2.
Informació general:
A) El moviment cinematogràfic en què s’inscriu.
B) El context cultural i socioeconòmic de l’època.
C) El director.
D) Les circumstàncies del rodatge.
E) Les valoracions crítiques (què n’han dit els
especialistes, com va ser rebuda pel públic, quins
premis ha rebut...)
ÍNDEX
3.
Visionar la pel·lícula:
A) La temàtica.
B) L’argument.
C) Les característiques estètiques i formals (plans, llum,
moviments de càmera, localitzacions, etc.)
ÍNDEX
4.
5.
L’expressionisme no arribà al cinema fins passada la
Primera Guerra Mundial, quan ja pràcticament havia
desaparegut com a corrent artístic, i fou substituïda
per la Nova Objectivitat.
El cinema expressionista passà per diverses etapes:
de l’expressionisme pur o caligarisme a un cert
neoromanticisme (Murnau), i d’aquest al realisme
crític.
A) MOVIMENT
CINEMATOGRÀFIC EN EL QUE
S’INSCRIU
6. Els principals directors expressionistes cal destacar:
Leopold Jessner i la seva primera pel·lícula,
Hintertreppe (1921) està considerada un dels
moments claus de l'evolució del cinema cap a
l'experimentació expressionista de F.W. Murnau.
Robert Wiene amb el clàssic de terror El gabinet del
Doctor Caligari (1919), que és considerada com la
primera pel·lícula del cinema expressionista alemany
Friedrich Wilhelm Murnau que és el que va fer la
pel·lícula de Nosferatu.
A) MOVIMENT
CINEMATOGRÀFIC EN EL QUE
S’INSCRIU
7.
El cinema expressionista va imposar a la pantalla un
estil subjectivista que oferia en imatges una
deformació expressiva de la realitat, traduïda en
termes dramàtics mitjançant la distorsió de decorats,
maquillatges, etc., i la consegüent recreació
d'atmosferes terrorífiques o, almenys, inquietants.
A) MOVIMENT
CINEMATOGRÀFIC EN EL QUE
S’INSCRIU
8.
El cinema expressionista es caracteritzà per la seva
recurrència al simbolisme de les formes,
deliberadament distorsionades amb el suport dels
distints elements plàstics.
A) MOVIMENT
CINEMATOGRÀFIC EN EL QUE
S’INSCRIU
9.
L'estètica expressionista prengué els seus temes de
gèneres com la fantasia i el terror, reflex moral del
neguitós desequilibri social i polític que agità la
República de Weimar aquells anys.
A) MOVIMENT
CINEMATOGRÀFIC EN EL QUE
S’INSCRIU
10.
La finalitat del cinema expressionista la voluntat de
traduir simbòlicament, mitjançant línies, formes o
volums la mentalitat dels personatges, el seu estat
d'ànim, les seves intencions, de tal manera que la
decoració aparegui com la traducció plàstica del seu
drama.
A) MOVIMENT
CINEMATOGRÀFIC EN EL QUE
S’INSCRIU
11.
«Caligarisme» va ser un nou cinema que s'inspirava
més en el romanticisme fantàstic, abandonant
l'expressionisme literari o pictòric.
Aquests autors cercaven una aplicació directa de
l'expressionisme al film, deixant els decorats
artificials i inspirant-se més en la natura.
A) MOVIMENT
CINEMATOGRÀFIC EN EL QUE
S’INSCRIU
12.
El Kammerspielfim es basava en un realisme poètic.
La simplicitat dramàtica i el respecte a les unitats
permetien crear unes atmosferes tancades i
opressives, en les que es mourien els protagonistes.
A) MOVIMENT
CINEMATOGRÀFIC EN EL QUE
S’INSCRIU
13.
Nosferatu és un dels títols clau del cinema mut, que
ha esdevingut mític, influint en àmbits tan
heterodoxos com els videojocs i els còmics, entre
d'altres, on tant el nom com l'aspecte inquietant del
personatge principal han estat emprats com a
inspiració en nombroses ocasions.
B) CONTEXT CULTURAL I
SOCIOECONÒMIC DE L’ÈPOCA
14.
Nosferatu, contràriament a la resta de la major part
dels films alemanys de l'època, enquadrats dintre del
moviment derivat de l'expressionisme, utilitza molt
més els escenaris naturalsfent que la natura sigui
utilitzada no tan sols com a element estètic sinó
descriptiu del moment psicològic que viuen els
personatges.
B) CONTEXT CULTURAL I
SOCIOECONÒMIC DE L’ÈPOCA
15.
Friedrich Wilhelm Murnau,
fou un director de cinema
alemany, considerat com un
dels mestres del cinema
expressionista alemany.
C) EL DIRECTOR
16.
El film està basat en la famosa novel·la Dràcula,
escrita per Bram Stoker però la productora Prana
(que només va rodar aquest film) la va rodar sense
pagar cap dret d'autor; canviant, això sí, el nom del
títol original. La vídua de Bram Stocker posà una
denuncia a la productora alemanya i aquesta, enmig
de la espectacular carrera comercial que estava tenint
el seu film.
D) LES CIRCUMSTANCIES DEL
RODATGE
17.
Es veié obligada a detenir la seva exhibició el 1923 i
a destruir-ne totes les còpies existents, fet que ha
complicat moltíssim la seva restauració.
Actualment, amb el que es conserva de Nosferatu, es
pot ben bé afirmar que la seva bellesa misteriosa ha
superat àmpliament el pas del temps.
D) LES CIRCUMSTANCIES DEL
RODATGE
18.
En una votació popular Nosferatu fou escollida com
la cinquena millor pel·lícula muda de tots els temps.
El crític Roger Ebert, del Chicago Sun-Times, la va
escollir com una de les millors pel·lícules, atorgant-li
quatre estrelles (la màxima puntuació), i la revista
Empire la va puntuar com la 21a millor de la història
del cinema. Al web de Rotten Tomatoes va assolir un
96% en el "tomatòmetre".
E) LES VALORACIONS CRÍTIQUES
19.
20.
L'any 1838, Hutter, empleat d'una empresa
immobiliaria de Viborg, s'acomiada de la seva esposa
Ellen per traslladar-se a un castell dels Carpats, on
l'espera el seu propietari, el qual desitja comprar una
finca a la ciutat d'en Hutter. El propietari del castell
és el compte Orlok. Després del llarg viatge, Hutter
arriba al castell on troba que res era el que
semblava...
A) LA TEMÀTICA
21.
Un extraterrestre (Nosferatu) creua l'univers en el
seu taüt espacial. S'aproxima a la nostra galàxia i al
sistema solar.
El taüt cau en un bosc d'un país sud-americà, on es
troba amb el Capellà Boig, qui està convidant a la
seva solitària esglesiola a invisibles feligresos. El
Capellà Boig, sense intervenir provocació, ataca
Nosferatu. Escapant de la fúria del clergue.
B) L’ARGUMENT
22.
Un matrimoni burgès benestant (El Gros i Nina) va
caminant pel carrer on el Cec està pidolant amb veu
planyívola i li dóna un billetón d'almoina. Però el
Capellà Boig, que també caminava per aquest costat,
li roba al cec seva almoina, substituint-la per un full
gillette.
B) L’ARGUMENT
23.
Amb els diners robats, el Capellà Boig entra a un
popular restaurant i passen estranys fets mentre
Nosferatu es ve acostant. Nosferatu li dóna al Cec
una moneda del seu planeta i aquest recobra la vista,
però s'enfada molt i persegueix a Nosferatu per
castigar-lo per "treure-li el seu mitjà de subsistència".
B) L’ARGUMENT
24.
El Capellà Boig , molt enfadat perquè el seu dinar ha
estat arruïnat per la presència de Nosferatu en el
veïnatge , persegueix al Mosso del restaurant.
Nosferatu se les arregla per escapar de tots i arriba
caminant a l'exclusiu barri on viu Nina , s'enamora
d'ella i tracta de raptar-la. El seu marit la Grossa li
prepara una emboscada a Nosferatu i li dispara amb
un rifle carregat amb dents , transformant-lo en un
vampir.
B) L’ARGUMENT
25.
En la seva condició vampírica , Nosferatu mossega al
Gros a la jugular , provocant amb això una crisi
matrimonial que Nina resol consultant Dràcula i
prepara l'operació de salvació de l'ànima del seu
marit plantant en el cor una afilada estaca.
B) L’ARGUMENT
26.
Nosferatu, mentrestant, ha continuat el seu
pelegrinatge per la ciutat i es troba amb el Buròcrata ,
ben protegit darrere del seu escriptori envoltat de
símbols patrioters xilens , com el banderí de l'equip
de futbol Colo - Colo. Nosferatu fa servir aquest
banderí per a estrangular el Buròcrata.
B) L’ARGUMENT
27.
En el moment en que Nina travessa el pit de la
grossa amb l'estaca , tots semblen ser afectats , fins al
mateix Nosferatu. Després de pronunciar en veu alta
una cita literària , tots els personatges de la pel·lícula
excepte Nina , vomiten sang mentre l'orquestra
Aragó toca un romàntic bolero.
B) L’ARGUMENT
28.
Nosferatu aquesta fart de la seva vida en aquest
planeta però tracta d'apropar-se Nina per una última
vegada per confessar el seu amor. Ella no es commou
per a res, i ho destrueix amb l'aigua de la mànega del
seu jardí.
B) L’ARGUMENT
29.
Nosferatu torna al seu taüt per abandonar la Terra,
però el fèretre cau i s'estavella en el riu Mapocho.
Resulta completament destruït i desapareix en les
revoltes aigües del riu.
No obstant això, Nosferatu sobreviu com a material
filmat , fotogrames solts i inconnexos , un gran munt
de pel·lícula, que Nina sosté i observa somrient
mentre la pel·lícula acaba.
B) L’ARGUMENT
30.
La primera incursió cinematogràfica que adaptava
les aventures del vampir "Drácula" va ser
“Nosferatu", una obra mestra de Friedrich Wilhelm
Murnau que combregava lirisme, romanticisme i
expressionisme en una atmosfera fantàstica, prolixa
en recursos formals i inoblidable en les seves
caracteritzacions.
C) LES CARACTERÍSTIQUES
ESTÈTIQUES I FORMALS
31.
Posseeix les característiques expressionistes en
l'ocupació emfàtica dels escenaris sobre els caràcters
(encara que s'allunya de les particulars principals de
l'estil en rodar en localitzacions exteriors), subratllant
també amb la representació d'aquests els trets interns
mitjançant les seves dramatitzades composicions
externes.
C) LES CARACTERÍSTIQUES
ESTÈTIQUES I FORMALS
32.
Es caracteritza per la utilització extremada de
contrastos lumínics, i aconsegueixen transmetre una
sensació hipnòtica en una barreja entre irrealitat
fantasmagòrica i naturalisme mortuori.
C) LES CARACTERÍSTIQUES
ESTÈTIQUES I FORMALS
33.
Un important recurs narratiu empleat en aquest títol
és també el muntatge en paral·lel (fet poc típic en
aquella època), mitjançant el qual F. W. Murnau va
alternant d'escenari i personatges, d'acord amb els
fets que succeïen, en les situacions, implicant-se-les
també emocionalment o descriptivament.
Així, aconsegueix major dinamisme en el relat, major
economia temporal i major accentuació en les
situacions.
C) LES CARACTERÍSTIQUES
ESTÈTIQUES I FORMALS
34.
També inclou una mirada lírica, implícita en la
construcció atmosfèrica, utilitzant variada
simbologia i ponderant emocionalment els detalls
d'admirable imatgeria.
C) LES CARACTERÍSTIQUES
ESTÈTIQUES I FORMALS