Jornades de Llengües Estrangeres

1. L’avaluació des de la mirada competencial
Olga Esteve
Universitat Pompeu Fabra (Barcelona)
Els actuals plantejaments en la didàctica de la major part de les disciplines dels diferents àmbits i
nivells educatius (des de l'ensenyament primària fins a la universitària, des de les matèries més
teòriques a les més aplicades), concedeixen una gran importància a la formulació dels objectius
d'aprenentatge en termes de competències, és a dir, a l'especificació d'allò que els alumnes
hauran de ser capaços de fer en acabar una determinada fase o etapa del procés de formació.
Una metodologia que vulgui treballar des de la mirada competencial ha d'atendre per sobre de
tot la diferència entre capacitar i instruir. Una activitat capacitadora comporta per part del
professorat planificar la seva docència i la seva avaluació 'posant-se' en la situació de la persona
que aprèn, i no en la de la persona que ensenya. Dit d'una altra manera, com a professors/es no
ens hem de formular en primer lloc la pregunta Què he de ensenyar?, sinó Què ha de ser capaç
de fer l'alumne en finalitzar el trimestre, curs, etapa?
Aquesta nova mirada sobre l'acte d'ensenyar i aprendre té unes conseqüències immediates en
les pràctiques d'ensenyament-aprenentatge: en la seva planificació o programació, en la seva
execució i sobretot en la seva avaluació. Pel que fa particularment a l'avaluació, ja no es tractarà
de valorar si l’alumne/a 'sap' o 'no sap' uns determinats continguts, sinó més aviat de ' buscar
evidències que demostrin que té la capacitat de fer una determinada cosa (capacitat que haurà
estat prèviament establerta com a competència en el programa, i el desenvolupament s'haurà
promogut mitjançant els procediments adequats) '. D’altra banda, i això és molt important, la
mirada competencial necessita d’un tractament de l’avaluació com eina continua d’aprenentatge
perquè capacitar està estretament relacionat amb processos d’autoregulació.
En la meva comunicació em centraré específicament, i a partir d’exemples pràctics, en quatre
elements fonamentals per avaluar competències i per erigir l’avaluació en una eina
d’aprenentatge. De forma pràctica i a través d’exemples pretenc respondre a les preguntes
següents:
a) Quines característiques han de tenir les tasques d’avaluació competencial?
b) Com han d’estar formulats els objectius d’aprenentatge perquè siguin compresos per
l’alumnat i directament observables (per tant avaluables)?
c) Com podem ‘traspasar el control’ de les tasques de l’aprenentatge perquè l’alumne
esdevingui més autònom?
d) Com hem de formular els criteris i indicadors avaluatius perquè siguin al mateix temps
útils a l’alumnat, al professorat i al grup de professors/es?