Aprenentatge del català

1. ARA I ADÉS
Aprenentatge del català i
llengües d’origen
http://www.xtec.cat/web/projectes/alumnatnou/materials/catalasecundaria

2. OBJECTIU
Proporcionar al professorat una eina útil per
a ensenyar la llengua catalana a l’alumnat
nouvingut que va arribant a les aules, de
procedències molt diverses.

3. ÀMBIT
Escolaritat obligatòria
• Aules d’acollida de Primària: de 3r a 6è
( 8-12 anys)
• Aules d’acollida de Secundària
(12-16 anys)
Nivell de llengua
• MECR: A1 i A2

4. MATERIALS
Orientacions per al professorat
Característiques de les llengües
Material manipulable

5. CARACTERÍSTIQUES DE LES LLENGÜES
Contingut
• Oficialitat de les llengües
• Qüestions gramaticals del català que presenten
dificultats per als parlants d’altres llengües.
• Síntesi de les qüestions problemàtiques a partir
de les quals es presenten les orientacions i
activitats didàctiques

6. QUESTIONS GRAMATICALS DEL CATALÀ QUE PRESENTEN DIFICULTATS PER ALS
PARLANTS D’ALTRES LLENGÜES
LLENGUA
MORFOLOGIA
-
-
ÀRAB
Flexió verbal :
temps
Article :
reconeixement ,
ús i distinció
entre definit i
indefinit .
Assignació de
gènere.
Assignació de
plural.
Flexió nominal
ALTRES ASPECTES SIGNIFICATIUS
DE LES LLENGÜES
SINTAXI
-
-
-
-
Ordre dels elements
de la frase .
Concordança del
subjecte i el verb.
Preposicions : ús
d’algunes
preposicions ( de ) .
Frases atributives,
locatives,
possessives i
existencials.
Ús dels
determinants com a
partícula
independent.
Frases compostes :
omissió i confusió
de les partícules i la
correlació temporal.
-
ALIFAT
ESCRIPTURA ALFABÈTICA
LLENGUA FLECTIVA
LLENGUA PREPOSICIONAL
LLENGUA AMB MARCA DE CAS
-
Es llegeix i s’escriu de dreta a
esquerra .
Les paraules no porten accent
gràfic .
No es fan servir les majúscules .
No es fan servir els signes de
puntuació : coma, punt i coma ni
dos punts
No es parteixen les paraules a final
de línia
Les arrels de les paraules estan
formades per tres consonants. Els
morfemes per formar paraules tan
es poden adjuntar al davant (prefix
) al darrera ( sufix) com al mig de
les paraules entre les consonants.
-
-

7. L’ARTICLE
QÜESTIONS PROBLEMÀTIQUES
LLENGÜES
CATALÀ
Té article definit i indefinit
ÀRAB
Els articles -definit i indefinit- són un prefix
invariable, no són independents.
L’article indefinit tendeix a desaparèixer
en l’àrab modern.
Dificultat a usar les quatre formes de
l’article.
Dificultat a reconèixer la diferència entre
els articles definits i indefinits.
Dificultat a situar i/o a utilitzar l’article.
SONINKE
MANDING
L’article no és un element independent.
Els articles definit i indefinit es marquen
amb el mateix sufix afegit al nom.
Dificultat a situar i/o utilitzar les formes
dels articles definit i indefinit.

8. LLENGÜES AÏLLANTS
Altres denominacions: analítiques, d’arrels.
Les llengües aïllants acostumen a tenir
paraules formades per un únic morfema i
són invariables, és a dir no canvien de
forma per indicar temps, persona, nombre.
Les paraules no es flexionen.
CARACTERÍSTIQUES
Morfologia nul·la o molt reduïda.
Paraules invariables (sense flexió).
En la majoria dels casos, a cada
paraula li correspon només un
morfema
Les relacions gramaticals es
manifesten mitjançant l’ordre de les
paraules.
EXEMPLES
Xinès
Algunes llengües manifesten trets aïllants
en alguna part de la seva morfologia:
Tagalog (noms invariables)
Soninké (morfologia verbal pobra)
Mandinga (morfologia verbal pobra)
LLENGÚES FLECTIVES
Altres denominacions: sintètiques, fusionants
Les llengües flectives són aquelles en què les
relacions gramaticals s’expressen mitjançant
morfemes flectius que poden contenir
simultàniament diversos valors gramaticals.
CARACTERÍSTIQUES
Les paraules solen estar formades per
més d’un morfema i tenen flexió (arrel +
flexió).
Els morfemes inclouen més d’una
informació i poden ser variables.
Poden presentar al·lomorfia
EXEMPLES
Català
Àrab
Amazig
Panjabi
Romanès
Ucraïnès
Rus
Tagalog
Soninké
Mandinga
Fula
Wòlof
LLENGÚES AGLUTINANTS
Per oposició a les llengües aïllants i a les
llengües flexionals, terme propi de la
lingüística del s XIX, amb què hom volia
caracteritzar un cert tipus de llengües
CARACTERÍSTIQUES
Les paraules solen estar formades per
més d’un morfema i tenen flexió
Morfologia molt rica (+ que les ll.
flexives)
Els morfemes s’adjunten l’un al costat
de l’altre, solen contenir una sola
informació gramatical i normalment
són invariables
No solen presentar al·lomorfia.
EXEMPLES

9. ORIENTACIONS PER AL PROFESSORAT
• Marc teòric
• Activitats: sintaxi, morfologia i fonètica
Trets diferencials i específics de les diverses
llengües respecte de la catalana.
• Qüestions gramaticals del català que
presenten dificultats per als parlants
d’altres llengües.
• Qüestions problemàtiques de les
llengües que dificultaran l’aprenentatge
de la llengua catalana i que convé
treballar.

10. MATERIAL MANIPULATIU
Inclou tot el material necessari
per a dur a terme les activitats:
làmines, dibuixos, esquemes, eti
quetes...

11. ACTIVITATS

12. TRETS DIFERENCIALS I ESPECÍFICS
Sintaxi
Morfologia
Fonètica

13. SINTAXI
• L’estructura de la frase
• Frases atributives, locatives, possessives i
existencials
• Frases interrogatives
• Oracions compostes
• Pronoms personals
• L’article
• Les preposicions
• Els possessius

14. “ NO ÉS SUFICIENT USAR LA LLENGUA
SINÓ QUE CAL OBSERVAR-LA “
Joaquim Dolz

15. Les llengües s’entrellacen i interactuen
perquè tenen mecanismes bàsics
comuns i patrons essencialment
semblants encara que tinguin
diferències
fonològiques, morfosintàctiques i
lexicals.

16. Per utilitzar una llengua no es fonamental haver-la
estudiada; s’aprèn a partir de l’automatització de
paraules i estructures que s’imiten d’altres parlants
i de l’ús funcional en diferents contextos.
Per assolir-ne un ús competent cal tenir un control
sobre les produccions pròpies que s’adquireix a
través de l’estudi i la reflexió lingüística.
CONTROL
Permet a les persones triar en cada
situació les paraules i estructures més
adients a autocorregir-se els errors

17. REFLEXIÓ METALINGÜÍSTICA
Aspectes que, si no es coneixen, impedeixen l’avenç
en el domini de la nova llengua.
Aspectes que són “INESPERADAMENT DISTINTS”
de la nostra llengua per a l’aprenent.
Té per objectiu que els aprenents
relacionin, estableixin nexes, descobreixin
paral·lelismes i comportaments oposats, formulin
regles i les apliquin.

18. EXEMPLE: ESTRUCTURA DE LA FRASE
Català
S+V+O
Els nens llegeixen un
llibre
Amazic i Àrab
V+S+O
Llegeixen els nens un
llibre
Dificultat per produir
frases segons el criteri
d’ordenació de la
llengua catalana.

19. Orientacions
professorat

20. Material
manipulable

21. Material
manipulable

22. Material
manipulable

23. Material
manipulable

24. MORFOLOGIA
• El nom: gènere i nombre
• La flexió verbal

25. Orientacions
professorat

26. Material
manipulable

27. Material
manipulable

28. Material
manipulable

29. Material
manipulable

30. Orientacions
professorat

31. Material
manipulable

32. Material
manipulable

33. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
SINTAXI - MORFOLOGIA
 Cada activitat ha de treballar un contingut concret
dels aspectes diferencials del català respecte de les
llengües dels aprenents.
 Delimitar els continguts i organitzar-los en
seqüències didàctiques de manera que s’asseguri el
principi de progressió i recursivitat en el seu
tractament.
 S’identificaran i s’usaran les estructures en diferents
contextos.
 Acompanyar cada contingut que es presenta de
molts suports visuals.
 Partir de la llengua oral, però és convenient el suport
de la llengua escrita.

34. FONÈTICA
• Sons del català que presenten dificultat
als parlants de les altres llengües.
• Estructura sil·làbica

35. EXEMPLE: ESTRUCTURA SIL·LÀBICA
Català
• Possibilitats:
V, CV, VC, VCC, CVC,
CVCC, CCVC, CVCCC,
CCVCC, CCVCCC.
• El nucli de la síl·laba és
la vocal (V) que és
l’únic element
indispensable.
Soninké i Mandiga
Possibilitats: CV
És probable que en
català suprimeixin
consonants o
insereixin vocals
emfàtiques.

36. Orientacions
professorat

37. Orientacions
professorat

38. Material
manipulable

39. CONCLUSIONS
1. Classificació romànics/no romànics o
dificultats agrupades.
2. Aspectes inesperadament distints
per a l’aprenent.
3. Agrupacions: llengua, nivell
maduratiu i nivell d’escolarització.