This is actually for Educational purpose only. I made this Slide for Noman group and Zaber and Zubair Fabrics Ltd. for presentation purpose. I share this for help others who actually need this kind of information and Slide.
Bedford cord : this weave produces the longitudinal warp lines in the cloth with fine sunken lines between.
Name: Bedford cord, named after the town of Bedford in England.
This is actually for Educational purpose only. I made this Slide for Noman group and Zaber and Zubair Fabrics Ltd. for presentation purpose. I share this for help others who actually need this kind of information and Slide.
Bedford cord : this weave produces the longitudinal warp lines in the cloth with fine sunken lines between.
Name: Bedford cord, named after the town of Bedford in England.
Here I write some important topics. It is very helpful to a Textile Student. I think If u Study it u will learn basic knowledge about knitting Technology.
To day I upload a new topic for you. I think it will be help you for your improvement .
So follow me , I will provide you more important topic which is facing in my job experience.
Here I write some important topics. It is very helpful to a Textile Student. I think If u Study it u will learn basic knowledge about knitting Technology.
To day I upload a new topic for you. I think it will be help you for your improvement .
So follow me , I will provide you more important topic which is facing in my job experience.
A wise hacker said: Some people, when confronted with a problem, think "I know, I'll use regular expressions." Now they have two problems.
Regular expressions are a powerful tool in our hands and a first class citizen in ruby so it is tempting to overuse them. But knowing them and using them properly is a fundamental asset of every developer. We'll see hands-on examples of proper Reg Exps usage in ruby code, we'll look at bad and ugly cases, and learn how to approach writing and debugging them.
2. Fases en la història segons la confecció:
Individual: cada família es feia la pròpia roba.
Especialitzada: es perfecciona l’ofici, es diferencien
gremis artesans com filadores o sastres.
Industrial: el procés es fa en indústries amb màquines.
3. Les colònies tèxtils:
Eren construccions industrials a la vora dels rius com el
Llobregat, el Ter o el Cardener.
Són importants a principis de s.XX a Catalunya.
Colònia Güell (Sta. Cma. Cervelló) o Colònia Vidal
(Esparreguera).
4. La globalització:
La producció s’ha reduït en comarques o ciutats eminentment
tèxtils com l’Anoia, Terrassa o Alcoi.
En altres països com la Xina, Blangadesh o Vietnam s’ha
traslladat la producció de diferents grups internacionals
afectant la qualitat dels productes i dels treballadors.
5. Fibres vegetals:
Cotó: del fruit del cotoner. Blanques, curtes, resistents i
flexibles. En samarretes, roba interior, vestits, cotonets, ...
Lli: tacte suau i fresc. En peces de vestir i roba de llit.
6. Fibres vegetals:
Espart: de les gramínies (plantes amb gra). Fibres de tacte
rugós i sec. Cordes, espardenyes, cistells, ...
Cànem: en desús. Color groguenc. Cordes, espardenyes, sacs.
7. Fibres animals:
Llana: ovelles de diferents races. Suau i calenta. Peces d’abric:
jerseis, abrics, mantes o bé tapissos.
Seda: dels capolls dels cucs de seda. Brillant, tacte suau i
calent. En roba més cara.
8. Fibres minerals:
Amiant: roca incombustible i inatacable pels àcids. En
equipaments industrials, de bombers o com aïllament tèrmic.
9. Fibres artificials:
Raió: de la cel·lulosa dels arbres. Imita la seda i s'eixuga
fàcilment. En llenceria, tapisseria, vestits ,...
Niló: plàstic del grup de les poliamides (PA). Elàstica, resistent,
no cal planxar. En mitges.
10. Fibres sintètiques:
Polièster: derivat del petroli. Fibres suaus, brillants, molt
resistents, no s’arruga ni s’encongeix. En camises, bruses,
pantalons, faldilles, ...
Fibres compostes: es barregen diferents tipus de fibres per
a millorar les propietats. P.ex. mitjons de cotó amb material
elàstic per fixar-se als peus.
12. Processos:
Filatura: s’obtenen fils a partir de les fibres tèxtils.
Tint: es tinten els fils amb color.
Tissatge: s’entrellacen fils horitzontals i verticals formant els
teixits.
Acabat: estampacions o millora de les propietats dels teixits.
Tall i confecció: es formen les peces de roba segons uns
patrons, tallant-les i cosint-les.
13. Les fibres tèxtils acostumen a ser curtes; per això cal retòrcer-les
i ordenar-les per tal de formar els fils.
Els fils són cilíndrics, molt prims, continus i amb les fibres
entrellaçades.
Poden tenir diferents caps i també diferents fibres.
Les seves característiques són:
Torsió: voltes per centímetre que es dóna a les fibres per a
que el fil no es desfaci.
Sentit de torsió: horari (Z) o antihorari (S).
14. Més característiques són:
Retorsió: la torsió que es dóna als fils de més d’un cap.
Gruix: es mesura en texs (g/km de fil). En el cas de les
fibres, el gruix es mesura amb la micra () que són 1/1000mm.
Presentació: pot ser en forma de rodet, con, tub o madeixa.
15. Existeixen diferents màquines industrial automatitzades que fan
de filadores. Abans es feia de forma artesanal.
16. Carda de llana: màquina emprada en la filatura de la llana que
agafa la napa (capa gruixuda i esponjosa de fibres), la pentina i
neteja i la converteix en cintes de carda.
17. Manuar: màquina que comprimeix i estira les cintes de carda i
en dóna vetes (manyoc gruixut i curt format per fibres
paral·leles).
18. Metxera: màquina que acaba d’estirar les vetes i les torça
lleugerament. En sortirà la metxa.
20. Els teixits s’obtenen a l’entrellaçar els fils.
Característiques: fibres, flexibilitat, resistència a la tracció,
llargada, diàmetre, lligat dels fils, acabat, impermeabilització,...
Hi ha dos grups: teixits de punt o plans.
Hi ha diferents teixits segons el nom comercial: franel·la, pana,
vellut, ...
21. Un sol fil s’entrellaça amb ell mateix. Elàstics i resistents.
Es fan manualment o amb les tricotoses.
Tècniques com el punt de trama o el punt d’ordit.
22. S’entrelliguen dos o més fils perpendicularment.
Estan formats per fils paral·lels, l’ordit. L’ordit s’entrecreua amb
un altre fil que es diu trama utilitzant una llançadora.
Diferents tècniques com el tafetà, la sarja o el ras.
24. Consisteix en donar colors als teixits i es pot fer de dues formes:
Tintatge de fils: els fils es submergeixen en un tint d’un color i
després s’encaragolen en un rodet.
Tintatge de teixits: es tenyeix tot el teixit d’un color.
25. Un cas concret és l’estampat, en què s’estampa en el teixit un
dibuix concret.
26. Milloren propietats dels teixits com la textura o la brillantor.
Desfribatge: estripa les fibres d’un teixit amb unes cardes per
a donar-li una aparença més voluminosa. P.ex. en la franel·la
com els pijames d’hivern.
Perxatge: elimina els pèls sobrers.
Sanforització: evita que els teixits s’encongeixin quan es
mullen.
27. A partir del disseny de les peces s’estableixen uns patrons que
són les figures de cada part de la roba. Després es dibuixen sobre
les teles per tal de tallar-los i posteriorment unir-los.
Les unions de les parts de la roba poden ser permanents, com el
coll d’una camisa, o no permanents, com la cremallera d’una
jaqueta. Les unions permanents acostumen a ser fets amb fils.
28. Punt de basta: es fa amb la mateixa direcció de la unió. Les
passades es veuen pels dos costats del teixit.
Punt de fistó: les passades de la unió són paral·leles entre sí.
29. Punt de fistó combinat: intercala punts curts i llargs.
Punt de contorn: les passades són en diagonal.
Punt de creu: cada punt està format per dues passades que
s’entrecreuen.
30. Botons
Velcro
Cremallera
Fermalls: dues peces cilíndriques que encaixen una amb
l’altra.
Ullet: anella de metall per on es fa passar un cordó.
31. Donen informació de la peça de roba sobre la talla, el tipus de
teixit i les condicions de rentada, eixugada i planxada.
Operacions:
Rentada a mà o a màquina: el número indica la temperatura
màxima per a la rentada, una mà que s’ha de rentar a mà, un
símbol de fred que no es pot rentar en aigua calenta, ...
Lleixiu: indica si admet lleixiu.
Rentada en sec: la lletra a l’interior del cercle indica el
dissolvent que es pot utilitzar.
Planxada: indica la temperatura de la planxada amb un punt
(110ºC), dos (150ºC) o tres (200ºC).
Eixugada a màquina: un punt indica temperatura normal, en
canvi, dos per a temperatura reduïda.
Eixugada: indica si s’ha d’estendre en una corda o sense
escórrer.
Prohibició: la creu prohibeix qualsevol operació.