1. Valls Estragués, Quim
3rA 2012/2013
Garcia Monferrer, Monica

2. 1. Biografia
2. Influència del bebop i cool jazz
3. Els seus problemes personals
4. Els seus primers grups
5. Gil Evens i Kind of Blue
6. Fusió

3. Miles Davis va nàixer el 26 de maig de 1926 en un família afroamericana relativament
benestant que vivia a Alton (Illinois). El seu pare, Miles Henry Davis, era dentista. I el 1927 es
van traslladar a un barri de població blanca a East St. Louis. Tenien, a més, un ranxo.
La seva mare, Cleota, volia que Miles aprengués a tocar el violí. Tot i que ella era una
pianista de blues competent, li ho va amagar al seu fill perquè trobava que la música negra
no era prou elegant. Quan Miles tenia nou anys, un amic del seu pare li va donar la seua
primera trompeta, però no va començar a aprendre a tocar-la seriosament fins que no va
tenir tretze anys, quan el seu pare li'n va donar una de nova i li va contractar classes amb el
trompetista local Elwoo Buchanan. Al contrari del que era moda aleshores, Buchanan insistia
en la importància de tocar sense vibrato, cosa que Davis tindria en compte al llarg de la seua
carrera.

4. El 1944 Davis es va traslladar a la ciutat de Nova York, aparentment per a aprofitar una beca
a la Julliard School of Music. En realitat, però, va negligir els estudis i de seguida es va posar
a localitzar Charlie Parker. Les seves primeres gravacions van ser fetes el 1945 i aviat va ser
membre del quitent de Parker i apareix a molts dels enregistraments iniciadors del bebop per
als segells Savoy i Dial. L'estil de Davis a la trompeta ja era distingible llavors, però, com a
solista, encara li mancaven la confiança i el virtuosismes dels seus mentors i es va fer
conegut per tocar notes ofegades (una característica de Davis) i per entrebancar-se durant
els seus solos.
Cap al 1948 ja havia acomplert el seu aprenentatge com a sideman, tant en l'escenari com a
l'estudi, i començava una carrera d'enregistraments pel seu compte. Davis va començar a
treballar amb un nonet i una formació instrumentació aleshores poc usual que incloïa una
corn d'harmonia i una tuba. El nonet presentava uns joves Gerry Mulligan i Lee Konitz.
Després d'algunes actuacions al New York's Royal, Davis va signar amb Capitol Records. El
nonet va traure uns quants singles el 1949 i el 1950, amb arranjaments de Gil Evans, Gerry
Mulligan i John Lewis. Amb això va començar la col·laboració amb Evans, amb qui
col·laboraria en moltes de les seues obres més importants durant més de vint anys. Amb el
material d'aquesta època Miles taruria el seu primer LP: Birth of the cool.

5.  Tocant als club de jazz de Nova York, Davis va sovintejar el contacte amb drogoaddictes
i traficants i, cap al 1950, com molts dels seus contemporanis, ja havia desenvolupat
una addicció greu a l'heroïna. Durant la primera part de la dècada dels cinquanta, tot i
que va fer moltes actuacions i va enregistrar moltes sessions, la major part són poc
inspirades i semblava que el seu talent anava desapareixent. Ningú no n'era més
conscient que el mateix Davis i el 1954 va tornar a East St. Louis i, amb l'ajut i
l'encoratjament del seu pare, va aconseguir de deixar les drogues, apartant-se ell mateix
de la societat fins que no en va estar completament lliure.

6.  Clark Terry, a més d'amic de Davis, va ser una altra de les influències
d'aquell període. Als setze anys, Miles es va fer membre la unió de
músics i treballava professionalment quan no era a l'Institut. Als
disset, va passar un any tocant amb els "Blue Devils" la banda de
Eddie Randle. Va ser en aquella època que Sonny Stitt va mirar de
convéncer-lo d'unir-se a la banda de Tonny Bradshaw que passava
llavors per la ciutat. Cleota, però, va insistir que acabés el darrer any
d'institut.
 El 1944, la Billy Eckstine Band va visitar East St. Louis. Dizzy
Gillespie i Charlie Parker n'eren membres i Davis va ser agafat com a
tercer trompetista per un parell de setmanes a causa de la malaltia de
Buddy Anderson. Quan la banda d'Eckstine se'n va anar a completar
la gira, va deixar enrere Davis. Els pares del trompetista encara
estaven interessats que continués els seus estudis.

7. Entre finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta, Davis va gravar una sèrie d'àlbums
amb Gil Evans on tocava, a més de la trompeta, el flugelhorn. El primer, Miles Ahead
(1957), mostrava la seua manera de tocar amb una big band i una secció de vents bellament
arranjada per Gil Evans. Les melodies incloïen "The Duke" de Dave Brubeck, a més de "Les
xiques de Cadis" de Léo Delibes, la primera peça de música clàssica europea que davis va
enregistrar.
Gil Evans (Toronto, Canadà, 13 de maig de 1912 - Cuernavaca, Mèxic, 20 de març de 1988)
fou un compositor, director, arranjador i pianista de Jazz.
Va néixer amb el nom d'Ian Gilmore Ernest Green, canvià el nom ben aviat pel d'Evans, el
nom del padrastre
Al març i abril de 1959 va tornar a l'estudi de gravació amb el seu sextet i amb Bill
Evans per a gravar la que ha estat considerada per tothom la seua obra mestra, Kind of
Blue. Al disc planeja l'estil de piano d'Evans (present a tots els temes tret d'un). És
influït, a més, pels conceptes que Evans havia aprés mentre treballava amb George
Russell durant les primeres gravacions de jazz modal i que va transmetre al sextet.
Kelly només toca a Freddie Freeloader (el segon tema al disc, però el primer
cronològicament a ser gravat) i ni tan sols va ser present a la sessió d'abril. So What i
All Blues ja havien estat tocades pel sextet en concerts anteriors a les sessions
d'enregistrament, però per a les altres tres composicions Davis i Evans van apreparar
estructures harmòniques poc dibuixades que els músics que havien de gravar-les
només coneixien el mateix dia de la gravació.

8.  Birth of the Cool (1949)
 'Round About Midnight (1956)
 Cookin' with the Miles Davis Quintet (1956)
 Steamin' with the Miles Davis Quintet (1956)
 Relaxin' with the Miles Davis Quintet (1956)
 Workin' with the Miles Davis Quintet (1956)
 Miles Ahead (1957)
 Milestones (1958)
 Ascenseur pour l'échafaud (Lift to the scaffold)- Soundtrack (1958)
 Kind of Blue (1959)
 Seven Steps to Heaven (1963)
 E.S.P. (1965)
 Miles Smiles (1966)
 Nefertiti (1967)
 In a Silent way (1969)
 Bitches Brew (1969)
 Black beauty: Miles Davis at Filmore West (1970)
 The Man with the Horn (1981)
 Decoy (1983)
 Aura (1985)
 Tutu (1989)
 Amandla! (1989)