El Llenguatge Visual 
Mireia Vidal Castellvi 
curs 2014-2015 
1 BAT
Índex 
● Característiques de la imatge 
● Estructura de la imatge 
● Recursos expressius de la imatge 
● Funcions de la imatge 
● Codificació visual 
● Lectura d'imatge
Característiques de la imatge 
Les imatges són la 
referència d'alguna 
cosa i, la relació entre 
imatge i realitat està 
tant assimilada per 
nosaltres, que moltes 
vegades ens sentim 
davant d'una realitat 
quan no és més que una 
imatge 
Bosque rojo. Visto en Fancy
Tota imatge posseeix una serie de característiques, 
aquestes són:
Iconocitat – Abstracció 
La iconocitat és la 
semblança de la imatge 
amb la realitat. 
Icono del bosque. 
Una imatge serà puramnet icònica quan mostri la 
realitat tal i com es veu atraves de la nostra visió.
L'abstracció no manté 
semblança amb una 
realitat concreta. 
Serà abstracta com 
menys en comú tingui 
de la realitat. 
Alicia en el pais de las maravillas.
Senzillesa – Complexitat 
La senzillesa o 
complexitat d'una 
imatge depèn de 
l'estructura de l'objecte, 
quantitat d'elements, 
etc. Niño meditando 
por el bosque. 
(Imagen sencilla) 
Victoria Francès. 
Venecia
Denotació – Connotació 
La connotació es 
preodueix quan 
relacionem un concepte 
o sentiment a una 
imatge, en el nostre 
cas. 
Per tant, la connotació 
comporta l'associació 
d'una imatge amb uns 
determinats 
sentiments. 
Kevin Carter 1994. Niño y buitre.
En canvi, la denotació és el significat objectiu d'una 
paraula. 
És allò que literalment ens mostra una imatge, allò que 
rebem inmediatament.
Monosèmia – Polisèmia 
La polisèmia neix de les 
connotacions de les 
relacions entre els 
diferents elements 
d'una imatge. 
Parlem de polisèmia 
icònica, que és aquella 
calculada i programada 
pels creadors d'imatges 
per representar 
sentiments. 
Metáfora visual. La nube
Estereotip – Originalitat 
La propagació de 
l'estereotip consisteix 
en la insistència en 
estímuls coneguts i 
redundants de manera 
en que ja no ens criden 
l'atenció.
Una imatge és 
considerada original 
quan transmet un 
missatge complex a 
través de mecanismes 
reconeixibles fàcilment.
Estructura de la imatge 
La imatge gràfica es pot definir con una 
informació enviada per un emissor amb 
un material, s'ordena amb una 
estructura, un punt de vista i un recurs 
expressiu, per a dirigir-se a un receptor 
Luna
Composició 
És l'organització dels elements d'una imatge en un 
espai determinat. Distingim: 
Composició horitzontal: que suggereix equilibri. 
Cerezos.
Composició vertical: 
suggereix força. 
Árbol sagrado 
japonés
Composició diagonal: que suggereix desequilibri. 
La pesadez del corazón.
Composició cíclica: que suggereix moviment. 
Cuadro de la playa.
Plans 
El pla és l'espai que representa una imatge amb 
relació amb els seus components. 
Distingim 3 plans: 
● Plans llargs 
● Plans mitjos 
● Plans curts
Plans llargs 
● Mostren mes espais que objectes: 
Gran Pla General 
Pla General 
Machu Picchu. 
Pla de Conjunt 
El valle. 
El llanero solitario.
Plans mitjos 
Mostren equilibri entre espai i objectes: 
Pla Mig Pla Americà 
Los piratas del caribe. El oeste.
Plans curts 
Mostren mes objectes que espais 
Primer Pla 
Johnny Depp 
Pla de detall 
Labios pintados.
Recursos expresius de la imatge 
La comparació: 
Consisteix en exposar 
dos elements per tal 
que puguin establir-se 
semblances i 
diferències.
La personificació: 
consisteix en donar als objectes qualitats humanes, 
trets propis de les persones. 
La dama y el vagabundo.
La metàfora: 
Consisteix en substituir 
allò que es vol mostrar 
per una altra cosa amb 
la que guarda alguna 
relació. 
Anorèxia. 
Metáfora visual.
La hipèrbole: 
Consisteix en utilitzar una exageració per a destacar 
l'expressió.
La sinècdoque: 
Es tracta de mostrar un objecte presentant-ne només 
una part de manera en que el receptor pugui imaginar 
lo que falta.
Funcions de la imatge 
Podem distinguir quatre funcions de comunicació: 
Informativa, Expressiva, Poètica i Suggestiva.
F. referencial 
S'orienta al context i es utilitzada en periodisme i 
documentals. Tracta només succesos reals i 
comprovables. 
La relació amb el context pot ser tant forta que els 
fotògrafs acaben servint a campañes polítiques de 
caràcter humanitari. 
El sexto sentido.
F. Expressiva 
Està orientada a l'autor de la imatge i permet afegir 
subjectivitat de qui mira. 
Si utilitzem un gran angular, es poden generar 
misstages emotius de diferents tipus segons l'angle 
escollit. 
Pareja de enamorados
F. Estètica 
Està centrada en la fotografia mateixa i atrau 
l'atenció sobre la seva forma. 
El nacimiento de Venus.
F. Connotativa 
Va dirigida a convèncer l'espectador i és la que 
domina en les imatges publicitàries. Pretèn obtenir 
quelcom de nosaltres o vendre'ns-ho. 
Anuncio de bebida.
Codificació Visual 
Hi han diferents tipus: 
Les imatges transmeten emocions i valors de 
manera inconcient depenent dels codis que l'autor 
de tal imatges preten difundir. 
Ojo violeta.
Codi espacial 
L'enquadrament es 
l'amplitud del camp de 
treball i el punt de vista 
que es contempla. 
Una mateixa realitat 
pot quedar plasmada 
des d'infinits 
enquadraments 
Encuadre puesta de sol.
Codi gestual 
Els gestos tenen una 
significació clara i 
directa en la 
comunicació humana, 
ja que poden expressar 
diverses actituds, 
intencions... 
Gritos
Codi escenogràfic 
Es tracta de tots els 
elements que envolten 
un protagonista en una 
imatge, des de la roba 
que porta fins el 
maquillatge o la forma 
de comportar-se. 
Vecinos se manifiestan en manos a la obra.
Codi llumínic 
Al variar la quantitat de llum en una imatge, es 
canvia el significat i la bellesa d'aquesta. 
● Llum frontal 
● Llum posterior 
● Llum lateral i zenital 
● Llum de baix a dalt 
També els colors tenen 
diferents significats, 
distinguim els càlids i 
els freds. 
Bebé con luces.
Codi simbòlic 
Consisteix en tractar 
quelcom per a que 
simbolitzi un 
determinat símbol. 
Per a que això es 
comleixi, només s'ha 
d'admetre el significat 
de dit símbol. 
Llave de sol
Codi gràfic 
La codificació gràfica consisteix en manipular els 
instruments tècnics amb els quals s'elavora el 
missatge visual. 
Sola rodeada de gente.
Codi de relació 
La manera en que es 
troben col·locats els 
elements en una imatge 
crea una jerarquia en la 
qual els receptors 
perceben 
inconscientment la 
importància de cada 
element. 
Anuncio de absolut
Lectura d'imatges 
La lectura tipogràfica és la que segueix un mètode 
similar a l'utilitzat en la lectura d'un text: de dalt a 
baix i d'esquerra a dreta. 
La lectura gelstàtica implica anar analitzant els 
diferents núclis d'atenció: primer el tema principal i 
a continuació tots els temes secundàris. 
Paisaje japones
Caldrà analitzar: 
Elements 
Estructures 
Significats 
Paisaje de una cueva.
La interacció verboicònica: 
S'utilitza per reforçar allò suggerent que plantegen les 
relacions visuals amb la presència d'argumentacions 
verbals. 
Hi podem trobar diferents situacions:
● Que sigui el text el que aporti el sentit al missatge. 
Bomba de Hiroshima 
● Que la imatge expressi una idea bàsica. 
Manifestación para defender los 
derechos de la mujer
Que existeixi una 
complementarietat 
entre el text i la imatge. 
Els textos i les imatges 
que es complementen 
estableixen entre sí 
diferents relacions 
significatives:
Relació de recolzament: 
El text serveix de 
recolzament a la 
imatge; fixa i concreta 
el significat de la 
imatge.
Relació de parasitisme: 
El text aporta un 
significat diferent al que 
expressa la pròpia 
imatge.
Relació de simbiosi: 
El text i la imatge 
s'aporten mútuament 
nous significats.
La interpretació d'imatges: 
Podem dir que una imatge és un camp obert de 
significats. Quan l'observem podem treure conclusions. 
Mi vecino Totoro. Estudios Ghibli

Tema 7 audiovisual

  • 1.
    El Llenguatge Visual Mireia Vidal Castellvi curs 2014-2015 1 BAT
  • 2.
    Índex ● Característiquesde la imatge ● Estructura de la imatge ● Recursos expressius de la imatge ● Funcions de la imatge ● Codificació visual ● Lectura d'imatge
  • 3.
    Característiques de laimatge Les imatges són la referència d'alguna cosa i, la relació entre imatge i realitat està tant assimilada per nosaltres, que moltes vegades ens sentim davant d'una realitat quan no és més que una imatge Bosque rojo. Visto en Fancy
  • 4.
    Tota imatge posseeixuna serie de característiques, aquestes són:
  • 5.
    Iconocitat – Abstracció La iconocitat és la semblança de la imatge amb la realitat. Icono del bosque. Una imatge serà puramnet icònica quan mostri la realitat tal i com es veu atraves de la nostra visió.
  • 6.
    L'abstracció no manté semblança amb una realitat concreta. Serà abstracta com menys en comú tingui de la realitat. Alicia en el pais de las maravillas.
  • 7.
    Senzillesa – Complexitat La senzillesa o complexitat d'una imatge depèn de l'estructura de l'objecte, quantitat d'elements, etc. Niño meditando por el bosque. (Imagen sencilla) Victoria Francès. Venecia
  • 8.
    Denotació – Connotació La connotació es preodueix quan relacionem un concepte o sentiment a una imatge, en el nostre cas. Per tant, la connotació comporta l'associació d'una imatge amb uns determinats sentiments. Kevin Carter 1994. Niño y buitre.
  • 9.
    En canvi, ladenotació és el significat objectiu d'una paraula. És allò que literalment ens mostra una imatge, allò que rebem inmediatament.
  • 10.
    Monosèmia – Polisèmia La polisèmia neix de les connotacions de les relacions entre els diferents elements d'una imatge. Parlem de polisèmia icònica, que és aquella calculada i programada pels creadors d'imatges per representar sentiments. Metáfora visual. La nube
  • 11.
    Estereotip – Originalitat La propagació de l'estereotip consisteix en la insistència en estímuls coneguts i redundants de manera en que ja no ens criden l'atenció.
  • 12.
    Una imatge és considerada original quan transmet un missatge complex a través de mecanismes reconeixibles fàcilment.
  • 13.
    Estructura de laimatge La imatge gràfica es pot definir con una informació enviada per un emissor amb un material, s'ordena amb una estructura, un punt de vista i un recurs expressiu, per a dirigir-se a un receptor Luna
  • 14.
    Composició És l'organitzaciódels elements d'una imatge en un espai determinat. Distingim: Composició horitzontal: que suggereix equilibri. Cerezos.
  • 15.
    Composició vertical: suggereixforça. Árbol sagrado japonés
  • 16.
    Composició diagonal: quesuggereix desequilibri. La pesadez del corazón.
  • 17.
    Composició cíclica: quesuggereix moviment. Cuadro de la playa.
  • 18.
    Plans El plaés l'espai que representa una imatge amb relació amb els seus components. Distingim 3 plans: ● Plans llargs ● Plans mitjos ● Plans curts
  • 19.
    Plans llargs ●Mostren mes espais que objectes: Gran Pla General Pla General Machu Picchu. Pla de Conjunt El valle. El llanero solitario.
  • 20.
    Plans mitjos Mostrenequilibri entre espai i objectes: Pla Mig Pla Americà Los piratas del caribe. El oeste.
  • 21.
    Plans curts Mostrenmes objectes que espais Primer Pla Johnny Depp Pla de detall Labios pintados.
  • 22.
    Recursos expresius dela imatge La comparació: Consisteix en exposar dos elements per tal que puguin establir-se semblances i diferències.
  • 23.
    La personificació: consisteixen donar als objectes qualitats humanes, trets propis de les persones. La dama y el vagabundo.
  • 24.
    La metàfora: Consisteixen substituir allò que es vol mostrar per una altra cosa amb la que guarda alguna relació. Anorèxia. Metáfora visual.
  • 25.
    La hipèrbole: Consisteixen utilitzar una exageració per a destacar l'expressió.
  • 26.
    La sinècdoque: Estracta de mostrar un objecte presentant-ne només una part de manera en que el receptor pugui imaginar lo que falta.
  • 27.
    Funcions de laimatge Podem distinguir quatre funcions de comunicació: Informativa, Expressiva, Poètica i Suggestiva.
  • 28.
    F. referencial S'orientaal context i es utilitzada en periodisme i documentals. Tracta només succesos reals i comprovables. La relació amb el context pot ser tant forta que els fotògrafs acaben servint a campañes polítiques de caràcter humanitari. El sexto sentido.
  • 29.
    F. Expressiva Estàorientada a l'autor de la imatge i permet afegir subjectivitat de qui mira. Si utilitzem un gran angular, es poden generar misstages emotius de diferents tipus segons l'angle escollit. Pareja de enamorados
  • 30.
    F. Estètica Estàcentrada en la fotografia mateixa i atrau l'atenció sobre la seva forma. El nacimiento de Venus.
  • 31.
    F. Connotativa Vadirigida a convèncer l'espectador i és la que domina en les imatges publicitàries. Pretèn obtenir quelcom de nosaltres o vendre'ns-ho. Anuncio de bebida.
  • 32.
    Codificació Visual Hihan diferents tipus: Les imatges transmeten emocions i valors de manera inconcient depenent dels codis que l'autor de tal imatges preten difundir. Ojo violeta.
  • 33.
    Codi espacial L'enquadramentes l'amplitud del camp de treball i el punt de vista que es contempla. Una mateixa realitat pot quedar plasmada des d'infinits enquadraments Encuadre puesta de sol.
  • 34.
    Codi gestual Elsgestos tenen una significació clara i directa en la comunicació humana, ja que poden expressar diverses actituds, intencions... Gritos
  • 35.
    Codi escenogràfic Estracta de tots els elements que envolten un protagonista en una imatge, des de la roba que porta fins el maquillatge o la forma de comportar-se. Vecinos se manifiestan en manos a la obra.
  • 36.
    Codi llumínic Alvariar la quantitat de llum en una imatge, es canvia el significat i la bellesa d'aquesta. ● Llum frontal ● Llum posterior ● Llum lateral i zenital ● Llum de baix a dalt També els colors tenen diferents significats, distinguim els càlids i els freds. Bebé con luces.
  • 37.
    Codi simbòlic Consisteixen tractar quelcom per a que simbolitzi un determinat símbol. Per a que això es comleixi, només s'ha d'admetre el significat de dit símbol. Llave de sol
  • 38.
    Codi gràfic Lacodificació gràfica consisteix en manipular els instruments tècnics amb els quals s'elavora el missatge visual. Sola rodeada de gente.
  • 39.
    Codi de relació La manera en que es troben col·locats els elements en una imatge crea una jerarquia en la qual els receptors perceben inconscientment la importància de cada element. Anuncio de absolut
  • 40.
    Lectura d'imatges Lalectura tipogràfica és la que segueix un mètode similar a l'utilitzat en la lectura d'un text: de dalt a baix i d'esquerra a dreta. La lectura gelstàtica implica anar analitzant els diferents núclis d'atenció: primer el tema principal i a continuació tots els temes secundàris. Paisaje japones
  • 41.
    Caldrà analitzar: Elements Estructures Significats Paisaje de una cueva.
  • 42.
    La interacció verboicònica: S'utilitza per reforçar allò suggerent que plantegen les relacions visuals amb la presència d'argumentacions verbals. Hi podem trobar diferents situacions:
  • 43.
    ● Que siguiel text el que aporti el sentit al missatge. Bomba de Hiroshima ● Que la imatge expressi una idea bàsica. Manifestación para defender los derechos de la mujer
  • 44.
    Que existeixi una complementarietat entre el text i la imatge. Els textos i les imatges que es complementen estableixen entre sí diferents relacions significatives:
  • 45.
    Relació de recolzament: El text serveix de recolzament a la imatge; fixa i concreta el significat de la imatge.
  • 46.
    Relació de parasitisme: El text aporta un significat diferent al que expressa la pròpia imatge.
  • 47.
    Relació de simbiosi: El text i la imatge s'aporten mútuament nous significats.
  • 48.
    La interpretació d'imatges: Podem dir que una imatge és un camp obert de significats. Quan l'observem podem treure conclusions. Mi vecino Totoro. Estudios Ghibli