C2

1. Característiques generals de l’equip i del material:
-
Idoneïtat
-
Polivalència.
-
Composició.
-
Durabilitat.
-
Pes i volum.
-
Fiabilitat.
-
Funcionalitat.
-
Cura i manteniment.
-
Homologació.
-
Preu.
Vestuari
Tots aquells elements que s’encarreguen d’aïllar el nostre cos dels elements
atmosfèrics que es donen a les muntanyes.
Causes de la pèrdua de calor corporal:
-
Conducció.
-
Convenció.
-
Transpiració.
-
Radiació.

2. Els Teixits
Les peces de roba estan construïdes per teixits, aquestes per fils i aquests per
fibres.
Tipus:
-
Fibres naturals.
-
Fibres sintètiques.
Farcit tèrmic dels teixits
La ploma: s’obté de les oques i ànecs.
Avantatges: poc pes, molt aïllant, Comprimible i recuperable a la compressió,
durada i agradable al tacte.
Inconvenient: si és mulla és inútil, és molt lent d’assecar, rentar de forma molt
delicada. El seu preu és molt elevat.
La fibra: són compostos de fibres sintètiques de poliester i polipropilè.
Avantatges: no perden poder aïllant amb la humitat i s’assequen molt ràpid.
Inconvenient: menor capacitat de compressió, més pes i més volum.
Teixits tèrmics (Naturals)
El cotó: és un teixit de tota la vida, agradable al tacte i absorbeix amb facilitat la
humitat, però no l’evacua. Perd calor per conducció.
La llana: fins que no van aparèixer les fibres sintètiques, la llana més cotitzada
per mantenir la calor del cos, fins i tot quan està mullada.
Sintètics
La lycra: hidròfugues i elàstiques. Barrejada amb poliester per obtenir peces que
s’adhereixin a la pell.
La poliamida: és el niló, molt resistent i absorbeix poca aigua.
El polipropilè: és molt lleuger i el que menys aigua absorbeix. Per roba interior,
mitjons i guants interiors.
Clorofibra: és el tetraclorur de polivinil, és a dir, la versió tèxtil del PVP. Baixa
irrespirabilitat.

3. Poliester: fibra sintètica concebuda per limitar el cotó. Derivats del carboni i
subproductes del petroli. Resistent a la humitat, als agents agressius i tensions.
Avantatges: lleuger, s’eixuga ràpidament, clima càlid i sec allunyat de la pell la
humitat de la transpiració. No es podreix i és durador. Menys olor que altres
peces de roba de fibres naturals.
Inconvenients: poca capacitat tèrmica davant el vent. Resistència limitada al
fregament constant. Elevat cost. Inferior a la ploma tèrmicament.
L’estructura de les capes és la següent:
-
Peces de roba interior.
-
Peces intermèdies, que poden ser més d’una.
-
Peces exteriors.
Peces de roba interiors
S’han d’adaptar al cos de forma ajustada, tapant la part dels ronyons.
Composicions més freqüents són el polipropilè, el poliester, la clorofibra i altres
derivats sintètics amb contacte amb la pell.
Agradables al tacte i amb baixa conductivitat tèrmica.
Impedeixen la pèrdua de calor i elimina la suor i la humitat, manté la ell seca.
Peces intermèdies
Funció més intensa en relació a l’aïllament tèrmic, retenint la calor corporal entre
diferents capes d’aire que es formen.
El folre polar és la peça més recomanada, reté la nostra pròpia calor a partir dels
microfilaments que conté.
Peces exteriors
L’ultima capa, protegir del rigor exterior, del vent, de la humitat, de la neu i de la
pluja.
Unes qualitats impermeables i de transpiració.
A l’estiu suficient amb una capa.
Al hivern, teixits que ens protegeixin i que permetin la transpiració, com el Goretex.

4. Peces de roba primera capa
Segons el clima.
Segona capa
Teixit elàstic
Pantaló
Lleuger
Peces de roba tercera capa
Jaqueta lleugera, impermeable i transpirable.
Protecció al cap
Gorra o passamuntanyes.
És el 20% de la superfície corporal.
Protecció a les mans
Guants.
Protecció als peus
Els mitjons.
Protecció als ulls
Protegir-nos dels raigs ultraviolats i infrarojos.
Ulleres amb protecció al 100%.

5. Equp bàsic, personal i col·lectiu
-
La motxilla.
-
Sac de dormir.
-
La funda de bivac.
-
La màrfega aïllant.
-
La tenda de campanya.
-
Fogonets.
-
Llanterna frontal.
-
Cantimplora.
-
Bastons de trekking.
-
Altímetre, brúixola i GPS.
-
Altres.

6. UD 4: Orientació i situació
Elements geogràfics:
-
Globus terrestre.
-
Meridians.
-
Paral·lels.
Parts d’un mapa topogràfic:
-
El camp.
-
El marc.
-
El marge.
Tipus de mapes:
-
Mapa topogràfic.
-
Mapa de cordals.
-
Mapa panoràmic.
-
Mapa de relleu.
-
Els croquis.
Topogràfics són els que més s’ajusten a les nostres necessitats en el medi de
muntanya, gràcies a la utilització de corbes de nivell.
Cordals són plans esquemàtics on es prescindeix de les corbes de nivell, s’utilitza
per les aigües.
Panoràmics és representa com el veuria un observador situat en un determinat
punt.
Relleu són en tres dimensions de la zona representada.
Croquis molt més simples, sovint fetes a mà, però bastant precises.

7. L’equidistància és la diferencia entre dues corbes de nivell consecutives.
Tipus de corbes:
-
Convencionals.
-
Mestra o directora.
-
Nivell auxiliar.