Atenció a la diversitat, escola inclusiva

1. EDUCAR EN LA DIVERSITAT:
L’AUTÈNTICA EXPERIÈNCIA
EDUCATIVA
L’encaix de la diversitat de l’alumnat en
el sistema educatiu i l’èxit escolar
“Per a tots/es, tot” (Rafael Sebastián Guillén Vicente)
Tortosa, 22 d’octubre 2016; VI Jornades TDAH Terres de l’Ebre
Ricard Marrugat Ber

2. I. EDUCAR, EDUCADORS I EDUCADORES
Activitat humana,activitat comunicativa per transmetre: estímul, motivació,
orientació, ajuda, idees, pensaments, sabers, habilitats, normes i pautes de
coneixement i de conducta
“Tots sabem i tots ignorem, per això sempre aprenem” (P. Freire)
Breu reflexió etimològica:
Educació
«educare», nodrir, oferir coses de fora a dintre,
tant material como espiritualment (sentit
constructiu o nutrició), desenvolupar, fer créixer,
formar... educar.
«ducere»: fer sortir, fer aflorar, treure de dintre cap
enfora, conduir, guiar, orientar; l'educador
condueix, ajuda l'educant a treure fora, a aflorar
allò que porta a dintre, ajudar a formar, guiar,

3. L’educació és el factor clau per al futur d’una societat
Tasca col·lectiva → agents implicats en l’acte educatiu → l’escola i la família.
En els darrers trenta anys s’ha avançat molt en termes d’equitat
Risc de fracàs escolar associat a nivells baixos en l’adquisició de
coneixements, a un domini insuficient de les competències bàsiques i a una
autonomia personal poc desenvolupada.
Identificar les dificultats específiques que es poden presentar en aquest
procés, resoldre de manera satisfactòria per evitar disfuncions en el progrés
personal i acadèmic de l’alumne.
Eix 4
Innovació metodològica i didàctica a les aules:
Orientació educativa i inclusió
Millora de l’atenció a la diversitat, sota el principi de l’escola inclusiva
II.UNA MIRADA ACTUAL: “Ofensiva de país a favor de l’èxit escolar.
Pla per a la reducció del fracàs escolar a Catalunya 2012-2018”

4. III. ROL DEL PROFESSORAT
L’alumne és el protagonista i regula el seu propi procés d’aprenentatge.
Concebre’l de manera global, amb les seves emocions i sentiments, en
lloc només l’alumne/a a nivell acadèmic.
Canviar el rol del mestre/professor. Que exerceixi de guia i
acompanyant de l’alumne/a en els seu procés d’aprenentatge
Que siguin els infants els que marquin el ritme de treball en lloc
d’homogeneïtzar
Basar l’aprenentatge en el treball col·laboratiu en lloc del treball
individual. És molt més enriquidor
Utilitzar l’avaluació per construir (avaluació continuada i formativa)
Treballar conjuntament escola- família, compartir processos i
objectius
http://natibergada.cat/20-idees-clau-per-construir-lescola-del-segle-xxi

5. IV. CONCRECIÓ EDUCATIVA I AVALUACIÓ: L’ESCOLA JUSTA
Si alguna cosa evidencia l’avaluació és la diversitat de l’alumnat
L’aplicació dels criteris d’avaluació permet identificar on estan les
dificultats de cada alumne o alumna i el camí que li falta recórrer per
arribar a ser “expert”
Alumnes que manifesten més
dificultats de tot tipus
Necessari planificar accions
específiques per ajudar-los
a superar-les.
S’han d’aplicar des del moment en què s’ha detectat que l’alumne/a es
troba davant d’un obstacle que no podrà superar de manera autònoma
Avaluar per aprendre, Neus Sanmartí 2010

6. V. SISTEMA EDUCATIU (I)
Determina l’orientació com una responsabilitat compartida de l’equip docent per a
l’acompanyament de l’alumnat al llarg de la seva escolarització. Proposa una gestió
curricular que garanteix una mirada inclusiva. Els objectius de millora educativa
han de possibilitar que el màxim d’alumnes finalitzin l’ESO.
Qualitat educativa
Igualtat oportunitatsAdaptada a les necessitats
de l’alumnat
Capacitats individuals, socials, intel·lectuals, artístiques, culturals i emocionals
Èxit escolar i equitat
Què en diu el darrer decret d’ordenació curricular de secundària?
DECRET 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria.

7. V. SISTEMA EDUCATIU (II)
PREÀMBUL: els centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya
adeqüin llur acció educativa per a atendre la diversitat i les necessitats
educatives específiques, promoguin la inclusió dels alumnes i
s’adaptin millor a llur entorn socioeconòmic.
La universalitat i l’equitat com a garantia d’igualtat d’oportunitats
i la integració de tots els col·lectius
La inclusió escolar i la cohesió social
La qualitat de l’educació, que possibilita l’assoliment de
les competències bàsiques i la consecució de l’excel·lència, en
un context d’equitat
PRINCIPIS RECTORS:
I la LEC?
Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació

8. http://ensenyament.gencat.cat/ca/departament/linies-estrategiques/pla-govern-xi/
V. SISTEMA EDUCATIU (III)
I el pla de govern?? (XI legislatura)
Eix 1, Un país més just: un nou estat del benestar per a tothom

9. VI. DIVERSITAT! Hi ha algun model d’organització humana que no
sigui divers?
Quina diversitat?
La diversitat és un fet natural i social
Diversitat d’idees, experiències i aptituds prèvies, d’estils
d’aprenentatge, ritmes d’aprenentatge,interessos, motivacions i
expectatives, capacitats i ritmes de treball
RECONEIXEMENT DE LA DIVERSITAT
Prendre mesures
segregadores amb
l’alumnat vulnerable
Model educatiu i curricular que
faciliti l’aprenentatge de tot
l’alumnat des de la diversitat.
http://www.ub.edu/ice/jornades/inclusio

10. Què cal fer per atendre la diversitat? Document d’orientació sobre l’atenció a la
diversitat a l’ESO Setembre 2013
Personalització de l’ensenyament → Ajustament a les característiques dels alumnes
Potenciar l’autonomia de l’alumne → Autoregulació
Diversificar organització de l’aula → Dos a l’aula, intervenció professionals USEE
Estructuració cooperativa de l’aprenentatge → Aprenentatge entre iguals
Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació → Accés als aprenentatges

11. Diversitat, Desigualtat, Diferència (La fórmula D3 Jordi Collet- Antoni Tort)
ATENCIÓ
diversitat
Basada en
pràctiques
homogeneitzadores/
desigualtat
•Mantenen els nivells de
partida (capitals familiars),
•Etiquetatge
•“Profecies autoacomplertes”
• Impedeix l’aprenentatge i la
motivació entre iguals
diferència
pedagògica
Posada en valor de
les Diferències
Indispensable
col·laboració en UN
entorn d’aprenentatge.

12. Els canvis de paradigma en els models de concepció i atenció a la diversitat
individu
sistema
dèficits/incapacitats
necessitats educatives
model deficitari model competencial
model terapèutic model educatiu
cultura del hàndicap cultura de la
diferència o de
la diversitat
compensació inclusió.
http://diarieducacio.cat/de-limperi-del-diagnostic-a-la-cura-personal-deficits-i-competencies/

13. Pràctiques docents
Mantenir un nivell alt d’interaccions amb l’alumnat
Mantenir un alt nivell de resposta de l’alumnat
Mantenir un nivell apropiat d’èxit en les tasques
Promoure l’interès de l’alumne en els temes
Utilitzar metodologies de treball en petit grup
Incrementar el nivell de consciència i motivació
Equips docents
Col·laboració de tot l’equip docent i assumpció de pautes comunes.
Traspàs d’informació relativa a l’alumne un cop finalitzat el curs
Afavorir el treball autònom de l’alumnat i crear un clima emocional positiu.
Cura de la tutoria de grup per ajudar a la comprensió del TDAH
Ajuts visuals per ordenar i guiar les tasques d’aprenentatge
Identi-ficar les fortaleses dels infants i a estimular-les
El TDAH: detecció i actuació en l’àmbit educatiu. Guia per a
mestres i professors Educació primària Educació secundària obligatòria

14. Col·laboració entre l’escola i la família
“Els alumnes amb TDAH han de realitzar i mantenir un alt nivell
d’esforç en el treball escolar per tenir èxit; per això és
imprescindible la col·laboració familiar. “
Eliminar les barreres que poden obstaculitzar la col·laboració
Promoure la confiança per compartir la responsabilitat per l’èxit escolar
Establir uns procediments per comunicar-se efectivament
“Jo de petit tenia TDAH, però, com que això no es coneixia, deien
que era trapella i nerviós, que em distreia i que era incapaç
d’estar-me un minut assegut. Suspenia a l’escola i els meus pares
estaven molt preocupats. Amb el temps no m’he curat, però he
après a canalitzar aquest excés d’energia de forma constructiva.
Vaig tenir la sort de trobar persones que em van ajudar en
l’adolescència”.
Luís Rojas Marcos, professor de psiquiatria de la Universitat de Nova York

15. VI. ESCOLA INCLUSIVA (I)
→ Per què un model inclusiu?
La inclusió escolar i la cohesió social són dos dels principis que garanteixen la
inclusió social de totes les persones en tots els àmbits de la vida.
Compensa les possibles desigualtats a l’interior del sistema educatiu i
garanteix la inclusió de tots els alumnes
Facilita l’assoliment d’una igualtat d’oportunitats real.
Respecta la diversitat i difumina la uniformitat com a valor d’aquest sistema
Personalitza l’aprenentatge perquè cada alumne pugui desenvolupar al màxim
les seves potencialitats.
Contempla expectatives d’èxit per a tothom.
Crea nous marcs de convivència i genera noves complicitats que afavoreixen
l’equitat
Facilita que els alumnes puguin aprendre i conviure junts en uns entorns que
permetin desenvolupar al màxim el talent

16. VI. INCLUSIÓ (II)
Sensibilització al claustre sobre la necessitat de treballar per un model inclusiu que
doni resposta a la diversitat de l’alumnat.
Registre en els documents del centre dels valors de l’escola inclusiva i les estratègies
que facilitin la seva consecució.
Ús dels protocols d’àmbit convivencial a fi d’evitar qualsevol tipus de discriminació.
Compromís manifest amb tots els membres de la comunitat.
Estructura organitzativa en el centre que afavoreixi l’educació inclusiva i l’atenció
a la diversitat.
Banc de materials i recursos que facilitin l’atenció a la diversitat.
Formació docent en hàbits i estratègies que potenciïn l’educació inclusiva.
→ Com s’organitza un centre inclusiu?
CENTRE

17. Tractament en el marc de l’acció tutorial, mesures, estratègies i actuacions per educar
l’alumnat en el respecte a la diversitat i la inclusió.
Desenvolupament d’un currículum inclusiu.
Aplicació estratègies i metodologies que afavoreixen l’educació inclusiva i l’atenció
a la diversitat.
Disseny d’estratègies concretes per implicar les famílies
VI. INCLUSIÓ (III)
Sensibilització a les famílies en la necessitat d’educar els seus fills i filles en la inclusió i
el respecte a la diversitat.
Contacte amb xarxes de centres que treballen l’educació inclusiva i l’atenció a la
diversitat.
Coordinació amb les administracions locals i institucions per dur a terme
actuacions concretes de foment de l’educació inclusiva.
AULAENTORN

18. VI. INCLUSIÓ (IV)
→ Escola inclusiva = Inclusió Escolar ?
Escola Inclusiva Inclusió escolar
Els centres s’adapten a les
necessitats dels alumnes
“Juntos pero no revueltos”,
comprensivitat
L’alumne és un més L’alumne invisible
→ I al final, les prioritats
•Disponibilitat de recursos d’ordre personal, tècnic i material que actualment disposa el
sistema educatiu, optimització de la reconversió dels centres d’educació
•La sensibilització i la formació dels mestres i professors a fi de per ser capaços
de respondre a l’escolarització de TOTS els seus alumnes,
•Reflex normatiu d’acord amb el principi d’escola inclusiva on les mesures
adoptades condueixin a un sistema educatiu que no només inclou,sinó que
escolaritza, educa, d’acord amb les necessitats dels alumnes, igual que ho ha de fer
amb tots els altres alumnes i junt amb ells.
•Participació activa dels pares dels alumnes en l’avaluació de les necessitats educatives del
seus fills i en l’elaboració, revisió i avaluació continuada dels Plans personalitzats
Josep Maria Jarque/diari de l’educació

19. Criteris per a l'organització pedagògica del centre
Organització
dels grups
d’alumnes
El centre planteja com a grup natural d’ensenyament-aprenentatge grups
heterogenis en ratio aproximades de 17-18 alumnes. (3 tutories/4subgrups);
Consideració els alumnes i el grup com a nucli de l’activitat educativa
L’atenció a la diversitat en el centre s’efectua per part de tots i cadascun
dels professors i professores
Reducció de nombre de profes als equips docents
Reflexió i valoració sobre l’alumnat en el moment de la formacio dels
grups.
VII. CRITERIS ORGANITZATIUS NOFC INS TERRA ALTA

20. Criteris de formació dels equips docents
Priorització de la capacitat/voluntat per poder impartir més d'una materia i
assignació del professorat a pocs nivells diferents
Tutors/es més experimentats als cursos més estratègics (1r i 4t d'ESO)
Cultura del coneixement compartit i l'intercanvi d'experiencies entre els docents
del mateix equip
Participació de manera activa en els mecanismes de coordinacio i en la visió
compartida de la globalitat dels aprenentatges.

21. Criteris per a l’atenció de la diversitat de l’alumnat,
d’acord amb el principi d’educació inclusiva
Mesures de suport escolar en tot el procés d’aprenentatge i adaptacions en la
programació ordinària
Mesures de tractament curricular adaptat d’acord amb les competències i
expectatives
Funcionalitat de la comissió d’atenció a la diversitat
Atenció a les necessitats de l'alumnat en els entorns escolars ordinaris
Intervenció dels professionals USEE a l’aula ordinària (assessorament als docents,
suport directe a l’alumnat.)
Codocència/Dos professors/es a la mateixa aula per potenciar el progrés del grup

22. No ens faci por pensar
com ser, entre tots,
més feliços