La seqüència didàctica - Text (Grup 5)

1,399 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,399
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
147
Actions
Shares
0
Downloads
25
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

La seqüència didàctica - Text (Grup 5)

  1. 1. LA SEQÜÈNCIADIDÀCTICA1. QUÈ ÉS UNA SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA?La seqüència didàctica es planteja com la descripció ordenada, juntamentamb la seva temporització, del conjunt de les activitats d’ensenyament iactivitats d’aprenentatge que han de possibilitar a l’alumnat assolir lescompetències establertes en els objectius d’aprenentatge. Què és una competència? Capacitat d’aplicar coneixements i destreses en matèries clau i d’analitzar, raonar i transmetre idees amb eficàcia a la vegada que es plantegen, resolen i interpreten problemes en situacions diferents. (OCDE, 2005)En la realització de la seqüència didàctica s’incideix en que la descripció de lesactivitats didàctiques s’ha de fer des de la lògica del que aprèn.Està orientada al desenvolupament de la unitat didàctica, que és la mínimaunitat que conté les funcions o elements bàsics del procés d’ensenyament-aprenentatge: planificació, desenvolupament i control.Es basa en un enfocament per competències que ha de generar: “propostesdidàctiques que plantegin situacions contextualitzades a través de preguntesno reproductives des duna visió global que exigeixin una acció cooperativa,raonada i planificada” Zabala (2007)No es tracta de deixar de transmetre continguts sinó d’ensenyar a pensar amb,a partir de, i a través dels continguts, per tant: 1
  2. 2. Cal destinar temps a pensar en com transformar els continguts en tasques. Què és una tasca? • Activitat representativa de processos de comunicació de la vida real • Activitat identificable com a unitat d’activitat a l’aula • Activitat adreçada intencionalment cap a un aprenentatge del llenguatge • Activitat dissenyada amb un objectiu, una estructura i una seqüència de treball. Zanon (1990) L’estructura de les tasques ha de considerar les competències bàsiques i la visió d’un currículum integrat A partir d’una tasca podem definir una estructura integrada d’activitats i exercicis. QUÈ ÉS UNA SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA? Està orientada al És lorganització del desenvolupament de laÉs un apartat de la unitat didàctica, que és la treball a laula a partirprogramació que conté mínima unitat que conté les dun projecte que téuna descripció de les funcions o elements bàsics com a propòsit queactivitats i l’ordre en del procés d’ensenyament- l’alumnat assoleixi lesquè es volen aprenentatge: planificació, competènciesdesenvolupar. desenvolupament i control. mitjançant el treball de continguts específics. FONTS: Departament d’Educació(2009) ZABALA, Antoni (2007). 11 ideas clave. El aprendizaje y la enseñanza de las competencias. Barcelona: Graó. ZANÓN, J. 1990. "El diseño de unidades didácticas mediante tareas: principios y desarrollo". Comunicación, Lenguaje y Educación, 7 2
  3. 3. 2. ELEMENTS IMPORTANTS DE LA SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA Una seqüència didàctica ha de tenir uns elements que segons els autors poden ser més o menys però que ordenen l’aprenentatge de la següent manera: 1. La presentació de l’estratègia o plantejament • Facilitar-ne la informació • Parlar sobre els procediments • Focalitzar l’atenció dels alumnes en els objectius de la tasca 2. La preparació • Cerca de material i fonts d’informació • Estudi de diferents punts gramaticals, lèxic o estructures sintàctiques 3. La pràctica guiada en diferents contextos educatius • Tractament de la informació: • Els estudiants apliquen l’estratègia d’aprenentatge • El docent controla la pràctica i proporciona les explicacions necessàries 4. La pràctica independent o execució • Els alumnes fan ús dels materials al seu abast per tal d’assolir l’objectiu final • Els alumnes es formen una opinió pròpia • Es crea el producte propi 3
  4. 4. 5. Posttasca o avaluació final • Presentació pública de l’objectiu cap al qual s’ha treballat per tal d’afavorir la correcció lingüística • Comprovar que hi ha hagut transferència d’allò que s’ha après a la nova situació objectiu. A banda de recordar els nous conceptes cal saber-los aplicar i fer-ne un ús adequat3. COM DISSENYAR UNA BONA SEQÜÈNCIA DIDÀCTICAPer tal de dissenyar una bona seqüènciadidàctica el primer que hem de tenir clar ésl’objectiu, o objectius, que volem assolir. Unasituació habitual és aquella en què la seqüènciadidàctica ens ve marcada per la programaciócurricular i treballa una o vàries de lescompetències comunicatives bàsiques —escoltar, parlar, llegir, escriure; enaquest cas els objectius ja venen marcats per la programació i el que volem ferés cohesionar-los per tal de treballar-los de manera conjunta. Però també hempogut detectar una necessitat formativa específica, una mancança en algunacompetència o que cal reforçar una àrea formativa concreta, en aquest caspodem ser flexibles i elaborar una seqüència didàctica que prengui elements devàries seqüències per tal de crear-ne una de nova.Amb això volem dir que el context educacional és la clau de volta del procésd’aprenentatge i la detecció de les necessitats formatives dels alumnesfonamental per poder establir els objectius d’una seqüència didàctica. Enaquest sentit, una actitud activa del professorat serà clau: observant l’entorn,hem d’aconseguir que els alumnes ens comuniquin —explícitament oimplícitament— quines són les seves necessitats formatives. A més de leshabilitats bàsiques suara esmentades, volem afegir de manera destacada,d’una banda l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació i, d’una 4
  5. 5. altra, els coneixements sociolingüístics bàsics. És important no perdre de vistaaquest doble vessant: per una banda, tenim les habilitats en eines i tecnologiesdigitals que hem de saber incloure en les nostres seqüències didàctiques i, peruna altra tenim el context cultural català que és el marc on s’inclourà laseqüència i totes les activitats que programarem.Un cop tenim clar què és allò que volem aconseguir, quins objectius volemassolir, la millor manera de preparar una seqüència és donant-li una formacohesionada: preparant una tasca formativa que els alumnes hagin de portar aterme de manera conjunta i en la qual hagin de treballar sobre les àreesformatives que ens hem marcat en els objectius i ho facin de manera conjunta. Amb aquesta proposta de treballar la seqüència per tasques és evident que estem prenent partit per un model d’aprenentatge on els alumnes han d’estar al centre del procés d’aprenentatge i dels quals es demana una implicació en el seu propi procés. Per tal de treballar una seqüència a través de la consecució d’una tasca hem de fomentarl’actitud activa i col·laborativa de l’aprenent, incentivar els seus recursospragmàtics i la reflexió general sobre allò que està fent. L’alumne ha de serconscient de quin camí hem marcat en el seu procés per aprendre i had’entendre que la tasca que durà a terme, a banda de tenir sentit en ellamateixa perquè comporta la consecució d’una activitat, té sentit també perquèestà orientada a la consecució d’uns objectius més generals que tenen a veureamb les seves capacitats comunicatives. També cal deixar que l’aprenentexpressi si considera encertat el camí marcat, el procés d’aprenentatge ha desorgir, en la mesura que sigui possible, del consens entre el docent i l’aprenent.Un cop sabem quines àrees volem treballar i quins objectius volem assolir, hemde preparar la tasca que donarà cohesió a la seqüència didàctica. Abans deconcretar-la, però, cal que prenguem consciència de quant temps disposem pera la consecució de la seqüència. No és el mateix assolir els objectius en quatre 5
  6. 6. sessions que en deu. Per això haurem d’adequar la tasca al temps de quèdisposem. A menys temps, una tasca més senzilla, a més temps una tascamés elaborada. Com a indicació general podem dir que el temps mínim d’unaseqüència didàctica estaria entre les dues i les quatre sessions, i el tempsmàxim, entre les deu i les dotze, encara que se’n poden programar de mésextenses. Allò que ens ha de quedar clar és que hem de ser conscients de laprogramació temporal perquè haurem de planificar cada una de les sessions almés acuradament possible. És important gestionar correctament el temps ideixar-nos un marge, quan planifiquem, per poder corregir possiblesdesviacions. És molt útil, d’una banda, planificar les activitats per tald’acabar-les abans de l’hora, així podrem estendre’ns en algun moment si elcontext ho requereix i, d’una altra banda, deixar algunes activitats o accionscomplementàries preparades per si es dóna el cas que ens sobra temps. Enresum, hem de planificar pensant en tots els supòsits temporals: que aniremapressats i que ens sobrarà temps, el seguiment diaa dia de les sessions ens ha de permetre anaradaptant la programació temporal a les activitatsconcretes, escurçant-ne alguna i allargant-ne d’altresen funció de les necessitats concretes del grup. Ésmolt útil confegir una graella amb les activitats quevolem dur a terme en cada sessió.Un cop tenim delimitat el temps de què disposem i hem distribuït aquest tempsen les diferents sessions hem de veure si la temporalització és l’adequada pera la realització de la tasca, o bé si hem d’adaptar la tasca al temps de quèdisposem. La tasca, en ella mateixa, és una eina al servei dels objectiusd’aprenentatge, hem d’amollar-la per tal que satisfaci aquests objectius. Calpensar en els mitjans materials que ens faran falta per tal de confegir-la. Potpassar que se’ns acudeixi de fer una tasca molt atractiva com ara larealització d’un curtmetratge o d’un programa de ràdio o un diari escolar, peròhem de pensar que ho podem fer gravant les imatges i el so senzillament ambun mòbil, no necessàriament ens calen micros, cascos ni càmeres o equipsd’edició de vídeo. La tasca està al servei d’unes activitats que han de permetre 6
  7. 7. assolir uns objectius lingüístics concrets, com ara seguint els exemplesesmentats: treballar la fonètica del català estàndard i d’altres varietats dialectalso sociolectals, treballar la confecció d’un guió, la construcció d’un personatge,d’un text argumentatiu, d’una terminologia concreta, etc. Allò que ens had’interessar principalment és la consecució dels objectius que ens hem marcatinicialment. Els mitjans han d’adequar-s’hi. És important, també, que la tascasigui atractiva per als aprenents. Un recurs que podem fer servir, sempreque ens sigui possible, és tenir diverses opcions preparades i presentar-les algrup per tal que puguin pensar i decidir quina voldran fer. Si això ho fem ambprou antelació crearem una expectativa que ens pot ajudar en la predisposiciódel grup a l’hora d’escometre la tasca. També, podem deixar que ellsmateixos facin propostes i les votin, o que pactin entre ells diferents aspectesde la tasca que hauran de fer. Si bé, d’una banda els aprenents han de serconscients que els objectius de la pràctica vénen marcats per la seqüènciadidàctica en què s’emmarca, d’una altra banda, això no exclou que ell puguinincloure alguna altre objectiu secundari, la consecució del qual pot resultarmotivadora pel grup. Tot aquest procés es pot portar a terme sempre i quan lapresentació de la tasca —o de les possibles activitats— per part del docentsigui l’adequada. En aquest sentit hem de pensar que la presentació també hade ser objecte de planificació i disseny.Si concretem encara una mica més, un cop planificada la tasca hem de veure com incloem les activitats que són, realment, l’eix vertebrador de tot el procés. Les activitats concretes en què els aprenents hauran de posar en joc les seves habilitats ja sigui orals o escrites, de comprensió o de producció les hem de planificar amb antelació i preveure amés del material específic, quines indicacions els seran d’utilitat per tal de tirar-les endavant. Hem de saber quines estructures lingüístiques ens interessareforçar i volem que treballin, quines tipologies textuals, quins registres orals,etc. A mode de resum podem dir que les activitats: 1) han de facilitar perdre lapor a parlar; 2) han d’incidir sobre l’escolta atenta a la pronunciació, l’entonaciói el sentit d’allò que es diu; 3) han de fomentar la lectura igualment atenta ireflexiva i 4) han d’assegurar que les produccions de textos compleixin amb lafinalitat comunicativa i siguin adequats al registre, cohesionats i correctes. Però 7
  8. 8. també hem d’afegir un darrer punt del qual volem fer una esment especial, l’eixsociolingüístic. Les especificitats del context català són una part fonamentalper tractar a l’aula. Les competències bàsiques que hem esmentatadquireixen sentit en l’ús que els aprenents faran en el seu dia a dia, però elsconeixements al respecte de l’entorn cultural en què viuen —des de l’aspectemés quotidià o local, fins als més generals i de grup— té el poder de conformarla realitat en què viuen, de fer-la present als seus ulls i poder aconseguir queen siguin conscients.Com a exemple, alguns aspectes sociolingüístics que es poden treballar en unseqüència didàctica són: els prejudicis lingüístics, la relació entre la llengua,la cultura i la identitat, el «nosaltres» davant els «altres», el territori de lacomunitat catalana i les llengües del seu entorn, les creences, percepcions iideologies sobre la llengua i/o la cultura catalana, els símbols i les festes de lacultura catalana, etc. El coneixement i la reflexió al voltant de la cultura en quèestan inserits els aprenents els ha dedonar nous mecanismes, tant perentendre més bé el seu entorn socialcom per trobar-hi el seu propi encaix ielaborar un discurs propi al respecte.Per últim, no hem d’oblidar laimportància d’introduir competènciesen les TIC —tecnologies de lainformació i la comunicació— i fer-les evident als ulls dels aprenents, això és,que puguin reflexionar sobre l’ús que cal fer-ne a més de conèixer-les iaprendre’n el funcionament.Abans hem comentat la importància que la tasca sigui atractiva pels aprenents.Ara podem comentar que no menys important és que les activitats també hosiguin. Si més no, hem de procurar presentar les activitats de la manera mésmotivadora possible i ajudant-nos del mitjans necessaris per aconseguir elsobjectius. Un recurs especialment senyalat per treballar seqüències a través detasques és treballar en parelles o grups reduïts on els membres hagin deposar-se d’acord en la confecció d’un text o en l’elaboració d’una part de 8
  9. 9. l’activitat. És un recurs que a través del diàleg fomenta la interacció entre elsmembres —discussions, negociacions, etc— i potencia l’aprenentatgecol·laboratiu. A banda, hem d’esmentar que la presentació «atractiva» de quèparlem inclou la preparació de material específic per a l’activitat, com ara lainclusió de dibuixos, gràfics, diagrames, vídeos, cançons, talls d’àudio, etc.En l’execució de la tasca i el desenvolupament de les activitats hem d’aplicar laidea de l’avaluació continuada en el sentit de ser conscients en tot momentde com està avançant el procés. En aquest sentit és molt útil que el docent faciuna avaluació al final de cada sessió per saber si s’està portant a terme laplanificació tal com estava marcada i si els objectius s’estan acomplint. D’altrabanda, és positiu introduir proves avaluatives o autoavaluatives delsaprenents dins de la seqüència, amb la finalitat que siguin conscients del seupropi procés d’aprenentatge, que revisant tot el que estan fent per tald’acomplir la tasca encomanada siguin capaços d’adonar-se, de ser conscients,de reflexionar sobre els guanys assolits. Òbviament, en una seqüènciaprogramada amb poques sessions, aquesta avaluació formativa no té tant desentit com en una seqüència amb un nombre de sessions més gran on larevisió a meitat de procés ens pot ajudar a detectar alguna mancança i corregirla programació allà on calgui.Per últim, a mode de resum volem incidir en: 9
  10. 10. 4. PERQUÈ DISSENYAR SEQÜÈNCIES DIDÀCTIQUES? Mitjançant les seqüències didàctiques ensenyem als alumnes a planificar laprenentatge i, en el nostre cas concret de lensenyament de la llengua, ens fixarem en el procés de laprenentatge i lenfocament comunicatiu. Així, els alumnes, a partde centrar-se en els continguts de la seqüència didàctica, hauran de fer unesforç per aprendre la llengua amb la qual treballen; hauran de prendreconsciència de com ho redacten, de quina forma i amb quina fluïdesasestructura la redacció, sense perdre de vista la correcció lingüística. Si elnostre objectiu és ensenyar una llengua, tan important és dur a terme latasca amb èxit, com reconèixer el progrés de ladquisició de la llengua. I hemde recordar que no només utilitzem la llengua amb enfocament comunicatiu,sinó que necessitem incorporar la gramàtica com un recurs per a poder utilitzarla llengua de manera comunicativa.Una seqüència didàctica ben estructurada ens ha de capacitar per aresoldre problemes o situacions que la vida presenta en un context determinattot integrant motivació, coneixement, habilitats i valors. Ha de permetre quelalumne pensi a través dels continguts i amb aquestos executi el procés detractament de la informació, que haurà creat ell a partir de diferents fontsinformatives en el procés de comunicació de la informació a la comunitat.Lalumne ha de ser capaç daplicar coneixements i destreses en matèries clau iha de poder analitzar, raonar i transmetre idees amb eficàcia, al mateix tempsque es planteja, resol i interpreta problemes en situacions diverses.Lobjectiu dels docents de llengua ha de ser poder transmetre aquestsobjectius als alumnes mitjançant el disseny de seqüències didàctiques que elspermetin aconseguir-los i que, a més a més, mitjançant lexecució de lesdiferents tasques, els aprenents es vagin amarant dels diferents registres de la 10
  11. 11. llengua, vagin adquirint competències lectores cada cop més profundes,aprenguin estratègies de redacció i comunicació i resolguin els conflictes lingüístics que els vagin sorgint. Tot això ha de permetre que la relació entre alumnes i docents sigui diferent de les seqüències didàctiques tradicionals, ja que el professor no ha de ser un instrument de transmissió de lainformació ni els alumnes han de ser simplement els receptors daquesta; totsdos han de prendre rols actius que els permetin interactuar i conduir larealització de les fites proposades per la seqüència didàctica. Per la seva part,els alumnes han dexplorar el plantejament del tema proposat, planificar-lo,cercar informació, estructurar-la, comprendre-la i formar-se una opinió pròpiaque els permeti crear el producte i comunicar-lo de forma pública i, finalment,transferir tot aquest treball. El professor ha de ser el guia, assessor i consultorque ha de proporcionar als estudiants les ajudes i els suports educatius, els hade fer reflexionar, orientar-se i planificar-se i els ha dinvolucrar en les diferentstasques proposades; de la mateixa manera, nha de fer el seguiment i, enfunció dels progressos, anar retirant les ajudes i suports per poder bastirdindependència, autonomia i confiança competencial als alumnes.Treballar daquesta manera fa que els alumnes aprenguin a aprendre per ellsmateixos i els apujarà lautoestima, ja que aquests es veuran capacitats icompetents per poder afrontar els reptes que sels plantegin; ara ja disposen deles armes que els permetran aconseguir-ho. Així doncs, saben que controlen elseu aprenentatge i els permet posar solucions per a seguir creixent, ambseguretat, autonomia i responsabilitat. I en el nostre cas, aquesta confiançaentra dintre de la confiança lingüística; els nostres alumnes de llengua hauranassolit per ells mateixos competències lingüístiques que, com les handescobert per ells mateixos, les prendran com a pròpies i, per tant, exclosesdinterferències i prejudicis lingüístics. 11
  12. 12. En conclusió, perquè hem de dissenyar seqüències didàctiques? Doncs tal comhem vist, perquè hem dassolir lobjectiu que els alumnes aprenguin a aprendreduna altra manera; hem daconseguir alumnes competents.__________________________________________________________Text base per a la realització de la presentació en power point de la PAC3Metodologia de l’ensenyament de la llenguaLa seqüència didàcticaGRUP 5Fèlix Clemente CaveroIsmael Fernàndez i TolósLourdes Gràcia BenabarreSílvia Panisello Cabrera 12

×