Conceptes claus sobre aquest important procés històric que junt a la revolució francesa constitueix les bases de la nostra societat actual

1. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
HMC 1rA
INS BELLVITGE
L’HOSPITALET DEL LLOBREGAT

2. 1. DEFINICIÓ
- Des de la segona meitat del s. XVIII a la primera del XIX, en un període els límits precisos del qual se situen indistintament entre
1764-1830 o 1780-1846, es va produir a Anglaterra la revolució industrial, una transformació profunda de les estructures
econòmiques i socials del país, sols comparable pels seus efectes a la revolució neolítica.
Les noves relacions socials sorgides del capitalisme industrial van generar una nova mentalitat, una
nova concepció del temps i de l'espai. Aquesta gran transformació només pot comparar-se a la que
es va produir amb la revolució neolítica i la sedentarització de l’ésser humà.

3. 1. DEFINICIÓ
- Per a alguns dels millors historiadors contemporanis com l’anglès Eric Hobsbawm, la revolució industrial constitueix, amb la
revolució francesa, les dues potes de la nostra societat actual.
De la revolució francesa sorgeix el nostre sistema polític, mentre que de la r
evolució industrial anglesa sorgeix l’actual sistema econòmic.

4. - Els canvis d'aquesta transformació estructural són:
- 1) l'aplicació àmplia i sistemàtica de la ciència i la tecnologia al procés de producció per al mercat
- 2) l'expansió de l'horitzó econòmic des de l'autoconsum familiar i els mercats locals als nacionals i internacionals
- 3) l'èxode rural cap a les ciutats
- 4) la despersonalització del treball, amb el salt del taller familiar a la fabrica,
- 5) l'especialització i el pas del sector primari al secundari i terciari, ús intensiu i extensiu del capital
- 6) formació de noves classes dinàmiques i dependents: burgesia industrial i proletariat, definides per la seua relació amb
els mitjans de producció
1. DEFINICIÓ

5. 2. LA REVOLUCIÓ AGRÍCOLA
-L'agricultura és considerada de manera unànime pels historiadors com un dels seus factors que van permetre la revolució
industrial anglesa. L’agricultura augmentà significativament la seva producció, gràcies a una sèrie de canvis legals i tècnics.
Llei de tancaments
(Enclosure Act).
“Open fields” substituïts per
“enclosures”.
La privatització estimulà la introducció de millores
tècniques i l’augment de la producció.
Nous sistemes de conreu
(sistema Norfolk).
Primeres màquines agrícoles
(segadores i trilladores).
Estabulació dels
ramats i nous
conreus (blat de
moro, patata, plantes
forratgeres, etc).

6. 2. LA REVOLUCIÓ AGRÍCOLA
- Les lleis d’encerclament
- L'encerclament de les terres per iniciativa particular -"enclosures" privades era una pràctica comuna que es realitzava a
Anglaterra des de l'època dels Tudor amb l'objectiu d'afavorir el bestiar de llana, en un moment de gran expansió del sector.
- Van ser habituals des de mitjans del segle XVIII i van arribar al punt òptim entre la pujada al tron de Jorge III i el final de les
guerres napoleòniques. S'hi van aprovar 1800 lleis que van obligar a tancar uns 7 milions d'hectàrees d’ "open-fields“ i
"common lands", que suposaven entre el 25 i el 40% del total de bona part dels comtats anglesos.

7. 2. LA REVOLUCIÓ AGRÍCOLA
- Les lleis d’encerclament
- L'aplicació d'aquestes lleis suposava un conjunt d'operacions mitjançant les quals un espai determinat, dividit fins aleshores
en moltes parcel·les es convertia en una àmplia extensió rodejada per una bardissa, dedicada al cultiu comercial. És a dir,
suposava el pas d’una agricultura de subsistència a una de mercat.
- El factor clau que va impulsar les "enclosure asts" sembla que va ser la puja del preu del blat vinculada al creixement de la
població. Quan aquell baixava també disminuïen les lleis d'encerclament i quan pujava, augmentava la pressió en el Parlament
Britànic per a incrementar-les.

8. 2. LA REVOLUCIÓ AGRÍCOLA

9. "El camperol, al qual no miraven amb simpatia els sectors que
estaven fent les Ileís d'encerclament, era incapaç d'exposar les
raons amb eficàcia. Si havia perdut la seua parcel•la en camp
obert, conreat amb cereals o la pastura per ala vaca en el
"common", rebia com a compensació unes quantes guinees que
desapareixien aviat a la taverna. Encara quan, si tenia sort, el
comissari parlamentari li assignava una parcel•la, petita i distant,
a canvi dels seus drets sobre les terres comunals, on trobaria els
mitjos per tancar-la i assecar-la? L'única cosa que podia fer era
vendre-la barata als interessats a arrodonir les seues possessions
que estaven substituint el camp obert i les "commons". Només
aquestes persones eren capaces de retolar-les i condicionar-les
per al conreu tot invertint capitals que un dia (...) els donarien un
gran benefici. Des d'aleshores, per cultivar el sól anglés caldria, o
bé tenir capitals propis o disposar-ne d'altres
MORI, G.: La revolució industrial (p.p. 92-93)
2. LA REVOLUCIÓ AGRÍCOLA
- Les lleis d’encerclament
- Els encerclaments es feien quan així ho demanaven
els propietaris de 4/5 parts de les terres d’una
parròquia. Sovint, una persona era el propietari
d’aquesta quantitat de terra, llavors només calia la
seva petició.
- L’acaparament de les terres i la seva concentració van
significar un increment de la productivitat i una
orientació capitalista de l’agricultura.

10. Fi del guaret
Augment de la producció
i la productivitat
Més menjar
Augment de
la població
Més menjar
per al ramat
Més ramat
Més fem
Millora en les tècniques agrícoles: nous mètodes de sembrada,
noves eines i màquines, nous cultius (creïlla, dacsa) i guano
2. LA REVOLUCIÓ AGRÍCOLA
- Les innovacions tècniques

11. 2. LA REVOLUCIÓ AGRÍCOLA
- Les innovacions tècniques

12. - Es van introduir nous cultius com el del trèvol, els espàrrecs i les carxofes fins i tot en els "openfields", es van dessecar grans
zones pantanoses i es va difondre el "mixed farming" -combinació del pasturatge i la rotació de conreus-; aquests canvis
augmentaren la productivitat i van abaratir el preu del blat, la qual cosa va repercutir en una major diversificació agrícola
2. LA REVOLUCIÓ AGRÍCOLA
- Les innovacions tècniques
Aportacions de la revolució agrícola a la R.I.
Aliments
Mà d’obra
barata Mercat
Capitals
→ inversió

13. 2. LA REVOLUCIÓ AGRÍCOLA
- L’acumulació de capital
- Un aspecte essencial de la revolució agrícola va ser l'avanç de la privatització. La propietat de la terra es repartia de manera
desigual:
- La Corona, l'alta noblesa i l'església (unes 200 famílies) posseïen el 20% de la terra.
- La "gentry" -noblesa mitja i baixa-, els comerciants rics, els homes de lleis i antics comandaments i oficials militars (unes
16000 famílies) tenien el 50%.
- Els camperols lliures, els "freeholders" (unes 180.000 famílies) comptaven amb el 30% restant. Dins d’ells hi havia gran`s
diferències en quant a l’extensió de les seves propietats.

14. 2. LA REVOLUCIÓ AGRÍCOLA
- L’acumulació de capital
- La majoria de les terres de la noblesa i potser d' una bona part de les propietats dels "freeholders" eren explotats en règim de
lloguer per arrendataris, "farmers", autèntics agricultors professionals (uns 150.000) que treballaven més del 70% de la
superfície cultivada.
- Els bracers o jornalers sense terres (unes 364.000 famílies) treballaven esporàdicament a canvi d’un salari.
- Per últim trobem uns 400.000 "cottage and paupers" que vivien de treballs ocasionals.

15. 2. LA REVOLUCIÓ AGRÍCOLA
- L’acumulació de capital
- Des de finals del s. XVII i al llarg del s. XVIII el camp anglès va sofrir una sèrie de transformacions: la progressiva desaparició dels
"commond lands" i amb aquests, els arrendaments tradicionals i vitalicis, la disminució de la petita propietat, l'increment de la
propietat de la noblesa d'un 20% a un 25%; la proletarització definitiva dels "cottagers" i "squatters" i la consolidació de les
hisendes més grans, els propietaris de les quals afavorien la instal·lació d'arrendataris benestants, dedicats a una agricultura
capitalista, especulativa que contractaven mà d'obra

16. 2. LA REVOLUCIÓ AGRÍCOLA
- Nova actitud empresarial
- Aquesta nova mentalitat passava per acceptar: l'ampliació dels horitzons econòmics al mercat nacional i internacional,
l'augment de l'especialització i l'aplicació de coneixements científics i de mètodes experimentals.
- Aquesta nova actitud va començar per arrelar en els estrats socials més alts; el mateix rei George III s'entusiasmava amb el
títol de "granger George", duia en la carrossa l'últim volum dels "Annals de l'agricultura" i tenia cura de la seua granja model a
Windsor. D'altres exemples entre la noblesa van ser els lords Townshend, Bakewell i Wilkinson

17. 3. LA REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA
- La transició demogràfica
MORTALITAT INFANTIL
- Millora de les condicions higièniques
- Recollida escombreries
- Ús del sabó
- Roba de cotó
- Millora de l’alimentació
- Avanços medicina
- Eliminació Pesta Negra
NATALITAT
CREIXEMENT DE LA
POBLACIÓ

18. 3. LA REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA
- La transició demogràfica

19. 3. LA REVOLUCIÓ AGRÍCOLA
- La població a Anglaterra

20. 3. LA REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA
- Les prediccions malthusianes
Per a Malthus la població creixia en proporció geomètrica
mentre els recursos ho feien en progressió aritmètica
EXCÈS DE POBLACIÓ = POBRESA
AQUEST MODEL ES CONTESTAT TAN PELS CONSERVADORS COM DESPRÉS PELS MARXISTES.
EL PROBELA RAU EN L’EXCÈS DE POBLACIÓ O EN LA DESIGUAL DISTRIBUCIÓ DELS RECURSOS?

21. 3. LA REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA
- El creixement de les ciutats
EXODE RURAL
PROLETARITZACIÓ
CREIXEMENT POBLACIÓ URBANA

22. 3. LA REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA
- El creixement de les ciutats
SEGLE XIX  TRANSFERÈCIA DE POBLACIÓ ACTIVA DEL SECTOR PRIMARI AL SECUNDARI
REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA = MÀ D’OBRA BARATA I CREACIÓ MERCAT NACIONAL ANGLÈS

23. 3. LA REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS
Primera carretera seguint el mètode de Macadam als
Estats Units.
- Es van desenvolupar innovacions tècniques per millorar les calçades. (Metcalf, Telford, Macadam)
Construcció d’una carretera
segons el sistema Telford
- Les calçades

24. DILIGÈNCIES
- La marxa era lenta, feien unes 20 milles
diàries
The Great North Road
3. LA REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS
- Les calçades

25. 3. LA REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS
- Els canals
- Durant la revolució industrial es va encetar a Anglaterra la construcció d'una àmplia xarxa de canals fluvials per ser el mitjà més
barat per al transport de mercaderies pesants i voluminoses, afavorides per les avantatjoses condicions físiques eren un relleu pia
i uns cabals d'aigua regulars i abundants

26. 3. LA REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS
- El ferrocarril
- El símbol més visible de la revolució industrial fou sense dubte el ferrocarril. Sorgit a la mina, el seu ús va encetar-se al 1820 i en
poques dècades va canviar la percepció del món. En poques dècades, les vies del ferrocarril unien gairebé tots els punts del
Regne Unit.

27. 3. LA REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS
- El ferrocarril

28. 3. LA REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS
- El ferrocarril

29. 3. LA REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS
- El ferrocarril

30. 3. LA REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS
- El ferrocarril

31. 4. LA REVOLUCIÓ COMERCIAL
- El comerç colonial
- El comerç fou un dels factors essencials en l’acumulació originària de capital que va permetre el desenvolupament del
capitalisme industrial. Aquest comerç estava en constant expansió des del segle XVI, quan Anglaterra esdevingué com la
primera potencia naval del món.

32. 4. LA REVOLUCIÓ COMERCIAL
- El comerç colonial
IMPERIS COLONIALS SEGLE XVIII

33. 4. LA REVOLUCIÓ COMERCIAL
- El comerç colonial
Els factors que van fer possible l'hegemonia mercantil britànica foren:
1) el predomini militar en els mars
2) la disposició d'una manufactura, de la llana, que s'imposava en el sector exportador
3) l'accés a una àmplia xarxa mercantil com Àfrica, les Índies Orientals, els EEUU i els països europeus
4) l'enorme capacitat de la seua flota mercant, els efectius de la qual no havien cessat d'augmentar des dels temps de Cromwell i
els seus “Navigation acts"
5) l'existència de marins qualificats i d'una "classe mercantil" d'empresaris amb capital i olfacte pels negocis
6) el suport que dels successius governs donaren al comerç exterior, alliberant-lo quan era necessari i salvaguardant-lo amb ajut
militar i diplomàtic.

34. 4. LA REVOLUCIÓ COMERCIAL
- El comerç colonial
EL COMERÇ COLONIAL AL SEGLE XVIII

35. 4. LA REVOLUCIÓ COMERCIAL
- El comerç colonial
- Al llarg del segle XVIII el comerç colonial va anar
variant la seva composició.
- Dins d’aquest volum comercial, un ingredient, el
cotó, esdevindrà el motor de la industrialització.

36. 4. LA REVOLUCIÓ COMERCIAL
- La demanda interna
- Al llarg del segle XVIII el consum interior anglès es va incrementar degut a:
- El creixement de població
- L’augment de la demanda de productes tèxtils, especialment del cotó

37. 5. L’APARICIÓ DE LA INDÚSTRIA CONTEMPORÀNEA
- Les transformacions de les manufactures
SEGLE XVII Transformacions al món gremial
lleis que ataquen els privilegis i exclusivitats gremials
massa de pagesos sense terra abundància de mà d’obra disponible

38. 5. L’APARICIÓ DE LA INDÚSTRIA CONTEMPORÀNEA
- Les transformacions de les manufactures
putting out system
els comerciants-empresaris controlaven tot el procés productiu

39. 5. L’APARICIÓ DE LA INDÚSTRIA CONTEMPORÀNEA
- Les transformacions de les manufactures
putting out system
BENEFICIS
orientats cap a l’adquisició de terres o reinvertits en els seus negocis
alguns comerciants-empresaris aplegaren a comptar amb centenars de treballadors
producció de manufactures a gran escala, desenvolupant la divisió del treball i un comerç de gran amplària.

40. 5. L’APARICIÓ DE LA INDÚSTRIA CONTEMPORÀNEA
- Les transformacions de les manufactures

41. - liberalització econòmica mitjançant sentències judicials que desmantellaven les regulacions d’aprenentatge i l’accés als oficis
- Artesans
5. L’APARICIÓ DE LA INDÚSTRIA CONTEMPORÀNEA
- Les transformacions de les manufactures
propietat dels tallers i les eines però treballant per als comerciants-
empresaris  acabaran per no diferenciar-se dels treballadors del
putting out system
- subcontratats
- sense alterar el seu status fins l’arribada de les màquines

42. 5. L’APARICIÓ DE LA INDÚSTRIA CONTEMPORÀNEA
- Les transformacions de les manufactures
- Apareixen les primeres grans factories
- Propietat estatal
- Concentració productiva dintre d’un recinte,
encara que no sempre ja que diverses factories
podien associar-se per a completar un procés
productiu
- Disciplina militar

43. 5. L’APARICIÓ DE LA INDÚSTRIA CONTEMPORÀNEA
- Les transformacions de les manufactures
ECONOMIA DE SUBSISTÈNCIA ECONOMIA DE MERCAT
tot allò que abans es produïa per a l’autoconsum ara es fabrica i es comprat pels assalariats

44. 5. L’APARICIÓ DE LA INDÚSTRIA CONTEMPORÀNEA
- La màquina
- Les màquines sorgeixen partint de principis tecnològics senzills.
avanços tècnics varen permetre la possibilitat d’aprofitar bases de mà d’obra que
fins llavors no havia estat emprada

45. 5. L’APARICIÓ DE LA INDÚSTRIA CONTEMPORÀNEA
- La màquina
- Una màquina és un artefacte mecànic que serveix per a produir i és accionat per una energia independent de la força humana
FACTORY SYSTEM
màquina de vapor
Watt 1769

46. 5. L’APARICIÓ DE LA INDÚSTRIA CONTEMPORÀNEA
- El cotó: una indústria per a una revolució
- industria del cotó fou la primera locomotora de la revolució industrial
- Inicis del segle XVIII era una manofactura més, no gaire important
- el mercat de tèxtils de cotó va créixer molt més que la resta de teixits artesanals
- els manufacturers del cotó s’establiren prop dels ports colonials d’esclaus
- preu menor que el de la resta de tèxtils

47. 5. L’APARICIÓ DE LA INDÚSTRIA CONTEMPORÀNEA
- El cotó: una indústria per a una revolució
COTO  SUBPRODUCTE DEL COMERÇ COLONIAL

48. 5. L’APARICIÓ DE LA INDÚSTRIA CONTEMPORÀNEA
- El cotó: una indústria per a una revolució
- La industria del cotó va nàixer lligada a l’expansió de l’economia esclavista de plantacions, en paraules de Hobsbawm va nàixer
com un subproducte del comerç colonial i el tràfic d’esclaus

49. 5. L’APARICIÓ DE LA INDÚSTRIA CONTEMPORÀNEA
- El cotó: una indústria per a una revolució
- Aquesta unió al comerç colonial va provocar un augment de la demanda que va conduir a la seva mecanització
FILATURA TEXEIDORIA

50. 5. L’APARICIÓ DE LA INDÚSTRIA CONTEMPORÀNEA
- El cotó: una indústria per a una revolució
procés de mecanització la qualificació de la mà d’obra fora cada vegada menys necessària,
∆ Mà d’obra
Sous de subsistència

51. 5. L’APARICIÓ DE LA INDÚSTRIA CONTEMPORÀNEA
- L’energia

52. 5. L’APARICIÓ DE LA INDÚSTRIA CONTEMPORÀNEA
- La mineria i la siderúrgia
REVOLUCIÓ INDUSTRIAL  INTERRELACIÓ PROCESOS PRODUCTIUS
RESULTAT = DESFORESTACIÓ REGNE UNIT

53. 5. L’APARICIÓ DE LA INDÚSTRIA CONTEMPORÀNEA
- La mineria i la siderúrgia
FERRO  Alternativa a la fusta  Element constructiu
Procés d’elaboració = CAR, necessita molta fusta pels forns
CARBÓ MINERAL

54. 5. L’APARICIÓ DE LA INDÚSTRIA CONTEMPORÀNEA
- La mineria i la siderúrgia
MECANITZACIÓ DE LA MINERIA
INNOVACIONS TÈCNIQUES
MÀQUINA DE VAPOR FERROCARRIL

55. 5. L’APARICIÓ DE LA INDÚSTRIA CONTEMPORÀNEA
- La mineria i la siderúrgia
La pudelació (descarbonatar el ferro) i la laminació foren essencials per millorar
la qualitat del ferro produït i augmentar la producció

56. 5. L’APARICIÓ DE LA INDÚSTRIA CONTEMPORÀNEA
- La mineria i la siderúrgia

57. 6. L’EXPANSIÓ DE LA INDUSTRALITZACIÓ
- A Europa

58. 6. L’EXPANSIÓ DE LA INDUSTRALITZACIÓ
- A Europa

59. 6. L’EXPANSIÓ DE LA INDUSTRALITZACIÓ
- A Europa

60. 6. L’EXPANSIÓ DE LA INDUSTRALITZACIÓ
- Als Estats Units

61. 6. L’EXPANSIÓ DE LA INDUSTRALITZACIÓ
- Al Japó

62. 7. LA NOVA ORGANITZACIÓ ECONÒMICA. EL CAPITALISME
- El liberalisme econòmic
- Fonamentat en les doctrines d'Adam Smith sobre la llibertat d'empresa, de mercat
i de contractació
- Al liberalisme clàssic la mà invisible del mercat equilibra els interessos
contraposats amb els preus ajustats segons l’oferta i la demanda, perquè l’Estat
no ha d’intervenir en l’economia i ha d’eliminar aranzels duaners proteccionistes
i monopolis

63. 7. LA NOVA ORGANITZACIÓ ECONÒMICA. EL CAPITALISME
- El liberalisme econòmic
TEORIA DEL LIBERALISME ECONÒMIC
INTERÈS INDIVIDUAL  satisfacció de l’interès personal és el motor del desenvolupament
econòmic
LLEI DE L’OFERTA I LA DEMANDA  els interessos contraposats s’equilibren mitjançant la llei de
l’oferta i la demanda
LLIURE COMPETÈNCIA  permet el desenvolupament econòmic, estimula el descens dels preus i la
innovació tecnològica
NO INTERVENCIÓ DE L’ESTAT  no ha de legislar ni regular sobre els assumptes empresarials
LLIURE COMERÇ  llibertat de circulació de les mercaderies entre els diferents països

64. 7. LA NOVA ORGANITZACIÓ ECONÒMICA. EL CAPITALISME
- El liberalisme econòmic
LLIURECANVISME VS PROTECCIONISME
- Comerç internacional no regulat pels estats
- Absència d’aranzels i taxes pels productes
estrangers
- Impulsat pels britànics (tractats de lliure comerç)
- Imposició de taxes pels productes estrangers
(poden ser limitats a un producte o sector
determinat)
- Aplicades pels francesos i nordamericans per
protegir la seva indústria davant els britànics

65. 7. LA NOVA ORGANITZACIÓ ECONÒMICA. EL CAPITALISME
- L’organització capitalista de l’economia
CARACTERÍSTIQUES
PROPIETAT PRIVADA DELS MITJANS DE PRODUCCIÓ
TREBALL ASSALARIAT
LLIURE INICIATIVA I NO INTERVENCIÓ DE L’ESTAT
CRISIS ECONÒMIQUES PERIÒDIQUES

66. 7. LA NOVA ORGANITZACIÓ ECONÒMICA. EL CAPITALISME
- L’organització capitalista de l’economia
CICLES DE KONDRATIEV
El capitalisme és un sistema econòmic amb crisis periòdiques de les quals es surt
mitjançant la innovació tecnològica i l’obertura de nous mercats