Esquema per a la confrencia sobre Ètica i aprenentatges, organitzada per Rosa Sensat i l'Editorial Proteus (

1. ÈTICA, ENSENYAMENT, APRENENTATGE
COM ES POT INTERPRETAR LA
REALITAT D’AVUI EN CLAU ÈTICA
Una lectura pensant en l’educació,
l’escola, els aprenentatges
De la educació per a la ciutadania a
la moral hacker, passant per
l’humanisme digital
Jaume Funes 09.06.12
!1

2. Una reflexió de l'estiu passat:
RECEPTES PER EDUCAR EN EL SEGLE XXI:
De la cuina digital a la cultura
de l’escudella barrejada
!2

3. És molt probable que la forma de
cuinar l’educació no hagi canviat gaire
• Sempre té una gran dosi de disponibilitat per a
la humanitat, de creativitat, d’adaptació,
d’estima pels infants i de desig de societats
millors
• PERÒ
• Es modifiquen contínuament els ingredients,
les variables en joc, les influències dominants,
els contextos de l’acció educativa, el pes de les
ascendències
• No és que la diversitat augmenti, és que tot és
un aglomerat dinàmic d’influències en el que el
sentit de l’educació i de la feina d’educar han
de cercar nous arguments
!3

4. 0. NOTES INTRODUCTÒRIES
• B. Rusell: “En què crec jo”
– Però cal CREURE en alguna cosa? En
QUÈ?
• El perill de pensar en l’ètica quan les
coses no semblen anar bé.
– L’ètica no està per donar seguretat quan
tot és incert sinó per provocar incertesa
quan tot sembla estar bé
!4

5. • En temps de canvis i incerteses ja sabem
com tendeixen a ser les reaccions:
1. Han desapareguts “els” valors i cal tornar a
recuperar-los. Cal tornar a las velles
certeces
2. Els valors d’ara són febles i cal tornar als
“forts”
3. Tot és confusió, caos ingobernable i cal
posar “orde” (imposar l’ordre)
!5

6. • Quan tot sembla alterat convé recordar que no
existeix un cobert segur, que no es pot arrelar
sinó ancorar, que cal assumir personalment
les decisions per al recorregut vital
• L’ètica no és un catecisme, ni una compilació
de regles, ni un manual de bons costums, ni
un llibre d’autoajuda
• Recuperar l’ètica és passar comptes amb totes
les esglésies, les formacions dels esperits
nacionals, ..
• La militància ètica és inevitable. Queda només
el límit de la imposició del dogma (que mai és
ètica) i la confrontació amb el
conservadorisme que sempre torna a surar
!6

7. I. CANVIS A
MIRAR
ÈTICAMENT
a. Pobresa/riquesa en
1. LA fluctuació accelerada
CONDICIÓ b. Justificació de l' statu quo
SOCIO- c. Augment de la
visualització de les
ECONÒMICA diferencies, de les
possibilitats d’anàlisi, de
les argumentacions per a:
– La reacció activa
– La interacció i la participació
– La manipulació
!7

8. Tot això a la societat de la informació
• Hem d’acceptar que, si més no, hi ha tres
activitats humanes que avui tenen més
oportunitats i possibilitats: saber, crear i participar
són molt més i intensament possibles, per a més
gent, que fa una dècada.
• Tampoc no podem deixar de considerar que, en la
societat del malestar i el desig obligat de felicitat,
també s’estenen els diversos malestars i
s’universalitzen múltiples formes de felicitat, real o
desitjada. En qualsevol cas, avui podem pensar
interactivament, de manera relacional, la incertesa.
(J.Funes:Esdevenir persona, en companyia d’altri, en la societat de la informació)
!8

9. 2. LA a. Definició, contingut i
CONDICIÓ vivències de la felicitat
PERSONAL b. Experiències de plaer
c. Gestió del temps vital
d. Consciencia de si
mateix
e. Lloc i interrelació
entre vivència, reflexió
i acció
!9

10. 3. LA a. Diversitat en
CONDICIÓ interacció inevitable
SOCIAL
b. Sentit de la presència
(relacional)
de l’altre en la recerca
del propi sentit
c. Construcció i
permanència de les
regles de convivència
!10

11. !11

12. II.- SOBRE ÈTICA I CIUTADANIA
• Ètica és ...
• Sentir-se impulsat pel desig d’amor, la
necessitat de saber, la incapacitat d’acceptar
com a normal el dolor aliè
• Ciutadania és ...
• Viure col·lectivament, amb els mateixos drets
i responsabilitats, però de manera diversa la
“ciutat”.
• És la igual condició humana i el projecte
compartit el que ens defineix i no cap
característica filosòfica, religiosa o política
!12

13. III. SOBRE ELS “CONTINGUTS”
d’una educació ètica, i d’una escola que ensenya
ètica
1. Els drets humans
2. Els drets dels infants
3. Les formes de conèixer i de
construir allò que cadascú
és i vol ser
4. Les formes de vida en comú
!13

14. 5. El lloc de l’ètica en la
regulació de la conducta
6. Descobrir l’altre com a
necessitat per a ser un mateix
7. Descobrir les diversitats dels
altres
!14

15. 8. Veure la realitat. Pensar en
canviar-la
9. Aprendre a pensar
10. Ubicar la relativitat de la
pròpia”fe”, de la pròpia
“cultura” (interrogar-se i
saber viure )
!15

16. • Ajudar a descobrir que, al llarg del
temps, moltes persones han pensat
… i discrepat. Que algunes han
imposat a les altres les seves raons
• Exercitar els drets. Defensar els
drets propis i dels altres
• Desconcerts, malestars, reaccions,
accions
!16

17. ¿Por qué deberíamos entonces pensar que la
naturaleza humana se ha domesticado? Aunque
cojamos a la bestia y le hagamos la manicura o la
ortodoncia, no por ello dejara de tener garras y
colmillos. Conceptos como “derechos humanos” o
“dignidad de la persona” son creaciones -en el fondo
ficciones- de la civilización para hacer la existencia
más llevadera; y digo ficciones porque no tienen
ninguna relevancia más allá de sus muros. Lo mismo
puede decirse de lo que conocemos como “moral” o
“educación” o “valores”. Son todo ello presiones
destinadas a inhibir los instintos (ya sean asesinos o
de otra clase); sin embargo, no son métodos infalibles:
a veces se escapa algún zarpazo o mordisco.
(reflexió sobre la violència d’un alumne universitari, brillant, de l’elit
econòmica)
!17

18. (nois i noies de l’escola El
Martinet de Ripollet)
!18

19. Una escola ètica en una societat sense
actituds ètiques?
• No hi ha cap aspecte de la vida personal i
col·lectiva en el que l’escola eduqui sola
• PROJECTE LOCAL DE CIUTADANIA
COMPARTIT. REFERÈNCIA DE COMUNITAT
COMPARTIDA
!19

20. IV. ALGUNES APLICACIONS ESCOLARS
1. Qui garanteix els “continguts”
• La planificació explícita en totes les àrees
de coneixement
2. Qui garanteix l’observació de la vida
quotidiana comú i de cada alumne
• Pautes d’observació de les dinàmiques de
convivència
!20

21. 3. Qui garanteix l’exercici del “contrast”
• Practicar l’anàlisi, practicar el debat
4. Com s’organitza la vida de l’escola, la vida
de la classe en clau de ciutadania, en clau de
comunitat
• Ciutadania escolar
5. La comunitat escolar i la ciutadania
!21

22. DRET A DONAR
PETONS
(nois i noies de l’escola El
Martinet de Ripollet)
!22