PPoint Cult.Audio.

1. Realitzat per: Jorge Guisado Fradera

2. 
Característiques de la
imatge

3. 
 La iconicitat es refereix
a la semblança de la
imatge amb la realitat
exterior.
 Com més semblants
sigui l’efecte més
icònica serà la
representació.
Iconicitat

4. 
 Suposa que la imatge no
manté semblança amb
una realitat concreta, pot
ser un producte de la
fantasia o relacions
arbitràries.
Abstracció

5. 
 El grau d’iconicitat o abstracció dependrà del valor
d’identitat d’allò representat respecte a la realitat.
Una imatge serà purament icònica quan mostri un
fragment de la realitat tal com pugui aparèixer
davant la nostra visió normal. Iconicitat vindria a ser
sinònim de realitat. Pel contrari, una imatge serà més
abstracta com més allunyada sigui aquesta de
qualsevol referent de la realitat.
Iconicitat-Abstracció

6. 
 La senzillesa o
complexitat d’una
imatge depèn de
l’estructura de l’objecte,
la quantitat d’elements
que conté.
 Des del punt de vista de
la percepció visual, la
inclusió de més de 4
elements que difereixen
en color.
Senzillesa o Complexitat

7. 
 Comporta l’associació de
la imatge amb
determinants sentiments.
S’han elaborat escales
tancades per a la
valoració valoració de les
connotacions seguint la
tècnica del diferencial
semàntic d’Osgood.
La connotació

8. 
 És el significat objectiu
d’un mot o expressió,
aquell que la majoria de
parlants d’una llengua li
atorguen per convenció i
que es recull en obres
normatives com els
diccionaris; no està tan
subjecte al canvi com la
connotació o sentit
subjectiu.
La denotació

9. 
 Les imatges
polisèmiques són les que
fan possibles diferents
interpretacions.
 La polisèmia de les
imatges neix de les
connotacions que
provoquen les relacions
entre els diferents
elements de la imatge.
Polisèmia

10. 
 La massificació de la
comunicació per imatges
produeix la repetició
d’esquemes, la propagació
de l’estereotip.
 Algunes imatges que ens
sorprenen perquè són
originals, tenen un toc
diferent en allò que
representen o en la forma
gràfica de representar-ho.
Estereotip-Originalitat

11. 
 La imatge
gràfica es
pot definir
com una
informació
elaborada
per un
emissor
amb un
material.
Estructura de la imatge

12. 
 Consisteix en l’organització dels seus elements en un
espai determinat.
- Composició horitzontal: equilibri, calma,
quietud...
- Composició vertical: acció, força, tensió...
- Composició diagonal: desequilibri,
originalitat...
- Composició cíclica: Complicació, dinamisme,
moviment.
Composició

13. 
Composició Horitzontal

14. 
Composició Vertical

15. 
Composició Diagonal

16. 
Composició Cíclica

17. 
 El pla es l’espai que
presenta una imatge en
relació amb els seus
components. El pla que
s’utilitza en cada imatge
està en funció de les
necessitats expressives
de l’emissor o de les
particularitats del tema.
Els Plans

18. 
Mostren més espai que objectes:
 Gran Pla General
 Pla General
 Pla De Conjunt
Plans Llargs

20. 
Mostren un equilibri entre espai i objectes.
 Pla Mig
 Pla Americà
Plans Mitjos

22. 
Mostren més objectes que espais:
 Primer Pla
 Pla de Detall
Plans Curts

24. 
 Es poden adoptar els
recursos expressius de la
llengua en la composició
de la imatge. Fet que
provocarà un impacte
més gran i cridarà més
l’atenció en els receptors.
Recursos Expressius de
la Imatge

25. 
 Consisteix en
exposar dos
elements per tal que
puguin establir-se
semblances i
diferències entre les
seves qualitats.
Comparació

26. 
 Donar als objectes qualitats humanes, trets propis de
les persones.
Personificació

27. 
 Substituir allò que es vol mostrar per una altra cosa
amb la que guarda alguna relació.
Metàfora

28. 
 Consisteix en
utilitzar una
exageració
per a destacar
l’expressió.
Hipèrbole

29. 
 Es tracta de
mostra un objecte
presentant-ne
només una part,
de manera que el
receptor pugui
imaginar el que
falta.
Sinècdoque

30. 
 La funció informativa (mostra una realitat: es capta
un tros de vida per a poder evocar-lo o mostar-lo),
l’expressiva, la poètica i la suggestiva. Aquestes són
les funcions bàsiques, però no pas les úniques.
Funcions de la imatge

31. 
 És la funció del
llenguatge orientada al
context. Al ser el context
tot allò extra
comunicatiu, la funció
informativa o
referencial tracta només
successos reals i
comprovables, ja que no
són opinions ni coses
subjectives.
Funció
Informativa/Referencial

32. 
 És la funció
orientada a l’autor
de la imatge,
expressió directa
del subjecte
anunciador davant
d’allò sobre el que
està informant.
Funció Emotiva o
Expressiva

33. 
 És la funció orientada al
missatge. Apareix
sempre que la expressió
atrau l’atenció sobre la
seva forma.
 Aquesta funció es basa
en el missatge i es
relaciona amb la imatge
en general.
Funció Poètica o Estètica

34. 
 Aquesta funció va dirigida a convèncer
l’espectador i la que domina en les imatges
publicitàries.
 No és la història del producte sinó una història en
què el producte apareix en relació als
protagonistes.
 Les imatges subliminals són aquelles que, tot i no
sent aparentment captades per l’individu, arriben
fins al seu cervell i s’hi registren de forma
inconscient, impossibilitat un filtratge crític.
Funció Suggestiva o
Connotativa

36. 
 Les imatges sempre són signes de quelcom aliè que
incorporen diversos codis comunicatius: uns de
generals, altres específics, com el codi gràfic o el de la
relació compositiva. Per llegir de forma comprensiva
les imatges es necessari conèixer aquests codis.
 Les característiques de la imatge (iconicitat,
senzillesa, monosèmia, connotació, originalitat)
poden utilitzar-se per a reforçar intencionadament el
sentit d’un missatge icònic en el moment de crear-lo.
Codificació Visual

37. 
 És el que anomenem
enquadrament i dóna
una idea de la nostra
posició física. La posició
de l’observador és
fonamental en la creació
de sentit d’algunes
imatges que provoquen
la complicitat entre
l’observador i el
personatge.
Codi Espacial

38. 
 Al analitzar una imatge és
important aturar-nos en
la sensació que ens
produeix l’actitud i la
gestualitat de les figures
que apareixen. Els gestos
tenen una significació
clara i directa en la
comunicació humana.
Codi Gestual

39. 
 L’escenografia és un
instrument per a la
creació de matisos
significatius. També pot
col·laborar en la
presentació deformada
de la realitat.
Codi escenogràfic

40. 
 Llum frontal: Aixafa les figures contra el fons i els
dona un aspecte irreal.
 Llum posterior: Permet separar les figures del fons i
afegeix tridimensional.
 Llum lateral i zenital: Accentuen els volums i el
relleu, però si la llum no és equilibrada accentua els
contrastos deformats.
 Llum de baix a dalt: Pot produir deformacions
inquietants. Els efectes d’inquietud o de terror
sempre van acompanyats d’una il.luminació especial
per a subratllar l’angoixa.
Codi Lumínic

41. 
Llum Frontal

42. 
Llum Posterior

43. 
Llum lateral i zenital

44. 
Llum de baix a dalt

45. 
 Tota comunicació
simbòlica implica un
procés d’abstracció, ja
que treballarem amb
conceptes, amb realitats
immaterials. Es poden
establir relacions entre
els símbols. Els símbols
són instruments per al
disseny d’un missatge
concret.
Codi simbòlic

46. 
 La codificació gràfica està vinculada als instruments
tècnics amb els quals s’elabora el missatge visual.
 Els objectius amb un gran angle de visió augmenten
la sensació de profunditat.
 Els teleobjectius apropen l’objecte i provoquen
sensació d’aixafament.
 L’Enfocament/Desenfocament, que sovint s’utilitza
com a element expressiu. La part enfocada de la
imatge tendeix sempre a destacar.
Codis gràfics

47. 

48. 
 Les relacions poden ser
reals entre els objectes
representats o poden ser
potenciades per la
composició de la imatge,
amb ajuda de la
codificació espacial i
lumínico-cromàtica.
Codi de relació

49. 
 Lectura tipográfica: és la que segueix un mètode
similar a l’utilitzat en la lectura d’un text.
 La lectura gelstàtica, per la seva banda, implica
anar analitzant els diferents nuclis d’atenció.
 Segons Abraham Moles, seguint la teoria de la
informació, quan la quantitat d’informació d’una
imatge no és massa gran, la imatge es percep com
una totalitat.
Lectura d’Imatges

50. 
 ELEMENTS Dades observades: gràfiques i verbals.
 ESTRUCTURES Relació entre els elements gràfics,
entre aquests i els elements verbals, tipus de
composició, enquadrament, tipus de pla, recursos,
funcions: narrativa, descriptiva.
 SIGNIFICATS Coses que suggereixen la imatge,
sentiments i emocions que produeix, experiències
que ens fa recordar.
Factors d'Anàlisis

51. 
 La imatge serveixi com a simple il·lustració.
 La imatge expressi una idea bàsica.
 Que existeixi
Interacció Verboicònica