3r eso Mecanismes

1. Tema 4: MECANISMES
3r d’ ESO

2. ÍNDEX
1. Mecanismes de transmissió de moviment.
1. Conceptes previs.
2. Politges i corretges.
3. Cadenes.
4. Engranatges rectes i cònics.
2. Mecanismes de transformació de moviment.
1. Pinyó-Cremallera.
2. Biela-Manovella.
3. LLeva.
4. Cargol-Femella.
3. Elements auxiliars.

3. Objectius de l’unitat
● Identificar i descriure les propietats més importants
dels mecanismes de transmissió del moviment
● Resoldre càlculs elementals de velocitat, relació de
transmissió, moments i potència en els mecanismes
estudiats.
● Elaborar i interpretar esquemes de mecanismes realitzats
amb simbologia normalitzada-

4. Avui treballarem ...
1. MECANISMES
TEMES
● Tipus de moviment.
● Eix Motriu.
● Eix Conduit.
● Relació de transmissió.
ACTIVITATS
● 1, 2, 3 Pàg. 56

5. mecanismes
Els mecanismes s’encarreguen de transmetre o/i modificar
el moviment desde un element motriu a les diferents parts
d’una màquina, element conducido.

6. mecanismes

7. Moviment de rotació
● Velocitat de rotació (n): És la velocitat de gir expressada com el nombre
de voltes que dóna a cada minut o cada segon.
Si parlem de voltes per minut ens referim a rpm
● Velocitat angular (w): és la unitat del SI per mesurar la velocitat de
rotació (rad/seg)
○ Un radiant és un valor valor angular. Una volta de 360º correspon a 2.pi(
𝝅) radiant
● Velocitat de desplaçament: (m/s)

8. Exemple
1. Determina la velocitat angular w de una politja que gira a 500 rpm.
1. Si una roda gira a 1500 rpm, quina serà la seva velocitat angular?
Dades
W=
n= 500 rpm
500voltes/min. 1min/60seg. 2𝝅rad/1volta
=52.36rad/seg

9. mecanismes
Tipus de movimientos
En aquests mecanismes els elements motrius i els moviments
conduïts poden tenir tres tipus de moviments:
● Moviment circular o rotatori: Roda
● Moviment Lineal: Cinta transportadora
● Moviment alternatiu: moviment d’anada i tornada. Pèndol

10. grups de mecanismes
Tenint en compte els tipus de moviment els mecanismes es poden dividir en dos
grans grups:
1. Mecanismes de transmissió de moviment: Són els mecanismes en que
l’element motriu i el conduït tenen el mateix tipus de moviment. Roda de
bicicleta: circular
1. Mecanismes de transformació de moviment: Són aquells en que l’element
motriu i conduït tenen diferent tipus de moviment. Pujar una persiana de
manivela: element motriu(manivela) és circular i l’element conduït (persiana)
moviment lineal

11. mecanismes.
La relació de transmissió és la relació entre la velocitat de l’eix
conduït (moviment de sortida) i la velocitat de l’eix motriu
(moviment d’entrada).
Rt = W2 / W1
W2: velocitat eix conduÏt (rpm o rad/s)
W1: velocitat eix motriu (rpm o rad/s)

12. mecanismes..
Rt = n cond / n motriu n cond: velocitat eix conduÏt (rpm)
n motriu: velocitat eix motriu (rpm)
Si:
● Rt es mayor a 1: Mecanismo Multiplicador
● Rt es menor a 1: Mecanismo Reductor
● Rt es igual a 1: Mecanismo igualador o de transmissió
directe

13. mecanismes..
Exercicis:
1. Imagina’t un mecanisme en què la roda motriu és la petita, que gira a 200 rpm, i la conduïda
és la gran, que gira a 50 rpm.
a) Com és la relació de transmissió?
Expressa el resultat en velocitat angular (rad/seg.)
b) Si té una manovella que gira a 800 rpm,
a quina velocitat girarà la roda conduïda?

14. mecanismes..
2. Calcula la relació de transmissió dels mecanismes següents. A quina velocitat giraran els eixos
conduïts si la velocitat dels eixos motrius és de 60 rpm?

15. mecanismes..
3. La caixa de la figura conté un mecanisme que transmet el moviment des de les manovelles fins a
l’eix de sortida.
a)Què en pots dir, de la velocitat?
b)I de l’eix de gir?
c)I del sentit de gir?
d)Es tracta d’un mecanisme multiplicador o reductor?
e)Calcula la relació de transmissió.

16. MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DE MOVIMENT
Mecanismes per corretja
És un mecanisme format per una corretja que
condueix el moviment d'una politja a una altra.
El sentit de gir no s’inverteix si no
es creua la corretja.
Rt = D motriu / D cond
D = Diàmetre de la roda.

17. Mecanismes per engranatges
Els engranatges són rodes dentades que encaixen
les unes amb les altres.
El sentit de gir s’inverteix
Rt = Z motriu / Z cond
Z = nº Dents.

18. Mecanismes per cadena
És un mecanisme format per una cadena i rodes
dentades.
Rt = Z motriu / Z cond
El sentit de gir no s’inverteix.
Z = nº Dents.

19. Càlcul de Relació de transmissió per:
ENGRANATGES I
CADENES
POLITGES
Rt = Z motriu / Z cond Rt = D motriu / D cond

20. MECANISMES..
Exercicis:
4. La politja del tambor de la rentadora de la figura mesura 45 cm de
diàmetre i la politja del motor 9 cm. Calcula la relació de transmissió
i la velocitat del tambor quan el motor gira a 450 rpm.

21. Exercicis mecanismes
5. En un engranatge recte, el pinyó fa de roda motriu i gira a 1000 rpm. Si l’engranatge conduït
gira a 250 rpm:
a) Quina és la relació de transmissió del mecanisme?
b) Si el pinyó té 20 dents, quantes en deu tenir la roda conduïda?

22. exercicis mecanismes
6. Observa les quatre corretges i politges de la figura. Calcula les relacions de transmissió dels
mecanismes i les velocitats de les politges conduïdes si les motrius giren a 600 rpm, i descriu com
són els moviments.

23. Tren de mecanismes
Sistema de transmissió reductor té com finalitat reduir la
velocitat de gir dels motors

24. Arbre de politges: amb un únic motor es pot
aconseguir diferents velocitat variant la
posició de la corretja.

25. Reducció de velocitat mitjançant engranatges
Engranatge 1 es la roda motriu i la 4 la
conduïda

26. Reducció de velocitat mitjançant un cargol sense fi
La relació de transmissió ve donada pel
nombre de dents de la roda.

27. MECANISMES DE TRANSFORMACIÓ DE MOVIMENTS
A més de transmetre moviment d’un punt a un
altre de la màquina, el transformen de circular a
rectilini o a l’inrevés.
● Pinyó-Cremallera.
● Lleva
● Biela-Manovella
● Cargol femella

28. Pinyó-cremallera
És un mecanisme reversible, ja que el element
motriu pot ser tant el pinyó com la cremallera.

29. Pinyó-cremallera

30. Biela-manovella
És un mecanisme reversible

31. Biela-manovella

32. Lleva
És un mecanisme no reversible ja que sempre es
transmet de la lleva cap al seguidor

34. Cargol-femella
Per cada volta de cargol, la femella es
desplaçada a una distància que correspon al
seu pas.

35. Cargol-femella