Explicació dels diversos sistemes de conformació, fabricació dels metalls i els plàstics.

1. SISTEMES DE FABRICACIÓ
Tipus de sistemes
Artesanal Producte en poques quantitats
Eines i màquines senzilles (de tipus manual)
Industrial Producte en gran quantitat i varietat
Moltes màquines automàtiques
Organització eficient de la producció
Sistemes de fabricació: conjunt de tècniques i operacions destinades a la
transformació de materials mitjançant processos tecnològics
1

2. SISTEMES DE FABRICACIÓ
Processos de conformació: operacions per canviar de forma els materials
per tal que adquireixin la que els cal per fer la seva funció
Procesos de conformació del plàstic
Extrusió
Injecció
Buit

3. SISTEMES DE FABRICACIÓ
Procesos de conformació del plàstic:
EXTRUSIÓ
Normal: Objectes forma allargada, secció uniforme
(exemples: cable, tubs, perfils)

4. SISTEMES DE FABRICACIÓ
Extrusió

5. SISTEMES DE FABRICACIÓ
Procesos de conformació del plàstic:
EXTRUSIÓ
AMB INSUFLACIÓ D’AIRE A PRESSIÓ
(exemple: ampolles de plàstic)

6. SISTEMES DE FABRICACIÓ
Extrusió amb insuflació d’aire a pressió

7. SISTEMES DE FABRICACIÓ
Extrusió amb insuflació d’aire a pressió
ampolla plastic.avi

8. SISTEMES DE FABRICACIÓ
Procesos de conformació del plàstic:
INJECCIÓ
(exemple: galledes, taps d’ampolles de plàstic, palanganes,
piragües, peces “Lego”, etc.)

9. SISTEMES DE FABRICACIÓ
Injecció de plàstics

10. SISTEMES DE FABRICACIÓ
Injecció de plàstics peces lego.avi

11. SISTEMES DE FABRICACIÓ
Injecció de plàstics
taps ampolla.avi

12. SISTEMES DE FABRICACIÓ
Procesos de conformació del plàstic:
EMMOTLLAMENT DE PLÀSTICS AL BUIT
(exemple: recipients per iogurts, ous, galetes...)

13. SISTEMES DE FABRICACIÓ
Emmotllament de plàstics al buit

14. SISTEMES DE FABRICACIÓ
Processos de conformació: operacions per canviar
de forma els materials per tal que adquireixin la que els
cal per fer la seva funció
Procesos de conformació del metall
• Per fosa
• Per deformació plàstica

15. SISTEMES DE FABRICACIÓ
Procesos de conformació del metall:
CONFORMACIÓ PER FOSA
TIPUS:
Fosa amb caixes de sorra
(exemple: campanes, escultures, radiadors calefacció, fanals...)
Fosa injectada (amb motlles d’acer)
(per peces resistents: rodes ferrocarril, coixinets...)

16. SISTEMES DE FABRICACIÓ
Conformació per fosa amb caixes de sorra
PROCÉS:
1- Tenim model de fusta, i en fem 2 semimodels
2- Fem un motlle de sorra (fina i humida). Es compacta la sorra i
es treuen els semimodels. Fem 2 caixes de sorra.
3- S’uneixen les caixes de les 2 meitats.
4- S’omplen de metall fos
5- Es trenca la sorra

17. SISTEMES DE FABRICACIÓ
Conformació per fosa amb caixes de sorra

18. SISTEMES DE FABRICACIÓ
Conformació per fosa injectada
Motlle d’acer amb 2 semimotlles. Com injecció de plàstics. Degut
a la pressió, el producte és més resistent.

19. SISTEMES DE FABRICACIÓ
Conformació per fosa
injectada
fosa injectada.avi

20. SISTEMES DE FABRICACIÓ
Procesos de conformació del metall:
CONFORMACIÓ PER DEFORMACIÓ
PLÀSTICA
TIPUS:
Laminació
Forja
Embotició

21. SISTEMES DE FABRICACIÓ
Procesos de conformació del metall:
LAMINACIÓ
(Exemple: làmines o xapes, perfils d’acer)

22. SISTEMES DE FABRICACIÓ
Laminació
- Pot fer-se en fred (producte més dur) o en
calent (no cal tanta força per fer la làmina, i producte
més resistent)
- Lingots de metall passen entre CORRONS
- Varis grups de corrons són el TREN DE
LAMINATGE
- Si és Corró amb superfície llisa: obtenim xapa
- Si és corró amb altres formes: obtenim perfils

23. SISTEMES DE FABRICACIÓ
Laminació

24. SISTEMES DE FABRICACIÓ
Procesos de conformació del metall:
FORJA
(Exemple: peces d’acer resistents, espases...)

25. SISTEMES DE FABRICACIÓ
Forja
- Cal una base molt resistent o ENCLUSA, i
donar cops amb MARTELL o MAÇA (forja artesanal) o
amb PREMSA (forja industrial).
- Es fa en CALENT (acer vermell)
- Antigament: FORJA CATALANA, amb un
MARTINET (gran martell mecànic mogut per energia
hidràulica)

26. SISTEMES DE FABRICACIÓ
Material per Forja
● ARTESANAL
Fornal: forn de carbó
Enclusa, martells, tenalles.
Estampes: de formes diverses
● INDUSTRIAL (ESTAMPACIÓ EN CALENT)
Premsa hidràulica
Matrius o estampes per estampació en calent

27. SISTEMES DE FABRICACIÓ
Forja artesanal

28. SISTEMES DE FABRICACIÓ
Forja artesanal

29. SISTEMES DE FABRICACIÓ
Estampació en calent (Forja industrial)

30. SISTEMES DE FABRICACIÓ
Estampació en calent
(Forja industrial)
forja.avi

31. SISTEMES DE FABRICACIÓ
Exemple de fabricació
d’objecte en forja
industrial
fer objecte

32. SISTEMES DE FABRICACIÓ
Procesos de conformació del metall:
EMBOTICIÓ
(Exemple: Aigüeres, recipients de metall...)

33. SISTEMES DE FABRICACIÓ
Embotició
- Es fa en FRED
- Deformar xapa metàl·lica entre 2 MATRIUS, aplicant
una PRESSIÓ. Una matriu entra dins l’altra
- Si la matriu té arestes tallants, pot tallar les peces.
Llavors és un procés d’ENCUNYAT o TROSSELLAT
(exemple: fer arandel·les)

34. SISTEMES DE FABRICACIÓ
Embotició

35. SISTEMES DE FABRICACIÓ
Embotició
emboticio.avi

36. SISTEMES DE FABRICACIÓ
Encunyat o trossellat
trossellat o encunyat.avi

37. SISTEMES DE FABRICACIÓ
Conformació per arrencament de ferritja
(MECANITZACIÓ)
TIPUS:
Tallar (serres)
Foradar (trepants)
Torn
Fresadora

38. SISTEMES DE FABRICACIÓ
Sistemes de tall
SERRES
- De vaivé. Moviment rectilini alternatiu
- De cinta. Cinta gira en sentit únic. Pot tallar més ràpid.
- Serres circulars. Amb disc metàl·lic amb dents tallants a la
perifèria.
ALTRES SISTEMES
Làser, raig d’aigua, etc.

39. SISTEMES DE FABRICACIÓ
Tall (làser i amb raig
d’aigua)
tall laser aigua.avi

40. SISTEMES DE FABRICACIÓ
El trepant
Màquina eina destinada principalment a la realització de
forats
Detalls importants
* Broca: subjectada pel portabroques, fa un moviment de
rotació sobre la peça
* Poden ser portàtils o fixos. Els fixos disposen de
mordassa, per subjectar la peça a treballar, i de control de la
velocitat de gir.
* Si en lloc de broques es posen altres eines, poden roscar,
refrentar o aixamfranar els forats.

41. SISTEMES DE FABRICACIÓ
Trepant
trepant broma.avi
taladro cotxe.avi

42. SISTEMES DE FABRICACIÓ
Trepant

43. SISTEMES DE FABRICACIÓ
Trepant

44. SISTEMES DE FABRICACIÓ
El torn
Màquina eina que permet conformar peces cilíndriques,
còniques, esfèriques i rosques.
Detalls importants
* Al torn, la peça a conformar gira, i l’eina de tall es desplaça.
* La peça gira a travès del plat on és subjectada
* L’eina es desplaça endavant-endarrera i esquerra-dreta.
* La velocitat dels moviments pot regular-se.
* Exemples d’operacions: cilindratge, realitzar cons, trepat,
roscatge, etc.

45. SISTEMES DE FABRICACIÓ
Torn

46. SISTEMES DE FABRICACIÓ
Torn (amb peça de material plàstic)
tornejar nilo.avi

47. SISTEMES DE FABRICACIÓ
Torn (amb peça de metall)
torn ferro.avi

48. SISTEMES DE FABRICACIÓ
La fresadora
Màquina eina que permet conformar superfícies planes i
corbes, fer ranures, tallar dents d’engranatges, etc..
Detalls importants
* L’eina de tall o fresa té moviment de rotació.
* La peça es desplaça endavant, endarrera, dreta, esquerra,
amunt, avall.
* La velocitat dels moviments pot regular-se.

49. SISTEMES DE FABRICACIÓ
Fresadora

50. SISTEMES DE FABRICACIÓ
Fresadora

51. SISTEMES DE FABRICACIÓ
Fresadora
fresa.avi

52. SISTEMES DE FABRICACIÓ
SOLDADURA
Unió de dues o més peces, generalment metàl·liques, mitjançant
un procés d’aportació de calor que provoca la fusió de les
superfícies que vol unir i que en solidificar les deixa com una
sola peça.
TIPUS:
Elèctrica per arc voltaic
Oxiacetilènica
Per punts

53. SISTEMES DE FABRICACIÓ
La soldadura elèctrica per arc voltaic
Per què es produeix?
Es fon un elèctrode metàl·lic damunt de les arestes per on cal
unir les peces a travès d’un arc o espurna elèctrica que es
forma entre les peces i l’elèctrode.
L’escalfor arriba a més de 3000 ºC
Es fonen l’electrode i les arestes, i formaran un cordó de
soldadura, que ho deixarà tot unit en solidificar

54. SISTEMES DE FABRICACIÓ
Soldadura elèctrica per arc voltaic

55. SISTEMES DE FABRICACIÓ
Soldadura elèctrica per arc voltaic
soldadura arc.avi

56. SISTEMES DE FABRICACIÓ
La soldadura elèctrica per arc voltaic
Què és l’elèctrode?
És una vareta amb un recobriment desoxidant que dirigeix el
metall fos a la soldadura.
Com es produeix l’espurna que genera calor?
Amb la màquina de soldar: transformador de 220 o 380V
d’entrada i 48V de sortida.
El circuit de sortida té una pinça a l’elèctrode i una altra
(massa) a la peça a soldar.
En contactar peça i elèctrode es produeix l’arc voltaic

57. SISTEMES DE FABRICACIÓ
La soldadura oxiacetilènica
Com es produeix el calor?
Amb la barreja de 2 gasos, oxígen i acetilè, que es conserven
en ampolles d’acer independents amb manòmetre
(regulador de pressió).
La barreja es fa sortir per un bufador, i en encendre’ls a la
sortida es produeix la combustió.
Com es treballa?
Amb la flama s’escalfen les peces a unir fins fondre les
arestes, llavors, amb vareta de metall d’aportació, es fa el
cordó de soldadura

58. SISTEMES DE FABRICACIÓ
La soldadura oxiacetilènica
Altres aspectes a destacar
La vareta de metall pot aportar pòlvores desoxidants (el metall
que ha estat fos, després té alt risc d’oxidar-se).
Normalment s’uneixen peces del mateix metall, però també
poden ser diferents (llavors, la vareta serà de llautó)
Aquesta tècnica s’usa en peces de poc gruix, que no poden
soldar-se amb elèctrica. És més car i menys resistent.
Una aplicació relacionada és l’oxitall, que incorpora un
broquet especial al bufador que permet tallar aprofitant el
calor.

59. SISTEMES DE FABRICACIÓ
Soldadura oxiacetilènica

60. SISTEMES DE FABRICACIÓ
La soldadura per punts
Com es produeix el calor?
Mitjançant el corrent elèctric (com l’arc voltaic), amb 2
elèctrodes que fan contacte tenint entremig els 2 elements
metàl·lics a unir. Es produeix calor quan els elèctrodes fan
pressió.
Aquesta tècnica és usada per xapes estretes. Es va sequint
tota la unió entre planxes i es fan punts d’unió, on s’han fos
les xapes i després, en solificar, queden unides.
És molt adequat pel treball robotitzat