Actgenerals

771 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
771
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
411
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Actgenerals

  1. 1. Els audiovisuals a l’Educació InfantilActivitats generals 15
  2. 2. Els audiovisuals a l’aulaTÍTOL DE L’ACTIVITAT: Algú sap què és la imatge?Edat: De 4 a 7 anys. Material: Mirall.Durada aproximada: Una sessió de treball de 45 minuts. Lupa.Agrupament(s) de l’alumnat: Càmera de vídeo.Aquesta activitat es pot dur a terme amb el grup-classe o Càmera fotogràfica.bé en petit grup, durant l’estona de tallers interclasse. Contes, revistes, etc. Espai, etc.: L’aula.Presentació de l’activitatQuè és imatge Conversa inicial sobre el tema de la imatge per veure des d’on es pot partir per comen- çar a fer un treball de la imatge.Amb què podem reproduir una imatge Conèixer diferents tipus d’imatges, i comentar quins materials es necessiten per re- produir imatges.Descripció detallada de l’activitatAbans S’ha de tenir preparat tot el material, però guardar-lo en un lloc on no estigui visible per als nens i les nenes. Col·locarem els nens i les nenes en rotllanes, amb les cadires de la classe, arraconant les taules. L’adult serà un més, per tal de poder participar en la discussió.DurantPrimera part Col·locar el grup en cercle per tal d’iniciar la conversa. La mestra situa el grup explicant tot el que pot passar durant la sessió de treball. Es crea un clima tranquil per poder iniciar una conversa Es pot iniciar la conversa amb les preguntes següents: Què penseu que treballarem en aquest taller?, Sabeu què vol dir imatge? Es recullen les coses que saben sobre el tema. Poden sortir molts exemples, ja que és difícil definir aquest mot. Les converses poden ser diferents, segons el grup de nens i nenes. Els més petits, com que hi ha un desconeixement del vocabulari, se’ls ha d’ajudar a iniciar el tema posant-hi exemples: “una fotografia és una imatge”... Amb els nens i les nenes més grans la discussió o conversa pot ser més rica, ja que tenen més coneixements previs.Segona part Aquesta primera conversa porta automàticament a la segona pregunta: Amb què podem fer imatges? Els infants van dient el material que coneixen: càmera fotogràfica, i vídeo. Hi ha grups que descobreixen altres maneres de fer imatges: mirall, ombra, etc. 16
  3. 3. Els audiovisuals a l’Educació Infantil S’ha de provocar que vagin sortint al màxim de possibilitats de reproduir una imatge per poder entendre millor el concepte que estem treballant. Després de la conversa situarem una taula enmig de la rotllana, amb tots els materials que han anat sortint al llarg de la conversa, per poder experimentar amb els aparells que fan imatges.Tercera part Consisteix a veure imatges i els aparells que les fan. Amb els diferents materials fem una primera presentació per crear expectatives i inte- rès pel tema: — Mirar-se al mirall. — Ensenyar la càmera fotogràfica i fotografies. — Ensenyar la càmera de vídeo i una cinta de vídeo. — Mirar les imatges d’un conte.Després Hem creat unes expectatives als infants per poder experimentar amb altres activitats cada un dels materials presentats. Durant la presentació hem pogut escoltar diferents comentaris sobre com els nens i les nenes veien les imatges, què passava, què canviava, etc., hem parlat de quines imatges es mouen i quines no (és una introducció del concep- te: imatge fixa i imatge en moviment). És important fer una recollida per escrit dels comentaris que hi ha hagut durant la sessió. La informació que ens han donat sobre els seus coneixements de la imatge ajuden a situar el punt de partida per al treball del llenguatge de la imatge. La majoria d’infants han reflexionat poc sobre aquest concepte i creuen que moltes de les imatges que veuen són reals, com per exemple el que veuen a la televisió, els contes... A partir d’aquesta conversa inicial comencen a intuir que ells també poden reproduir imatges, que no són tan reals com s’imaginaven, ni tan màgiques (tot i que la màgia s’ha de continuar conservant). 17
  4. 4. Els audiovisuals a l’aulaTÍTOL DE L’ACTIVITAT: Mirem de lluny i de propEdat: De 3 a 6 anys. Farem servir una unitat de mesura, que pot ser una branca petita, un pal, els nostres dits...Durada aproximada: 45 minuts. Espai:Agrupament(s) de l’alumnat: Dins la classe, per mirar cap a fora, a l’exterior de l’escola.Aquesta activitat es pot fer amb el grup-classe o bé en petit Des del pati de l’escola, per mirar a l’exterior de l’escola.grup, durant l’estona de tallers interclasse. En una sortida amb els alumnes, fora de l’escola.Material: En una excursió.Utilitzem la nostra pròpia vista, per mirar des del pati del’escola la vista del carrer, el barri, el paisatge...Presentació de l’activitat Observarem diferents objectes de dins i fora de l’aula per tal de: • Copsar la diferència que hi ha quan mirem les coses de lluny i quan les mirem de prop. • Comprovar que un objecte vist des de distàncies distintes es pot veure de diferent grandària. • Comprendre que les coses no canvien, som nosaltres que ho veiem diferent. El nostre camp visual no ens permet mantenir la grandària real de l’objecte si ens trobem en una distància determinada. • Comparar la mesura que veiem d’un mateix objecte de lluny i de prop i comprovar que no és la mateixa.Descripció detallada de l’activitatAbans Situar els nens i les nenes de l’activitat que farem. Preveure les situacions en què ens podem trobar: sortir en grup per dur a terme una activitat d’experimentació comporta atenció per part dels nens, i saber molt bé la feina que realitzaran per poder participar al màxim en les diverses converses i descobertes que vagin fent els seus companys.DurantPrimera part En la sessió de treball observem amb els nostres ulls els objectes de la classe (un pot per guardar els llapis, una cadira, un retolador...). Els intentem mesurar amb els dits o amb el material que hem decidit que serà la nostra eina de mesura. Ens posem d’acord a mesurar un mateix objecte i comprovem si tots obtenim el mateix resultat. No tots els nens i les nenes coincideixen sobre la mesura d’un mateix objecte. Es pot discutir i argumentar el perquè de les diferències. Un infants obtenen una mesu- ra més gran que els altres perquè són més a prop, o bé són més lluny, han pres la mesura amb un ull tancat, o bé amb els dos ulls oberts... Marcarem un senyal o ratlla a terra perquè tots, des de la mateixa distància, mesurin un mateix objecte (recordeu-los que es tapin un ull). 18
  5. 5. Els audiovisuals a l’Educació Infantil Exemple: Col·loquem la paperera sobre un prestatge sense cap altre objecte al voltant. Els demanem que el mesurin amb els dits i l’ajuda d’un llapis per poder mantenir-ne les dimensions. Comparem el resultat amb els companys. I el resultat serà gairebé igual per a tothom.Segona part Sortim a l’exterior, posat cas que puguem veure un vista diferent de la del recinte escolar. Mesurem coses que es veuen de molt lluny. En aquest moment els nens i les nenes comproven que el que estan veient no té la mesura real, és molt més petit. La mestra pot anar suggerint-los que mesurin tots els mateix objecte: un cotxe, una persona, un edifici, un arbre... D’aquesta manera, la conversa pot ser més rica a nivell de comentaris. Donat cas que aquesta segona part no es pugui fer des de l’escola, es pot fer durant una sortida o excursió amb l’alumnat.Després Fer la pregunta: Les coses canvien o som nosaltres que les veiem diferents? Generalment tots els nens i les nenes responen que som nosaltres que les veiem dife- rents. Si algun nen encara no ho veu clar se li pot demanar que ens mesuri un camió de prop i de lluny i, després, si el camió que ha mesurat de prop podria entrar a la classe.Altres possibilitats o suggeriments Mirar diverses imatges de paisatges de revistes, mesurar la grandària de diferents objectes: arbres, muntanyes, flors... i comparar-los amb la realitat. 19
  6. 6. Els audiovisuals a l’aulaTÍTOL DE L’ACTIVITAT: Mirem amb la lupaEdat: De 3 a 6 anys. Material: Lupes.Durada aproximada: 15 minuts. Capses de cartró amb objectes petits, com ara pedres, sorraAgrupament(s) de l’alumnat: del pati, cabells dels companys...Aquesta activitat és recomanable fer-la en petit grup, durant Espai:l’estona de treball per racons o bé en tallers interclasse. A l’aula, asseguts a terra en cercle, per poder veure com els companys miren a través de la lupa.Presentació de l’activitat Mirarem amb una lupa per copsar la diferència que hi ha de mirar un element amb la vista o bé mitjançant una lupa. Amb aquesta activitat comprendrem que les coses no canvien, però que les podem veure diferents, més grosses. Aprenem a observar, examinar i comprovar objectes i les seves mides.Descripció detallada de l’activitatAbans Tenir previst el material per poder observar amb la lupa, tot i que convé que siguin els mateixos nens i nenes que escullin el material. 20
  7. 7. Els audiovisuals a l’Educació InfantilDurant Presentar el material als nens. D’entrada tan sols disposarem d’una lupa. L’adult comença a mirar els cabells del nen o nena que té al seu costat i va comentant el que veu. Primer posa la lupa tocant els cabells i a poc a poc es va allunyant. En aquest moment comença a dir que els cabells del nen que està mirant es fan grans. Els infants no veuen cap variació en la grandària dels cabells del nen, ja que ells no tenen lupa, en canvi l’adult està comentant que s’estan fent grans. Aquí pot començar una discussió: si els cabells en realitat poden créixer per mirar-los a través de la lupa o si es per l’efecte de la lupa. Tots ho volen comprovar i establim un ordre per tal que tots puguin experimentar el que l’adult ha vist en els cabells del company o companya. Cada vegada que un nen o nena mira amb lupa els cabells del seu company del costat ha de comentar en veu alta els canvis que veu i la resta expressarà la seva visió. Quan tots ho han mirat fem la pregunta: És veritat que els cabells es fan grossos o és que es veuen més grans amb la lupa? A continuació es poden repartir lupes i les capses preparades amb material petit a cada dos nens/es a fi que experimentin. Cal deixar-los investigar i mirar altres objectes de la classe.Després Tornar a seure en rotllana i parlar del que han vist i de com ho han vist. Hi ha nens que creuen que el terra s’enfonsa quan estan experimentant l’observació de la sorra amb la lupa. Altres els costa anar a poc a poc en el moviment de la lupa per observar els canvis i no veuen la diferència de dimensions. Aquests comentaris és important fer-los en grup, ja que això permet que ells mateixos es facin recomanacions per veure i experi- mentar els objectes a través de la lupa.Altres possibilitats o suggeriments Segons les respostes del grup es pot conduir la conversa per parlar de l’ús de les lupes, per a què serveixen, quins altres aparells serveixen per ampliar imatges... 21
  8. 8. Els audiovisuals a l’aulaTÍTOL DE L’ACTIVITAT: Mirem al mirallEdats: de 3 a 6 anys. Miralls de diferents grandàries, però petits (25 per 40, 10 per 20...).Durada aproximada: 45 minuts. Miralls de material flexible.Agrupament(s) de l’alumnat: Espai:Aquesta activitat es pot fer amb el grup-classe o bé en petit Dins l’aula, però sense les taules i les cadires, a fi de podergrup, durant l’estona de tallers interclasse. disposar d’un espai ampli.Material:Mirall de la classe (una mica més gran que l’alçada delsalumnes).Presentació de l’activitat Es tracta d’explorar i descobrir diverses maneres d’obtenir imatges utilitzant-hi els miralls. Habitualment, el mirall ens permetria obtenir una imatge exacta, però invertida, de tot allò que li col·locàvem davant, de manera que si, per exemple, ens movíem, la nostra imatge feia exactament el mateix. Però... sabem què pot passar si deixem de col·locar-nos frontalment davant del mirall i busquem altres postures? Què passa si utilitzem més d’un mirall o bé en fem servir un de material flexible? De ben segur que tindrem sorpreses.Descripció detallada de l’activitatAbans Iniciarem una primera conversa amb els alumnes, sobre els miralls que tenen a casa seva: on són com són, i per a què els fan servir. Parlarem, també, del mirall que tenim a la classe i del que hi veiem al moment de la conversa. Per exemple: si tenim els infants asseguts a terra, en semicercle mirant el mirall, els infants poden explicar tot el que hi veuen (uns companys, la paret, una taula, un armari...).DurantPrimera part Col·loquem un infant dret davant el mirall i observem que el mirall fa una imatge molt completa de l’infant. També observem que podem tocar l’infant: fer-li una carícia, pessigolles... i que reacciona, però no podem fer el mateix amb la imatge del mirall. Li demanem a l’infant que està davant el mirall que mogui un braç i ens adonem que el mirall ens permet obtenir una imatge exacta, però invertida, de tot el que li col·loquem davant: si ens movem, la nostra imatge fa exactament el mateix. Col·loquem un segon mirall davant de l’altre, però a una distància de 2 o 3 metres, i demanem a un infant que se situï entre els dos miralls i frontalment davant d’un. En aquest moment observem que podem veure el davant i el darrera de l’infant al mateix temps, i que també podem veure moltes imatges del nen que es van repetint. Demanem a un altre infant que es col·loqui entre els dos miralls, però de perfil, i co- mentem les imatges del nen que es veuen reflectides als miralls.Segona part Col·loquem quatre miralls petits sobre una taula i, a manera de puzle, formem un quadrat. Demanem que els infants s’hi mirin i que expliquin què hi veuen: com es fragmenta i es torna a compondre la seva imatge, segons com es mouen davant dels miralls. 22
  9. 9. Els audiovisuals a l’Educació Infantil Caldrà provocar la reflexió a partir de preguntes concretes: — Quantes cares veus? — Veus la teva cara sencera? — Quants ulls veus? MirallDesprés Conversem amb tots els infants recordant el que hem experimentat amb els miralls i el que hem descobert de nou: — Amb els miralls podem obtenir les nostres imatges i les dels objectes, molt exactes, però sense volum, ja que es reflecteixen en un vidre. — Posant un mirall davant de l’altre podem obtenir una mateixa imatge repetida mol- tes vegades. — Si mirem la nostra cara o un objecte amb el puzle de miralls la imatge es deforma.Altres possibilitatsMiralls de fira Tots hem gaudit alguna vegada de l’efecte que produeix mirar-se en els miralls de fira, que deformen la nostra imatge i la fan gran, petita, excessivament grossa o prima. Es poden buscar materials flexibles capaços de reflectir la nostra imatge, de manera que la puguin inflar o enfonsar, aconseguint imatges deformades de la realitat. Tot jugant amb aquests miralls improvisats, els infants descobreixen que les imatges són manipulables i poden desfigurar la realitat.Volar i volar Aquesta activitat es pot dur a terme amb nens i nenes més grans, de 5, 6 i 7 anys. Necessitem un mirall gran, si és possible de la mateixa alçada que els nostres infants, i un suport per mantenir-lo dret. Demanem a un nen o nena que es col·loqui al costat del mirall, de manera que veiem la meitat del seu cos (l’altra meitat ens la tapa el mirall) i el reflex d’aquesta en el mirall (el mirall fa d’eix de simetria). Si el nen o la nena aixeca la cama, tindrem la il·lusió òptica que està suspès a l’aire. A partir d’aquí deixem que els alumnes descobreixin l’efecte, que vagin provant dife- rents postures i moviments, i els animarem a verbalitzar tot el que van experimentant i descobrint. Tot jugant amb aquests miralls improvisats els alumnes descobriran que les imatges són manipulables i poden desfigurar la realitat. 23
  10. 10. Els audiovisuals a l’aulaTÍTOL DE L’ACTIVITAT: Mirem per un foratEdats: A partir de 3 anys. Rotllos de paper higiènic, de paper d’alumini, de paper de cuina...Durada aproximada: 30 minuts. Espai: Dins de la classe i fora, al pati.Agrupament(s) de l’alumnat: La meitat del grup-classe.Material:Cartolines de mida DIN A 4 amb un forat al mig de 4 cm dediàmetre, aproximadament.Presentació de l’activitat Mirar amb un visor de cartolina per limitar el camp visual i experimentar la diferència entre mirar pel visor i sense visor.Descripció detallada de l’activitatAbans Explicarem als nens i les nenes del grup que som fotògrafs i que farem fotografies dels nostres amics. Primer fem la màquina de fotografiar amb les nostres mans, enquadrant l’ull. Anirem allargant i aproximant el marc als nostres ulls per copsar imatges amb més o menys gran angular. Si allarguem els braços obtindrem menys camp visual i si apro- ximem les mans al nostre ull obtindrem un camp visual molt més ampli.Durant Donarem a cada nen i nena la cartolina amb el forat al mig. Demanarem als infants que mirin pel forat per fer fotografies als seus companys. En un principi tots miren amb la cartolina enganxada a la cara, a poc a poc els hem d’anar dient que estirin els braços per fer les fotografies. D’aquesta manera, el marc serà diferent. 24
  11. 11. Els audiovisuals a l’Educació Infantil Preguntar: de quina manera podem veure més coses, amb la cartolina ben a prop de l’ull o quan és més lluny perquè hem estirat els braços? Els nens van mirant diversos objectes de la classe i el mestre o la mestra els va pregun- tant d’un en un el que veuen i com ho veuen. Seure en rotllana a terra, i fer mirar a tots un mateix objecte amb la cartolina enganxada a la cara i, després, al màxim d’apartada possible, tant com els seus braços els hi per- meti. Tornar a preguntar si ho veuen diferent, quan és que poden veure més coses, o menys... (efecte del zoom).Després Recollir les màquines de fotografiar (les cartolines) i parlar del que ens agradaria foto- grafiar un altre dia.Altres possibilitats Aquest treball també es pot fer al pati, mirant vistes exteriors, el bosc, el jardí, la ciu- tat... Es pot parlar de les màquines de fotografiar que tenen els seus pares, avis, germans... Mirar amb altres objectes: rotllo de paper higiènic, de paper de cuina, de paper d’alu- mini. El cap de visió és diferent segons la llargària del tub de cartolina. Els tubs es poden tallar per obtenir-ne diverses mides i comparar el que es veu. 25
  12. 12. Els audiovisuals a l’aulaTÍTOL DE L’ACTIVITAT: Jocs de taula amb imatges fixes per aprendre a mirarEdats: De 3 a 6 anys. Material: Material que hi ha al mercat per treballar conceptesDurada aproximada: 30 minuts. d’atenció, ordenació, associació, percepció visual..., puzles.Agrupament(s) de l’alumnat: Espai:Tot el grup-classe (25 alumnes), els grups de tallers (de 16 Dins l’aula, utilitzant les taules i cadires per tal que els in-a 18 alumnes), grups de 4 o 5 infants durant l’estona de fants puguin col·locar el material ben visiblement damunttreball per racons o bé individualment durant l’estona de la taula.treball individual.Presentació de l’activitat Aprofitem el material didàctic de l’aula per reforçar el treball de la imatge fet en activi- tats anteriors. Juguem amb diferents jocs de taula, comprats i/o elaborats per nosaltres, que majoritàriament comprenen imatges per treballar conceptes d’associació, parcialització, classificació i seqüenciació. Amb aquesta activitat els infants, a poc a poc, van comprovant i experimentant concep- tes del treball de la imatge que hem realitzat.Descripció detallada de l’activitatAbans Tos els jocs s’han d’haver presentat al grup abans de poder-los utilitzar individualment o en petit grup, perquè els alumnes puguin actuar amb autonomia. 26
  13. 13. Els audiovisuals a l’Educació InfantilDurant Els alumnes escullen un joc i duen a terme l’activitat. Per exemple: — Joc de trobar els errors en una imatge: hi ha quatre cartrons amb un dibuix d’una imatge que descriu una situació en cada un d’ells (un circ, la platja, paisatge d’hivern, paisatge d’una casa de pagès). A cada imatge hi ha una sèrie d’errors, per exemple: un ninot de neu a la platja, una nena amb vestit de bany a la neu... Els infants tenen uns cartronets amb tots els errors de les quatre cartolines i han d’anar-los col·locant al lloc on els correspon. — Joc de buscar elements d’una imatge: hi ha quatre dibuixos diferents ( primavera, estiu, tardor i hivern) i diversos elements dels dibuixos en fustes petites. Els infants han de localitzar els distints elements a cada dibuix, per exemple: tenim un dibuix d’una bufanda, d’una gorra, d’uns guants... que s’han de localitzar a la imatge de l’hivern. Tenim una pala, un flotador... que s’han de localitzar a la imatge de l’estiu. — Construcció de puzles: el infants estudien la imatge sencera del puzle, que general- ment és a la tapa de la capsa, i tot seguit es posen a construir-lo a partir de les parts de la imatge sencera. — Què ha passat? És un joc en què hi ha distintes seqüències de tres imatges cada una, però hi manca el dibuix de la del mig. Per exemple: hi ha el dibuix d’un capdell de llana, un requadre en blanc i un jersei. Els infants tenen uns cartronets amb els dibuixos que falten per completar les seqüències i han de trobar el de cada una. En aquest cas seria el de les agulles de fer mitja.Després Si l’horari ens ho permet, fem una reflexió sobre els jocs que hem utilitzat. Nosaltres podem començar la conversa explicant al grup les dificultats o descobertes que ha fet un alumne amb un joc determinat. L’infant ratifica el que hem explicat i fa recomanaci- ons per a la propera persona o persones que treballin amb el material que ha emprat.Altres possibilitats o suggeriments El material s’ha d’anar introduint a poc a poc, al llarg del curs, i cal anar renovant el que ja dominen. La reflexió final no sempre es pot fer, ara bé, si el temps horari ho permet, hem de procurar comentar com a mínim un joc per sessió amb tot el grup-classe. 27

×