2. Fitxa tècnica
Títol: Discòbol.
Autor: Miró (Eleuteres, actiu
entre 480-440 a. C.).
Cronologia: 460 a. C.
Tipologia: escultura exempta.
Materials: original en bronze,
còpia romana de marbre
Mides: 1,55 m (alt).
Estil: grec clàssic.
Tema: ideal anatòmic atlètic.
Localització: Museo Nazionale
Romano (Roma).
4. Biografia de l’autor
Miró va ser un dels escultors més importants de la Grècia
clàssica. Segons Plini, fou deixeble d’ Agelades, el fonedor
d’Argos, i va treballar a Atenes en l’època esplendorosa del
govern de Pèricles, a mitjan segle V a. C. Va fer la major part de
la seva producció en bronze.
La seva obra va destacar pel naturalisme, l’equilibri de les
proporcions i el dinamisme de les figures.
Gràcies a les còpies en marbre que en època romana es van fer
d’algunes de les obres de Miró, actualment es poden estudiar
les seves escultures, que a l'època ja van ser molt elogiades.
5. Descripció formal
El Discòbol trenca els principis bàsics de
frontalitat i rigidesa de l’escultura
arcaica i reflecteix la inquietud de
l’artista per mostrar el moviment, que
aconsegueix mitjançant la complexa
postura del personatge. Vist de perfil, el
cos descriu una “S” que compon la
figura de dalt a baix i que es combina
amb l’arc que descriuen en braços
estesos.
Malgrat la violència dinàmica que
expressa l’acció, es fa evident l’habilitat
de Miró per equilibrar la composició
fent que el braç que manté el disc faci
de contrapès amb la cama en la qual es
recolza l’altre braç. Aquesta ordenació
de les línies en moviment es coneix amb
el nom de rhytmos.
6. Un altre aspecte significatiu és el bon treball anatòmic de
l’escultor, que marca fidelment tots els músculs en tensió que
participen en l’exercici atlètic. No obstant això, aquesta
expressivitat no es reflecteix al cap, la representació del qual
conserva reminiscències de l’etapa anterior, com poden ser el
hieratisme del rostre i la geometrització dels cabells.
Finalment, cal apuntar que en la peça original de bronze
s’aconseguia sostenir el difícil equilibri de la figura sense
utilitzar cap tipus de suport. En canvi, en la còpia de marbre no
se’n va poder prescindir a causa del pes del material.
7. Temàtica
El Discòbol és la imatge d’un jove atleta, Jacint, que va morir
en uns jocs dedicats al déu Apol·lo, representat en el moment
de màxima concentració abans de llançar el disc, però
generalment els esculpien drets, en el primer temps de l’acció,
que consisteix a balancejar l’objecte de dalt a baix.
Miró es va arriscar i el va representar en el segon temps de
l’acció, és a dir, quan, a més de balancejar el disc, l’atleta fa
una volta amb tot el cos girant sobre si mateix. D’aquesta
manera afegeix tot el pes del cos a l’esforç muscular que fa al
tercer temps, el del llançament.
8. L’elecció d’un atleta com a tema escultòric principal no és
estranya. A l'època, a més de les divinitats, els atletes, que
gaudien d’una gran fama, eren presentats com a models de
bellesa ideal. A més, Miró veu en el tema dels atletes la
possibilitat d’expressar tota la força del moviment.
9. Models i influències
Encara que Miró va trencar alguns dels cànons de l’escultura
arcaica, aquesta va ser un punt de partida molt significatiu, en
la seva obra, tal com ho testifiquen alguns elements formals.
També cal assenyalar la influència que van exercir en l’obra de
Miró els vasos de ceràmica pintada i les estatuetes petites de
bronze, obres d’una gran importància per entendre la gran
escultura de marbre des dels punts de vista formal i temàtica.
En la ceràmica i en grans obres menors, l’artista gaudia de més
llibertat creativa i facilitat tècnica i, en conseqüència, podia
proposar solucions formals més avançades, que
posteriorment eren reproduïdes en marbre.
Amb aquesta obra, Miró va fer un pas molt important en
l’estudi del moviment escultòric. Aquestes com la tensió
muscular o la interacció de l’obra amb l’espai circumdant van
ser, sens dubte, innovacions decisives per al futur de
l’escultura.