Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Sessio3 a 10

767 views

Published on

Published in: Education
  • Be the first to comment

Sessio3 a 10

  1. 1. 1 CURS DE FORMACIÓ PER ACURS DE FORMACIÓ PER A L’APLICACIÓ DEL PROGRAMAL’APLICACIÓ DEL PROGRAMA D’EDUCACIÓ PLURILINGÜE AD’EDUCACIÓ PLURILINGÜE A L’EDUCACIÓ INFANTILL’EDUCACIÓ INFANTIL
  2. 2. 2 SESSIÓ 3  Lectoescriptura en L1 i L2  Presentació Unitats de Valencià L2  Tractament específic del valencià a l’escola.  Model de llengua  Treball de llengua ambTIC
  3. 3. 3 LECTOESCRIPTURA EN L1 i L2  ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE EN 2 LLENGÜES  VARIABLES EN L’APRENENTATGE DE LA L2  HIPÒTESI D'INTERDEPENDÈNCIA EN LA LECTOESCRIPTURA  ESPECIFICACIONS DE L’ESCRIPTURA EN L2  BIBLIOGRAFIA
  4. 4. 4 Cronograma itinerari PEV ETAPA I CICLE NIVELL VALENCIÀ ÀREES NO-LINGÜÍSTIQUES CASTELLÀ LLENGUA ANGLESA Educació Infantil 3 anys En valencià, la resta del temps en què s’impartixen els diferents àmbits d’experiència. En castellà: 4h. 4 anys En valencià, la resta del temps en què s’impartixen els diferents àmbits d’experiència. En castellà: 4h En anglés: Entre 1h i 1,30 hores 5 anys En valencià, la resta del temps en què s’impartixen els diferents àmbits d’experiència. En castellà: 4h En anglés: Entre 1h i 1,30 hores * (Resolució 30 de juliol de 2008 de la Direcció General d’Ordenació i Centres Docents i de la Direcció General de Personal) Iniciaci ó a la Lectura i l’escript ura
  5. 5. 5 Iniciació a la Lectura i l’escript ura Etapa i Cicle Nivell Valencià ÀMBITS D’EXPERIÈNCIA Castellà Llengua estrangera Educació Infantil 3 anys En valencià, els diferents àmbits d’experièncià. 4 anys En valencià, la resta del temps en què s’impartixen els diferents àmbits d’experièncià. En LE: entre 1h i 1h i 30 min (1) 5 anys En valencià, la resta del temps en què s’impartixen els diferents àmbits d’experièncià. En LE: entre 1h i 1h i 30 min (1) Iniciació a la Lectura i l’escriptur a Cronograma itinerari PIL
  6. 6. 6 Etapa i Cicle Nivell Valencià ÀMBITS D’EXPERIÈNCIA Castellà Llengua estrangera Educació Infantil 3 anys En valencià, un mínim del 33% del temps en què s’imparteixen diferents àmbits d’experiència. (1) En castellà, la resta del temps 4 anys En valencià, un mínim del 33% del temps en què s’imparteixen diferents àmbits d’experiència. (1) En castellà, la resta del temps En LE: entre 1h i 1h i 30 min (2) 5 anys En valencià, un mínim del 33% del temps en què s’imparteixen diferents àmbits d’experiència. (1) En castellà, la resta del temps En LE: entre 1h i 1h i 30 min (2) Iniciació a la Lectura i l’escript ura Cronograma Itinerari PIP
  7. 7. 7 ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE EN DUES LLENGÜES Abans dels 6 anys processos d'adquisició similars en L1 i L2. Majors de 6 anys processos d'adquisició de la L2 basats en la L1. Adquisició simultània. Adquisició consecutiva
  8. 8. 8 1.-CODI LEXICAL ÚNIC. No existeixen els equivalents. El xiquet pensa que les dues llengües són la mateixa cosa. Aquesta etapa arriba fins que el x/x coneix unes 80 paraules. Al començament cada codi (llengua) representa una realitat diferent. Mesa en casa/Taula en l’escola PROCÉS D’APRENENTATGE DE LA LLENGUA
  9. 9. 9 2.- DISTINCIÓ A NIVELL LEXICAL. Coneixement d´alguns d´equivalents. Únic conjunt de regles morfosintàctiques. Estableix una distinció entre les dues llengües en el pla lexical però no en el morfosintàctic. És normal que en aquesta etapa el x/x produïsca frases en les quals apareixen préstecs lingüístics, es a dir parla valencià amb paraules castellanes. El xiquet comença a utilitzar la llengua i mescla els codis. Fa hipòtesis. Està aprenent. “Papi en la clase tenemos un peix” PROCÉS D’APRENENTATGE DE LA LLENGUA
  10. 10. 10 PROCÉS D’APRENENTATGE DE LA LLENGUA El xiquet té consciència bilingüe. La realitat es pot expressar en més d’una llengua i les persones utilitzen les que coneixen. Consolidació:” Ahora lo diremos en valenciano” 3.- DISTINCIÓ A NIVELL LÈXIC I MORFOSINTÀCTIC. Coneixement de les regles pròpies de cada codi. Exigència als adults de manteniment de llengua. Per últim, en la tercera etapa el bilingüe exigeix dràsticament el principi d'una persona una llengua.
  11. 11. 11 COM S’APRENEN LES LLENGÜES ? Usant-les en situacions comunicatives. VARIABLES: -Temps d’exposició a la llengua -Interactuació amb un o més parlants models - Voler i poder usar-la Influeix molt la presència de la llengua en la societat i l’actitud dels parlants i no parlants cap a ella
  12. 12. 12 A L’ESCOLA FEM UN TRACTAMENT PEDAGÒGIC ESPECÍFIC MITJANÇANT: •El foment de la comunicació • L’ús de suports gestuals,visuals,... • El treball de llengua associat a rutines, activitats, i la vida social de l’aula... per a facilitar la comprensió i la producció en la llengua QUÈ FEM A L’ESCOLA?
  13. 13. 13 LA LECTOESCRIPTURA - L’ensenyament inicial del codi a l’escola es fa només en valencià. -El procés inicial de descobriment del codi escrit es fa igual com es faria en castellà. -Els xiquets i xiquetes aprenen simultàniament a llegir i escriure en castellà i en valencià -Al llarg del procés es treballen les diferències ( que són poques) entre els dos codis AL PIL I AL PEV
  14. 14. 14 LA LECTOESCRIPTURA - L’ensenyament inicial del codi a l’escola es fa en castellà i s’aprofiten el coneixements adquirits per al valencià. -El procés inicial de descobriment del codi escrit es fa simultàniament en les dues llengües segons els contextos d’ús. -Els xiquets i xiquetes aprenen simultàniament a llegir i escriure en castellà i en valencià. -Al llarg del procés es treballen les diferències ( que són poques) entre els dos codis. AL PIP
  15. 15. 15 PRINCIPI D’INTERDEPENDÈNCIA En la mesura que la instrucció en la Lx és efectiva a promoure competència en la Lx, la transferència d’aquesta competència a la Ly s’esdevindrà si hi ha una adequada exposició (bé a l’escola, bé a l’entorn social) i una adequada motivació per aprendre-la.
  16. 16. 16 Les competències d’una llengua són transferibles a altres si hi ha… Exposició suficient Motivació adequada bé a l’escola, bé a l’entorn social PRINCIPI D’INTERDEPENDÈNCIA
  17. 17. 17  Ús pràctic  Ús científic  Ús literari L’APRENENTATGE DE LA LECTURA I L’ESCRI PTURA Des de la complexitat Unit als altres aprenentatges Activitats amb sentit:
  18. 18. 18 Una experiència: els noms CLASSE DELS ÀNECS 1 VICENT 2 DIVINE 3 JAUME 4 ROSA 5 FRANCISCO 6 PRINCE 7 YANG-YANG 8 JOSE 9 MATHEW 10 BEGOÑA
  19. 19. 19 Una experiència: els noms CLASSE DELS ÀNECS 1 VICENT 2 DIVINE 3 JAUME 4 ROSA 5 FRANCISCO 6 PRINCE 7 YANG-YANG 8 JOSE 9 MATHEW 10 BEGOÑA
  20. 20. 20 Una experiència: els noms CLASSE DELS ÀNECS 1 VICENT 2 DIVINE 3 JAUME 4 ROSA 5 FRANCISCO 6 PRINCE 7 YANG-YANG 8 JOSE 9 MATHEW 10 BEGOÑA
  21. 21. 21 PEIX FOC SET CASA JONC RELOJ PEZ
  22. 22. 22 Als xiquets se’ls hauria d'ensenyar el llenguatge escrit, no l’escriptura de les lletres.
  23. 23. 23 LLEGIM Segons un etsudi d’una univeristat angelsa, a qualesvol escirt, no impotra l’odre en el qual estsan escirtes les lleters, l’úncia cosa improtant és que la pimrera i l’útlima lltera etsiguen escirtes en la pocisió corretca.
  24. 24. 24 LES LLENGÜES S’APRENEN... S’aprenen quan s’usen S’aprenen millor si s’usen per aprendre
  25. 25. 25 L’escrit en L1 ... i L2 els factors socials externs que conformen els primers passos en l’alfabetització dels escolars i els processos interns (cognitius) de desenvolupament de les habilitats relacionades amb el processament de la llengua escrita i els factors culturals, Funcionen en els seus aspectes essencials, de la mateixa manera per a la L1 i per a la L2 *Hudelson (1989 i 1994)
  26. 26. 26 La base per a la construcció dels coneixements de l’escriptura •No està tant en correspondència entre oralitat i escriptura •Com, en l’ínput escrit L’escrit en L1 ... i L2 *Hudelson (1989 i 1994)
  27. 27. 27 ESPECIFICITAT DE LES ESTRATÈGIES D’ESCRIPTURA EN L2 condicionades per... ESPECIFICITAT DE LES ESTRATÈGIES D’ESCRIPTURA EN L2 condicionades per... • el domini menor que tenen els productors de la L2 respecte del que tenen de la L1 • els coneixements sobre el món, sobre el llenguatge i, també, sobre l’escriptura, desenvolupats en la L1 i a través de la L1 •l’actitud respecte de la tasca de composició escrita
  28. 28. 28 CONSIDERACIONS DEL PROFESSORAT ESCRIPTURA EN L2 * CONSIDERACIONS DEL PROFESSORAT ESCRIPTURA EN L2 *Activitats prèvies a l’escriptura : - Dedicació de temps en L2 per proveir de més “llenguatge”. -Una impregnació en la L2, prèvia a qualsevol activitat d’escriptura: •Importància d’escriure sobre temes viscuts en L2. •Necessitat de presentar models escrits en L2. •Proposta de producció de textos que tracten temes sobre els quals s’ha conversat. - Dedicació de temps en L2 per proveir de més “llenguatge”. -Una impregnació en la L2, prèvia a qualsevol activitat d’escriptura: •Importància d’escriure sobre temes viscuts en L2. •Necessitat de presentar models escrits en L2. •Proposta de producció de textos que tracten temes sobre els quals s’ha conversat. *K. Hall (1990)
  29. 29. 29 El domini menor de la llengua provoca que calga més temps, més atenció i més ajuda per dur a terme la producció dels textos. •Recolzament amb elements visuals (dibuixos, cartells,models...) •Suport continu de la mestra •Motivació i activació dels seus coneixements en L1 per facilitar la transferència a la L2 El domini menor de la llengua provoca que calga més temps, més atenció i més ajuda per dur a terme la producció dels textos. •Recolzament amb elements visuals (dibuixos, cartells,models...) •Suport continu de la mestra •Motivació i activació dels seus coneixements en L1 per facilitar la transferència a la L2 CONSIDERACIONS DEL PROFESSORAT ESCRIPTURA EN L2 CONSIDERACIONS DEL PROFESSORAT ESCRIPTURA EN L2 Activitats d’escriptura :
  30. 30. 30 CONSIDERACIONS DEL PROFESSORAT ESCRIPTURA EN L2 RESUM CONSIDERACIONS DEL PROFESSORAT ESCRIPTURA EN L2 RESUM TEXTOS REALS ACTIVITATS SIGNIFICATIVES TREBALL PREVI DE L’ORAL L’ÍNPUT ESCRIT EN L2 MOLT CONTEXTUALITZAT
  31. 31. 31 CONTEXTUALITZACIÓ DE L’ESCRIPTURA EN L2 CONTEXTUALITZACIÓ DE L’ESCRIPTURA EN L2 EL GEGANT DEL CLARIÓ PASSEJANT TROBEN UNA CASETA IX UN GEGANT I S’ESPANTEN EN LA FUGIDA TROBEN UNA VELLETA QUE ELS DONA LA FÓRMULA MÀGICA “ZIM ZAM, EL NAS T’ESBORRARÉ!”
  32. 32. 32 “ZIM ZAM, ELS ULLS T’ESBORRARÉ CONTEXTUALITZACIÓ DE L’ESCRIPTURA EN L2 CONTEXTUALITZACIÓ DE L’ESCRIPTURA EN L2 “ZIM ZAM, LA BOCA T’ESBORRARÉ!” “ZIM ZAM, ELS CABELLS T’ESBORRARÉ I COM UN GLOBUS QUEDÀ I AL CEL SE’N ANÀ! I CONTE CONTAT, JA S’HA ACABAT!
  33. 33. 33 CONTEXTUALITZACIÓ DE L’ESCRIPTURA EN L2 CONTEXTUALITZACIÓ DE L’ESCRIPTURA EN L2 “_IM _AM, LA BOCA T’ESBORRARÉ!” I______________, JA S’HA ACABAT! TITOL_____________________________
  34. 34. 34 CONTEXTUALITZACIÓ DE L’ESCRIPTURA EN L2 CONTEXTUALITZACIÓ DE L’ESCRIPTURA EN L2 ULLS _ A __ _ _ _ C_B_LLS ORE_ _ _
  35. 35. 35 CURRÍCULUM D’INFANTIL (DECRET 38/2008) CURRÍCULUM D’INFANTIL (DECRET 38/2008) En l’Educació Infantil de la Comunitat Valenciana, l’actuació educativa garantirà, per mitjà de les mesures necessàries, el procés de desenrotllament del llenguatge escrit en les dos llengües cooficials. S’atorgarà, en esta etapa, especial protecció i respecte a la recuperació del valencià.
  36. 36. 36 PER SABER-NE MÉS...PER SABER-NE MÉS... 1. GUASCH, O. (2001) L’escriptura en segones llengües. Barcelona: Graó. 2. HALL, K. (1993) Process writing in french immersion. The Canadian Modern Language Review, 49 (2): 255-274. 3. HUDELSON, S. (1989) Write on: children writing in ESL. New Jersey: Center for Applied Linguistics/ Prentice Hall Regents. 4. — (1994) Literacy development of second language children. A F.Genesee (ed). Educating second language children. Cambridge: CUP, 129-158. 5. MILIAN, M.; CARCELLER, P.; GUASCH, O. (1998) “Com s’aprèn d’escriure i de llegir en un programa d’immersió lingüística”. A J. ARNAU; J. M. ARTIGAL (eds) Els programes d’immersió: una perspectiva europea. Barcelona: Universitat de Barcelona, 223- 237. 6. RUIZ BIKANDI, U. (2000) Didàctica de la segunda lengua en educación infantil y primaria. Madrid: Síntesis

×