Pensar raonablement con hauria de ser la societat que desitja una bona escola. Pensar l'escola que necessita una societat més justa i humana. Conferència a les Jornades Maristes Lleida sobre el camí d'anada i tornada entre la comunitat i l'escola

1. L'ESCOLA D'UNA ALTRA SOCIETAT. LA
SOCIETAT D'UNA ALTRA ESCOLA
L’escola, la comunitat, la societat global
Jaume Funes
Lleida gener 2017

2. Acordar el nucli de les
pretensions d’uns i altres. Pactar
les ajudes mútues

3. I. AVISOS INEVITABLES:
• Si un és educador ha de sentir cada dia el malestar de
viure en una societat que no li agrada, pensant què pot
fer per a que el món sigui diferent.
• L’educació, l’escola, pot contribuir a canviar-ho
• L’escola seria diferent si el món fos diferent
• L’escola diferent i el món diferent són una qüestió de
present, no de futur

4. II. UNES REFLEXIONS EN MIG DE 3 FENÒMENS
RELATIVAMENT NOUS I UN CLÀSSIC
1. El conservadorisme i el populisme necessiten
ciutadans illetrats (“incultes”)
2. Com s’educa en temps de màxima i canviant
complexitat (les incerteses, els interrogants, la
liquiditat)
3. Ensenyar i aprendre en el segle xxi
El desfasament entre els resultats escolars i les
necessitats de l’economia del capital

6. III. UNA CONSTATACIÓ I DOS DRETS
• Vivim en una societat global i líquida,
ofensivament desigual, inevitablement mestissa
• L’escola és el lloc de les oportunitats degudes,
complementàriament necessàries.
• És la finestra oberta a un altre món (diferent del
que condicionen els seus orígens) a que en té
dret tot infant

7. IV. UNA PROPOSTA DE 8 ACORDS, 8 PACTES, ENTRE
ELS CIUTADANS I CIUTADANES I LA SEVA ESCOLA

8. 1. Acordem que l’escola (amb qualsevol
format) és un lloc bàsic per a la humanització
• Imprescindible per a:
• Ser persones
• Esdevenir ciutadans
• La urgència de canviar l’escola és perquè va deixant
pel camí massa infants
• La crisi de la segregació, la crisi de l’empobriment, la
crisi de la desconnexió primerenca del saber

9. 2. No posen en discussió que l’escola és el lloc per
aprendre a pensar, a trobar el “per què” de les coses
• Formular-se preguntes, cercar respostes, gestionar els dubtes
• Ciutadans i ciutadanes CULTES
• Pactem posar els “dogmes” (polítics, econòmics, religiosos) fora
• Dominar el pensament crític en una societat de webs
contraposades, de “postveritat” i adulteració del llenguatge
• Acceptem que una bona escola és aquella que explica el món,
que ajuda a entendre el que va succeint, que genera desitjos de
canviar la realitat

11. 3. Eduquem junts. No repartim per decret les
funcions de l’escola i les de la família
• Famílies desitjoses de ser ajudades a educar
• Mestres encantats que les mares i els pares entenguin
per què ara toca filosofia i després programació de
robots
• Organitzar l’escola i la vida familiar tenint territoris
comuns (infants que paguen hipoteques i escoles que
obliden la vida dels infants)

12. 4. Evitem l’escolarització total de la infància
• Però fem que totes les seves etapes evolutives siguin
temps d’aprendre.
• Acceptem que hi ha etapes claus
• Garantim l’estimulació creativa, flexible i diversa els
primers anys de la vida
• No omplim les seves vides de més escola després de
l’escola, ni de més activitats escolars anomenades
extraescolars

13. 5. Acordem que una escola homogènia no és
una bona escola
• Recordem que tota escola ha de tenir a veure
amb una comunitat.
• Renunciem a la classificació escolar, als nivells,
a les incapacitacions
• No definim les escoles pels “problemes” dels
seu alumnat. No cerquem escola evitant les
“males companyies”

14. 6. Aparquem el currículum. Pactem les
“competències”
• Descobrim el que necessiten (avui)
• Desitjar llegir no és saber literatura sinó tenir ganes de
descobrir els universos que hi ha darrere de les lletres
• Preguntar-se per què es destrueix una ciutat per un
terratrèmol no és el mateix que estudiar la escorça de la
terra
• L’escola com a lloc per mantenir i estimular la
creativitat (que tot infant en té)
• Aprendre a descobrir, aprendre a expressar, aprendre a
crear

15. 7. Mirem cap endavant la vida en digital i fem
l’escola nova cada dia
• Deixem clar que educar ensenyant és una professió
rigorosa
• Existeixen la ciència d’ensenyar i els principis de
l’aprenentatge
• Ensenyar i aprendre en temps digitals, virtuals i en
xarxa
• No es tracta de màrqueting didàctic venut com a nou,
sense context
• Educar no pot ser un mercat emergent

17. 8. Acceptem que l’escola és quelcom que no
sempre està entre les seves 4 parets
• Tenim present que aprenen fora de l’escola i
integren els sabers dins. Que aprenen dins i
apliquen fora
• Reivindiquem que una de les millors formes
d’aprendre té a veure amb que el saber sigui
útil a la comunitat. Reivindiquem, per exemple,
l’aprenentatge servei (APS)

18. L’ESCOLA SEMPRE
NECESSITA UNA SOCIETAT
QUE PENSI PRIMER EN ELS
SEUS INFANTS I
ADOLESCENTS