Trabajo de cultura audiovisual.

1. Ariadna Martín Salvañá
1r de Batxillerat

2. CARACTERÍSTIQUES DE LA IMATGE
Actuen com a signes de quelcom aliè. La imatge i la
realitat sovint estan relacionades per fet de sentir-nos
davant d’una i això pot provocar confusió.

3. : capacitat de
produir efecte visual
semblant a la realitat, com
més semblant sigui l’efecte,
més icònica serà la
presentació.
: la imatge
no manté semblança
amb la realitat
concreta, pot ser un
producte de la fantasia
i en alguns casos es
converteix en realitat
autònoma.

4. SENZILLESA-COMPLICITAT
 Depèn de l’estructura de l’objecte, la quantitat
d’elements que conté, la manera en que es plantegen
les relacions entre ells i la comprensibilitat de la
significació de les realcions establertes.

5. DENOTACIÓ-
CONNOTACIÓ
 Les connotacions neixen a partir de la descodificació
d’una imatge, es duu a terme des del nostre univers
mental, entre escenes i sentiments, entre visions i
emocions.

6. DENOTACIÓ-CONNOTACIÓ
 S’han elaborat escales
tancades per a la seva
valotació, Osgood.
 Denotació: significat
objectiu d’un mot o
expressió i que es recull
en obres normatives amb
els diccionaris.

7. MONOSÈMIA-POLISÈMIA
 Les imatges polisèmiques
són les que fan possibles
diferents interpretacions ,
el public està influït per un
context personal i social
que matisa el significat
original, provocant
l’aparició de diferents
sentits

8. ESTEREOTIP-ORIGINALITAT
 Una imatge pot ser considerada original quan és capaç de
transmetre un missatge més o menys complex a través de
mecanismes perfectament reconeixibles.

9. ESTRUCTURA
DE LA IMATGE
 Informació elaborada per un emissor amb un material
que s’ordena segons una estructura i un punt de vista,
fent ús d’un codi i d’uns recursos expressius, per a
dirigir-se al receptor

10. LA COMPOSICIÓ
 Organització dels seus elements en un espai
determinat
Tipus de composició Suggereix
COMPOSICIÓ
HORITZONTAL
Predominen les línies
horitzontals
Equilibri, calma, quietut…
COMPOSICIÓ VERTICAL
Destaquen les línies verticals
Acció, força, tensió…
COMPOSICIÓ DIAGONAL
Predominen les línies
diagonals
Desequilibri, originalitat…
COMPOSICIÓ CÍCLICA
Predominen les línies corbes
Complicació, dinamisme,
moviment

11. RECURSOS EXPRESSIUS DE LA
IMATGE
La comparació: exposició de dos elements per tal que
es puguin establir semblances i diferències.
La personificació: donar als objectes qualitats
humanes .

12. ELS PLANS
 És l’espai que representa o
reprodueix una imatge en
relació amb els seus
components.
Plans llargs: gran pla
general, pla general, pla
conjunt.
Gran pla general
Pla general
Pla conjunt

13. PLANS MITJOS
Pla americà Pla mig llarg

14. PLANS CURTS
Primeríssim primer
pla
Primer pla

15. RECURSOS EXPRESSIUS DE LA
IMATGE
La metàfora: substitució del que es vol mostrar per una
altre cosa amb la qual guarda alguna relació.
La hipèrbole: utilitzar una exageració per destacar
l’expressió.
hipèrbole
metàfora

16. LA SINÈCDOTE
Mostrar un objecte presentant-ne només la
part amb més valor iconogràfic i a l’inversa.

17. FUNCIONS DE LA IMATGE
INFORMATIVA O REFERENCIAL
 Està orientada al context, tracta només successos
reals i comprovables i està present en tots els actes
comunicatius

18. EMOTIVA O EXPRESSIVA
 Orientada a l’autor de la imatge,
expressió directe del subjecte
enunciador davant d’allò sobre el
que està informant i permet la
subjectivitat de qui mira.

19. POÈTICA O ESTÈTICA
 Orientada al missatge, es
refereix a com es configura
el llenguatge fotogràfic, a la
seva forma visual i a la seva
construcció.

20. SUGGESTIVA O CONNOTATIVA
 Dirigida a convèncer l’espectador. No és la història del
producte sinó una història en que el producte apareix
en relació als protagonistes.

21. LES IMATGES SUBLIMINALS
 Arriben fins al seu cervell i s’hi registren
de forma inconscient, intenten influir en
les decisions dels consumidors sense que
aquests siguin capaços de percebre cap
tipus de manipulació.

22. CODI ESPACIAL
 Parcel·la plasmada quan es fa una fotografia o es pinta
un quadre.
 S’hi determinarà l’amplitud del camp de treball i un
punt de vista.
 Dona una idea de la nostra posició física

23. CODI ESPACIAL
 Preses frontals: realitat objectiva i realista.

24. CODI ESPACIAL
 Picats i contrapicats: distorsionen, estableix relacions
d’objectivitat, engany.

25. CODI GESTUAL
 Sensació que produeix la gestualitat de les figures.
 Els gestos tenen una significació, poden expressar
actituds, intencions i estats d’ànim.

26. CODI ESCENOGRÀFIC
 L’escenografia és un instrument per la creació dels
matissos significatius i que poden col·laborar en la
presentació deformada de la realitat.

27. CODI
LUMÍNIC
 Les possiblitats de
variar la quantitat i
el tipus de llum
repercuteixen en el
significat i bellesa
de la imatge.

28. CODI LUMÍNIC
-llum frontal: aixafa les figures contra el fons i els dóna
un aspecte irreal.
-llum posterior: separar figures del fons i
tridimensionalitat.
-llum lateral o zenital: accentua volums i relleu.
-llum de baix a dalt: pot produïr deformacions
inquietants, acompanyats d’una il·luminació especial.

29. CODI LUMÍNIC
 Els colors tenen associats diferents significats.
-Colors càlids: vermells, taronges i grocs, transmeten
sentiments d’eufòria, optimisme i fortalesa.
-Colors freds: verds i blaus.

30. CODI SIMBÒLIC
 Representació visual entesa de quelcom més ampli,
d’organització, idees, conceptes…
 S’ha d’admetre el seu significat.
1. Creu com a signe religiós.
2. Símbols dels bancs.
3. Logotips d’empreses.
…

31. CODIS GRÀFICS
 Vinculada als instruments que s’utilitzen per per la
confecció de la imatge. Matissen el seu sentit total.
-Pintura, pintada mural.
- tipus d’objectius.
- gra fi o gruixut de l’emulsió de les pel·lícules…

32. CODIS GRÀFICS
 Gran angular: augmenten
la sensació de profunditat
i distorsionen la realitat
de manera que l’objecte
sembla més gran.
Els teleobjectius
apropen l’objecte i
provoquen sensació
d’aixafament.
Enfocament/desenfo-cament:
la part
enfocada tendeix
sempre a destacar.

33. CODI DE RELACIÓ
 Poden ser reals entre els objectes representats o
potenciades per la composició de la imatge.
 Amb ajuda de la codificació espacial i lumínico-cromàtica.

34. CODI DE RELACIÓ
 Lleis de la perspectiva i equilibri entre les masses
visuals donarà harmonia a la totalitat.
 Esquema geomètric subjacent donarà coherència al
conjunt i dirigeix la mirada de l’espectador.

35. LECTURA D’IMATGES
- Lectura tipogràfica: similar a la lectura d’un text, des
de l’angle superior esquerre i abaix, franja a franja, fins
l’angle inferior dret.
- Lectura gelstàtica: analitzar els diferents nuclis
d’atenció.

36. FACTORS D’ANÀLISI
 Elements: dades observables, gràfiques i verbals.
 Estructures.
 Significats.

37. INTERACCIÓ VERBOICÒNICA
 Text+imatge.
 La imatge serveix com a il·lustració i el text aporta el
sentit al missatge.
 Pel contrari, la imatge expressa una idea bàsica i el text
innecessàri.

38. INTERACCIÓ VERBOICÒNICA
 Complementarietat: estableixen entre si diferents
relacions significatives.
- Relació de recolzament: contribueix a una correcta
identificació de la realitat en la imatge – ajuda a
descodificar les connotacions de la imatge.

39. INTERACCIÓ VERBOICÒNICA
- Relació de parasitisme o
oposició: el text aporta
diferent significat del
que aporta la imatge per
tornar amigua la realitat
del propi registre
fotgràfic.

40. INTERACCIÓ VERBOICÒNICA
 Relació de simbiòsi: text i imatge s’aporten mutuament
nous significats i es produeix un enriquiment mutu.

41. INTERPRETACIÓ D’IMATGES
 El seu contingut pot suscitar diferents interpretacions .
 Podem dir que és un camp obert de significats.
 Observar una imatge i llegir-la vol dir explorar els seus
significats i intentar discernir les idees i les
informacions que ens aporta.