Llenguatge audiovisual
Iconicitat 
• És la capacitat que posseeix la representació 
de quelcom per a produir en nosaltres un 
efecte visual similar al que ens produiria la 
realitat representada.
Abstracció 
• Suposa que la imatge no conté semblança 
amb una realitat concreta, pot ser un 
producte de la fantasia o relacions 
arbitràries.
Senzillesa complexitat 
• Depèn de l’estructura de l’objecte, la 
quantitat d’elements que conté, la manera en 
que es plantegen les relacions entre ells i la 
comprensibilitat del significat d’aquestes.
Denotació 
• És allò que literalment ens mostra una 
imatge, allò que rebem immediatament. Està 
conformada per tots els elements 
observables.
Connotació 
• Comporta l’associació de la imatge amb 
determinats sentiments.
Polisèmia 
• Fa possible diferents interpretacions d’una 
imatge. Neix de les connotacions
Estereotip 
• Insistència en estímuls coneguts i 
redundants de manera que ja no ens 
criden l’atenció
Originalitat 
• Tenen un toc diferent en allò que 
representen o en la forma gràfica de fer-ho.
Imatge gràfica 
• Informació elaborada per un emissor amb 
un material que s’ordena segons una 
estructura i un punt de vista, fent ús d’un 
codi i d’uns recursos expressius per a 
dirigir-se a un receptor.
Composició 
• HORITZONTAL: 
• Predominen les línies horitzontals. 
• Equilibri, clama, quietud… 
• VERTICAL: 
• Destaquen les línies verticals. 
• Acció, força, tensió… 
• DIAGONAL: 
• Predominen les línies diagonals. 
• Desequilibri, originalitat… 
• CÍCLICA: 
• Predominen les línies corbes. 
• Complicació, dinamisme, moviment…
Gran Pla 
General 
Pla 
General 
Pla Conjunt
Pla Mig 
Pla Americà 
Primer Pla 
Pla Detall
Recursos expressius 
• COMPARACIÓ: consisteix en exposar dos 
elements per tan que puguin establir-se 
semblances i diferències entre les seves 
qualitats.
Recursos expressius 
• PERSONIFICACIÓ: consisteix en donar 
als objectes qualitats humanes. S’utilitza 
per “humanitzar” el producte
Recursos expressius 
• METÀFORA: consisteix en substituir allò 
que es vol mostrar per una altra cosa amb 
la que guarda alguna relació
Recursos expressius 
• HIPÈRBOLE: consisteix en utilitzar una 
exageració per a destacar l’expressió.
Recursos expressius 
• SINÈCDOQUE: mostra un objecte 
presentant-ne només una part, de manera 
que el receptor pugui imaginar el que falta.
Funcions de la imatge 
• INFORMATIVA: funció orientada al context. 
Està present en tots els actes comunicatius.
Funcions de la imatge 
• EXPRESSIVA: funció orientada a l’autor 
de la imatge. Expressió directa del 
subjecte enunciador davant d’allò sobre el 
que esta informant.
Funcions de la imatge 
• POÈTICA: funció orientada al missatge, 
centrada en la fotografia mateixa.
Imatges subliminals 
• Tot i no sent captades per l’individu, 
arriben fins el seu cervell i s’hi registren de 
forma inconscient, impossibilitant un 
filtratge crític.
Codificació visual 
• Les imatges sempre són signes de quelcom aliè 
que incorporen diversos codis comunicatius, que 
és necessari conèixer per a llegir, de forma 
comprensiva i crítica, les imatges
Codificació visual 
• CODI ESPACIAL: una mateixa realitat pot 
quedar plasmada des d’infinits 
enquadraments.
Codificació visual 
• CODI GESTUAL: els gestos tenen una 
significació clara i directa en la comunicació 
humana. Al analitzar una imatge és important 
aturar-nos en la sensació que produeixen 
aquests gestos.
Codificació visual 
• CODI ESCENOGRÀFIC: és un instrument 
per a la creació de matisos significatius.
Codificació visual 
• CODI LUMÍNIC: repercuteix en el 
significat i la bellesa de la imatge
Frontal
Posterior
Lateral
De baix a dalt
Codificació visual 
• CODI SIMBÒLIC: quan la representació 
visual d’una persona o cosa és entesa com la 
representació de quelcom més ampli que allò 
en concret. Implica un procés d’abstracció.
Codificació visual 
• CODI GRÀFIC: esta vinculat als 
instruments tècnics amb els quals 
s’elabora el missatge visual.
Gran Angular
Teleobjectius
Enfocament
Codificació visual 
• CODI DE RELACIÓ: la disposició dels elements 
parcials que constitueixen el conjunt d’una imatge, 
dins de l’espai determinat pels límits del quadre, 
estableix relacions espacials entre ells.
Lectura d’imatges 
• TIPOGRÀFICA: segueix un mètode 
similar a l'utilitzat en la lectura d’un text. 
Poc lògic.
Lectura d’imatges 
• GELSTÀTICA: implica anar analitzant els 
diferents nuclis d’atenció
Factors d’anàlisi 
• ELEMENTS: dades observades, gràfiques i 
verbals. 
• ESTRUCTURES: relació entre els elements. 
• SIGNIFICATS: coses que suggereix la 
imatge, sentiments i emocions que 
produeix…
Interacció verboicònica 
• Que sigui el text el que aporti sentit al missatge i la imatge 
serveixi com a simple il·lustració. 
• Que la imatge expressi una idea bàsica i el text es converteixi 
en un accessori innecessari. 
• Que existeixi una complementarietat entre text i imatge.
Interacció verboicònica 
• RECOLZAMENT: el text serveix de 
recolzament a la imatge.
Interacció verboicònica 
• OPOSICIÓ: el text aporta un significat 
diferent al que expressa la pròpia imatge
Interacció verboicònica 
• SIMBIOSI: el text i la imatge s’aporten 
mútuament nous significats.
Interpretació d’imatges 
• La interpretació que fem d’una imatge ens ajuda a 
trobar-li elements interessants, a conèixer i gaudir 
molt més a partir del que ens mostra.

Tema 7 LLenguatge Audiovisual

  • 1.
  • 2.
    Iconicitat • Ésla capacitat que posseeix la representació de quelcom per a produir en nosaltres un efecte visual similar al que ens produiria la realitat representada.
  • 3.
    Abstracció • Suposaque la imatge no conté semblança amb una realitat concreta, pot ser un producte de la fantasia o relacions arbitràries.
  • 4.
    Senzillesa complexitat •Depèn de l’estructura de l’objecte, la quantitat d’elements que conté, la manera en que es plantegen les relacions entre ells i la comprensibilitat del significat d’aquestes.
  • 5.
    Denotació • Ésallò que literalment ens mostra una imatge, allò que rebem immediatament. Està conformada per tots els elements observables.
  • 6.
    Connotació • Comportal’associació de la imatge amb determinats sentiments.
  • 7.
    Polisèmia • Fapossible diferents interpretacions d’una imatge. Neix de les connotacions
  • 8.
    Estereotip • Insistènciaen estímuls coneguts i redundants de manera que ja no ens criden l’atenció
  • 9.
    Originalitat • Tenenun toc diferent en allò que representen o en la forma gràfica de fer-ho.
  • 10.
    Imatge gràfica •Informació elaborada per un emissor amb un material que s’ordena segons una estructura i un punt de vista, fent ús d’un codi i d’uns recursos expressius per a dirigir-se a un receptor.
  • 11.
    Composició • HORITZONTAL: • Predominen les línies horitzontals. • Equilibri, clama, quietud… • VERTICAL: • Destaquen les línies verticals. • Acció, força, tensió… • DIAGONAL: • Predominen les línies diagonals. • Desequilibri, originalitat… • CÍCLICA: • Predominen les línies corbes. • Complicació, dinamisme, moviment…
  • 12.
    Gran Pla General Pla General Pla Conjunt
  • 13.
    Pla Mig PlaAmericà Primer Pla Pla Detall
  • 14.
    Recursos expressius •COMPARACIÓ: consisteix en exposar dos elements per tan que puguin establir-se semblances i diferències entre les seves qualitats.
  • 15.
    Recursos expressius •PERSONIFICACIÓ: consisteix en donar als objectes qualitats humanes. S’utilitza per “humanitzar” el producte
  • 16.
    Recursos expressius •METÀFORA: consisteix en substituir allò que es vol mostrar per una altra cosa amb la que guarda alguna relació
  • 17.
    Recursos expressius •HIPÈRBOLE: consisteix en utilitzar una exageració per a destacar l’expressió.
  • 18.
    Recursos expressius •SINÈCDOQUE: mostra un objecte presentant-ne només una part, de manera que el receptor pugui imaginar el que falta.
  • 19.
    Funcions de laimatge • INFORMATIVA: funció orientada al context. Està present en tots els actes comunicatius.
  • 20.
    Funcions de laimatge • EXPRESSIVA: funció orientada a l’autor de la imatge. Expressió directa del subjecte enunciador davant d’allò sobre el que esta informant.
  • 21.
    Funcions de laimatge • POÈTICA: funció orientada al missatge, centrada en la fotografia mateixa.
  • 22.
    Imatges subliminals •Tot i no sent captades per l’individu, arriben fins el seu cervell i s’hi registren de forma inconscient, impossibilitant un filtratge crític.
  • 23.
    Codificació visual •Les imatges sempre són signes de quelcom aliè que incorporen diversos codis comunicatius, que és necessari conèixer per a llegir, de forma comprensiva i crítica, les imatges
  • 24.
    Codificació visual •CODI ESPACIAL: una mateixa realitat pot quedar plasmada des d’infinits enquadraments.
  • 25.
    Codificació visual •CODI GESTUAL: els gestos tenen una significació clara i directa en la comunicació humana. Al analitzar una imatge és important aturar-nos en la sensació que produeixen aquests gestos.
  • 26.
    Codificació visual •CODI ESCENOGRÀFIC: és un instrument per a la creació de matisos significatius.
  • 27.
    Codificació visual •CODI LUMÍNIC: repercuteix en el significat i la bellesa de la imatge
  • 28.
  • 29.
  • 30.
  • 31.
  • 32.
    Codificació visual •CODI SIMBÒLIC: quan la representació visual d’una persona o cosa és entesa com la representació de quelcom més ampli que allò en concret. Implica un procés d’abstracció.
  • 33.
    Codificació visual •CODI GRÀFIC: esta vinculat als instruments tècnics amb els quals s’elabora el missatge visual.
  • 34.
  • 35.
  • 36.
  • 37.
    Codificació visual •CODI DE RELACIÓ: la disposició dels elements parcials que constitueixen el conjunt d’una imatge, dins de l’espai determinat pels límits del quadre, estableix relacions espacials entre ells.
  • 38.
    Lectura d’imatges •TIPOGRÀFICA: segueix un mètode similar a l'utilitzat en la lectura d’un text. Poc lògic.
  • 39.
    Lectura d’imatges •GELSTÀTICA: implica anar analitzant els diferents nuclis d’atenció
  • 40.
    Factors d’anàlisi •ELEMENTS: dades observades, gràfiques i verbals. • ESTRUCTURES: relació entre els elements. • SIGNIFICATS: coses que suggereix la imatge, sentiments i emocions que produeix…
  • 41.
    Interacció verboicònica •Que sigui el text el que aporti sentit al missatge i la imatge serveixi com a simple il·lustració. • Que la imatge expressi una idea bàsica i el text es converteixi en un accessori innecessari. • Que existeixi una complementarietat entre text i imatge.
  • 42.
    Interacció verboicònica •RECOLZAMENT: el text serveix de recolzament a la imatge.
  • 43.
    Interacció verboicònica •OPOSICIÓ: el text aporta un significat diferent al que expressa la pròpia imatge
  • 44.
    Interacció verboicònica •SIMBIOSI: el text i la imatge s’aporten mútuament nous significats.
  • 45.
    Interpretació d’imatges •La interpretació que fem d’una imatge ens ajuda a trobar-li elements interessants, a conèixer i gaudir molt més a partir del que ens mostra.