3. Un debat és un diàleg entre dues o més persones que intenten exposar el seu punt de vista sobre un
tema comú i convèncer l'altra part de la veracitat de la pròpia opinió.
Hi ha molts tipus de debat, però en el que farem a l’aula, hi ha sobretot tres
papers principals: els interlocutors, que són les persones que defensen les
posicions oposades; el moderador, que s'encarrega de dirigir la discussió i
els jutges, que valoren la qualitat del debat, la rigidesa dels arguments i de
quina manera el llenguatge no verbal dels interlocutors està al servei del
missatge que transmeten.
4. Escoltar amb atenció l'oponent.
Procurar entendre les seves
raons per tal de poder criticar-
les amb consistència. No s'han
de tergiversar mai ni ridiculitzar
les opinions dels altres.
Definir el propi punt de vista
amb arguments. Els
exemples, les evidències
(dades, gràfics, imatges...) o
les proves sempre afegeixen
qualitat al debat.
Respondre les objeccions de l'oponent. És molt
important en un debat anar modificant el propi
discurs en funció del que aporti el nostre
interlocutor, i no mantenir-nos inflexibles
seguint un guió preestablert. Si detectem una
debilitat en els arguments dels oponents, hem
d’assenyalar-la. Si ells han detectat una
debilitat en els nostres, no menyspreem
aquesta opinió. Reforcem el nostre punt de vista
amb nous arguments sense repetir el que ja s’ha
dit i busquem la manera de reconduir la situació.
Allò que fa que puguem parlar d' un bon debat recau tant en el fet de mostrar una actitud dialogant i d'escolta com en la qualitat
dels arguments que fem servir. Per a garantir que hi hagi un bon debat, és desitjable:
5. Ser rellevant defensant la
pròpia posició i no apartar-se
mai del tema concret que es
discuteix. Cal anar al gra i
buscar raons de pes.
Justificar la pròpia posició amb
prou motius i arguments
sòlids. Aborda el tema des de
diferents perspectives: social,
econòmica, ètica, històrica...
No us quedeu estancats
defensant un únic argument ni
recorreu en excés a la pròpia
experiència.
Ser clar. Procureu fer
servir expressions
senzilles que s'entenguin
amb claredat. Utilitzeu
comparacions, exemples o
metàfores que reforcin i
clarifiquin el que voleu
exposar.
6. Intentar buscar la veritat. No aporteu
idees que no estiguin contrastades i
no sapigueu si són falses o certes, o
que provinguin de fonts no fiables.
No us baseu només en el propi judici
o la pròpia opinió.
Jugar net. Respecteu els torns
de paraula i eviteu comentaris
desagradables, gestos
ofensius, bromes fora de lloc,
etc. La comunicació no verbal
és tan important, de vegades,
com la verbal.
7. Feu grups de 6 persones i dividiu-vos en dos equips de 3.
Escolliu un tema de debat i decidiu quin dels dos equips hi argumentarà a favor (equip
afirmatiu) i quin en contra (equip negatiu).
Prepareu-vos el tema a consciència. Busqueu informació, contrasteu-la, busqueu dades que
exemplifiquin o donin suport als vostres arguments, opinions d’experts...
Teniu una sessió per a reunir tota aquesta informació i preparar-vos el debat.
8. El debat durarà de 13 a 15 minuts i seguirà l’estructura següent.
9. Aplicar la tècnica de l'argumentació ens ha de permetre fer aportacions raonades, defensant
l'explicació.
Argumentar és fer servir bones raons (raons basades en un criteri racional de veracitat) per a
sostenir alguna tesi que es vol transmetre.
Un argument consta, al menys, de dues parts: una part de premisses i una altra de conclusió.
La primera pren la forma de fets constatables i concrets, de dades que expliquen o condicionen
la conclusió o conseqüència. És important saber identificar les diferents premisses que poden
formar aquest apartat i que, habitualment, estan connectades entre elles.
Si/tenint en compte ...premisses... llavors... conclusió
Si / donat ...fets, dades... llavors... afirmació
10. Unes dades, uns fets (premisses) observables que estan justificats i sostinguts per
observacions, per creences racionals... permeten arribar a una conclusió (o tesi) que serà certa a
partir de l'aplicació de determinats criteris de veritat i que tindrà certes excepcions o possibles
refutacions o punts febles.
Aquest argument pot ser contestat en diversos sentits, en posteriors intervencions, per altres
participants en el debat: es pot negar la conclusió (contraargumentar) aportant els fets, justificació,
elements de suport, etc., corresponents.
També es pot acceptar totalment o parcialment, matisant les dades o justificacions, i apuntant la
feblesa (manca de certesa, incorrecció lògica, falsedat...) de les premisses. Amb aquesta estructuració
es facilita la discussió en el debat.
11. Durem a terme, per grups, el debat. Mentre un equip fa el seu debat, la resta de
companys els puntuarem a través d’un formulari.