1. Jordi Mateu Zorita

2. OBJECTIUS DE LA SESSIÓ Plantejar preguntes, replantejar imatges Oferir una diversitat de possibilitats Sentir-se més animat LA SESSIÓ 1a PART Què és la inclusió? Què podem fer? Una història personal Comprensions personals 2a PART Preguntes i dubtes

3. I QUÈ ÉS LA INCLUSIÓ?

4. Quan m’he sentit jo inclòs/a? És la inclusió una finaliat en sí mateixa o està al servei d’alguna necessitat més profunda? Quina importància té? Em pregunto:

5. Em sento inclòs/a quan... Em sento acollit, acompanyat, volgut, respectat, acceptat, valorat... estimat. Tinc el meu lloc al grup, sento que hi participo significativament. Hi ha un equilibri entre el donar i el rebre.

6. Avançar cap a l'educació inclusiva implica reduir les pressions d'exclusió . Igual que la inclusió, l'exclusió també s'entèn d'una manera àmplia. Es refereix a totes les pressions temporals o de més llarga durada que impedeixen la plena participació de l'alumne al centre . Pot ser el resultat de les dificultats amb les relacions o amb allò que s'ensenya, així com el resultat del sentiment de no sentir-se valorat. La inclusió tracta de minimitzar totes les barreres a l'educació i per a tot l'alumnat . Índex per a inclusió A l’entorn educatiu:

7. II QUÈ PODEM FER? UNA HISTÒRIA PERSONAL

8. 1. LA METODOLOGIA FEQP Proximitat de l’alumnat amb més dificultats per tal d’ajudar-los personalment en algun moment. Reduir la quantiat de feina / Assignar una feina més adequada. Buscar la complicitat de la família. Simplificar part dels materials (text més senzill, més imatges, activitats més pautades, ...). Disposar un racó a l’aula amb materials visuals, diccionaris bilingües, mapes conceptuals, glossaris, esquemes,... Assignar companys tutors rotatitus amb feina pautada. ...

9. F. Tonucci

10. 2. LA METODOLOGIA SDAIE Ajudar a construir significat i a desenvolupar estratègies per controlar processos Objectius de les unitats didàctiques Estructura de la sessió Materials Activitats Dinàmiques grupals Avaluació

11. a. Objectius de les unitats didàctiques ESTRATÈGIES ADULT COMPETENT ALUMNAT Traspàs A través d’un treball pautat

12. b. Estructura de les sessions Obertura Contextualització Activació de coneixements previs Presentació de models (Modelatge, pràctica compartida) Pràcitca (traspàs de l’estratègia) - Pràctica guiada - Pràctica independent Reflexió Contextualització Cloenda Exemple

13. c. Materials Fotografies, imatges i objectes reals Organitzadors gràfics de la informació: esquemes, mapes conceptuals, superestructures textuals, ... Diccionaris, glossaris, vocabulari essencial, Adaptació de les lectures: complexitat de la llengua Altres recursos audiovisuals: ordinadors, enregistraments, ...

14. d. Activitats Que tinguin en compte les diferents intel·ligències de l’alumnat. Que tinguin com a objectiu pautar el traspàs de les estratègies a assolir: Pràctica compartida o modelatge Pràctica guiada Pràctica independent

15. e. Dinàmiques grupals Varietat de dinàmiques grupals a l’aula: Gran grup Grups cooperatius (base, esporàdics, experts...) Parelles Individual

16. Els grups esporàdics homogenis durant la pràctica guiada Exemple GRUPS Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres A Escriptura Guiada Edició Escriptura Independ Treball autònom B Treball autònom Escriptura Guiada Edició Escriptura independ C Escriptura independ Treball autònom Escriptura guiada Edició D Edició Escriptua independ Treball autònom Escriptura guiada

17. e. Avaluació Observació per determinar les dificultats i estratègies Auto avaluació a través de graelles d’auto avaluació i del portafoli Diferents maneres de mostrar competència Diferents moments per observar

18. 3. AMBIENTS, RACONS I PROJECTES EN MARXA Ambients i racons amb materials diversos amb diferents graus de complexitat per facilitar la participació autònoma individual, en parelles o en grups cooperatius. Projectes en marxa a l’aula: la revista de l’aula, les cartes, els contes a cinc mans, els clubs de lectura i teatre, les petites recerques, els projectes en xarxa, la creació de materials per als petits/es i per a la comunitat, les celebracions, els jocs matemàtics, ... Exemple

19. III COMPRENSIONS PERSONALS

20. Els nens/es petits no estan motivats per ‘ aprendre’ , sinó per viure (Nosaltres, també!) L’aprenentatge és el resultat d’una vivència, especialment per als nens/es petits/es Hom aprén el que pot, no el que vol o el que li ensenyen, sinó el que la vida permet Bàsicament les coses importants a la vida s’aprenen dels errors propis, vivint el dolor i fent alguna cosa bona amb ell En realitat, no hi ha gaires aprenentatges acadèmics essencials a primària Si aquests ‘continguts essencials’ són vius a l’entorn dels infants, els assoliran, segur. SOBRE L’APRENENTATGE ...

21. SOBRE MI, COM A GRAN, I SOBRE TU COM A PETIT... El gran no va al darrera del petit, sinó el petit al darrera del gran. Quan vull ensenyar-te, et debilito. Quan t’acompanyo en el teu procés, t’enforteixes. Jo no pretenc ensenyar-te, sinó crear els ambients i la comunicació amb tu que et permeti viure alguna cosa i així, potser, podras aprendre i enfortir-te No vull tornar a confondre la teva manca d’experiència i informació amb la idea que tu ets ignorant. Mentre siguis petit/a, tindré cura de tu, i d’aquesta manera retorno a la vida part del que m’ha estat regalat.

22. SOBRE EL MEU LLOC... Allà on soc, busco el meu lloc Quan la realitat no és com jo vull, recordo que sóc petit i trobo el meu lloc de calma. Des d’allà, faig el que puc. Jo també estic limitat, així que pensar en un entorn ideal em debilita. El meu compromís educatiu segueix un ordre: Primer la vida i com aquesta es manifesta a través de l’ànima infantil després la resta Mentres pugui respectar-me així, continuaré aquí quan no sigui possible, marxaré

23. SOBRE LA INCLUSIÓ I L’EXCLUSIÓ... El que crea exclusió no és la teva diferència, sinó el meu intent que siguis com jo vull. Més enllà de metodologies i pedagogies, el que crea inclusió és la mirada amorosa que diu: Així com ets, està be, jo no vull canviar-te t’observo per comprendre què necessites t’acompanyo perquè t’enforteixis et deixo perquè caminis sol em comunico amb tu perquè em sentis a prop la meva mirada et diu: Així com ets, està be, jo no vull canviar-te

24. Un proverbi africà sostè que: Per educar un infanit fa falta una tribu Però no és menys cert que: Per educar una tribu, fa falta un infant de qui tenir cura