Marian Costa Guzmán

1. Dorífor
Es tracta d’una obra escultòrica grega exempta (de peu) de tipus atlètic.
Va ser constrïda entre els anys 440 i 460 a.C, època del primer
classicisme i esplendor de l’art grec, i es troba al Museu Arqueològic de
Nàpols. Pel que fa l context històric destaca la victòria dels grecs sobre
els perses a les Guerres Mèdiques i l’aparició de les polis, noves
ciutats-estat entre les quals destaquen Atenes i Esparta. El sistema
polític predominant és la democràcia. L’autor de l’obra va ser Políclet, un
escultor grec format en la tradició dels broncistes d’Argos, degut a
aquest fet va realitzar la majoria de les seves obres en bronze, però que
actualment només es conserven copies hel.lenístiques i romanes en
marbre, com és el cas del Dorífor.
Actualment els materials usats en l’escultura són el marbre i la pedra.
L’obra representa un home jove, sense roba, atleta i portador d’una
llança. És una escultura llisa i totalment acabada, tot i que avui en dia
falten algunes parts, com la llança i els braços. L’autor es centra molt en
el detallisme per mostrar una anatomia perfecta i un cabell realista, tot i
que no hi ha l’expressió facial que correspondria ja que només
representa serenitat quan hauria de mostrar esforç i concentració per
llançar la llança. Els pectorals són plans, en canvi, les línies de la cintura
i els malucs estan més marcades. El pes de tota l’escultura cau sobre la
cama dreta, ja que l’esquerra es troba enderrerida, per tant fa de

2. contrapost, a més amb aquesta posició podem apreciar el dinamisme de
l’obra. El cap es troba un poc inclinat i es veu el volum i la profunditat en
la flexió del braç i la cama esquerra.
La funció de l’obra és decorativa i té una gran importància per a Políclet
que la posa com a model en el seu tractat titulat “Cànon”, sent símbol de
l’armonia, l’equilibri i la bellesa. Simbolitza el símbol del triomf de
l’antropocentrisme, el nudisme i la vigorositat de l’home, demostrant que
l’home és la mesura de totes les coses. No sols representa la bellesa
física sinó també pretén transmetre la bellesa espiritual i moral, l'equilibri
i la serenitat que han de regir l'home com a ciutadà.
L’obra va tenir gran èxit a l’art de la seva època i va influenciar autors
com Lisipo, Escopas o Praxíteles, tot i que més tard també influirà en en
escultures d’emperadors romans, l’art renaixentista i l’art neoclàssic.