1. EL LLENGUATGE
VISUAL
Jaume Juncà
1r BAT B
2014/2015
Cultura Audiovisual

2. Índex
• 7.1 Característiques de la imatge
• 7.2 Estructura de la imatge
• 7.3 Recursos expressius de la imatge
• 7.4 Funcions de la imatge
• 7.5 Codificació visual
• 7.6 Lectura d'imatges

3. 7.1 CARACTERÍSTIQUES
DE LA IMATGE
Iconicitat: Capacitat que posseeix la representació de quelcom per a
produir en nosaltres un efecte visual similar al que ens produiria la realitat
representada. Com més semblant sigui l'efecte, més icònica serà la
representació.

4. 7.1 CARACTERÍSTIQUES
DE LA IMATGE
Abstracció: la imatge no té cap mena de semblança amb una realitat
concreta. Pot ser:
• Producte de la fantasia (imatges surrealistes).
• Relacions arbitràries (senyal de tràfic: prohibit el pas).

5. 7.1 CARACTERÍSTIQUES
DE LA IMATGE
El grau d'iconicitat o abstracció dependrà del valor
d'identitat d'allò representat respecte a la realitat.

6. 7.1 CARACTERÍSTIQUES
DE LA IMATGE
SENZILLESA o COMPLEXITAT d'una imatge depèn de l'estructura
de l'objecte, la quantitat d'elements que conté, la manera en què es
plantegen entre ells i la comprensibilitat de la significació de les
relacions establertes.
• Imatge senzilla:

7. 7.1 CARACTERÍSTIQUES
DE LA IMATGE
La inclusió de més de 4 elements
que difereixen en color, forma,
textura no permet observar la imatge
d'una sola mirada, i diem, que és una
imatge perceptualment complexa.
També podem trobar imatges
percentualment senzilles, que siguin
semànticament complexes (de
significat).
Imatge complexa:

8. Denotació: significat objectiu d'un mot o expressió, aquell que la majoria de
parlants d'una llengua li atorguen per convenció i que es recull en
diccionaris. Allò que rebem immediatament.
7.1 CARACTERÍSTIQUES
DE LA IMATGE

9. 7.1 CARACTERÍSTIQUES
DE LA IMATGE
Connotació: associació de la imatge amb determinats sentiments.
No és observable directament ni tampoc és igual per a tots els
receptors.

10. 7.1 CARACTERÍSTIQUES
DE LA IMATGE
• Monosèmia i polisémia.
• Polisèmia: Fan possibles diferents
interpretacions. Neix de les
connotacions.
• La polisèmia icònica és calculada i
programada pels creadors
d'imatges per entrar en connexió
amb els sentiments, creences i
tendències arrelades en el públic.

11. 7.2 ESTRUCTURA DE LA
IMATGE
• La imatge gràfica es pot definir com
una informació elaborada per un
emissor, amb un material (elements
gràfics), que s'ordena segons una
estructura i un punt de vista, fent ús
d'un codi i d'uns recursos expressius
per a dirigir-se a un receptor.

12. 7.2 ESTRUCTURA DE LA
IMATGE
La composició d'una imatge consisteix en l'organització dels seus
elements en un espai determinat.
Tipus de composició:

13. Composició horitzontal
Suggereix equilibri, calma, quietud...

14. Composició vertical
Suggereix acció, força, tensió...

15. Composició diagonal
Suggereix desequilibri, originalitat...

16. Composició cíclica
Suggereix complicació, dinamisme, moviment...

17. 7.2 ESTRUCTURA DE LA
IMATGE
• El pla és l'espai que presenta o
reprodueix una imatge en
relació amb els seus
components.
• Plans llargs: mostren més
espai que objectes Gran pla
general, pla general i pla de
conjunt.

18. 7.2 ESTRUCTURA DE LA
IMATGE
• Plans mitjos: mostren
un equilibri entre espai i
objectes. Pla mig i pla
americà.

19. 7.2 ESTRUCTURA DE LA
IMATGE
• Plans curts: mostren més
objectes que espais. Primer pla
i pla de detall.

20. 7.3 RECURSOS EXPRESSIUS
DE LA IMATGE
• Comparació: consisteix en
exposar dos elements per tal
que puguin establir-se
semblances i diferències entre
les seves qualitats.

21. 7.3 RECURSOS EXPRESSIUS
DE LA IMATGE
• Personificació: consisteix en
donar als objectes qualitats
humanes, trets propis de les
persones. Els publicistes
utilitzen aquest recurs per a
"humanitzar" el producte.

22. 7.3 RECURSOS EXPRESSIUS
DE LA IMATGE
• Metàfora: consisteix en substituir allò que es vol mostrar per a una
altra cosa amb la que guarda alguna relació.

23. 7.3 RECURSOS EXPRESSIUS
DE LA IMATGE
• Hipèrbole: consisteix en
utilitzar una exageració per a
destacar l'expressió.

24. 7.3 RECURSOS EXPRESSIUS
DE LA IMATGE
• Sinècdoque: mostrar un
objecte presentant-ne només
una part (la part amb més valor
iconogràfic) de manera que el
receptor pugui imaginar el que
falta, o viceversa.

25. 7.4 FUNCIONS DE LA
IMATGE
• Quatre funcions fonamentals:
• Funció informativa o referencial: orientada al context. Tracta només
de successos reals i comprovables.

26. 7.4 FUNCIONS DE LA
IMATGE
· Funció emotiva o expressiva: Són imatges utilitzades amb finalitat
sentimental i tenen per objecte transmetre emocions.

27. 7.4 FUNCIONS DE LA
IMATGE
• Funció poètica o estètica: Valen per sí soles. Busquen la bellesa
amb sentit estètic, artístic.

28. 7.4 FUNCIONS DE LA
IMATGE
Funció suggestiva o connotativa: es relaciona amb la persuasió. El
seu objectiu és convèncer. S'utilitza amb freqüència en els missatges
publicitaris.

29. 7.4 FUNCIONS DE LA IMATGE
Les imatges subliminals: tot i no sent aparentment captades per
l'individu, arriben fins al seu cervell i s'hi registren de forma
inconscient.

30. 7.5 CODIFICACIÓ VISUAL
· CODI ESCENOGRÀFIC: L'escenografia és un instrument per a la
creació de matisos significatius. També pot col·laborar en la
presentació deformada de la realitat.

31. 7.5 CODIFICACIÓ VISUAL
• CODI LUMÍNIC:
• Llum frontal: Aixafa les figures contra el fons i els dóna un aspecte
irreal.

32. 7.5 CODIFICACIÓ VISUAL
• Llum posterior: Permet separar
les figures del fons i afegeix
tridimensionalitat.

33. 7.5 CODIFICACIÓ VISUAL
• Llum lateral i zenital: (de dalt a
baix). Accentuen els volums i el
relleu, però si la llum no és
equilibrada accentua els
contrastos deformats.

34. 7.5 CODIFICACIÓ VISUAL
• Llum de baix a dalt: pot produir deformacions inquietants. Els
efectes d'inquietud o de terror sempre van acompanyats d'una
il·luminació especial que està intencionadament desequilibrada per
a subratllar l'angoixa.

35. 7.5 CODIFICACIÓ VISUAL
• CODI SIMBÒLIC: Quan la representació visual d'una persona o
una cosa és entesa com la representació de quelcom més ampli
que la cosa o persona concretes.
• Tota comunicació simbòlics implica un procés d'abstracció. Els
símbols són instruments per al disseny d'un missatge concret.

36. 7.5 CODIFICACIÓ VISUAL
• CODI GRÀFIC: Tot el que s'utilitza per a la confecció de la imatge:
pintura, pintada mural, tipus d'objectius...).

37. 7.6 LECTURA D’IMATGES
• Existeixen dos criteris:
Lectura tipogràfica:
Segueix un mètode similar al
utilitzat en la lectura d’un text.
Lectura gelstàtica:
Va analitzant els diferents nuclis
d’atenció.

38. 7.6 LECTURA D’IMATGES
• FACTORS D’ANÀLISI:
-Elements: dades observades (gràfiques i verbals).
-Estructures: relació entre els elements, enquadrament, tipus de pla,
recursos, funcions...
-Significats: coses que suggereix la imatge, sentiments i emocions
que produeix, experiències que ens fan recordar...

39. 7.6 LECTURA D’IMATGES
• INTERACCIÓ VERBOICÒNICA:
Combina text i imatge:
- El text aporta el sentit al missatge i la imatge serveix com a simple
il·lustració.

40. 7.6 LECTURA D’IMATGES
• INTERACCIÓ VERBOICÒNICA:
- La imatge expressa una idea bàsica i el text és un accessori o
innecessari.

41. 7.6 LECTURA D’IMATGES
• INTERPRETACIÓ D’IMATGES
- Observar una imatge vol dir explorar els seus significats, veure
més enllà de la pura identificació i intentar decidir quines són les
idees i informacions que ens aporta.

42. 7.6 LECTURA D’IMATGES
• Exemples de lectura:
- Aixafem el feixisme. Pere Català Pic, 1937.
La fotografia mostra una persona de classe humil, catalana, aixafant
la creu gamada. Això ens fa pensar en la lluita del poble contra el
feixisme.

43. 7.6 LECTURA D’IMATGES
• Exemples de lectura:
- Soldats amb cascs. Georgii Petrussov, 1935.
La imatge mostra els soldats organitzats com un camp acabat de
llaurar. Vol transmetre la perfecció de l’exèrcit rus.