Els audiovisuals a l’Educació InfantilImatge en moviment                                         63
Els audiovisuals a l’aulaTÍTOL DE L’ACTIVITAT: Juguem amb les ombresEdat: De 3 a 5 anys.                                  ...
Els audiovisuals a l’Educació InfantilDesprésAl pati    Anirem al pati i buscarem un lloc ben assolellat. Allí ens posarem...
Els audiovisuals a l’aulaTÍTOL DE L’ACTIVITAT: Descobrim formes amb les ombresEdat: De 3 a 5 anys.                        ...
Els audiovisuals a l’Educació InfantilDesprés   Un cop els llums estan oberts es pot observar el resultat dels dibuixos en...
Els audiovisuals a l’aulaTÍTOL DE L’ACTIVITAT: Vull sortir a la “tele”!Edat: De 3 a 6 anys.                               ...
Els audiovisuals a l’Educació Infantil    Quan s’ha entès que per sortir a la pantalla cal estar enfocats per la càmera, e...
Els audiovisuals a l’aulaTÍTOL DE L’ACTIVITAT: Qui és de veritat? Què és de veritat?Edat: De 3 a 5 anys.                  ...
Els audiovisuals a l’Educació Infantil    Imaginem, per exemple, que es tracta d’una cadira. Després demanarem als alumnes...
Els audiovisuals a l’aulaTÍTOL DE L’ACTIVITAT: Podem xerrar amb els qui surten a la                      “tele”?Edat: De 3...
Els audiovisuals a l’Educació InfantilDesprés   Una vegada feta aquesta primera activitat, arriba el moment de la reflexió...
Els audiovisuals a l’aulaTÍTOL DE L’ACTIVITAT: És gran o és petit?Edat: De 4 a 6 anys.                             Monitor...
Els audiovisuals a l’Educació Infantil    Enfocarem, amb la càmera, l’alumne que tenim com a model de manera que surti en ...
Els audiovisuals a l’aulaTÍTOL DE L’ACTIVITAT: Què és de veritat? Els anuncis de la                      “tele”: veritat o...
Els audiovisuals a l’Educació Infantil    xem els nens i nenes que s’expressin lliurement, que opinin, que diguin quins an...
Els audiovisuals a l’aulaTÍTOL DE L’ACTIVITAT: Fem màgiaEdat: 5 i 6 anys.                                                M...
Els audiovisuals a l’Educació Infantil    la desmitificació del mitjà, sense que això comporti cap decepció, sinó, ben al ...
Els audiovisuals a l’aulaTÍTOL DE L’ACTIVITAT: Què diríeu que és això?Edat: De 3 a 6 anys.                                ...
Els audiovisuals a l’Educació Infantil    Podem anar fent preguntes de l’estil: Us sembla igual l’objecte del monitor que ...
Els audiovisuals a l’aulaTÍTOL DE L’ACTIVITAT: Qui és qui?Edat: De 4 a 6 anys.                               Connectors.Du...
Els audiovisuals a l’Educació InfantilDurant   Ara comencem el joc d’endevinar qui és qui.   En primer lloc, caldrà muntar...
Els audiovisuals a l’aulaTÍTOL DE L’ACTIVITAT: Treballar una sèrie de televisió: PinguEdat: De 3 a 7 anys.                ...
Els audiovisuals a l’Educació InfantilDescripció detallada de l’activitatAbans   Cal que coneguem l’argument del conte i t...
Els audiovisuals a l’aula      La mare, mentre feia mitja, li ha estat vetllant el son. Ara l’agafa, se l’asseu a la falda...
Els audiovisuals a l’Educació Infantil    Els pares, des de fora, senten el terrabastall i tornen esverats cap a casa. Qua...
Els audiovisuals a l’aula      La cova és molt bonica i poder fer música plegats és molt divertit. Per això s’hi queden   ...
Els audiovisuals a l’Educació InfantilEN PINGU FA CRISPETES    Volum: En Pingu esportista.    Situació en la cinta: conte ...
Els audiovisuals a l’aula      quedem, si podem fer alguna cosa diferent de les dels altres dies, si anem a dormir a la   ...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Imatmov

831 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
831
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
402
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Imatmov

  1. 1. Els audiovisuals a l’Educació InfantilImatge en moviment 63
  2. 2. Els audiovisuals a l’aulaTÍTOL DE L’ACTIVITAT: Juguem amb les ombresEdat: De 3 a 5 anys. Espai: Podem fer aquesta activitat al pati de l’escola, tenint-hi enDurada aproximada: 30 minuts. compte que sigui un lloc i un dia assolellat. La segona partAgrupament(s) de l’alumnat: de l’activitat la durem a terme a l’aula.Amb tot el grup-classe o amb mitja classe.Material:Fotografies en blanc i negre de les ombres que produeixenels elements del pati de l’escola.Presentació de l’activitat Descobrir, per primera vegada, la nostra pròpia ombra produeix un efecte gairebé màgic. Aquesta activitat pretén que els infants descobreixin, mitjançant el joc, la seva pròpia ombra fent moviments i desplaçaments. També farem reconèixer les ombres que produ- eixen els objectes de l’entorn proper.Descripció detallada de l’activitatAbans Aquesta activitat no demana un treball previ de preparació. 64
  3. 3. Els audiovisuals a l’Educació InfantilDesprésAl pati Anirem al pati i buscarem un lloc ben assolellat. Allí ens posarem en rotllana i demana- rem als alumnes que mirin a terra i que observin allò que veuen davant seu: l’ombra. Els preguntarem què pot ser això que veiem a terra. Com que la resposta acostuma a ser l’encertada, els proposarem que observin, durant una bona estona, les seves ombres fent moviments i desplaçaments. Després podem proposar el joc de “trepitjar-se l’ombra”. També proposarem buscar llocs en què no es vegi l’ombra. Una vegada acabades aquestes activitats, arriba el moment de conversa. En el pati mateix, asseguts en rotllana, recollim els coneixements, les aportacions i els descobri- ments sobre aquestes qüestions: — Per què hi ha ombres? — Perquè de vegades les tenim al davant i d’altres les tenim al darrera? — Quan no veiem ombres? — Podem tocar les ombres? — De què són les ombres? — Expliquem o recordem la història d’en Peter Pan: és possible perdre l’ombra?A l’aula En una altra sessió ensenyem als alumnes unes fotografies que haurem fet en què veiem ombres d’elements que hi ha al pati: un tobogan, un arbre, una roda, un banc, una galleda, uns alumnes, etc. Es tracta que diguin de qui pot ser l’ombra. Aquesta activitat pretén, sobretot, potenciar els sentits i la creativitat dels alumnes.Després Podem donar la resposta correcta a l’activitat anterior localitzant els objectes correspo- nents al pati. 65
  4. 4. Els audiovisuals a l’aulaTÍTOL DE L’ACTIVITAT: Descobrim formes amb les ombresEdat: De 3 a 5 anys. Material:Agrupament(s) de l’alumnat: Grup-classe. Retroprojector. Objectes diversos de l’aula (fireta, llibres, goma, llapis...). Espai: L’aula.Presentació de l’activitat Si l’activitat anterior pretenia, senzillament, posar en contacte els infants amb el món màgic de les ombres, aquesta té com a objectiu que els alumnes descobreixin que la forma de l’ombra d’un objecte pot ser la projecció de diversos objectes. També podem provocar la relació d’objectes i elements amb les seves ombres.Descripció detallada de l’activitatAbans L’activitat anterior, Juguem amb les ombres, ens servirà d’introducció al tema.Durant Caldrà tenir l’aula amb els llums apagats i les persianes abaixades per aconseguir la foscor. Encendrem el retroprojector de manera que projectem les imatges sobre la paret o sobre una pantalla. Colocarem un objecte sobre el retroprojector, immediatament veurem projectada la seva ombra sobre la paret o sobre la pantalla. Aleshores, els alumnes hauran d’endevinar de quin objecte es tracta. Igualment, podem projectar diversos costats dels objectes canviant, per tant, la forma de l’ombra i el punt de vista, i comprovar si els reconeixen com un mateix element. És una activitat molt creativa, ja que aquestes formes els suggereixen elements molts diferents. És important que davant d’opinions molt diverses dels alumnes hi hagi una argumen- tació: — Per què et sembla que és l’ombra de tal objecte? — Des d’on el veus? En la mateixa situació d’aula, però en una altra sessió, podem fer més activitats: — Projectar objectes que les seves ombres tinguin la mateixa forma. Es pot aprofitar per treballar una forma geomètrica en concret (quadrat, cercle, rectangle, triangle) i veure que la projecció ens permet arribar a la figura plana. — Observar les ombres i endevinar quin objecte és. També n’anomenarem les caracte- rístiques (costats, grandària...). En aquests cas la varietat de respostes pot ser molt elevada. — Els alumnes buscaran per la classe objectes l’ombra dels quals pugui tenir aquella forma i ells mateixos ho projectaran en el retroprojector. — En aquesta sessió projectarem les ombres en un paper d’embalar blanc ben gran i un/a alumne/a resseguirà la forma amb ceres o retoladors gruixuts. 66
  5. 5. Els audiovisuals a l’Educació InfantilDesprés Un cop els llums estan oberts es pot observar el resultat dels dibuixos en el paper d’embalar, i comparar l’objecte real amb la figura plana obtinguda. Parlarem de les semblances i les diferències.Altres possibilitats o suggeriments A l’activitat de resseguir les formes en el paper d’embalar, si convé en una altra sessió, també es poden resseguir siluetes de les seves mans, del perfil de la cara, dels peus i, així, anar treballant tot l’esquema corporal. 67
  6. 6. Els audiovisuals a l’aulaTÍTOL DE L’ACTIVITAT: Vull sortir a la “tele”!Edat: De 3 a 6 anys. Trespeus. Monitor de televisió.Durada aproximada: 1 hora. Connectors .Agrupament(s) de l’alumnat: Espai: L’aulaTot el grup classe, però en grups de quatre o cinc alumnes.Material:Càmera de vídeo.Presentació de l’activitat Tots hem experimentat alguna vegada aquesta estranya sensació que representa veu- re’ns o escoltar-nos per primera vegada. Però intentar veure’ns a la pantalla pot supo- sar una situació desconcertant si només busquem la pantalla i ens oblidem de la càmera. Per acabar-ho d’adobar, quan trobem la càmera ens resulta difícil mirar-la alhora que mirem la pantalla. I és que la càmera no és un mirall. Aquesta activitat consisteix que l’infant descobreixi la seva pròpia imatge, la dels altres i la dels objectes que té al seu voltant, mitjançant el circuit tancat de televisió. Intentarem, d’una manera lúdica, que els infants siguin capaços de “trobar” la càmera i situar-se davant d’ella per sortir a la pantalla.Descripció detallada de l’activitatDescoberta Haurem deixat l’aula al màxim de buida possible i haurem preparat el circuit tancat de televisió. Molt millor si la càmera està situada en un lloc difícil de descobrir per l’alumnat. L’activitat comença amb l’entrada dels alumnes a l’aula, una aula que trobaran sorpre- nentment buida. Sense rebre cap consigna per part de la mestra, centraran ràpidament la seva atenció en el monitor de televisió. “A la classe hi ha una “tele”!, però no hi surt res del que surt sempre a la “tele””. Immediatament algú se n’adona: Mira! surten en Pau i la Marta i la Montse!Identificació personal. Necessitat de veure’s (càmera al costat del monitor) A partir d’aquí es produeix l’allau de nens i nenes que volen veure´s i per tant se situen davant del monitor. Haurem de controlar que aquesta situació no ens desbordi procu- rant que no hi hagi mai més de quatre infants davant del monitor. Observarem que es produeix un neguit per sortir a la pantalla, un neguit que evident- ment no es resol fins que els alumnes no descobreixen “l’objecte màgic” que els fa sortir. En principi, “l’objecte màgic” és únicament el monitor de televisió.El descobriment de la càmera Les evolucions davant del televisor poden durar una bona estona, i això ens permet observar detingudament les seves reaccions quan casualment es veuen, i les seves trifulques per sortir a la pantalla. Al capdavall algú acaba descobrint que hi ha una càmera i que passant-hi pel davant podem sortir a la “tele”. Si aquest descobriment no es produeix podem fer-los alguns suggeriments. 68
  7. 7. Els audiovisuals a l’Educació Infantil Quan s’ha entès que per sortir a la pantalla cal estar enfocats per la càmera, es produ- eix una situació encara més curiosa. La majoria dels alumnes es col·loquen davant la càmera i es volen veure al mateix temps al monitor, la qual cosa resulta, evidentment, impossible. Cal jugar-hi tantes vegades com ho vulguin els alumnes, de manera que es garanteixi que els infants acabin controlant l’impuls de fer el pallasso davant la càmera quan plantegem activitats que demanin més atenció.La identificació dels espais Si col·loquem la càmera en un altre racó, lluny del monitor, podem demanar als alum- nes que identifiquin els espais que surten a la pantalla i veurem que resulta un exercici dificultós.La reflexió final Finalment, podem iniciar una reflexió sobre què hem fet i què ha passat. La pregunta clau podria ser aquesta: què hem fet per sortir a la pantalla? Per què al principi només sortien uns nens i d’altres no sortien? La conclusió final consistiria a descobrir que la càmera és com un gran ull i que el monitor de televisió és el que ens ajuda a representar el que l’ull veu. 69
  8. 8. Els audiovisuals a l’aulaTÍTOL DE L’ACTIVITAT: Qui és de veritat? Què és de veritat?Edat: De 3 a 5 anys. Monitor de televisió. Connectors.Durada aproximada: 1 hora. Espai:Agrupament(s) de l’alumnat: Grup-classe. Aquesta activitat la podem dur a terme a la mateixa aula iMaterial: amb tot el grup-classe. Els nens i les nenes seuran en rotllanaCàmera de vídeo. davant del monitor de televisió, de manera que tots el puguinTrespeus. veure en bones condicions.Presentació de l’activitat Tot allò que veiem a la “tele” és la realitat? Aquesta és la qüestió que s’hauran de plan- tejar els alumnes una vegada feta l’activitat, de manera que comencin a reflexionar sobre les diferències que hi ha entre imatge i realitat, i com la imatge no és cap altra cosa sinó una representació de la realitat o d’una part molt seleccionada d’aquesta. Aquesta reflexió l’haurem iniciat prèviament, a partir de la comparació entre imatges fotogràfiques i l’objecte que representen.Descripció detallada de l’activitatAbans Anteriorment haurem preparat el circuit tancat de televisió. Com a motivació inical podem preguntar als nostres alumnes: Tot el que veiem a la “tele” és la veritat? Possiblement la resposta sigui una afirmació ben convençuda. Aleshores iniciarem l’activitat prevista.Durant: (Dibuix) Demanarem que surti un voluntari o voluntària que ens farà d’“artista”. Suposem, per exemple, que el nostre voluntari sigui en Manel. Enfocarem amb la càmera un pla mitjà d’en Manel, de manera que immediatament sortirà la seva imatge al monitor de televisió. És el moment de fer la pregunta clau: Quants Manel veiem? Sens dubte, els alumnes ens asseguraran que veuen dos Manel. Aleshores podem continuar preguntant: Però quants Manel hi ha de veritat? És possible que aquesta pregunta provoqui una certa confusió. Podem ajudar a trobar la resposta mitjançant aquestes preguntes: — Què passa si rasco el nas al Manel que surt a la televisió? Què passa si rasco el nas al Manel que tenim aquí davant? Se’n queixa? — Què passa si faig pessigolles al Manel que surt al monitor? Què passa si faig pessigo- lles al Manel que tinc aquí davant? — A la “tele” veiem en Manel des del cap fins als peus? Com el veiem? Com veiem el Manel que tenim aquí davant? Aquestes preguntes es poden completar d’acord amb les propostes dels alumnes fins arribar a plantejar la pregunta final: Quin és el Manel de veritat?, quants Manel hi ha? Per completar l’activitat podem treballar també amb objectes de la classe. Demanarem als alumnes que tanquin els ulls i, mentrestant, enfocarem un objecte amb la càmera. 70
  9. 9. Els audiovisuals a l’Educació Infantil Imaginem, per exemple, que es tracta d’una cadira. Després demanarem als alumnes que obrin els ulls i preguntarem: “Què és?”. La resposta és immediata: “És una cadira”. Aleshores caldrà que els alumnes arribin a diferenciar la cadira real de la que surt a la pantalla. Caldrà apropar-se a la cadira real, tocar-la, veure’n les característiques de mida i volum, la seva funció (hi podem seure) i comparar-les amb les característiques de la cadira que veiem a la pantalla.Després La conclusió serà ben fàcil. Només hi ha un Manel de veritat i el que veiem a la “tele” és la seva imatge. Però, a més, aquesta imatge només és una part de la realitat que volem representar.Quants Manel veiem?Altres possibilitats o suggeriments Per aprofundir la selecció del tipus de pla, després podem treballar a partir d’un pri- mer pla d’un altre company, d’un pla sencer, etc. Aquesta mateixa activitat la podem fer establint la comparació entre objectes reals i la seva representació videogràfica, de la mateixa manera que ho hem fet amb imatges fotogràfiques. 71
  10. 10. Els audiovisuals a l’aulaTÍTOL DE L’ACTIVITAT: Podem xerrar amb els qui surten a la “tele”?Edat: De 3 a 6 anys. Material: Càmera.Durada aproximada: 30 minuts. Trespeus.Agrupament de l’alumnat: Cable llarg (més de 15 metres) d’àudio i de vídeo.Aquesta activitat no és pot organitzar en gran grup. Això Micròfon connectat a un cable llarg.suposarà dividir la classe en dos grups. Un grup de 5 o 6alumnes seràn els encarregats d’intentar “dialogar” amb Espai:els que surten a la televisió, mentra que la resta faran Per fer aquesta experiència hem de disposar de dos espais:d’espectadors de la situació i seran els encarregats, després, l’aula i un altre espai que estigui a prop (l’aula del costat,d’explicar i dibuixar el que ha passat. un racó del passadís, etc.).Presentació de l’activitat L’objectiu d’aquesta activitat és aconseguir que els alumnes comencin a descobrir que la comunicació que s’estableix entre receptor i emissor a través del canal televisiu és sempre unidireccional. La televisió emet un missatge sense que el receptor-espectador tingui oportunitat d’intervenir-hi, aquesta circumstància afavoreix, en conseqüència, la passivitat del receptor. Per demostrar-ho només caldrà organitzar un sencill circuit tancat de televisió i simular una emissió en directe. Els receptors veuran les imatges i les escoltaran però no podran donar resposta al comunicador.Descripció detallada de l’activitatAbans En primer lloc haurem d’instal·lar el material necessari perquè funcioni el circuit tancat de televisió. A l’aula habitual, on hi haurà els espectadors, instal·larem el monitor de televisió, procurant que tothom pugui veure’n les imatges i escoltar-ne els sons correctament. Fora de l’aula, en un racó del passadís o a l’aula del costat, col·locarem la càmera sobre el trespeus, procurant sempre que aquesta quedi a l’alçada dels ulls del mestre. També convé assegurar-se que el so sigui correcte, no refiar-se del so ambient que copsa directament la càmera i, si cal, connectar un micròfon de mà a l’entrada del micròfon exterior de la càmera.Durant En començar l’activitat, el mestre es col·locarà en l’espai annex, situant-se davant de la càmera, i començarà a parlar, com ho fa habitualment amb els seus alumnes, plantejant preguntes de tant en tant. Mentrestant a l’aula els alumnes, acompanyats per una altra mestra o per un monitra, contemplaran el monitor i veuran i escoltaran la seva mestra. El grup d’alumnes que entra en acció intenta respondre a les preguntes de la seva mestra. També intenten fer-li preguntes, però no obtenen resposta. El grup d’observadors observa l’espectacle sense perdre detall de tot el que passa. És possible que, en un primer moment, es produeixi una certa confusió per part dels alumnes: Com és possible que la seva mestra no els respongui? Sembla com si no els escoltés i no els fa cas! 72
  11. 11. Els audiovisuals a l’Educació InfantilDesprés Una vegada feta aquesta primera activitat, arriba el moment de la reflexió. Els observa- dors poden explicar detalladament què ha passat i entre tots hauríem d’arribar a la conclusió que la televisió emet missatges que nosaltres no podem respondre. Podríem dir que la televisió “parla sola”.Altres possibilitats Podem proposar que, per torns, cada alumne vagi a l’espai en què tenim la càmera instal·lada, i davant d’ella faci una intervenció breu (parlar, cantar, recitar, etc.). Per dur a terme aquesta activitat haurem de tenir cura d’abaixar la càmera a l’alçada dels ulls dels alumnes. Mentrestant, els companys, a la classe, l’escoltaran i el veuran pel monitor i experimen- taran les mateixes sensacions que a l’exercici anterior. L’objectiu d’aquesta proposta serà, ara, reforçar la idea del missatge unidireccional, però comprovar també el fet de la immediatesa (podem veure la imatge al mateix temps que es grava) i, sobretot, que els alumnes descobreixin per què passa tot això, és a dir, quins són els mecanismes tècnics que ho fan possible. Hem de ser conscients, però, que estem treballant amb infants molt petits i que es tracta només de fer aproximacions als temes clau de la comunicació: imatge i realitat, imme- diatesa, unidireccionalitat. 73
  12. 12. Els audiovisuals a l’aulaTÍTOL DE L’ACTIVITAT: És gran o és petit?Edat: De 4 a 6 anys. Monitor de televisió. Objectes d’ús quotidià.Durada: 1 hora. Espai:Agrupament(s) de l’alumnat: Al començament, quan presentem l’activitat, podem treballarEn petits grups de 5 o 6 nen/es o per racons. amb tot el grup-classe. A continuació podem organitzar unMaterial: racó, on instal·larem el circuit tancat de manera que elsCàmera de vídeo. alumnes mateixos puguin manipular els aparells i obtenir imatges grans i petites segons que apropin o allunyin laConnectors. càmera de l’objecte que volem enregistrar.Presentació de l’activitat Reprenem la idea que la imatge no és la realitat i observem fins a quin punt és fàcil manipular les imatges, de manera que les persones i els objectes petits poden semblar grans i, a l’inrevés, objectes i persones grans poden semblar petits. Busquem una manera senzilla de demostrar-ho: a través de la comparació entre les dimensions reals dels models (objectes i persones) i de les seves imatges que veiem enregistrades en vídeo. Aquesta activitat ens permet treballar nocions de mesura (gran, petit) i conceptes com “més que, menys que”.Descripció detallada de l’activitatAbansPrenem mesures Suggerim que abans de començar a treballar el concepte de canvi d’escala amb el vídeo, cal que ho observem a partir de la realitat que ens envolta. Així, si mirem les coses de lluny les veurem molt petites, mentre que si les observem de prop, les veurem més grans. D’aquesta manera haurem acostumat als alumnes a relacionar la mida dels objectes i les persones que veiem amb la distància que mantenim respecte a l’objecte. Podem organitzar jocs com el de prendre mesures amb els dits i les mans. “Intentem agafar amb els dits aquella casa que veiem. És possible que aquesta casa sigui tan petita de veritat?”.Mirar pel forat Seguint aquesta línia de treball tenim possibilitats infinites. Construïm, per exemple un visor de cartolina negra i juguem a copsar objectes i persones que tenim al voltant. Mirarem les mateixes coses de lluny i de prop, de manera que quan ho fem de lluny veurem, pel rectangle del visor, l’objecte que ens interessa petit, i també veurem una part de l’entorn que l’envolta, mentre que quan l’observem de prop, el veurem més gran i potser només en veurem una part.DurantPrenem mides: de petit.... Ara tractarem de treballar els mateixos conceptes amb l’ajut del vídeo. Tindrem instal- lat el circuit tancat de televisió i organitzarem l’activitat següent. En primer lloc necessitarem una nena o un nen que ens faci de model i un altre que serà l’engarregat de prendre les mides. 74
  13. 13. Els audiovisuals a l’Educació Infantil Enfocarem, amb la càmera, l’alumne que tenim com a model de manera que surti en pantalla en pal sencer. Aleshores demanarem a l’altre alumne que prengui la mesura de la imatge del com- pany que surt a la pantalla, ajudant-se amb les mans (una mà limitant el cap i l’altra els peus). Immediatament haurà de traslladar aquesta mesura a l’alumne model que estem enfocant. El resultat és evident: descobrirem que la imatge del company que surt a la pantalla és més petita que la mesura del mateix nen....a gran Ara enfocarem amb la càmera plans de detall d’algunes parts del cos de l’alumne que tenim com a model. Així, veurem reproduïdes a la pantalla orelles, boques o dits ge- gants. També podem enfocar detalls del vestuari: botons, llaços, etc. L’activitat consistirà, igual que abans, a prendre les mides de la imatge que apareix a la pantalla i traslladar-les a la realitat. Aleshores descobrirem que allò que veiem al moni- tor és molt més gran que a la realitat. Podem completar aquestes activitats fent exercicis similars amb objectes que tinguem a la classe: un llapis, una capsa, etc. Posat cas que tinguem imatges senceres d’aquests objectes enregistrades prèviament, podem treballar objecte per objecte, premem la pausa i preguntem: — Què és? — L’objecte real és igual que aquest? Aleshores caldrà disposar de l’objecte real perquè els alumnes puguin comparar: — Aquest llapis és molt més petit que el que veiem a la “tele”, la goma és més gran, etc.Després Totes aquestes activitats haurien de concloure amb una reflexió final: De què depèn que veiem les coses més grans o més petites? Com podem obtenir imatges grans d’objectes petits o imatges petites d’objectes grans? 75
  14. 14. Els audiovisuals a l’aulaTÍTOL DE L’ACTIVITAT: Què és de veritat? Els anuncis de la “tele”: veritat o mentida?Edat: 4 i 5 anys. Monitor de televisió. Producte real (el mateix que surt a l’anunci).Durada aproximada: 30 minuts. Espai:Agrupament de l’alumnat: Grup-classe. Podem dur a terme aquesta activitat a la mateixa classe.Material: Farem seure els alumnes en rotllana davant del televisor. AlCinta de vídeo en què tindrem enregistrat l’anunci que volem costat del televisor, hi haurà una taula preparada en quètreballar. col·locarem el producte que haurem de comparar.Magnetoscopi.Presentació de l’activitat Els anuncis que veiem per televisió tenen una gran poder de seducció, fins al punt que alguns espectadors poden confondre ficció i realitat. Aquesta confusió es produeix amb més força quan els espectadors són infants i, per això, de vegades, quan el producte anunciat és consumit, pot provocar una frustació considerable. Ajudar-los a diferenciar entre les característiques reals del producte i les que es mostren a l’anunci és un bon exercici per començar a educar el seu esperit crític com a espectadors.Descripció detallada de l’activitatAbansParlem-ne! Podem provocar una conversa a classe entorn dels anuncis que surten a la “tele”. Dei- 76
  15. 15. Els audiovisuals a l’Educació Infantil xem els nens i nenes que s’expressin lliurement, que opinin, que diguin quins anuncis els agraden i quins no, etc. També podem demanar que en dibuixin algun. Després intentarem centrar el tema: ara només pensarem en els anuncis de coses de menjar i els anuncis de joguines. Els recordem? Així podem anar recollint la successió d’anuncis que recordin. També podem proposar que expliquin què passa a l’anunci que més els agrada, etc. A partir d’aquí, la nostra feina consistirà a trobar l’anunci adient per portar a terme l’activitat. Haurem de buscar-lo en funció de la nostra disponibilitat per obtenir fàciment el producte que s’anuncia. Aconsellem que centrem els esforços en dos tipus d’anuncis que són precisament els que estan més propers als alumnes: els anuncis de joguines i els d’aliments. També hauríem de tenir en compte que es tracti d’un anunci en què el producte es presenti amb una mobilitat i amb unes característiques (mides, colors, etc.) que no té a la realitat. Exemple: unes galetes que surten de la capsa i cami- nen, uns ninos que es mouen, etc.Durant: En primer lloc veurem l’anunci seleccionat, si convé, un parell de vegades. Després en parlarem: — Com són les galetes que surten a l’anunci? (grans, petites, de color groc, tenen ca- mes, tenen boca, etc.). —Què fan? (es mouen, caminen, canten, etc.). Després d’analitzar el producte que surt a l’anunci passarem a observar les característi- ques del producte real. Aquest és el moment més important perquè els infants consta- ten, per exemple, que les galetes reals són més petites, no tenen ni cames ni peus i no caminen.Després Aquesta activitat ens servirà perquè els alumnes arribin a la conclusió que no sempre allò que s’anuncia per la televisió coincideix amb la realitat. Una vegada assolit l’objec- tiu principal, caldrà obrir un debat que plantegi la qüestió següent: “Per què us sembla que els anuncis presenten els objectes d’una manera irreal? Penseu que si es transfor- men les coses i se’ls dóna vida és més fàcil que ens interessem per aquests productes? Ens crida més l’atenció? Tenim, així, més interés per comprar-los?”. En qualsevol cas, hem de tenir present que aquest procés desmitificador és lent i que no s’hi pot reeixir mitjançant un únic exercici. Per això, haurem de repetir l’activitat amb altres productes, com ara amb joguines que els alumnes mateixos portaran de casa. 77
  16. 16. Els audiovisuals a l’aulaTÍTOL DE L’ACTIVITAT: Fem màgiaEdat: 5 i 6 anys. Material: Càmera.Durada aproximada: 1 hora. Trespeus.Agrupament de l’alumnat: Monitor de televisió.L’activitat es pot fer en petit grup, tenint en compte que unapart del grup farà d’espectador, mentre que només un Espai: L’aula.alumne, per torns, anirà fent d’actor.Presentació de l’activitat El poder que les imatges en moviment, molt especialment les televisives, exerceixen sobre els infants és evident, i provoquen confusió entre la realitat i la seva representació icònica. El desconeixement del funcionament del mitjà fa que ens imaginem que tot es producte d’un efecte màgic, impossible de compendre, només accessible per a uns pocs iniciats. Es tracta, doncs, d’anar incidint, amb activitats com la que es presenta a continuació, en rec pausa rec 78
  17. 17. Els audiovisuals a l’Educació Infantil la desmitificació del mitjà, sense que això comporti cap decepció, sinó, ben al contrari, que suposi la possibilitat d’intervenir en l’efecte màgic tot jugant. Així, els infants intervindran, encara que només sigui com a actors, en la realització del truc més antic: “apareixer i desaparèixer”.Descripció detallada de l’activitatAbans En primer lloc, instal·larem la càmera sobre el trespeus de manera que quedi fixa. És molt important que la càmera no es mogui del lloc, per aquest motiu farem un senyal al terra amb guix situant el punt exacte en què han d’estar les tres potes del trespeus. Així mateix, farem un senyal al terra que marqui l’espai en què s’haurà de col·locar “l’actor” o “l’actriu”.Durant Podem començar la sessió dient als alumnes si estan disposats a fer màgia. També podem iniciar una conversa entorn de la màgia: què és?, en què consisteix?, n’han fet mai, de màgia? Podem enumerar alguns efectes màgics que hagin vist en algun espec- tacle, a la televisió, etc. Després podem preguntar: Algú sap fer màgia? És possible que algun alumne conegui algun truc senzill i el representi. Finalment ens endinsarem en el tema que ens ocupa: Sabem com fer màgia utilitzant el vídeo? Anem a provar-ho. Ara farem desaparèixer un company. Demanarem que surti un voluntari o voluntària per fer d’actor. El col·locarem a l’espai marcat al terra, i li explicarem que no s’ha de moure del lloc marcat. A continuació, gravarem uns segons l’actor en aquesta posició. Després premem la pausa i demanarem a l’actor que surti de davant la càmera. Aleshores tornarem a gra- var uns segons el mateix espai però ara sense ningú davant de la càmera. Tornarem a demanar a l’actor o l’actriu que se situï un altre cop davant la càmera i el tornarem a gravar uns segons. Podem repetir la mateixa acció tantes vegades com alumnes formin part del grup, de manera que tots facins d’actors, per torns.Després Arriba el moment de visionar el que hem gravat. Els infants descobriran, segurament amb gran sorpresa, que els actors apareixen i desapareixen a la pantalla com si fos per art d’encanteri. Com a conclusió podem demanar que expliquin què hem vist a la pantalla i preguntar si algú ha desaparegut de veritat. Caldrà que facin hipòtesis fins a deduir com hem enregistrat el truc. És possible que els alumnes no arribin a entendre l’explicació tècnica de com es produ- eix aquest truc, però és evident que aquesta no és la nostra intenció. Només es tracta de jugar i de començar a descobrir que nosaltres també podem fer trucs que semblin mà- gics.Altres possibilitats Una vegada feta aquesta primera activitat podem repetir-la introduint-hi modificaci- ons. Per exemple, podem fer aparèixer i desaparèixer un barret que portem al cap, podem transformar cada alumne en un altre, podem transformar un objecte en un altre, etc. La màgia està servida i qualsevol cosa és possible. 79
  18. 18. Els audiovisuals a l’aulaTÍTOL DE L’ACTIVITAT: Què diríeu que és això?Edat: De 3 a 6 anys. Càmera de vídeo. Connectors.Durada aproximada: 1 hora. Cintes de vídeo enregistrades.Agrupament(s) de l’alumnat: Objectes d’ús quotidià.En petit grup de 5 o 6 nen/es, aprofitant els racons, perexemple. Espai: Es pot muntar un racó a la mateixa aula.Material:Monitor de televisió.Presentació de l’activitat Estem acostumats a presentar i a veure les imatges des d’un mateix punt de vista, generalment el frontal, i quan aquest varia ens costa poder identificar l’objecte o bé la persona que estem veient. El que pretenem amb aquesta activitat és mostrar als nostres infants que hi ha diverses maneres de veure i copsar un mateix objecte, i que, segons l’angle que triem, podem variar la nostra percepció de l’objecte i completar la informació que en tenim.Descripció detallada de l’activitatAbans Aquesta activitat implica una pràctica prèvia: aprendre a mirar directament la realitat que ens envolta des de diversos angles. Mirar i observar els objectes de l’entorn ens servirà per descobrir tots els seus matisos i farà que estiguem preparats per veure imatges enregistrades en vídeo d’aquests objectes. Prèviament, haurem enregistrat les imatges d’uns quants objectes de la classe des de diferents angles poc usuals (des de dalt, des de baix), de manera que costi identificar- los. Un cop tinguem els alumnes asseguts en rotllana davant del monitor els explicarem de què tracta l’activitat: “Hem d’estar molt atents perquè a la pantalla del monitor sortiran unes imatges molt estranyes i haureu d’esbrinar quins objectes representen.” Posem en marxa el vídeo i quan aparegui la primera imatge la deixem uns segons, pemem la pausa i preguntem: Què dirieu que és, això? Amb aquesta primera imatge els ajudarem a fer l’observació, fent-los fixar en els detalls que poden despistar-los per descobrir de quin objecte es tracta.Durant Un cop fet el primer “descobriment”, tornarem a formular la pregunta tot recordant-los que no s’han de deixar enganyar per l’aparença i que, en canvi, es fixin en els detalls i facin l’esforç d’imaginar-se aquest mateix objecte des d’un altre punt de vista. Finalment, una vegada descoberts els objectes que anirem passant, és el moment de treure els objectes reals i provocar la seva observació directa des de quatre punts de vista: des de dalt, des de baix, des del costat i des del davant. Aleshores podem establir comparacions amb les imatges que hem vist a la pantalla. 80
  19. 19. Els audiovisuals a l’Educació Infantil Podem anar fent preguntes de l’estil: Us sembla igual l’objecte del monitor que el real? Quin creieu que és més gran? Com sabeu que es tracta d’aquest objecte? Des d’on l’estem veient? Esgotades les imatges que teníem enregistrades, ara proposem observar-nos a nosaltres mateixos des de diferents punts de vista. Demanem un voluntari. Com creieu que es veurà en Joan si amb la càmera “el mira” des de dalt? Per què? Deixem que cadascú doni la seva opinió, les podem anar anotant. Tot seguit enfoquem en Joan i contrastem el resultat amb les suposicions anteriors a l’experimentació. I ara, com creieu que es veurà en Joan si l’enfoquem des de sota? Per què? El veiem igual des de dalt que des de sota? Quan sembla més gran? Per què? Enregistrarem tots els membres del grup deixant que triïn el punt de vista que prefe- reixen i que ens n’expliquin per què.Després Com a cloenda, conversarem sobre les imatges que acabem d’enregistrar i sobre les que havíem vist al principi. Caldrà que els alumnes arribin a la conclusió que els objectes i les persones es poden mirar des de diversos angles i que només així podem tenir dife- rents apreciacions d’un mateix objecte. Al mateix temps, la impressió que ens fa l’objec- te és distinta segons des d’on el mirem: pot semblar més gran o més petit, pot confon- dre’s amb un altre objecte, etc. 81
  20. 20. Els audiovisuals a l’aulaTÍTOL DE L’ACTIVITAT: Qui és qui?Edat: De 4 a 6 anys. Connectors.Durada: 1 hora. Cintes de vídeo enregistrades. Objectes d’ús quotidià.Agrupament de l’alumnat: Tot el grup-classe. Espai:Material: Es pot muntar un racó a la mateixa aula.Monitor de televisió.Càmera de vídeo.Presentació de l’activitat Sabem deduir realment el tot només amb l’observació d’una part? Sabem relacionar cada part amb el seu tot corresponent? Fins a quin punt una part d’un objecte o d’una persona pot arribar a ser prou representativa per imaginar ràpidament a quin tot per- tany? Aquesta activitat pretén aguditzar la capacitat d’observació, de manera que els infants puguin elaborar estratègies i mecanismes que els ajudin a identificar objectes o perso- nes a partir de l’observació d’un pla de detall.Descripció detallada de l’activitatAbans Podem motivar l’activitat plantejant d’entrada un joc d’observació: “Ara ens dedica- rem, durant uns minuts, a observar com són els companys de la classe. Ens fixarem sobretot en la seva cara (els ulls, el nas, les orelles...), les seves mans, els seus peus i les seves sabates, la roba que porta etc.” 82
  21. 21. Els audiovisuals a l’Educació InfantilDurant Ara comencem el joc d’endevinar qui és qui. En primer lloc, caldrà muntar un circuit tancat de televisió que haurem d’intal·lar fora de l’aula o en un racó de la mateixa aula, darrera d’una mampara o d’una cortina. Farem passar darrera de la cortina un grup de quatre o cinc alumnes i la resta es man- tindran com a espectadors, mirant el monitor de televisió. Comencem el joc. Enfoquem amb la càmera, que tenim intal·lada darrera de la cortina, un detall del cos o del vestit d’un alumne. Aleshores, els espectadors hauran d’endevi- nar “de qui és?”. Aquell que ho encerti passa a ocupar el lloc del jugador que hi ha darrera de la cortina. Podem continuar el joc mostrant detall de la resta dels jugadors.Després Com a complement a l’activitat feta, podem demanar als nostres alumnes que dibuixin un pla de detall d’alguna part del cos o d’algun element del vestuari d’un company o companya de classe. Un cop fets els dibuixos, els penjarem a la paret i es tractarà d’en- devinar de qui és cada element que apareix als dibuixos.Altres possibilitats Podem proposar als alumnes un joc d’endevinar “de qui és?”, de manera que hi fem participar també els companys de les altres classes. En aquest cas, gravarem plans de detall dels nostres companys i passarem la cinta als alumnes d’una altra classe per veure si són capaços d’endevinar “de qui és?”. També podem jugar al joc de “què és això?”. Imaginem que enfoquem amb la càmera la pota d’una taula, sense que els alumnes ho veigin. Aleshores, els alumnes, mirant el monitor de televisió hauran d’endevinar “què és això?”. 83
  22. 22. Els audiovisuals a l’aulaTÍTOL DE L’ACTIVITAT: Treballar una sèrie de televisió: PinguEdat: De 3 a 7 anys. Monitor. Sèrie: Pingu.Durada aproximada: Esporàdicament podem necessitar altres materials per poder45 minuts (10 minuts de conversa abans de la projecció, 5 fer treballs complementaris que ens suggereixi el conteminuts de durada del conte i 30 minuts de conversa després (murals, textos, alguna recepta de cuina...).de veure’l). Espai:Agrupament(s) de l’alumnat: El grup-classe. Si pot ser dins de l’aula. Si això no és possible, a la salaMaterial: d’audiovisuals.Magnetoscopi.Presentació de l’activitatCaracterístiques de la sèrie Pingu és una sèrie de contes amb ninots animats. Les narracions tenen una durada aproximada de 5 minuts cada una. Cada conte representa una unitat pròpia i indepen- dent. Els personatges dels diversos contes són pràcticament sempre els mateixos: en Pingu (el protagonista) és un pingüí que viu en un iglú amb el seu pare i la seva mare. Més endavant tindrà una germana (la Pinga). Tenen una molt bona amiga (la foca) i d’altres companys pingüins. El llenguatge que utilitza la sèrie consisteix únicament en sons, la majoria d’ells inintel·ligibles, però amb una entonació molt correcta. Les imatges són ben treballades i l’estètica ben cuidada. La majoria de les escenes són molt properes a l’entorn dels nostres alumnes. Els nens i les nenes es poden sentir identificats plenament amb el personatge i les seves vivències: en Pingu va a l’escola, té amics, es baralla, juga i es diverteix. A vegades, plora… Cada nen i cada nena pot captar més uns aspectes o uns altres, segons la seva maduresa o els seus interessos. Això ens permet treballar tots els temes a fons i, alhora, respectar la realitat de cadascú.Possibilitats didàctiques Mirar un conte per tal de: — Veure imatges boniques. — Viure situacions divertides. — Fixar-nos en les imatges i entendre el que ens expliquen. Comentar-lo tots plegats en acabar per: — Treballar el llenguatge oral a nivell de comprensió (refer la història i parlar de les parts que ens han cridat més l’atenció o que considerem més importants). — Treballar l’expressió (parlar de manera clara i ordenada per tal de fer-nos entendre, relacionar aspectes que hem vist en el conte amb experiències viscudes anteriorment, interessar-nos pel que ens expliquen els altres i respectar les seves idees...). Treballar la imaginació: crear situacions noves o contes nous a partir del que hem vist (mirar el conte sense so i crear un altre argument,) i la creativitat (inventar uns sons diferents dels que hem sentit, canviar el diàleg i gravar-lo...). Aprofitar tots els aspectes que es puguin relacionar amb altres àrees i treballar-los des d’un altre àmbit. 84
  23. 23. Els audiovisuals a l’Educació InfantilDescripció detallada de l’activitatAbans Cal que coneguem l’argument del conte i tinguem una idea clara del que volem treba- llar. Situar els nens i les nenes en l’activitat que farem, presentar-los els personatges del conte i avisar-los posat cas que hi hagi algun aspecte en què volem que parin una atenció especial.Durant Visionar el conte sense cap interrupció.Després Comentar el conte amb els nens i nenes fixant-nos, bàsicament, en la comprensió i l’expressió de cada un d’ells. Fer preguntes de l’estil de: A què juga, en Pingu? Què li passa? Et sembla que està gaire content? Per què es fica al llit de la seva germana, en Pingu? Què et sembla que li diu, la mare? Per què et sembla que passa, això? Potenciar el treball de la imaginació. Fer preguntes, com ara: El senyor pingüí sap tocar l’acordió. Qui l´hi deu haver ensenyat? Com ho faries, tu, per ensenyar a tocar un instrument a un animal? Quin animal i quin instrument triaries? Per què?, o bé: Un dia vas a patinar i, en lloc de trobar gent que també patina, et trobes la pista plena de pingüins. Explica’ns què faràs. Treballar tot allò que el grup ens demani i ens sembli interessant i adequat.Fonts d’informació Sèrie Pingu. Editada i distribuïda per BMG Ariola, S.A. (Madrid). Volum 1: En Pingu i la seva família. Volum 2: En Pingu va al col·legi. Volum 3: En Pingu i els seus amics. Volum 4: En Pingu Esportista. Volum 5: Pingu l’Astut.EL SOMNI D’EN PINGU Volum: En Pingu i la seva família. Situació en la cinta: conte núm 9. Personatges: la mare d’en Pingu, en Pingu, una morsa fantàstica. Temes que treballa: els somnis; relació afectiva i confiança amb els pares.Resum del conte En Pingu és al llit i la mare li llegeix un conte. A la meitat, en Pingu s’adorm. De cop i volta, els quadres de la paret es belluguen i l’iglú salta sencer i surt volant. Després és el llit el que s’estira i s’arronsa i comença a caminar gel enllà. En Pingu, primer, està molt espantat però al cap d’una mica ja li agrada passejar amb el llit i s’ho passa molt bé. De cop i volta apareix una morsa gegant que es diverteix jugant amb en Pingu i men- jant-se-li el matalàs. Així que poden, el llit i en Pingu arrenquen a córrer i aconseguei- xen escapar de la morsa. Però mirant enrera, en la seva fugida, en Pingu ensopega i cau per un pendent del gel. En ser a baix es desperta i s’adona que tot somiant ha caigut del llit. 85
  24. 24. Els audiovisuals a l’aula La mare, mentre feia mitja, li ha estat vetllant el son. Ara l’agafa, se l’asseu a la falda i pot aconsolar en Pingu, que li explica el seu somni.Aspectes que es poden treballarLlenguatge oralComprensió Cal que els alumnes descobreixin que el conte és la narració d’un somni que té en Pingu. Per situar-los, a través de la conversa, els farem adonar del moment del dia en què passa l’acció. També els podem fer parar esment que les coses que passen quan en Pingu ja s’ha adormit no tenen significat real. Podem fer preguntes com aquestes: — Quina hora del dia deu ser perquè en Pingu s’hagi ficat al llit, la mare li llegeixi un conte i ell badalli i es quedi adormit abans que la mare acabi? — Et sembla que pot ser que els quadres es belluguin, la casa se’n vagi volant i el llit comenci a caminar i a ballar? Què deu estar passant, doncs? — Què deu haver passat, al final del conte, perquè en Pingu torni a ser a casa seva? Pot ser que n’hagi marxat de debò? — Per què et sembla que plora, en Pingu, quan està assegut a la falda de la seva mare? De què deuen estar parlant?Expressió Pretenem que els nens i les nenes ens expliquin experiències pròpies d’algun somni que hagin tingut.Imaginació Podem imaginar un somni i explicar-lo als altres mitjançant l’escenificació en petits grups, a través del dibuix en seqüències sobre acetats i a continuació projectar-los amb el retroprojector, o per escrit mitjançant un text que després podrem llegir als com- panys.EN PINGU JUGA A PAPES I A MAMES Volum: En Pingu i la seva família. Situació en la cinta: conte núm 2. Personatges: en Pingu i els seus pares. Temes que treballa: col·laboració en les feines de casa; el sistema de reproducció dels pingüins; responsabilitat en les tasques; relació afectiva amb el pare i la mare.Resum del conte El pare s’encarrega de vigilar la rentadora i la mare fa mitja mentre cova un ou. En Pingu llegeix i escolta música amb els auriculars. Quan la rentadora s’atura, la mare ha d’anar a ajudar el pare a estendre la roba. L’ou no pot quedar-se sense covar i la mare ensenya a en Pingu com ho ha de fer. Ell s’hi posa, però s’avorreix i s’alça per engegar el tocadiscos. Emocionat, ballant, s’oblida de l’ou, que surt del niu i també es posa a ballar. Ho fa amb tanta empenta que tot va en doina. Quan en Pingu se n’adona, s’espanta i el vol aturar però no pot. 86
  25. 25. Els audiovisuals a l’Educació Infantil Els pares, des de fora, senten el terrabastall i tornen esverats cap a casa. Quan hi arri- ben, el pare torna a encarregar-se de covar l’ou i la mare ajuda en Pingu a endreçar tot el desordre que s’ha creat per la ballaruga.Aspectes que es poden treballarLlenguatge oralComprensió El conte versa entorn de com viuen i es reprodueixen els pingüins. Per tant, podem proposar una conversa que ens porti a definir-ne característiques físiques, de manera que puguem arribar a saber que són ocells i que, en conseqüència, es reprodueixen mitjançant la posta d’ous. Podem parlar del procés d’incubació: per què el pare i la mare d’en Pingu s’asseuen amb tant de compte damunt de l’ou; per què també ho ha de fer en Pingu quan ells han de sortir; per què cal tractar l’ou amb afecte... Com que el sistema de vida d’en Pingu i la seva família no s’adiu amb la realitat, po- dem comparar el que sabem dels pingüins amb el que veiem en el conte i, així, anar coneixent aquests animals. També podem parlar de la manera de ser d’en Pingu: — Li fa mandra ajudar a casa, però, si li ho demanen, ho fa. — Es cansa molt aviat de covar l’ou, tot i que quan és conscient del que està passant deixa de ballar i es preocupa de la feina i del que pot haver passat al seu germà. — Accepta l’ajut de la mare i el pare. Sap manifestar els seus sentiments (temor, afecte...).Expressió Podem parlar d’experiències que haguem viscut: d’haver fet alguna trapelleria, de no haver estat prou responsables... Així com en Pingu escolta música i llegeix, què fem, nosaltres, durant el nostre temps lliure?Imaginació Com pot ser que l’ou balli, salti i no s’entrebanqui? Com pot ser que el sostre de l’iglú no es trenqui i s’abonyegui, o no es trenqui l’ou?PINGU, EL MÚSIC Volum: En Pingu esportista. Situació en la cinta: conte núm. 7. Personatges: en Pingu, una foca i un altre pingüí amics seus. Temes que treballa: el joc motriu; les coves: estalactites i estalagmites; la música: dife- rents qualitats del so.Resum del conte En Pingu, la foca i un altre pingüí juguen a fet i amagat. De primer para en Pingu, i després la foca. Quan ha acabat de comptar, busca els seus companys de joc. El pingüí, el troba de seguida, però en Pingu, no. Comencen a buscar-lo i a cridar-lo fins que senten que els respon una música que surt de dintre d’una cova amb tot d’estalactites de gel. La músi- ca, la fa picant les diferents estalactites amb una baqueta de gel. 87
  26. 26. Els audiovisuals a l’aula La cova és molt bonica i poder fer música plegats és molt divertit. Per això s’hi queden una bona estona. Al final en Pingu toca una cançó que agrada molt als seus dos amics.Aspectes que es poden treballarLlenguatge oralComprensió Comentem el joc d’en Pingu i els seus amics. Si no en coneixem la dinàmica, la podem deduir entre tots. Fixem-nos en la cantarella d’en Pingu i la foca quan compten i en la petita trampa que fan quan miren mentre compten. La cova on és en Pingu no s’assembla gens a les que coneixem. Podem comentar què són les estalactites i pensar per què són de gel en el país d’en Pingu. Si escoltem bé la gravació, en més d’un moment podem sentir el degoteig de l’aigua. Això ens pot ajudar a pensar sobre el tema. Podem observar, també, les distintes tonalitats de llum que veiem entre les estalactites. Fem notar que les llargades de les estalactites són molt diferents. Segons quines notes volem que sonin (més agudes o més greus) n’hem de picar unes o unes altres. Tenim algun instrument a l’escola que soni seguint aquest mateix criteri?Expressió Cada u pot comunicar com se sent després d’haver vist aquest conte. Si algú forma part d’una coral ens pot explicar els seus sentiments de quan canten tots plegats. Fer música amb els amics és molt divertit i jugar a fet i amagat també. Podem comentar i argumentar les preferències de cada un de nosaltres.Imaginació Ens imaginem que entrem en una cova amb uns amics. Quines aventures hi podem passar? Ho podem explicar parlant, dibuixant, escrivint...Joc motriu «Fet i amagat» és un joc tradicional al qual, darrerament, els nostres nens i nenes tenen molt poca ocasió de jugar. Podem aprofitar l’ocasió per ensenyar-los-hi: «Es necessita un espai amb amagatalls. El nen que para es col·loca en un lloc concret que serà casa seva i compta fins a un nombre establert tapant-se els ulls, els altres s’han d’amagar. Quan el que para acaba de comptar mira a veure si descobreix algun nen. Si ho fa va a casa seva i diu “un, dos, tres...” (i el nom del nen que ha vist). Si hi ha algun nen que arriba a la casa abans que qui para, se salva. Si en arribar diu ”un, dos, tres, salvat per tots”, tots els nens que han estat descoberts fins aquell moment queden salvats. Si qui para s’equivoca en dir el nom del nen descobert, ha trencat l’olla i surten tots per tornar a començar el joc, i para el mateix nen. Si no és així, la següent vegada para el primer nen que s´ha vist.» 1Llenguatge musical Podem aprendre la cançó que toca en Pingu.2 1. Guitart i Aced, Rosa Ma. Jocs. Jocs no competitius. Graó Serveis Pedagògics (Instruments Guix: 1). Barcelona, 1984. 2. L’Esquitx 5. 47 cançons per a infants. Seleccionades per Ma. Dolors Bonal, Ma. Teresa Giménez, Maria Martorell i Montserrat Solanic. Editorial mf. 88
  27. 27. Els audiovisuals a l’Educació InfantilEN PINGU FA CRISPETES Volum: En Pingu esportista. Situació en la cinta: conte núm. 8. Personatges: en Pingu, la seva germana, els seus pares i altres pingüins. Temes que treballa: les crispetes, com fer-ne; el servei de correus; els mitjans de trans- port per la neu; diferències d’equipaments en distints tipus d’habitatges.Resum del conte El pare i la mare han de sortir. S’acomiaden dels seus fills. Quan són fora, en Pingu fica llenya al foc i una paella al damunt de la cuina. Agafa una panotxa i en fa crispetes. Són molt bones i, en un moment, entre ell i la Pinga se les cruspeixen totes. La Pinga encén una estufa de llenya; tots dos n’omplen tota la part de dalt amb blat de moro i també en fan crispetes, tantes que els envaeixen l’iglú. No tenen més remei que recollir-les amb una pala i posar-les en caixes: n’omplen quatre. Com que no saben què fer-ne, de tantes, les reparteixen entre els veïns. Quan ja n’han donat a tothom i ningú no en vol més, a ells encara els en sobra una caixa. La facturen per correu a un pingüí pobre i trist. Un cop són a casa, encara els queden moltes crispetes. En continuen menjant i com que falta poc perquè els pares tornin, s’han d’afanyar a acabar-se-les i deixar-ho tot endre- çat. Quan el pare i la mare arriben, ells dos estan dormint inflats de tantes crispetes que han menjat. Els pares els desperten per saludar-los i donar-los una bossa de crispetes que els porten com a obsequi, però ells les refusen amb una gran cara de fàstic.Aspectes que es poden treballarLlenguatge oralComprensió La primera imatge ja ens explica que la mare surt de casa pel sol fet de veure-la amb barret. Podem fer notar als nens i nenes que si expliquéssim el conte oralment no en tindríem prou de dir que la mare porta barret per expressar la idea que ha de sortir. Els mitjans de transport en el país d’en Pingu han de ser diferents dels de casa nostra: tant el cotxe de neu dels pares com el trineu que fan servir en Pingu i la Pinga no servi- rien per córrer per l’asfalt. Podem comentar-ne les diferències i el perquè. També podem fer observar les diferències que hi ha entre la cuina i l’estufa de casa d’en Pingu, i les de casa nostra. Com funcionen, les seves? I les nostres? Per què deu ser que en el país d’en Pingu no hi ha ni gas ni electricitat? Quan en Pingu arriba amb el trineu a una casa per regalar una caixa de crispetes, abans que hi entri ja podem saber quina mena de pingüins hi trobarà. Comentem quines imatges hi ha que ens permetin esbrinar-ho. Els dos germans ja no saben què fer-ne, de l’ultima caixa de crispetes que els queda, i l’envien per correu. Fixem-nos i comentem que per enviar una carta o un paquet cal posar-hi l’adreça, segells... Els ocells no tenen dents, en canvi en Pingu en aquest conte en té. Pot ser una manera d’expressar millor l’angúnia que li fa veure les crispetes?Expressió Podem explicar les nostres vivències de quan els nostres pares surten: amb qui ens 89
  28. 28. Els audiovisuals a l’aula quedem, si podem fer alguna cosa diferent de les dels altres dies, si anem a dormir a la mateixa hora o una miqueta més tard...Llenguatge escrit Podem preparar entre tots la recepta de cuina per fer crispetes i, així, treballarem la diversa tipologia textual: Farem la llista d’ingredients i estris de cuina que ens calen. Pensarem els passos que cal seguir per fer-les i ho anirem relacionant amb el que fan en Pingu i la seva germana. Si l’edat dels nens i les condicions de l’aula ens ho permeten, podem fer crispetes a la classe. 90

×