt = D1 / D2
 Sentit de gir:
› Directe: Corretja sense creuar
› Invertit: Corretja creuada
 Tren de politges: quan hi ha unes politges que estan juntes des de
la conductora inicial, s’ha d’establir una relació entre les conduïdes i
les motrius.
 RT= p motrius/p conduïdes= p senars/ p parells= (d1·d3) / (d2·d4)
RT = Rt12 · Rt34 = (n2/n1) ·(n4/n3) = (d1/d2) · (d3/d4)
 Con de politges: consisteix en un grup de politges, unides entre
elles i ordenades segons la mida del diàmetre i muntades sobre un
eix i enfrontades a un altre grup de politges de característiques
idèntiques, però col·locades en posició invertida. La corretja es pot
desplaçar d’un escaló a un altre del con.
 Són dues rodes dentades enllaçades per una cadena.
 Exemples: bicicletes, motos.
 Avantatges: són més fiables que les politges i arriben a distàncies
més llargues que els engranatges.
 Inconvenients: soroll, vibració de la cadena, lubrificació.
 Plat: roda motriu de diàmetre gran.
 Pinyó: roda conduïda de diàmetre petit.
 Sentit de gir: sempre el mateix. Els eixos són paral·lels igual que
en la corretja.
 Relació de transmissió:
 Z1: nombre de dents del plat.
 Z2: nombre de dents del pinyó.
Rt = Z1 / Z2
 Són dues rodes que estan en contacte.
 Exemples: dinamos, nòries, balancins, molins d’oli.
 Una manovella o motor fa girar la roda motriu. La roda conduïda
girarà en sentit contrari.
 Inconvenients: es desgasten, patinen, no en potències grans.
 Conjunt de dues rodes dentades (de metall o de plàstic) en que
les dents d’una encaixen en les de l’altra. El moviment es transmet
per contacte de les dents. Normalment s’usen com a sistemes
reductors.
 Exemples: petits electrodomèstics, caixes de canvi, joguines,
rellotges, eines, ...
 Avantatges: no llisquen, es redueix l’espai ocupat, potències i
velocitats grans, menys soroll, exactes (rellotges).
 Inconvenients: no s’usen per a distàncies grans.
 Sentit de gir: queda invertit.
 Relació de transmissió:
 Z1: dents de l’engranatge motriu.
 Z2: dents de l’engranatge conduït.
 Tren d’engranatges:
Rt = Z1 / Z2
 Dents rectes:
› Eixos paral·lels.
› Es posa en contacte una sola dent.
› Més utilitzats i econòmics .
› Sorollosos i amb vibracions.
› Rellotges, electrodomèstics, joguines, marxa enrere dels
cotxes.
 Dents helicoïdals:
› Eixos paral·lels o perpendiculars.
› Dents amb angle helicoïdal. Contacte d’una sola dent.
› Els més silenciosos i que transmeten a més velocitat.
› Construcció complicada i cara, perden potència.
› Caixes de canvi.
› Un cas particular són les dents de fletxa o hipoïdes.
Hipoïde
 Engranatges cònics:
› En canvis de direcció per a eixos perpendiculars.
› Dents rectes o helicoïdals.
› Transmeten grans esforços.
› Diferencial del cotxe, aplicacions industrials.
 Cargol sense fi:
› Entre eixos que formen 90º.
› Format per una roda conduïda i un cargol o vis format per 1, 2 o
3 filets.
› Grans reduccions de velocitat: cada vegada que el cargol fa
una volta, la roda només mou una dent.
› Moviment irreversible: el cargol mou la roda, però no al revés.
› Grans esforços, però amb baix rendiment i molt desgast de
fricció.
› Grues.
Rt = 1 / Z (cargol amb 1 filet)
 Cargol sense fi :
 Engranatge boig:
› Engranatge intermedi que no varia la relació de velocitats entre
el 1r i el 2n engranatge.
› Aconsegueix que els dos girin en un mateix sentit.
 Engranatge interior:
› Quan no són exteriors.
› Una corona dentada és mou per l’interior d’una altra roda
dentada.
 Nombre de dents (z): les que té en total l’engranatge.
 Circumferència o diàmetre primitiu (dp): s’obté d’unir els punts de
contacte entre cada dent dels dos engranatges.
 Mòdul: són els mm del dp que correspon a cada dent.
 Pas: distància entre punts equivalents mesurats sobre el dp.
 Circumferència exterior (de):
 Circumferència interior (di):
 Característiques de les dents: són el gruix (mida de p/2), el cap
(mida de m) i el peu (mida de 1,25m).
M = dp / Z
Pas= longitud dp /Z = dp· /Z = m·
di=dp - 2,5m
de=dp + 2m
 A diferència de la transmissió, són màquines que
transformen el moviment de circular a rectilini i al revés.
 Pinyó-cremallera
› Format per una barra dentada o cremallera i el pinyó.
› Reversible: transformació de moviment circular en
moviment rectilini i al revés.
› En màquines eina (trepant), llevataps, portes dels
pàrquings o el tren cremallera.
V = r· = (dp / 2 )·  = (m·Z) / (2 ·10-3) ·  [m/s]
 Pinyó-cremallera
 Biela-manovella:
› Transforma un moviment rectilini alternatiu en circular o
viceversa.
› Elements:
 Biela: barra rígida unida a un pistó per un extrem i a la manovella
per l’altre. Moviment de vaivé alternatiu. També es diu cigonyal.
 Manovella: barra unida a la roda per un extrem i a la biela per
l’altre.
 Pistó: èmbol que es mou alternativament a dreta i esquerra.
 Màquina de vapor, màquina de cosir, motor de combustió interna,
serradora.
 Biela-manovella:
Pistó
Biela
Manovella
Roda
 Lleva:
› Consta d’un element giratori (en forma de pera) la lleva i un
seguidor.
› El seguidor està en contacte amb la lleva i rep el moviment
alternatiu.
› Transforma el moviment circular continu en rectilini continu,
però és irreversible.
› Arbre de lleves: accionen les vàlvules que obren i tanquen
l’admissió i l’escapament dels gasos del motor d’un cotxe.
 Lleva:
 Excèntrica
› Peça circular que gira al voltant d’un punt que no n’és el centre.
› Al girar produeix un desplaçament alternatiu amunt i avall de
qualsevol element que hi estigui en contacte.
› Moviment no reversible.
 Diferencial:
› És un mecanisme que té com a funció adaptar la velocitat
angular de les rodes motrius al recorregut que han de realitzar.
S’utilitza en el mecanisme diferencial d’un cotxe
› Elements:
 Corona i carcassa: giren conjuntament.
 Pinyons planetaris: són dos i estan units als paliers.
 Pinyons satèl·lits: són dos, però poden girar, ja sigui
lliurement sobre els eixos portasatèl·lits o conjuntament i
arrossegats amb la corona i la carcassa.
› Els elements estan situats dins d’una capsa i el moviment
passa als dos paliers que van a les rodes.
 Diferencial
 Cargol-femella
› La femella gira al voltant del cargol.
› Per una volta del cargol, aquest avança verticalment la
distància d’un pas de la femella.
 Coixinets
› Serveixen per a que una roda giri lliurement sobre un eix.
› N’hi ha de boles i de rodets.
 Cadell
› Permet el gir d’una roda dentada en un únic sentit.
› El cadell funciona com un tascó.

More Related Content

What's hot

Cossos de revolució
Cossos de revolucióCossos de revolució
Cossos de revolucióJoan Tardà
 
UD1 CONFIGURACIÓ ELECTRÒNICA
UD1 CONFIGURACIÓ ELECTRÒNICAUD1 CONFIGURACIÓ ELECTRÒNICA
UD1 CONFIGURACIÓ ELECTRÒNICA
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
El circuit elèctric
El circuit elèctricEl circuit elèctric
El circuit elèctric
Meritxell Sd
 
Propietats Dels Metalls
Propietats Dels MetallsPropietats Dels Metalls
Propietats Dels Metallsguest057424
 
Exercicis de desplaçaments
Exercicis de desplaçamentsExercicis de desplaçaments
Exercicis de desplaçaments
Andrea
 
Les màquines tèrmiques 3r ESO
Les màquines tèrmiques 3r ESOLes màquines tèrmiques 3r ESO
Les màquines tèrmiques 3r ESO
Jordi Pipó
 
Les famílies d’eines
Les famílies d’einesLes famílies d’eines
Les famílies d’eines
kiaosa
 
Mecanismes de transformació
Mecanismes de transformacióMecanismes de transformació
Mecanismes de transformació
David Caparrós
 
Cossos geomètrics
Cossos geomètricsCossos geomètrics
Cossos geomètrics
Joan Picas i Casanovas
 
Unitat 11. Mecanismes de transmissió del moviment
Unitat 11.  Mecanismes de transmissió del movimentUnitat 11.  Mecanismes de transmissió del moviment
Unitat 11. Mecanismes de transmissió del movimentdavidsanz50
 
Les forces
Les forcesLes forces
Les forces
Lurdes Morral
 
Transmissió per engranatges
Transmissió per engranatgesTransmissió per engranatges
Transmissió per engranatges
Glòria García García
 
Tema 1. Forces I Estructures (Exercicis) 1
Tema 1. Forces I Estructures (Exercicis) 1Tema 1. Forces I Estructures (Exercicis) 1
Tema 1. Forces I Estructures (Exercicis) 1
guest714d16
 
Eines Taller Tecnologia
Eines Taller TecnologiaEines Taller Tecnologia
Eines Taller Tecnologia
David Caparrós
 
Classificació de triangles i quadrilàters
Classificació de triangles i quadrilàtersClassificació de triangles i quadrilàters
Classificació de triangles i quadrilàterscmpauvila2
 
Tecnologia i el procés tecnològic
Tecnologia i el procés tecnològicTecnologia i el procés tecnològic
Tecnologia i el procés tecnològic
Glòria García García
 

What's hot (20)

Cossos de revolució
Cossos de revolucióCossos de revolució
Cossos de revolució
 
UD1 CONFIGURACIÓ ELECTRÒNICA
UD1 CONFIGURACIÓ ELECTRÒNICAUD1 CONFIGURACIÓ ELECTRÒNICA
UD1 CONFIGURACIÓ ELECTRÒNICA
 
L'APARELL DIGESTIU
L'APARELL DIGESTIUL'APARELL DIGESTIU
L'APARELL DIGESTIU
 
El circuit elèctric
El circuit elèctricEl circuit elèctric
El circuit elèctric
 
Maquines
MaquinesMaquines
Maquines
 
Propietats Dels Metalls
Propietats Dels MetallsPropietats Dels Metalls
Propietats Dels Metalls
 
Exercicis de desplaçaments
Exercicis de desplaçamentsExercicis de desplaçaments
Exercicis de desplaçaments
 
Les màquines tèrmiques 3r ESO
Les màquines tèrmiques 3r ESOLes màquines tèrmiques 3r ESO
Les màquines tèrmiques 3r ESO
 
Les famílies d’eines
Les famílies d’einesLes famílies d’eines
Les famílies d’eines
 
Mecanismes de transformació
Mecanismes de transformacióMecanismes de transformació
Mecanismes de transformació
 
Cossos geomètrics
Cossos geomètricsCossos geomètrics
Cossos geomètrics
 
El corrent elèctric
El corrent elèctricEl corrent elèctric
El corrent elèctric
 
Unitat 11. Mecanismes de transmissió del moviment
Unitat 11.  Mecanismes de transmissió del movimentUnitat 11.  Mecanismes de transmissió del moviment
Unitat 11. Mecanismes de transmissió del moviment
 
Les forces
Les forcesLes forces
Les forces
 
Transmissió per engranatges
Transmissió per engranatgesTransmissió per engranatges
Transmissió per engranatges
 
Tema 1. Forces I Estructures (Exercicis) 1
Tema 1. Forces I Estructures (Exercicis) 1Tema 1. Forces I Estructures (Exercicis) 1
Tema 1. Forces I Estructures (Exercicis) 1
 
Palanques
PalanquesPalanques
Palanques
 
Eines Taller Tecnologia
Eines Taller TecnologiaEines Taller Tecnologia
Eines Taller Tecnologia
 
Classificació de triangles i quadrilàters
Classificació de triangles i quadrilàtersClassificació de triangles i quadrilàters
Classificació de triangles i quadrilàters
 
Tecnologia i el procés tecnològic
Tecnologia i el procés tecnològicTecnologia i el procés tecnològic
Tecnologia i el procés tecnològic
 

Similar to Els mecanismes 3r ESO

Tema 3 mecanismes
Tema 3 mecanismesTema 3 mecanismes
Tema 3 mecanismes
Ricard
 
MECANISMES
MECANISMESMECANISMES
MECANISMES
Lasilviatecno
 
MàQuines I Mecanismes
MàQuines I MecanismesMàQuines I Mecanismes
MàQuines I Mecanismestecno76
 
Els engranatges
Els engranatgesEls engranatges
Els engranatgespepllenin
 
Mquines i mecanismes
Mquines i mecanismesMquines i mecanismes
Mquines i mecanismes
lluís nater
 
UT3 Màquines i mecanismes
UT3 Màquines i mecanismesUT3 Màquines i mecanismes
UT3 Màquines i mecanismes
scholl Garbí
 
MECANISMES DE TRANSMISSIÓ I TRANSFORMACIÓ DE MOVIMENT
MECANISMES DE TRANSMISSIÓ I TRANSFORMACIÓ DE MOVIMENTMECANISMES DE TRANSMISSIÓ I TRANSFORMACIÓ DE MOVIMENT
MECANISMES DE TRANSMISSIÓ I TRANSFORMACIÓ DE MOVIMENT
Lasilviatecno
 
MàQuines I Mecanismes
MàQuines I MecanismesMàQuines I Mecanismes
MàQuines I MecanismesTom Mat
 
Treball Tecnologia 3r ESO en català
Treball Tecnologia 3r ESO en catalàTreball Tecnologia 3r ESO en català
Treball Tecnologia 3r ESO en catalàTreballs97
 
MECANISMES
MECANISMESMECANISMES
MECANISMESmabr36
 
Màquines i mecanismes 3eso
Màquines i mecanismes 3esoMàquines i mecanismes 3eso
Màquines i mecanismes 3esotecnovicent
 
Màquines i mecanismes 3eso
Màquines i mecanismes 3esoMàquines i mecanismes 3eso
Màquines i mecanismes 3esotecnovicent
 
Maquines mecanimes
Maquines mecanimesMaquines mecanimes
Maquines mecanimesAvel·lí
 
Dossier transmissió moviment
Dossier transmissió movimentDossier transmissió moviment
Dossier transmissió moviment
INS Arq. Manuel Raspall
 
Dossier sistemes de transmissió moviment
Dossier sistemes de transmissió movimentDossier sistemes de transmissió moviment
Dossier sistemes de transmissió moviment
INS Arq. Manuel Raspall
 
Tema 4_ MECANISMES (1).pptx
Tema 4_ MECANISMES (1).pptxTema 4_ MECANISMES (1).pptx
Tema 4_ MECANISMES (1).pptx
ANNAMARTINEZGONZALEZ
 

Similar to Els mecanismes 3r ESO (20)

Tema 3 mecanismes
Tema 3 mecanismesTema 3 mecanismes
Tema 3 mecanismes
 
MECANISMES
MECANISMESMECANISMES
MECANISMES
 
MàQuines I Mecanismes
MàQuines I MecanismesMàQuines I Mecanismes
MàQuines I Mecanismes
 
Els engranatges
Els engranatgesEls engranatges
Els engranatges
 
04qcompostes
04qcompostes04qcompostes
04qcompostes
 
Mquines i mecanismes
Mquines i mecanismesMquines i mecanismes
Mquines i mecanismes
 
UT3 Màquines i mecanismes
UT3 Màquines i mecanismesUT3 Màquines i mecanismes
UT3 Màquines i mecanismes
 
MECANISMES DE TRANSMISSIÓ I TRANSFORMACIÓ DE MOVIMENT
MECANISMES DE TRANSMISSIÓ I TRANSFORMACIÓ DE MOVIMENTMECANISMES DE TRANSMISSIÓ I TRANSFORMACIÓ DE MOVIMENT
MECANISMES DE TRANSMISSIÓ I TRANSFORMACIÓ DE MOVIMENT
 
Engranatges
EngranatgesEngranatges
Engranatges
 
MàQuines I Mecanismes
MàQuines I MecanismesMàQuines I Mecanismes
MàQuines I Mecanismes
 
Treball Tecnologia 3r ESO en català
Treball Tecnologia 3r ESO en catalàTreball Tecnologia 3r ESO en català
Treball Tecnologia 3r ESO en català
 
MECANISMES
MECANISMESMECANISMES
MECANISMES
 
Màquines i mecanismes 3eso
Màquines i mecanismes 3esoMàquines i mecanismes 3eso
Màquines i mecanismes 3eso
 
Màquines i mecanismes 3eso
Màquines i mecanismes 3esoMàquines i mecanismes 3eso
Màquines i mecanismes 3eso
 
Maquines mecanimes
Maquines mecanimesMaquines mecanimes
Maquines mecanimes
 
Dossier transmissió moviment
Dossier transmissió movimentDossier transmissió moviment
Dossier transmissió moviment
 
Dossier sistemes de transmissió moviment
Dossier sistemes de transmissió movimentDossier sistemes de transmissió moviment
Dossier sistemes de transmissió moviment
 
Tema 4_ MECANISMES (1).pptx
Tema 4_ MECANISMES (1).pptxTema 4_ MECANISMES (1).pptx
Tema 4_ MECANISMES (1).pptx
 
Engranatges
EngranatgesEngranatges
Engranatges
 
Engranatges
EngranatgesEngranatges
Engranatges
 

More from Jordi Pipó

Textile industry presentation
Textile industry presentationTextile industry presentation
Textile industry presentation
Jordi Pipó
 
La Terra Geologia 4t ESO
La Terra Geologia 4t ESOLa Terra Geologia 4t ESO
La Terra Geologia 4t ESO
Jordi Pipó
 
Forces i estructures 3r ESO
Forces i estructures 3r ESOForces i estructures 3r ESO
Forces i estructures 3r ESO
Jordi Pipó
 
Les presentacions digitals 2n ESO
Les presentacions digitals 2n ESOLes presentacions digitals 2n ESO
Les presentacions digitals 2n ESO
Jordi Pipó
 
L'electricitat 2n ESO
L'electricitat 2n ESOL'electricitat 2n ESO
L'electricitat 2n ESO
Jordi Pipó
 
Nutrition 2nd ESO
Nutrition 2nd ESONutrition 2nd ESO
Nutrition 2nd ESO
Jordi Pipó
 
El tèxtil 2n ESO
El tèxtil 2n ESOEl tèxtil 2n ESO
El tèxtil 2n ESO
Jordi Pipó
 
Electric energy 2nd ESO
Electric energy 2nd ESOElectric energy 2nd ESO
Electric energy 2nd ESO
Jordi Pipó
 
Evolució 4 eso
Evolució 4 esoEvolució 4 eso
Evolució 4 eso
Jordi Pipó
 
L'herència i les lleis de Mendel 4 ESO
L'herència i les lleis de Mendel 4 ESOL'herència i les lleis de Mendel 4 ESO
L'herència i les lleis de Mendel 4 ESO
Jordi Pipó
 
La cèl·lula
La cèl·lulaLa cèl·lula
La cèl·lula
Jordi Pipó
 
La litosfera Biologia 4 eso
La litosfera Biologia 4 esoLa litosfera Biologia 4 eso
La litosfera Biologia 4 eso
Jordi Pipó
 
El reciclatge
El reciclatgeEl reciclatge
El reciclatge
Jordi Pipó
 
Tecno4 Transports
Tecno4 TransportsTecno4 Transports
Tecno4 Transports
Jordi Pipó
 
Tecno4 UD Electrònica digital- Pràctica Croctech
Tecno4 UD Electrònica digital- Pràctica CroctechTecno4 UD Electrònica digital- Pràctica Croctech
Tecno4 UD Electrònica digital- Pràctica Croctech
Jordi Pipó
 
Tecno4 ud electrònica Pràctica Croctech
Tecno4 ud electrònica Pràctica CroctechTecno4 ud electrònica Pràctica Croctech
Tecno4 ud electrònica Pràctica Croctech
Jordi Pipó
 
Tecno4 ud3 electrònica analògica
Tecno4 ud3 electrònica analògicaTecno4 ud3 electrònica analògica
Tecno4 ud3 electrònica analògica
Jordi Pipó
 
Tecno4 ud2-instalacions
Tecno4 ud2-instalacionsTecno4 ud2-instalacions
Tecno4 ud2-instalacions
Jordi Pipó
 
Tecno4 UD2 instal·lacions
Tecno4 UD2 instal·lacionsTecno4 UD2 instal·lacions
Tecno4 UD2 instal·lacions
Jordi Pipó
 
Tecno4 UD1 habitatge
Tecno4 UD1 habitatgeTecno4 UD1 habitatge
Tecno4 UD1 habitatge
Jordi Pipó
 

More from Jordi Pipó (20)

Textile industry presentation
Textile industry presentationTextile industry presentation
Textile industry presentation
 
La Terra Geologia 4t ESO
La Terra Geologia 4t ESOLa Terra Geologia 4t ESO
La Terra Geologia 4t ESO
 
Forces i estructures 3r ESO
Forces i estructures 3r ESOForces i estructures 3r ESO
Forces i estructures 3r ESO
 
Les presentacions digitals 2n ESO
Les presentacions digitals 2n ESOLes presentacions digitals 2n ESO
Les presentacions digitals 2n ESO
 
L'electricitat 2n ESO
L'electricitat 2n ESOL'electricitat 2n ESO
L'electricitat 2n ESO
 
Nutrition 2nd ESO
Nutrition 2nd ESONutrition 2nd ESO
Nutrition 2nd ESO
 
El tèxtil 2n ESO
El tèxtil 2n ESOEl tèxtil 2n ESO
El tèxtil 2n ESO
 
Electric energy 2nd ESO
Electric energy 2nd ESOElectric energy 2nd ESO
Electric energy 2nd ESO
 
Evolució 4 eso
Evolució 4 esoEvolució 4 eso
Evolució 4 eso
 
L'herència i les lleis de Mendel 4 ESO
L'herència i les lleis de Mendel 4 ESOL'herència i les lleis de Mendel 4 ESO
L'herència i les lleis de Mendel 4 ESO
 
La cèl·lula
La cèl·lulaLa cèl·lula
La cèl·lula
 
La litosfera Biologia 4 eso
La litosfera Biologia 4 esoLa litosfera Biologia 4 eso
La litosfera Biologia 4 eso
 
El reciclatge
El reciclatgeEl reciclatge
El reciclatge
 
Tecno4 Transports
Tecno4 TransportsTecno4 Transports
Tecno4 Transports
 
Tecno4 UD Electrònica digital- Pràctica Croctech
Tecno4 UD Electrònica digital- Pràctica CroctechTecno4 UD Electrònica digital- Pràctica Croctech
Tecno4 UD Electrònica digital- Pràctica Croctech
 
Tecno4 ud electrònica Pràctica Croctech
Tecno4 ud electrònica Pràctica CroctechTecno4 ud electrònica Pràctica Croctech
Tecno4 ud electrònica Pràctica Croctech
 
Tecno4 ud3 electrònica analògica
Tecno4 ud3 electrònica analògicaTecno4 ud3 electrònica analògica
Tecno4 ud3 electrònica analògica
 
Tecno4 ud2-instalacions
Tecno4 ud2-instalacionsTecno4 ud2-instalacions
Tecno4 ud2-instalacions
 
Tecno4 UD2 instal·lacions
Tecno4 UD2 instal·lacionsTecno4 UD2 instal·lacions
Tecno4 UD2 instal·lacions
 
Tecno4 UD1 habitatge
Tecno4 UD1 habitatgeTecno4 UD1 habitatge
Tecno4 UD1 habitatge
 

Els mecanismes 3r ESO

  • 1.
  • 2.  Mecanisme: conjunt de peces que guien i transmeten el moviment. Cadascun té una funció concreta.
  • 3.  Arbre: barra cilíndrica que gira i transmet el moviment de rotació.  Eix: suport fix sobre el que gira un element.
  • 4.  Relació de transmissió: indica les voltes que donarà l’eix de sortida per cada volta que doni l’eix d’entrada.  Velocitat: revolucions o voltes per minut (rpm).  Sentit horari: quan és el mateix que el de les agulles d’un rellotge. El sentit antihorari és el contrari.  Rt: relació de transmissió  n2: velocitat conduïda o de sortida  n1: velocitat motriu o d’entrada Rt = n2 / n1
  • 5.  Els eixos de gir de dues politges s’enllacen en paral·lel utilitzant una corretja (normalment de cautxú i trapezials).  Exemples: rentadora, corretja de distribució del cotxe, canvi de velocitats d’un trepant de columna, embarrats de les fàbriques (s.XIX, XX).  Avantatges: senzillesa, transmissions a distàncies grans.  Inconvenients: lliscament de la corretja, pèrdua de potència.
  • 6.  Rt: relació de transmissió  D2: diàmetre de la roda conduïda o de sortida  D1: diàmetre de la roda motriu o d’entrada  Rt equivalent: D1=D2  Rt de reducció: D2>D1  Rt de multiplicació: D2<D1 Rt = D1 / D2
  • 7.  Sentit de gir: › Directe: Corretja sense creuar › Invertit: Corretja creuada
  • 8.  Tren de politges: quan hi ha unes politges que estan juntes des de la conductora inicial, s’ha d’establir una relació entre les conduïdes i les motrius.  RT= p motrius/p conduïdes= p senars/ p parells= (d1·d3) / (d2·d4) RT = Rt12 · Rt34 = (n2/n1) ·(n4/n3) = (d1/d2) · (d3/d4)
  • 9.  Con de politges: consisteix en un grup de politges, unides entre elles i ordenades segons la mida del diàmetre i muntades sobre un eix i enfrontades a un altre grup de politges de característiques idèntiques, però col·locades en posició invertida. La corretja es pot desplaçar d’un escaló a un altre del con.
  • 10.  Són dues rodes dentades enllaçades per una cadena.  Exemples: bicicletes, motos.  Avantatges: són més fiables que les politges i arriben a distàncies més llargues que els engranatges.  Inconvenients: soroll, vibració de la cadena, lubrificació.
  • 11.  Plat: roda motriu de diàmetre gran.  Pinyó: roda conduïda de diàmetre petit.  Sentit de gir: sempre el mateix. Els eixos són paral·lels igual que en la corretja.  Relació de transmissió:  Z1: nombre de dents del plat.  Z2: nombre de dents del pinyó. Rt = Z1 / Z2
  • 12.  Són dues rodes que estan en contacte.  Exemples: dinamos, nòries, balancins, molins d’oli.  Una manovella o motor fa girar la roda motriu. La roda conduïda girarà en sentit contrari.  Inconvenients: es desgasten, patinen, no en potències grans.
  • 13.  Conjunt de dues rodes dentades (de metall o de plàstic) en que les dents d’una encaixen en les de l’altra. El moviment es transmet per contacte de les dents. Normalment s’usen com a sistemes reductors.  Exemples: petits electrodomèstics, caixes de canvi, joguines, rellotges, eines, ...  Avantatges: no llisquen, es redueix l’espai ocupat, potències i velocitats grans, menys soroll, exactes (rellotges).  Inconvenients: no s’usen per a distàncies grans.
  • 14.  Sentit de gir: queda invertit.  Relació de transmissió:  Z1: dents de l’engranatge motriu.  Z2: dents de l’engranatge conduït.  Tren d’engranatges: Rt = Z1 / Z2
  • 15.  Dents rectes: › Eixos paral·lels. › Es posa en contacte una sola dent. › Més utilitzats i econòmics . › Sorollosos i amb vibracions. › Rellotges, electrodomèstics, joguines, marxa enrere dels cotxes.
  • 16.  Dents helicoïdals: › Eixos paral·lels o perpendiculars. › Dents amb angle helicoïdal. Contacte d’una sola dent. › Els més silenciosos i que transmeten a més velocitat. › Construcció complicada i cara, perden potència. › Caixes de canvi. › Un cas particular són les dents de fletxa o hipoïdes. Hipoïde
  • 17.  Engranatges cònics: › En canvis de direcció per a eixos perpendiculars. › Dents rectes o helicoïdals. › Transmeten grans esforços. › Diferencial del cotxe, aplicacions industrials.
  • 18.  Cargol sense fi: › Entre eixos que formen 90º. › Format per una roda conduïda i un cargol o vis format per 1, 2 o 3 filets. › Grans reduccions de velocitat: cada vegada que el cargol fa una volta, la roda només mou una dent. › Moviment irreversible: el cargol mou la roda, però no al revés. › Grans esforços, però amb baix rendiment i molt desgast de fricció. › Grues. Rt = 1 / Z (cargol amb 1 filet)
  • 20.  Engranatge boig: › Engranatge intermedi que no varia la relació de velocitats entre el 1r i el 2n engranatge. › Aconsegueix que els dos girin en un mateix sentit.
  • 21.  Engranatge interior: › Quan no són exteriors. › Una corona dentada és mou per l’interior d’una altra roda dentada.
  • 22.  Nombre de dents (z): les que té en total l’engranatge.  Circumferència o diàmetre primitiu (dp): s’obté d’unir els punts de contacte entre cada dent dels dos engranatges.  Mòdul: són els mm del dp que correspon a cada dent.  Pas: distància entre punts equivalents mesurats sobre el dp.  Circumferència exterior (de):  Circumferència interior (di):  Característiques de les dents: són el gruix (mida de p/2), el cap (mida de m) i el peu (mida de 1,25m). M = dp / Z Pas= longitud dp /Z = dp· /Z = m· di=dp - 2,5m de=dp + 2m
  • 23.
  • 24.  A diferència de la transmissió, són màquines que transformen el moviment de circular a rectilini i al revés.  Pinyó-cremallera › Format per una barra dentada o cremallera i el pinyó. › Reversible: transformació de moviment circular en moviment rectilini i al revés. › En màquines eina (trepant), llevataps, portes dels pàrquings o el tren cremallera. V = r· = (dp / 2 )·  = (m·Z) / (2 ·10-3) ·  [m/s]
  • 26.  Biela-manovella: › Transforma un moviment rectilini alternatiu en circular o viceversa. › Elements:  Biela: barra rígida unida a un pistó per un extrem i a la manovella per l’altre. Moviment de vaivé alternatiu. També es diu cigonyal.  Manovella: barra unida a la roda per un extrem i a la biela per l’altre.  Pistó: èmbol que es mou alternativament a dreta i esquerra.  Màquina de vapor, màquina de cosir, motor de combustió interna, serradora.
  • 28.  Lleva: › Consta d’un element giratori (en forma de pera) la lleva i un seguidor. › El seguidor està en contacte amb la lleva i rep el moviment alternatiu. › Transforma el moviment circular continu en rectilini continu, però és irreversible. › Arbre de lleves: accionen les vàlvules que obren i tanquen l’admissió i l’escapament dels gasos del motor d’un cotxe.
  • 30.  Excèntrica › Peça circular que gira al voltant d’un punt que no n’és el centre. › Al girar produeix un desplaçament alternatiu amunt i avall de qualsevol element que hi estigui en contacte. › Moviment no reversible.
  • 31.  Diferencial: › És un mecanisme que té com a funció adaptar la velocitat angular de les rodes motrius al recorregut que han de realitzar. S’utilitza en el mecanisme diferencial d’un cotxe › Elements:  Corona i carcassa: giren conjuntament.  Pinyons planetaris: són dos i estan units als paliers.  Pinyons satèl·lits: són dos, però poden girar, ja sigui lliurement sobre els eixos portasatèl·lits o conjuntament i arrossegats amb la corona i la carcassa. › Els elements estan situats dins d’una capsa i el moviment passa als dos paliers que van a les rodes.
  • 33.  Cargol-femella › La femella gira al voltant del cargol. › Per una volta del cargol, aquest avança verticalment la distància d’un pas de la femella.
  • 34.  Coixinets › Serveixen per a que una roda giri lliurement sobre un eix. › N’hi ha de boles i de rodets.
  • 35.  Cadell › Permet el gir d’una roda dentada en un únic sentit. › El cadell funciona com un tascó.