Tendències més rellevants de poesia de postguerra

5,478 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
5,478
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2,697
Actions
Shares
0
Downloads
33
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Tendències més rellevants de poesia de postguerra

  1. 1. LITERATURA: TEMA 6 Descriu les tendències mésrellevants de la poesia en el període que va des de la postguerra fins a finals dels anys 70
  2. 2. LITERATURA: TEMA 6Durant el període de postguerra la poesia esdevindrà el gènererepresentatiu de les essències nacionals. Lexili va ser, enaquesta primera etapa, la vessant més important, dinàmica icreativa de la literatura catalana.Hi va prendre un doble valor simbòlic: – Per als vencedors: la imposició dels valors del règim i la tradició. – Per als vençuts: un valor de resistència cultural i simbòlica.
  3. 3. LITERATURA: TEMA 6Durant aquest període coincidiren diverses generacions de poetes:● Els consagrats abans de la Guerra Civil (Carles Riba, J.V. Foix, Carles Salvador).● Els qui havien començat a publicar en els anys trenta (Espriu, Pere Quart, Joan Vinyoli...)● Els joves que es donen a conéixer com a poetes ja en plena postguerra (Xavier Casp, Joan Brossa, Gabriel Ferrater, V.A Estellés, entre daltres)
  4. 4. LITERATURA: TEMA 6A lexili americà es publiquen els dos llibres de poemes mésimportants de la immediata postguerra: Nabí, de JosepCarner (1941) i Elegies de Bierville, de Carles Riba (1943).En ambdós casos, es perpetua el codi postsimbolista heretatdel noucentisme.Paral·lelament a aquesta línia, n’hi ha una altra entorn deJosep Vicenç Foix que reivindica la ruptura formal ilingüística i l’experimentalisme de les avantguardes.
  5. 5. Als anys 60: Realisme Històric o Social● Menor pressió de la censura literatura de caràcter més realista i de compromís polític. Senfronta a lestètic de tradició simbolista.● Màxims representants – Pere Quart amb el llibre Vacances pagades (1960) – Salvador Espriu amb la Pell de Brau (1960), – Gabriel Ferrater, Da nuces pueris, – Miquel Martí i Pol amb obres com La fàbrica (1972). – Lluís Alpera – Vicent Andrés Estellés, Llibre de meravelles (1971).
  6. 6. La poesia realista dels anys 60 tingué les característiques següents:● Actitud social del poeta: deixà de sentir-se una espècie delegit, un il·luminat o un solitari, per a identificar-se amb lentorn; passà a considerar-se una persona corrent més, solidari amb la resta.● Sobre lexperiència poètica: lacte descriure deixà de ser una labor intimista o críptica, per a ser una experiència compartida amb els lectors, amb el conjunt de la societat.● Mètode d“inspiració”: la reflexió del poeta sorgia de lexperiència real; no provenia de la consideració de la paraula poètica com a font dun discurs simbòlic.
  7. 7. ● Un llenguatge nou: el discurs poètic deixà de ser equívoc i abstracte, per a passar a ser unívoc i concret. El llenguatge adquirí un to directe i fins i tot col·loquial.● El protagonista del poema: lheroi de la nova poesia passà a ser una persona corrent, immersa en lanonimat de la vida quotidiana.
  8. 8. ● Lobjectiu de la poesia: la poesia assolí una funció social, amb lobjectiu denriquir la persona humana i alliberar-la de tota mena dalienacions i dopressions.● El destinatari: qualsevol lector es convertí en destinatari de la poesia realista; els receptors deixaren de ser persones cultes amb formació literària.
  9. 9. Als anys 70: Generació dels 70 Els autors de lanomenada «generació dels setanta» -Francesc Parcerisas, Narcís Comadira, Maria Mercè Marçal, Miquel Desclot, Josep Piera, Salvador Jàfer, Joan Navarro o Marc Granell- canviaran laccent del social a lindividual, i influïts pel simbolisme i el surrealisme, tensaran al màxim les possibilitats expressives de lidioma per a donar eixida al seu desassossec vital.
  10. 10. La Nova CançóEn sintonia amb la poesia realista, la “Nova Cançó” esconvertí en un fenomen de masses.Tingué com a objectiu recuperar lús públic de lidioma através de la nova música popular i divulgar, burlant lacensura, missatges de continguts antifranquistes i dorientació nacionalista.Raimon, a partir de la seua primera cançó (1959: Al vent,escrita el mateix any de la mort del gran poeta simbolistaCarles Riba) es convertí en el cantant més emblemàtic i lesseues cançons assoliren un gran impacte social.

×