Educación Plástica : La imagen

1. COMUNICACIÓ
Visual i audiovisual
- F u n c i o n s d e l e s
i m a t g e s -
E P VA 4 E S O C U R S
2 0 1 9 - 2 0

2. COM ES PRODUEIX LA
COMUNICACIÓ VISUAL?
En cada procés de comunicació intervenen:
• Emissor: Persona o entitat que decideix comunicar alguna cosa.
• Missatge: El contingut de la comunicació (el que volem comunicar).
• Codi: Conjunt de normes i procediments que relacionen significants i significats perquè els
missatges visuals siguen comprensibles. Han de ser coneguts pel receptor.
• Mitjà: És l'element que permet físicament la transmissió del missatge.
• Receptor: Persona o conjunt de persones a les quals es dirigeix el missatge
• Context: Conjunt de circumstàncies o llocs en què se situa el missatge
• Funció: És la intenció que té l'emissor del missatge

3. EL LLENGUATGE VISUAL I
EL AUDIOVISUAL
El llenguatge VISUAL és un sistema de comunicació que estructura i
relaciona els diferents elements visuals de les imatges. Tipus:
• Objectiu: El llenguatge visual objectiu intenta transmetre la informació
de manera que solament se li puga donar una interpretació. Utilitza
formes geomètriques, imatges reals, fotografies molt definides i
il·luminades.
• Publicitari: El llenguatge visual publicitari combina imatges i textos
expressius perquè el missatge es comprenga fàcilment. La seua finalitat
és atraure l'atenció del receptor perquè accepte el producte i efectue
la compra.
• Artístic: El llenguatge visual artístic produeix diferents sentiments i
sensacions en l'espectador, a través de combinacions de llums, colors i
cuidades composicions.

4. El llenguatge AUDIOVISUAL és un sistema de comunicació
multisensorial.
Promou un processament global de la informació, que proporciona al
receptor una experiència unificada.
És un llenguatge sintètic i els seus elements solament cobren sentit
considerats en conjunt.
Mobilitza la sensibilitat abans que l'intel·lecte.

5. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA
IMATGE
• Grau de figuració: Es refereix a la representació figurativa de la imatge
representada.
• Grau de iconicitat: Aquesta en funció del nivell de realisme de la imatge
respecte al cos o objecte representat.
• Complexitat / simplicitat: Està relacionat amb la quantitat d'informació
que la imatge ens proporciona. Un taulell de l’Alhambra té menys
informació que una fotografia.
• Qualitat tècnica: Segons la qualitat tècnica aconseguida en una imatge
aquesta pot ser considerar bona o dolenta.
• Originalitat: Estaria en l'extrem oposat de la vulgaritat i tindria a veure
amb les imatges considerades com a poc corrents o fora del normal.

6. FINALITAT DE LES IMATGES
Totes les imatges que podem observar tenen una finalitat concreta
que ve determinada pel missatge visual que l'emissor li ha volgut
donar.
Informativa: Transmet una notícia, anuncia un esdeveniment o
promociona un producte destacant les seues qualitats. Imatges de
premsa i cartells que acompanyen a un text
Identificativa: Serveixen per a reconèixer a una empresa o persona.
Logotips, marques, banderes.
Indicativa: Descriptives Utilitzen signes i senyals. Pictogrames.
Descriptiva: Defineixen llocs o figures assenyalant les seues parts de
forma simplificada. Dibuixos científics, dissenys, esquemes, mapes.

7. Exhortativa: Tracta de convèncer al receptor perquè faça el que
proposa el missatge. S'utilitza principalment en publicitat
Recreativa: Les imatges recreatives tenen com a principal
entretenir. Els còmics, les pel·lícules, imatges de revistes, etc.
Estètica: Són obres d'art que expressen sentiments i bellesa.

8. LA IMATGE COM A CONSTRUCCIÓ
SOCIAL I CULTURAL
• Si la cultura pot entendre's com un
sistema de formes simbòliques per
de les quals els grups socials es
comuniquen, perpetuen i
el seu coneixement sobre el món i la
vida, podria dir-se llavors que la seua
funció seria també la de dotar de
al món i fer-ho comprensible.

9. • És possible separar el que veiem del que sabem o
creiem?
L'historiador de l'art Gombrich sostenia
que no existeix mirada innocent, en el sentit que no
hi ha mirada independent de la nostra història
perceptiva i la nostra història cultural. Açò significa
que la cultura en la qual vivim afecta la manera en
què veiem: tota experiència de percepció s'insereix
en un marc més ampli que té a veure, en la majoria
dels casos amb l'entorn, la cultura i les experiències.
El nostre ull està carregat d'un saber i uns
esquemes mentals previs. En la mirada es colen
prejudicis: ens acostem a les imatges amb judicis
previs personals, històrics, culturals.
La nostra mirada és una mirada que està
formada i conformada per la cultura, és per açò
que, tornant a Gombrich, “no hi ha ull innocent”.

10. No obstant açò l'apreciació, per exemple, d'aqueix enorme semblat que podem
observar entre el fotografiat i la fotografia no és natural ni innat. Si mostràrem
una fotografia a qualsevol habitant d'algun poble indígena, allunyat el més
possible de la influència de tota civilització, hauria d'aprendre a llegir-la per a
poder identificar el representat.

11. Un exemple d'açò és la idea de representació
realista de les coses. Dir que una foto o un quadre
s'assemblen a la persona o a l'objecte representat
és un fet purament cultural. La semblança no és un
fet natural sinó una relació construïda, i és una
relació construïda que té a veure amb el que es
denomina, en la història de l'art, “realisme” o “codi
realista”.
La confusió entre la imatge i el seu model original,
entre la representació i el representat, aquesta
encara massa estesa en la nostra civilització com a
indici d'una deficient comprensió i alfabetització en
matèria de comunicació visual. El filòsof italià
Umberto Eco qui va establir, en relació a aquesta
confusió entre significant i referent, que l'analogia
del signe icònic no és amb l'objecte representat,
sinó amb el model perceptiu del mateix
Joseph Kosuth, “Una i tres
cadires”, Aquesta és una versió
de la famosa sèrie on l’autor
confronta tres situacions
lingüísticament vinculades: una
cadira real, la foto d'una cadira i
la definició d'una cadira.

12. LES IL·LUSIONS ÒPTIQUES
• Les il·lusions òptiques són imatges que, si bé
són impossibles de trobar en la realitat física,
en el món de les imatges es poden recrear
amb tot detall, a manera de miratges que
apareixen i desapareixen.
Figures impossibles: sorgeixen en combinar
figures bàsiques de manera complexa,
Figures cinètiques: produeixen sensació de
moviment

13. LECTURA D’IMATGES
Vivim envoltats d'imatges. Les imatges tenen un valor
expressiu que està íntimament lligat a la intenció de
comunicació de l'autor i als coneixements de receptor al
que va dirigida la imatge.
La interpretació que es realitza de les imatges pot ser:
• Objectiva (quan ofereix un sol significat i no està
oberta a segones interpretacions)
• o Subjectiva (quan ofereix diversos significats i
oferint més informació que la mera imatge
representada).

14. ÍTEMS PER A LA LECTURA D’IMATGES
• Dimensions de la imatge: La grandària condiciona
totalment la imatge.
• Nivell d'observació o percepció: Mesura tant la
qualitat de la imatge com els factors que impedeixen o
molesten en la seua visió.
• Classificació: Utilitzarem l'esquema plantejat
anteriorment. Ja que ens resulta molt útil per a establir
les diferents funcions per a les quals van ser creades.
• Característiques o atributs de les imatges: Definides
anteriorment
• Descripció objectiva i subjectiva: La interpretació que
es realitza de les imatges