Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Noves i velles didàctiques...

935 views

Published on

"Noves (i velles) didàctiques per ensenyar llengua i literatura amb les TICRealitat 2.0: experiències TIC en català a les aules"
Universitat d’Estiu Rafael Altamira
Universitat d’Alacant, 16 de juliol de 2013

Published in: Education

Noves i velles didàctiques...

  1. 1. Noves (i velles) didàctiques per ensenyar llengua i literatura amb les TIC Carme Durán Rivas Grup GREAL (UAB) Realitat 2.0: experiències TIC en català a les aules Universitat d’Estiu Rafael Altamira Universitat d’Alacant, 16 de juliol de 2013
  2. 2. 1. La formació del professorat com a motor de la millora educativa 2. El treball per projectes i les seqüències didàctiques (SD) 3. On podem trobar projectes i SD publicats 4. Breus reflexions finals Sumari
  3. 3. La formació del docent del segle XXI Font de la imatge: hockadilly (Flickr)
  4. 4. L’experiència d’aula
  5. 5. Els fonaments teòrics i la recerca
  6. 6. Aprenentatge informal: les comunitats virtuals Reflexions teòriques… …i experiències d’aula La veu dels nens… …i de la mestra
  7. 7. Nou context educatiu • Incorporació de les TIC • Relació professor-estudiant menys jeràrquica • Valor més funcional de l’educació • Adreçada a més gent i, per tant, més democràtica • Aprenentage al llarg de la vida Noves competències del professorat
  8. 8. Els professors han perdut una de les seves funcions més importants, que era la base de la seva autoritat en la història de l’educació. Fins ara el professor era el guardià del coneixement. Si volies coneixement havies de passar necessàriament per ell. Ara, en canvi, han de competir per aquest rol, perquè el coneixement ve de moltes altres fonts. Internet ofereix l’oportunitat, temptadora i a la vegada enganyosa, d’estar en contacte amb el més nou, amb l’últim. Zygmunt Bauman
  9. 9. Bales o míssils intel·ligents? Zygmunt Bauman
  10. 10. La introducció de la pissarra a l’escola va fer més per la lliçó magistral que les teories del moment. Anna Camps i Teresa Colomer (1998) Eines TIC
  11. 11. Noves dinàmiques d’aula: el paper dels professors...
  12. 12. ...i el dels alumnes
  13. 13. Technology places the world in the hands of every student inside the confines of your classroom. Mike Britland The Guardian, 18 de juny de 2013
  14. 14. Noves maneres d’accedir al coneixement Nous gèneres discursius Noves maneres d’interactuar
  15. 15. Font: http://tpack.org
  16. 16. Els continguts: la transposició didàctica
  17. 17. A la recerca del pronom desaparegut
  18. 18. Una SDG sobre el pronom hi La construcció del coneixement gramatical a través de la recerca i el raonament FASE 1 Presentació Exploració dels coneixements previs. Proposta de recerca a) Pregunta oberta. b) Proposta de treball de camp. FASE 2 Desenvolupament 1. Recerca bibliogràfica. 2. Elaboració de l’instrument de recerca. 3. Esquema global de l’informe. 4. Organització dels resultats i anàlisi de les dades FASE 3 Informe final Redacció de l’informe d’acord amb l’esquema següent: a) Què en sé? Coneixements previs. b) Què en vull saber? Objectius. c) Com ho puc saber Procediment seguit. d) Què n’he après? Conclusions. Camps i Fontich (2003) Tasca: treball de recerca sobre l’ús oral informal del pronom hi Objectius d’aprenentatge: - indagar sobre els usos reals del pronom hi i detectar-ne les dificultats - conèixer i saber aplicar la normativa d’ús del pronom hi
  19. 19. Les eines
  20. 20. • Coneixement de l’eina – Miniops: com fer un vídeo • http://miniops.ioc.cat/ • Coneixement de les possibilitats didàctiques – Les caceres del tresor, els blogs, les webquest… – Twitter #miniop7 #lic1213 #EDIIOC12S @talpetes – Els comentaris dels blogs com a espai d’interacció amb els lectors: concurs “Ens encanten els clàssics”. http://blocs.xtec.cat/cepcescaldea3r/
  21. 21. Els referents metodològics
  22. 22. La metodologia que un docent adopta per ensenyar depèn, en bona mesura, del concepte que té del que és aprendre. Durán i Manresa (2011: 167)
  23. 23. Els referents teòrics Implicació de l’estudiant a través de projectes reals Motivació = motiu, activitats amb sentit Vetllar pels processos Interacció Didàctiques específiques A partir de Camps, 1994 i 2003
  24. 24. Aprenem… Fent Interactuant Reflexionant
  25. 25. L’ensenyament de la lectura… Algunes idees importants: • Llegir és un procés d’interacció entre un lector i un text • La lectura està relacionada amb l’objectiu que persegueix el lector Pautar el procés de comprensió Contextualitzar la lectura
  26. 26. Llegir per aprendre sobre un tema http://www.xtec.cat/~agimeno5/caceres/llengues_mon/
  27. 27. Llegir per aprendre a ser un lector crític: comparació de notícies • MARGALLO, A. M.; MANRESA, M. (2009). Comprender las diferencias entre dos noticias. Producción de un texto comparativo. Leer.es [en línia] Disponible a http://leer.es/detalle-buscador/?id=2785&bid=8
  28. 28. …i de l’escriptura
  29. 29. • No s’aprèn a escriure (només) escrivint • És procés complex, d’alta dificultat cognitiva. • Escriure és una activitat social que es manifesta en diversos gèneres discursius. Els usos elaborats precisen d’una intervenció explícita Introducció de gèneres diversos. Modelatge. Pautar el procés de producció Assegurar el domini de microhabilitats específiques sense perdre de vista la finalitat comunicativa
  30. 30. Escriure per ser bons lectors de contes fantàstics ZAYAS, F. (en línia): El cuento fantástico. http://www.tinglado.net/?id=el-cuento- fantastico
  31. 31. Escriure per ser bons lectors de novel·les d’intriga (Ribas, 1998) • RIBAS, T. (1998): La construcció d’una novel·la d’intriga. A CAMPS, A.; COLOMER, T. (coords.). L'ensenyament i l'aprenentatge de la llengua i la literatura en l'educació sencundària (p. 161- 175).Barcelona: ICE/Horsori.
  32. 32. SD La construcció d’una novel·la d’intriga (Ribas, 1998) Què es farà? Tasca Elaboració d’una col·lecció de petites novel·les policíaques o d’intriga. Què s’aprendrà? Objectius d’aprenentatge  Conèixer les característiques del gènere novel·la policíaca per comprendre millor aquest tipus de textos.  Valorar la importància del punt de vista i de l’elecció del narrador en aquest tipus de relats.  Familiaritzar-se amb els temes característics i els esquemes argumentals més freqüents.  Valorar la creació i descripció de personatges i d’ambients com a elements fonamentals de la novel·la  Descobrir la creació i el manteniment de la intriga com a recurs per interessar i guiar el lector.  ...  Reconèixer els principals valors del temps verbal en la narració i utilitzar-los adequadament en la producció dels relats propis.  Saber introduir en el relat el que diuen els personatges.  ...
  33. 33. Ensenyament de la llengua oral • Poca presència d’activitats orals sistemàtiques a les aules (excepte a infantil i primària). • Els usos orals formals no s’adquireixen de manera espontània. Sistematitzar l’aprenentatge de l’oral Introduir els usos formals, tot tenint en compte la situació comunicativa
  34. 34. Llegir per als altres. Podcàsting literari: Bécquer en versió radiofònica MARÍN, B.; GARCÍA, L. (2008). Podcàsting literari a la classe de llengua. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 44, 75-85. Blog: http://lasleyendasdebecquer.blogspot.com.es/
  35. 35. La lectura literària
  36. 36. Foment de la lectura i educació literària • Els objectius són diferents: aconseguir que els estudiants incorporin l’hàbit i que tinguin eines per apropiar-se dels textos. • Requereix d’estratègies diferents. Posar en contacte els estudiants amb moltes lectures de gèneres diferents Guiar la interpretació dels textos literaris
  37. 37. Catàleg poètic de l’obra de Joana Raspall http://blocs.xtec.cat/poemescescaldea/ http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=TAy9_f73r9s
  38. 38. Escrivint un nou episodi d’una obra clàssica DURÁN, C. (2012): Llegir per escriure i escriure per llegir: una webquest sobre el Lazarillo de Tormes. Articles, 56, 19-26. http://webquest.xtec.cat/httpdocs/lazarillo/
  39. 39. Odissea: un viatge amb la lectura contat pels alumnes Exposició col·lectiva: resum dels capítols de l’Odissea en còmic o en auca http://laparaulavola.blogspot.com.es/2013/05/odissea-una-viatge-amb-la-lectura.html
  40. 40. Ensenyament de la gramàtica • Ha d’estar vinculada als usos • Ha d’assegurar un coneixement sistemàtic de la llengua. Partir del coneixement previs com a usuaris competents Ajudar a veure la llengua com un sistema
  41. 41. L’ensenyament de la gramàtica Ús Sistematització Reflexió
  42. 42. Metodologies actives Centrades en l’estudiant A partir d’una tasca, d’un projecte, d’una recerca... Una situació global que dóna sentit a les activitats Atenció al procés Interacció entre iguals i amb l’expert
  43. 43. Les seqüències didàctiques (Camps, 1994)
  44. 44. On trobar SD i projectes publicats • ANGUITA, M.; CAMPS, A; CASASECA, S. (i altres) (2004). La composición escrita (de 3 a 16 años). Barcelona: Graó • BARRAGAN, C.; CAMPS, A.; CARDONA, M.C. (i altres) (2005). Hablar en clase. Cómo trabajar la lengua oral en el centro escolar. Barcelona: Graó. • CAMPS, A. (comp.) (2003): Seqüències didàctiques per aprendre a escriure. Barcelona. Graó. • CAMPS, A.; COLOMER, T. (coords.) (1998). L'ensenyament i l'aprenentatge de la llengua i la literatura en l'educació sencundària. Barcelona: ICE/Horsori. • CAMPS, A. i ZAYAS, F. (coords.) (2006): Seqüències didàctiques per aprendre gramàtica. Barcelona. Graó. • DURÁN, C.; MANRESA, M. (2011). “Seqüències didàctiques per aprendre llengua i literatura”. CAMPS, A. (coord.): Llengua catalana i literatura. Investigació, innovació i bones pràctiques. Barcelona: Graó.
  45. 45. • MANRESA, M.; DURÁN, C. (2011). “Secuencias didácticas de lengua y literatura”. A: U. Ruiz Bikandi (coord.) Lengua castellana y literatura. Investigación, innovación y buenas prácticas. Barcelona, Graó: 195-210 • PALOU, J; BOSCH, P. (2005). La llengua oral a l’escola. Barcelona: Graó. • RODRÍGUEZ GONZALO, C. (ed.) (2008). La lengua escrita y los proyectos de trabajo. València: Perifèric edicions. • RUIZ BIKANDI, U. (coord.) Lengua castellana y literatura. Investigación, innovación y buenas prácticas. Barcelona, Graó: • VILÀ, M. (coord.) (2005). El discurso oral formal. Barcelona: Graó. • ZAYAS, F. (2011) La educación literaria. Cuatro secuencias didácticas. Barcelona: Octaedro • Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura • Textos de Didàctica de la Llengua i la Literatura • Leer.es http://leer.es/ • ARC http://apliense.xtec.cat/arc/queeslarc • Twitter: https://twitter.com/
  46. 46. Blogs d’interès Darle a la lengua: http://www.fzayas.com/darlealalengua/ A pie de aula: http://apiedeaula.blogspot.com/ Educ@conTIC: http://www.educacontic.es/ Tres tizas: http://trestizas.wordpress.com/ Blogge@ndo: http://irmadel.wordpress.com/ Un entre tants: http://1entretants.ning.com/ Re(paso) de lengua: http://www.repasodelengua.com/ …
  47. 47. • Qui ha elaborat els materials? • A qui va adreçat? Als estudiants? A altres professors? • Indica el nivell educatiu? • Explicita el projecte o la tasca? • Què han de fer els estudiants? • Quin és el destinatari de la tasca que han de fer els estudiants? • Explicita els objectius/continguts d’aprenentatge? • Quins són els objectius/continguts d’aprenentage? • Quines activitats han de dur a terme els estudiants? • Són diverses? • S’hi interrelacionen diverses habilitats lingüístiques? • Com s’han seqüenciat? • Com està prevista l’avaluació? • És prou explícita per als aprenents? • Aquest material es podria adaptar a altres nivells educatius? • Us ha agradat la proposta? Per què? Pauta per analitzar materials i SD
  48. 48. Reflexions finals • Planifica clarament els objectius i la seqüenciació. • No et deixis enlluernar per la tasca o per l’eina. • Experimenta, comparteix, identifica el que funciona i el que no funciona. • Les TIC no són la panacea, no creïs unes expectatives impossibles. L’educació és lenta.
  49. 49. “Es responsabilidad del educador hacer emerger el deseo de aprender a través de la creación de situaciones favorables.” Philippe Meirieu
  50. 50. Referències • CAMPS, A. (1994). “Projectes de llengua entre la teoria i la pràctica”. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 2, 7-20. També a CAMPS, A. (comp.) (2003) Seqüències didàctiques per aprendre a escriure. Barcelona: Graó. • CAMPS, A.; FONTICH, X. (2003): La construcció del coneixement gramatical dels alumnes de secundària a través de la recerca i el raonament: l’ús del pronom hi en el català oral. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 31, 99-110. • DURÁN, C.; MANRESA, M. (2011). “Seqüències didàctiques per aprendre llengua i literatura”. CAMPS, A. (coord.): Llengua catalana i literatura. Investigació, innovació i bones pràctiques. Barcelona: Graó. • MARTÍ, F. (2008): Llegir la credibilitat dels webs: estudi de cas. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 44, 59-74.
  51. 51. Gràcies per la vostra atenció @carmeduran cduran4@xtec.cat www.greal.cat

×