Adquisició L2

2,757 views

Published on

Published in: Technology, Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
2,757
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1,536
Actions
Shares
0
Downloads
28
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Adquisició L2

  1. 1. APRENENTATGE D'UNA SEGONA LLENGUA TERE ZDRAVO MANDI TUNGJATJETA ZDA KIA ORA
  2. 2. Competència comunicativa: Capacitat d’usar la llengua apropiadament en les diverses situacions socials . <ul><li>COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA: </li></ul><ul><li>Fonètica/ortografia/ morfologia/ sintaxi/ lèxic-semàntica. </li></ul><ul><li>COMPETÈNCIA PRAGMÀTICA: </li></ul><ul><li>Coneixements i habilitats que fan possible l’ús adequat de </li></ul><ul><li>la llengua </li></ul>
  3. 3. FASES DE L’APRENENTATGE DE LA L2 Activitats planificades per l’ensenyament aprenentatge del discurs amb suport visual i literari: Contes tradicionals i populars Petites narracions Poemes Altres tipologies textuals. Activitats contextualitzades amb suport visual , dirigides a l’aprenentatge de la frase i consciència fonètica: Treball estructurat de la frase Contes curts amb onomatopeies i frases fetes. Cançons, jocs Programació d’hàbits i rutines Activitats automatitzades de comunicació espontània ACTIVITATS <ul><li>Activitats: </li></ul><ul><li>DE PRESENTACIÓ </li></ul><ul><li>POSSIBILITADORES </li></ul><ul><li>COMUNICATIVES </li></ul><ul><li>Activitats: </li></ul><ul><li>DE PRESENTACIÓ </li></ul><ul><li>POSSIBILITADORES </li></ul><ul><li>COMUNICATIVES </li></ul><ul><li>Activitats: </li></ul><ul><li>DE PRESENTACIÓ </li></ul><ul><li>POSSIBILITADORES </li></ul><ul><li>COMUNICATIVES </li></ul>INTERVENCIÓ DEL PROFESSORAT <ul><li>El llenguatge s’allunya de l’acció. Adquisició de significat propi. </li></ul><ul><li>Ús estructurat del discurs. </li></ul><ul><li>Percepció immediata de les situacions. La seva interpretació està lligada al context situacional. </li></ul><ul><li>Ús estructurat del discurs. </li></ul><ul><li>Inici de la funció comunicativa. </li></ul><ul><li>Ús intuïtiu del discurs </li></ul>PROCÉS DE L’ALUMNAT 3 . AVANÇADA 2 . INTERMÈDIA 1 . INICIAL FASE
  4. 4. FASE INICIAL <ul><li>La comprensió del llenguatge és molt depenent del context extralingüístic: aquí i ara . </li></ul><ul><li>L’aprenent de la L2 utilitza també el seu coneixement intuïtiu del discurs per a omplir de significat l’input. </li></ul><ul><li>La producció lingüística està molt lligada a la imitació i a variacions pautades del model lingüístic. </li></ul><ul><li>En aquests primers intents de producció de l’aprenent els sistemes lèxic i sintàctic estan molt lligats. </li></ul>
  5. 5. FASE INTERMÈDIA <ul><li>L’aprenent va elaborant una successió de gramàtiques mentals ( interllengua ) com a resultat dels seus tempteigs. </li></ul><ul><li>La interllengua és un sistema dinàmic i continu que evoluciona i travessa etapes successives de major complexitat </li></ul><ul><li>La variabilitat de les interllengües es dona a tots els nivells: pragmàtic, fonològic, lèxic, i morfosintàctic. </li></ul><ul><li>Aquesta variabilitat és però sistemàtica i predictible: presenta ordres d’adquisició comunes entre aprenents. </li></ul><ul><li>Llengua nativa, L1 Llengua que s’aprèn. L2 ILa ILb ILc ILd ........................................IL </li></ul>
  6. 6. <ul><li>La modificació dels processos universals de desenvolupament de les ILns es poden veure afectats per la L1 de diferents maneres: </li></ul><ul><li>La L1 pot endarrerir el començament del pas per la seqüència de desenvolupament. </li></ul><ul><li>Pot afegir subetapes a una seqüència. </li></ul><ul><li>Pot accelerar el pas per una seqüència. </li></ul><ul><li>Pot prolongar el període d’errors allà on es dona un contrast tipològic entre la L1 i la L2. </li></ul><ul><li>Pot prolongar l’ús d’una forma del desenvolupament que s’assembli a una estructura de la L1. </li></ul>
  7. 7. <ul><li>Els errors que l’aprenent comet són el reflex d’aquest sistema ( ILns ) que va elaborant. </li></ul><ul><li>Cal aplicar tècniques de correcció per tal d’evitar fossilitzacions. </li></ul><ul><li>En aquesta etapa la interpretació del llenguatge encara està molt lligada al context. </li></ul><ul><li>A nivell de producció és un període més creatiu però encara requereix un context molt pautat. </li></ul>
  8. 8. FASE AVANÇADA <ul><li>L’aprenent automatitza el sistema de la llengua i la seva gramàtica coincideix força amb la dels natius. </li></ul><ul><li>Els aspectes contextuals ja no són imprescindibles per a la comprensió de l’input. </li></ul><ul><li>La producció de l’aprenent és molt més creativa i correcta, malgrat que encara amb errors. </li></ul>
  9. 9. FACTORS QUE INFLUEIXEN EN L’ADQUISICIÓ D’UNA L2 <ul><li>L’Input: en quantitat i qualitat </li></ul><ul><li>L’ambient: acollidor, respectuós i exigent. </li></ul><ul><li>L’Output: en possibilitat i estructuració </li></ul><ul><li>Característiques personals: </li></ul><ul><ul><li>Edat </li></ul></ul><ul><ul><li>Aptitud </li></ul></ul><ul><ul><li>Actitud </li></ul></ul><ul><ul><li>Personalitat </li></ul></ul><ul><ul><li>Ús d’estratègies </li></ul></ul>
  10. 10. L’INPUT <ul><li>Quantitat: Aula d’acollida, aula ordinària, escola, barri... </li></ul><ul><li>Qualitat: L'Input ha de ser comprensible </li></ul><ul><ul><li>L’aprenent ha de ser capaç d’omplir de significat els usos de la nova llengua amb el seus coneixements previs sobre: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>La nova llengua: morfosintaxi, lèxic, fonologia. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>L’estructuració dels discursos en la L1 </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>El context paralingüístic i el món en general </li></ul></ul></ul>
  11. 11. MODIFICACIONS DE L’INPUT El/la mestre/a com a model lingüístic <ul><li>Assegurar sempre la contextualització del missatge mitjançant gestos i suports visuals (imatges, objectes, esquemes, gràfics...) </li></ul><ul><li>Adaptar el ritme de la parla i fer pauses en el discurs. </li></ul><ul><li>Repetir el missatge, quan calgui, amb naturalitat. </li></ul><ul><li>Tenir cura de la pronúncia i exagerar lleugerament l’entonació. </li></ul><ul><li>Simplificar el vocabulari: </li></ul><ul><ul><li>Triar el lèxic més comú i d’interpretació única; </li></ul></ul><ul><ul><li>Evitar l’ús de paraules i estructures sinònimes; </li></ul></ul><ul><ul><li>Utilitzar antònims per a definir conceptes. </li></ul></ul>
  12. 12. <ul><li>Simplificar la gramàtica: </li></ul><ul><ul><li>Frases breus però completes (no telegràfiques) i d’estructura senzilla: Subj + V + Compl </li></ul></ul><ul><ul><li>Evitar temps compostos i frases subordinades </li></ul></ul><ul><li>Modificar el discurs: </li></ul><ul><ul><li>Tematitzar més: explicitar el tòpic amb reiteració. En aquesta casa, hi ha molts animals </li></ul></ul><ul><ul><li>Fer ús de la descomposició temàtica El diumenge vas anar a la fira, oi? Quants diners et vas gastar a la fira? </li></ul></ul><ul><ul><li>Evitar els mecanismes anafòrics </li></ul></ul><ul><ul><li>Estructurar el discurs de manera lògica i seqüencial. Més presència de nexes i marcadors: ara, més tard, primer... </li></ul></ul>
  13. 13. El/la mestre/a com a interlocutor/a <ul><li>Tendir gradualment cap a un estil de conversa no directiu: </li></ul><ul><ul><li>L’estructura de torns oberts, afavoreixen les estratègies de feedback (correccions, reformulacions i expansions) que augmenten les possibilitats d’aprenentatge. </li></ul></ul><ul><ul><li>Recollir en tot o en part la darrera intervenció de l’alumne com a partida del proper tema: repetir, ampliar, reformular, i corregir el missatge de l’aprenent. </li></ul></ul><ul><ul><li>Donar el temps necessari per a la resposta de l’alumne. </li></ul></ul><ul><ul><li>Progressar des de preguntes tancades cap a torns més oberts. </li></ul></ul>
  14. 14. <ul><li>Animar a que l’alumne faci repeticions i memoritzacions de paraules i enunciats de l’adult. </li></ul><ul><li>Elaborar enunciats que permeten a l’alumnat fer encadenaments conjunts de la frase. </li></ul><ul><li>Proposar temes de conversa relacionats amb els interessos i les necessitats de l’alumnat. </li></ul><ul><li>Ensenyar ben aviat expressions de control de la conversa i d’adquisició de nous coneixements; No ho entenc, pots repetir?, Què vol dir això? Con es diu...? </li></ul>
  15. 15. El/la mestre/a com a dinamitzador/a <ul><li>Anticipar el tema de conversa i facilitar la informació </li></ul><ul><li>Regular la intervenció i la interrelació dels companys. </li></ul><ul><li>Facilitar la participació de tot l’alumnat amb preguntes més o menys obertes. </li></ul><ul><li>Reconèixer els encerts. </li></ul>
  16. 16. El / la mestre/a com a corrector/a <ul><li>Fer repeticions en forma d’assentiment que suposin una extensió: He terminat. Sí, has acabat la feina i l’has fet molt be. </li></ul><ul><li>Fer expansions en forma d’assentiment: La sabata. Vols que et cordi la sabata? </li></ul><ul><li>Fer repeticions que suposin una incorporació: Un llop malo. Llavors va arribar un llop molt dolent i... </li></ul><ul><li>Fer preguntes d’elecció: pescat. Porta peix o carn? </li></ul><ul><li>Indicar una resposta incorrecta. </li></ul>
  17. 17. ENFOCAMENT COMUNICATIU <ul><li>La llengua s’adquireix quan s’usa en les interaccions funcionals amb els altres . </li></ul><ul><li>L’ordre de les adquisicions lingüístiques serà en relació a les necessitats socials, físiques i biològiques, del context acadèmic i social. </li></ul><ul><li>La pràctica dels codis oral i escrit es farà paral·lelament a partir dels interessos (jocs, creativitat, curiositat...), les necessitats comunicatives, i les motivacions dels alumnes fent exercicis reals o versemblants de comunicació . </li></ul>
  18. 18. APRENENTATGE DE LA LECTURA I L’ESCRIPTURA <ul><li>Hi ha molts processos mentals comuns (transferibles) en la lectura i l’escriptura en qualsevol llengua. </li></ul><ul><li>L’avaluació inicial ens ha d’indicar si l’alumne ja coneix un codi escrit, quin tipus (fonètic, logogràfic), en quin grau, etc. </li></ul><ul><li>El procés lector </li></ul>
  19. 19. Factors que afecten la comprensió lectora <ul><li>Factors relacionats amb el lector </li></ul><ul><ul><li>La presència conscient d’objectius clars </li></ul></ul><ul><ul><li>La motivació: la funcionalitat i la càrrega emocional </li></ul></ul><ul><ul><li>Els coneixements previs sobre: descodificació, competència lingüística. </li></ul></ul><ul><ul><li>El coneixement sobre el tema i el món en general. </li></ul></ul><ul><ul><li>L’experiència prèvia amb la lectura de textos de tipologies diverses </li></ul></ul><ul><ul><li>El coneixement i la utilització d’estratègies d’abans, de durant, i de després de la lectura. </li></ul></ul>
  20. 20. <ul><li>Factors relacionats amb el text </li></ul><ul><li>Textos reals seleccionats en funció de la seva dificultat </li></ul><ul><li>Estructures sintàctiques o argumentals repetitives </li></ul><ul><li>Temàtica centrada en els interessos de l’alumnat </li></ul><ul><li>Diversitat de tipologies i de formats </li></ul><ul><li>Riquesa d’il·lustracions </li></ul><ul><li>Frases simples, que permetin la substitució fàcil de paraules o fragments. </li></ul>
  21. 21. Consideracions sobre la lectura i l’escriptura <ul><li>La llengua oral ha de precedir la llengua escrita, però cal introduir-la ja des del començament. </li></ul><ul><li>El mètode més adient és el que parteix de la globalitat </li></ul><ul><li>Cal treballar paral·lelament activitats de producció i discriminació auditiva. </li></ul><ul><li>Amb alumnes que no han estat mai escolaritzats és convenient treballar amb material manipulable. </li></ul><ul><li>Cal també treballar, si cal, el grafisme. </li></ul>
  22. 22. I un últim apunt... ¨ La lectura global no s’aconsegueix majoritàriament fins passats els tres anys d’estada a Catalunya. La comprensió de textos narratius i informatius només es regularitza a partir dels cinc anys d’estada al país... I sis anys per al text expositiu...¨ (Maruny i Molina, 2000) ¨La investigació ha mostrat fins a l’exasperació que el fracàs escolar s’acarnissa de manera especial amb els fills de les famílies més pobres, dels col·lectius minoritaris o dels fills de les famílies immigrades¨ (Fullana et. al. 2003) AQUEST ÉS EL NOSTRE REPTE

×