Judit Gilabert 
1r Bat A
INCONICITAT 
És la capacitat que 
posseeix la representació 
de quelcom per a produir 
en nosaltres un efecte 
visual similar al que ens 
produiria la realitat 
representada.
ABSTRACCIÓ 
Suposa que la imatge 
no conté semblança 
amb una realitat 
concreta, pot ser un 
producte de la fantasia 
o relacions arbitràries.
SENZILLESA COMPLEXITAT 
Depèn de l’estructura de 
l’objecte, la quantitat 
d’elements que conté, la 
manera en que es 
plantegen les relacions 
entre ells i la 
comprensibilitat del 
significat d’aquestes.
DENOTACIÓ 
És allò que literalment 
ens mostra una imatge, 
allò que rebem 
immediatament. Està 
conformada per tots els 
elements observables. 
IMATGE: soldats en un camp 
de batalla.
CONNOTACIÓ 
Comporta 
l’associació de la 
imatge amb 
determinats 
sentiments. 
IMATGE: ens mostra uns soldats armats preparats 
per atacar, i al fons fum causat pel foc, el que ens 
suggereix que estan en mig d’una guerra.
POLISÈMIA 
Fa possible diferents 
interpretacions d’una 
imatge. Neix de les 
connotacions. 
Polisèmia icònica.
ESTEREOTIP 
Insistència en estímuls 
coneguts i redundants de 
manera que ja no ens 
criden l’atenció.
ORIGINALITAT 
Tenen un toc diferent 
en allò que 
representen o en la 
forma gràfica de fer-ho.
IMATGE GRÀFICA 
Informació elaborada per 
un emissor amb un 
material que s’ordena 
segons una estructura i 
un punt de vista, fent ús 
d’un codi i d’uns recursos 
expressius per a dirigir-se 
a un receptor.
COMPOSICIÓ 
Organització dels seus elements en un espai 
determinat. 
Tipus de Composició Suggereix: 
HORITZONTAL: 
Predominen les línies horitzontals. 
Equilibri, clama, quietud… 
VERTICAL: 
Destaquen les línies verticals. 
Acció, força, tensió… 
DIAGONAL: 
Predominen les línies diagonals. 
Desequilibri, originalitat… 
CÍCLICA: 
Predominen les línies corbes. 
Complicació, dinamisme, 
moviment…
PLANS LLARGS 
G. PLA GENERAL PLA GENERAL 
PLA CONJUNT
PLANS MITJOS 
PLA MIG PLA AMERICÀ
PLANS CURTS 
PRIMER PLA PLA DE DETALL
RECURSOS EXPRESSIUS 
COMPARACIÓ: 
consisteix en exposar 
dos elements per tan 
que puguin establir-se 
semblances i 
diferències entre les 
seves qualitats.
RECURSOS EXPRESSIUS 
PERSONIFICACIÓ: 
consisteix en donar als 
objectes qualitats 
humanes. S’utilitza per 
“humanitzar” el 
producte.
RECURSOS EXPRESSIUS 
METÀFORA: 
consisteix en 
substituir allò que es 
vol mostrar per una 
altra cosa amb la que 
guarda alguna 
relació.
RECURSOS EXPRESSIUS 
HIPÈRBOLE: 
consisteix en utilitzar 
una exageració per a 
destacar l’expressió.
RECURSOS EXPRESSIUS 
SINÈCDOQUE: mostra 
un objecte presentant-ne 
només una part, de 
manera que el receptor 
pugui imaginar el que 
falta.
FUNCIONS DE LA IMATGE 
INFORMATIVA: 
funció orientada al 
context. Està 
present en tots els 
actes comunicatius.
FUNCIONS DE LA IMATGE 
EXPRESSIVA: funció 
orientada a l’autor de la 
imatge. Expressió 
directa del subjecte 
enunciador davant d’allò 
sobre el que esta 
informant.
FUNCIONS DE LA IMATGE 
POÈTICA: funció 
orientada al missatge, 
centrada en la 
fotografia mateixa.
FUNCIONS DE LA IMATGE 
SUGGESTIVA: funció 
dirigida a convèncer 
l’espectador i la que 
domina en les imatges 
publicitàries. Pretén 
obtenir quelcom de 
nosaltres.
IMATGEs subliminals 
Tot i no sent captades 
per l’individu, arriben 
fins el seu cervell i s’hi 
registren de forma 
inconscient, 
impossibilitant un 
filtratge crític.
CODIFICACIÓ VISUAL 
Les imatges sempre són 
signes de quelcom aliè 
que incorporen diversos 
codis comunicatius, que 
és necessari conèixer 
per a llegir, de forma 
comprensiva i crítica, les 
imatges.
CODIFICACIÓ VISUAL 
CODI ESPACIAL: una 
mateixa realitat pot 
quedar plasmada des 
d’infinits 
enquadraments.
CODIFICACIÓ VISUAL 
CODI GESTUAL: els 
gestos tenen una 
significació clara i directa 
en la comunicació 
humana. Al analitzar una 
imatge és important 
aturar-nos en la sensació 
que produeixen aquests 
gestos.
CODIFICACIÓ VISUAL 
CODI 
ESCENOGRÀFIC: és 
un instrument per a la 
creació de matisos 
significatius.
CODIFICACIÓ VISUAL 
CODI LUMÍNIC: repercuteix en el significat i la 
bellesa de la imatge. 
FRONTAL POSTERIOR LATERAL de BAIX a DALT
CODIFICACIÓ VISUAL 
CODI SIMBÒLIC: quan la representació visual 
d’una persona o cosa és entesa com la 
representació de quelcom més ampli que allò en 
concret. Implica un procés d’abstracció.
CODIFICACIÓ VISUAL 
CODI GRÀFIC: esta vinculat als instruments 
tècnics amb els quals s’elabora el missatge visual. 
GRAN ANGULAR TELEOBJECTIUS ENFOCAMENT
CODIFICACIÓ VISUAL 
CODI DE RELACIÓ: la 
disposició dels elements 
parcials que constitueixen 
el conjunt d’una imatge, 
dins de l’espai determinat 
pels límits del quadre, 
estableix relacions 
espacials entre ells.
Lectura d’imatges 
TIPOGRÀFICA: segueix 
un mètode similar a 
l'utilitzat en la lectura d’un 
text. Poc lògic. 
GELSTÀTICA: implica 
anar analitzant els 
diferents nuclis d’atenció.
Factors d’anàlisi 
ELEMENTS: dades 
observades, gràfiques i verbals. 
ESTRUCTURES: relació entre 
els elements. 
SIGNIFICATS: coses que 
suggereix la imatge, sentiments 
i emocions que produeix…
Interacció verboicònica 
Que sigui el text el que aporti sentit al missatge i la 
imatge serveixi com a simple il·lustració. 
Que la imatge expressi una idea bàsica i el text es 
converteixi en un accessori innecessari. 
Que existeixi una complementarietat entre text i 
imatge.
Interacció verboicònica 
RECOLZAMENT: el 
text serveix de 
recolzament a la 
imatge.
Interacció verboicònica 
OPOSICIÓ: el text 
aporta un significat 
diferent al que 
expressa la pròpia 
imatge.
Interacció verboicònica 
SIMBIOSI: el text i la imatge s’aporten mútuament 
nous significats.
Interpretació d’imatges 
La interpretació que 
fem d’una imatge ens 
ajuda a trobar-li 
elements interessants, 
a conèixer i gaudir molt 
més a partir del que 
ens mostra.

El llenguatge visual

  • 1.
  • 2.
    INCONICITAT És lacapacitat que posseeix la representació de quelcom per a produir en nosaltres un efecte visual similar al que ens produiria la realitat representada.
  • 3.
    ABSTRACCIÓ Suposa quela imatge no conté semblança amb una realitat concreta, pot ser un producte de la fantasia o relacions arbitràries.
  • 4.
    SENZILLESA COMPLEXITAT Depènde l’estructura de l’objecte, la quantitat d’elements que conté, la manera en que es plantegen les relacions entre ells i la comprensibilitat del significat d’aquestes.
  • 5.
    DENOTACIÓ És allòque literalment ens mostra una imatge, allò que rebem immediatament. Està conformada per tots els elements observables. IMATGE: soldats en un camp de batalla.
  • 6.
    CONNOTACIÓ Comporta l’associacióde la imatge amb determinats sentiments. IMATGE: ens mostra uns soldats armats preparats per atacar, i al fons fum causat pel foc, el que ens suggereix que estan en mig d’una guerra.
  • 7.
    POLISÈMIA Fa possiblediferents interpretacions d’una imatge. Neix de les connotacions. Polisèmia icònica.
  • 8.
    ESTEREOTIP Insistència enestímuls coneguts i redundants de manera que ja no ens criden l’atenció.
  • 9.
    ORIGINALITAT Tenen untoc diferent en allò que representen o en la forma gràfica de fer-ho.
  • 10.
    IMATGE GRÀFICA Informacióelaborada per un emissor amb un material que s’ordena segons una estructura i un punt de vista, fent ús d’un codi i d’uns recursos expressius per a dirigir-se a un receptor.
  • 11.
    COMPOSICIÓ Organització delsseus elements en un espai determinat. Tipus de Composició Suggereix: HORITZONTAL: Predominen les línies horitzontals. Equilibri, clama, quietud… VERTICAL: Destaquen les línies verticals. Acció, força, tensió… DIAGONAL: Predominen les línies diagonals. Desequilibri, originalitat… CÍCLICA: Predominen les línies corbes. Complicació, dinamisme, moviment…
  • 12.
    PLANS LLARGS G.PLA GENERAL PLA GENERAL PLA CONJUNT
  • 13.
    PLANS MITJOS PLAMIG PLA AMERICÀ
  • 14.
    PLANS CURTS PRIMERPLA PLA DE DETALL
  • 15.
    RECURSOS EXPRESSIUS COMPARACIÓ: consisteix en exposar dos elements per tan que puguin establir-se semblances i diferències entre les seves qualitats.
  • 16.
    RECURSOS EXPRESSIUS PERSONIFICACIÓ: consisteix en donar als objectes qualitats humanes. S’utilitza per “humanitzar” el producte.
  • 17.
    RECURSOS EXPRESSIUS METÀFORA: consisteix en substituir allò que es vol mostrar per una altra cosa amb la que guarda alguna relació.
  • 18.
    RECURSOS EXPRESSIUS HIPÈRBOLE: consisteix en utilitzar una exageració per a destacar l’expressió.
  • 19.
    RECURSOS EXPRESSIUS SINÈCDOQUE:mostra un objecte presentant-ne només una part, de manera que el receptor pugui imaginar el que falta.
  • 20.
    FUNCIONS DE LAIMATGE INFORMATIVA: funció orientada al context. Està present en tots els actes comunicatius.
  • 21.
    FUNCIONS DE LAIMATGE EXPRESSIVA: funció orientada a l’autor de la imatge. Expressió directa del subjecte enunciador davant d’allò sobre el que esta informant.
  • 22.
    FUNCIONS DE LAIMATGE POÈTICA: funció orientada al missatge, centrada en la fotografia mateixa.
  • 23.
    FUNCIONS DE LAIMATGE SUGGESTIVA: funció dirigida a convèncer l’espectador i la que domina en les imatges publicitàries. Pretén obtenir quelcom de nosaltres.
  • 24.
    IMATGEs subliminals Toti no sent captades per l’individu, arriben fins el seu cervell i s’hi registren de forma inconscient, impossibilitant un filtratge crític.
  • 25.
    CODIFICACIÓ VISUAL Lesimatges sempre són signes de quelcom aliè que incorporen diversos codis comunicatius, que és necessari conèixer per a llegir, de forma comprensiva i crítica, les imatges.
  • 26.
    CODIFICACIÓ VISUAL CODIESPACIAL: una mateixa realitat pot quedar plasmada des d’infinits enquadraments.
  • 27.
    CODIFICACIÓ VISUAL CODIGESTUAL: els gestos tenen una significació clara i directa en la comunicació humana. Al analitzar una imatge és important aturar-nos en la sensació que produeixen aquests gestos.
  • 28.
    CODIFICACIÓ VISUAL CODI ESCENOGRÀFIC: és un instrument per a la creació de matisos significatius.
  • 29.
    CODIFICACIÓ VISUAL CODILUMÍNIC: repercuteix en el significat i la bellesa de la imatge. FRONTAL POSTERIOR LATERAL de BAIX a DALT
  • 30.
    CODIFICACIÓ VISUAL CODISIMBÒLIC: quan la representació visual d’una persona o cosa és entesa com la representació de quelcom més ampli que allò en concret. Implica un procés d’abstracció.
  • 31.
    CODIFICACIÓ VISUAL CODIGRÀFIC: esta vinculat als instruments tècnics amb els quals s’elabora el missatge visual. GRAN ANGULAR TELEOBJECTIUS ENFOCAMENT
  • 32.
    CODIFICACIÓ VISUAL CODIDE RELACIÓ: la disposició dels elements parcials que constitueixen el conjunt d’una imatge, dins de l’espai determinat pels límits del quadre, estableix relacions espacials entre ells.
  • 33.
    Lectura d’imatges TIPOGRÀFICA:segueix un mètode similar a l'utilitzat en la lectura d’un text. Poc lògic. GELSTÀTICA: implica anar analitzant els diferents nuclis d’atenció.
  • 34.
    Factors d’anàlisi ELEMENTS:dades observades, gràfiques i verbals. ESTRUCTURES: relació entre els elements. SIGNIFICATS: coses que suggereix la imatge, sentiments i emocions que produeix…
  • 35.
    Interacció verboicònica Quesigui el text el que aporti sentit al missatge i la imatge serveixi com a simple il·lustració. Que la imatge expressi una idea bàsica i el text es converteixi en un accessori innecessari. Que existeixi una complementarietat entre text i imatge.
  • 36.
    Interacció verboicònica RECOLZAMENT:el text serveix de recolzament a la imatge.
  • 37.
    Interacció verboicònica OPOSICIÓ:el text aporta un significat diferent al que expressa la pròpia imatge.
  • 38.
    Interacció verboicònica SIMBIOSI:el text i la imatge s’aporten mútuament nous significats.
  • 39.
    Interpretació d’imatges Lainterpretació que fem d’una imatge ens ajuda a trobar-li elements interessants, a conèixer i gaudir molt més a partir del que ens mostra.