4. Problema "gratacels"
❖ Gratacels: Els números
indiquen quants
gratacels es veurien
mirant des-de aquell
punt a nivell de la
taula. Com en 1
sudoku, en cap fila o
columna no es poden
repetir colors=altures
diferents per color (dels
edificis). Creus que ho
pots fer?
Negre: Edifici més alt
Vermell: 2n més alt
Verd: 3r més alt
Blau: El més petit
2. 2. 2. 1
3
2
1
2
1
2
3
2
2. 3. 1. 4
6. Procés del càlcul
❖ 1r feien servir una pedra amb forats per sumar i restar
partint no de unitats si no de forats.
❖ 2n van fer servir el càlcul mecànic. El humà necessitava
algun element per a calcular coses. Primer van fer un
prototip i després ja industrial.
❖ 3r i per últim el ordinador i les calculadores ja actuals.
7. Maquina enigma
❖ L'enigma va ser una màquina per a la descodificació de
missatges.
❖ Per exemple si enviaves a un aliat "hola", ell rebia "jfgj" i
llavors aquesta màquina te la permetia descodificar.
❖ Això servia perquè els enemics no poguessin desxifrar
que es deien i així poder planejar molt millor el següent
atac.
9. Fabrica de tèxtil
❖ Era abans una fàbrica de tèxtil, ara és un museu.
❖ Es deia: "vapor Aimeric Amat i Jover.
❖ La fabrica funcionava amb vapor.
❖ Fundada el 1909.
❖ La "burra" feia funcionar la fabrica amb un sistema de politja.
11. La "burra"
❖ Tot comença amb la "burra", ella feia funcionar tota la
fàbrica amb un sistema de politja que feia funcionar les
varies màquines per les quals passava el procés del
tèxtil.
12. Sorteig
❖ En el sorteig s'utilitzaven uns estris per a netejar la llana
i triar la llana més adequada per a després poder fer un
tèxtil de més qualitat. Aquest pas era molt important
per a que la llana no tingués cap ni un defecte.
13. Batuar
❖ Fa convertir la llana en color blanc per a que el tèxtil
sigui més maco per a un llana millor i més qualitativa.
14. Obridora
❖ Aquesta maquina el que feia era obrir la llana per tal
que la llana estigui més distesa i millor per a fer el fil
amb el qual fer el teixit. Esponjava molt la llana i alhora
la separava.
15. Carda obridora
❖ Aquest element el que feia era fer una peça blanca de
llana que quedava aplanada i les convertiria en ja més
resistent.
16. Carda metxera
❖ Fa metxes i fils de llana que encara són molt febles i per
tant es poden trencar i son semi elàstics. La metxa si la
torçaves i li donaves voltes el que feia era fil però això
ho feia una maquina.
17. Pentinadora
❖ La Pentinadora era una maquina que pentinava la llana
gràcies a el seu mecanisme semi automàtic de uns
raspalls que feien força contrària i per tant la deixaven
molt pentinada i ja un pel més resistent.
18. Continua de filar
❖ La continua de filar ja definitivament el que fa és
convertir-la en fil. Entra a la màquina en metxa i al sortir
és fil. Ho fan a través d'uns enroscadors de cabells però
com si fos llana. Llavors ho feien girar i sortia ja per fi,
fil.
19. La llançadora
❖ Aquesta maquina et creava el teixit amb la forma que tu
havies de dissenyar i llavors aquest teixit encara no
definitiu s'havia de millorar per vendre al comprador.
20. Barca de tint
❖ Era una espècia de "barca" que el que feia era tenyir el
teixit a base de un tint amb color determinat, el qual
havia decidit prèviament el comprador d'aquell teixit, el
qual si el portaves el sastre t'en podia fer un jersei o
qualsevol cosa que pogués estar al abast d'aquell sastre
determinant.
21. Centrifugadora
❖ Aquesta maquina eren una espècia de sala molt calenta
on en ella es creava la calor i permetia secar la roba i ja
els quedava poc per vendre el tèxtil al comprador el
qual a desitjat la roba determinada.
23. Perxa de cardots
❖ El que fa era rascar la roba i deixar-la sense defectes i
llisa.
24. Taula de repassar
❖ Repassaven la roba per a que quedes bé la roba. Un cop
això la roba ja pot ser venguda i ja podem comprar-la en
plenes condicions.
